Tabula rasa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tabula rasa és una locució llatina que significa «taula rasa» és a dir, una tauleta de cera sense inscriure. Literalment, la tauleta de cera permetia de prendre notícies i d'esborrar-les en escalfar-la i per a allisar-la, id est fer taula rasa i tornar a tenir una «fulla blanca».

En la llengua quotidiana, s'utilitza l'expressió «fer tabula rasa» per a expressar l'acció d'esborrar fets passats, similar a l'expressió més moderna de «fer creu i ratlla».

En filosofia, tabula rasa fa referència a la tesi epistemològica que cada individu naix amb la ment «buida», és a dir, sense contingut innat, de manera que tots els coneixements i habilitats de cada ésser humà són exclusivament fruit de l'aprenentatge a través de les seues experiències i les seues percepcions sensorials.[1]

La idea que l'esperit neix com una taula rasa no admet fases intermèdies entre l'adquirit i l'innat ni admet tampoc la possibilitat que certs continguts fossin «inscrits» abans de néixer. El corrent filosòfic que es deriva d'aquest concepte és l'empirisme, que també proclama que l'experiència és el primer constituent de qualsevol coneixement humà. La idea la taula rasa va ser popularitzada pel filòsof anglès John Locke, però ja es troba, endre d'altres, als escrits de Plató, que l'utilitza per a descriure la memòria, Aristòtil[2] i sant Tomàs d'Aquino. Sol enllaçar-se amb altres dos mites en el debat intel·lectual modern: el del bon salvatge de Jean-Jacques Rousseau i el de deus ex machina.[cal citació]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «tabula rasa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Aristòtil, Sobre l'ànima, III, 4, § 9 (430a).