Parc de la Ciutadella
| Parc de la Ciutadella | |
 Font de la Cascada
|
|
| Localització: | pg. Picasso, pg. Pujades, c. Wellington, pg. Circumval·lació. Barcelona |
| Coordenades: | 41° 23′ 17″ N, 2° 11′ 15″ E / 41.388111,2.187517Coord.: 41° 23′ 17″ N, 2° 11′ 15″ E / 41.388111,2.187517 |
| Àrea: | 60 ha |
| Construït: | segle xix |
| Arquitecte: | Josep Fontseré i Mestres |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Tipus: | Jardí històric |
| Declaració: | 21/12/1951 |
| Identificador: | BCIN: 34-JH (IPA: 38, 08019/1292) BIC: RI-52-0000030 |
 Localització a Barcelona
|
|
El parc de la Ciutadella és un parc públic situat al barri de Ciutat Vella, de Barcelona, al triangle comprès entre l'Estació de França, l'Arc de Triomf i la Vila Olímpica, entre el passeig de Pujades, el passeig de Picasso i el carrer de Wellington. Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de Barcelona.
Taula de continguts |
Orígens [modifica]
Ocupa els terrenys de la ciutadella que ordenà construir Felip V per a dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió. L'11 de setembre de 1714, després d'un setge de més de 13 mesos, Barcelona capitulà davant l'exèrcit francoespanyol del rei Felip V, el qual, per mantenir la ciutat i Principat de Catalunya sota ferm control, va manar construir, el 1716, aquesta ciutadella o fortalesa, la més gran d'Europa, amb forma d'estrella, de la qual pren el seu nom actual el parc i el barri circumdant de la Ciutadella. Per a la seva construcció i per a l'alliberament de terrenys militars al seu voltant, cara a la ciutat, es decidí enderrocar part del barri de la Ribera, comesa a la qual es forçà els mateixos veïns, que, juntament amb els operaris contractats, foren traslladats al nou barri de la Barceloneta tres dècades més tard. La gent que habitava la zona hagué de portar pedra per pedra d'allà fins a la Barceloneta sense pietat.
Enderroc de la ciutadella [modifica]
2 Quiosc de música
3 El Mamut
4 Llac artificial
5 Als voluntaris catalans
6 Parlament de Catalunya
7 Desconsol
8 IES Verdaguer
9 Església de la Ciutadella
10 Estàtua eqüestre al General Prim
11 Entrada del parc zoològic
12 La dama del paraigua
13 Umbracle
14 Museu Martorell
15 Hivernacle
16 Castell dels tres dragons
El seu caràcter de representant de l'opressió (la de l'ocupació militar a la qual fou sotmesa Catalunya i la seva capital, la de la supressió de la seva antiga llibertat, i la de l'absolutisme de l'Antic Règim sobre els sectors liberals) la convertí en símbol odiat. Per això, la Junta de Vigilància de Barcelona n'inicià l'enderrocament l'any 1841, tot i que, quan va ser suprimida el mateix any, Espartero la féu restaurar. Amb la Revolució de Setembre de 1868, el nou cap del govern espanyol fou el general català Joan Prim, que, coneixedor dels anhels dels barcelonins, decretà la cessió de la fortalesa a la ciutat i aquesta n'ordenà immediatament l'enderroc, que es va allargar fins 1878 (prop de l'entrada de l'actual parc que dóna a l'Estació de França es col·locà un monument al general Prim).
De la fortalesa restaren només els principals edificis interns (a excepció de l'odiada torre de la presó): la capella, el Palau del Governador (actualment, un institut d'ensenyament secundari) i l'Arsenal, que el 1888 fou convertit en Palau Reial i el 1931 i, novament, el 1979 (de forma doblement simbòlica), en seu del Parlament de Catalunya.
L'Exposició Universal de 1888 [modifica]
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, l'alcalde Francesc Rius i Taulet, va encarregar la construcció del parc a Josep Fontserè i Mestre, als terrenys alliberats per la ciutadella enderrocada, i aquell lloc d'oprobi serví així per obrir Barcelona al món internacional.
Antoni Gaudí ajudà Fontserè en la construcció de la font de la cascada. La font quedà rematada pel grup escultòric de ferro forjat La quadriga de l'Aurora, de Rossend Nobas.
Lluís Domènech i Montaner va ser l'arquitecte del Castell dels Tres Dragons inaugurat per aquesta exposició on va servir com a restaurant. Posteriorment va combinar diversos usos, incloent-hi les ciències naturals, però des d'aleshores s'ha dedicat exclusivament a la zoologia(antic Museu de Zoologia fins l'any 2000, després va passar a ser la seu principal del Museu de Ciències Naturals de Barcelona). L'edifici del Castell dels Tres Dragons, on es troba ubicat el Laboratori de Natura, ofereix el servei habitual de consulta de les col·leccions, sigui per part de científics professionals, tècnics en gestió ambiental o naturalistes. Les condicions, directrius i dades de contacte per a visites i préstecs es detallen a la pàgina de Serveis de consulta i préstec.
Altres edificis edificats al parc van ser el Museu Martorell (antic Museu de Geologia fins l'any 2000), d'Antoni Rovira i Trias, l'umbracle, projectat per Fontserè i acabat per Josep Amargós i Samaranch i una part de l'anomenada "Galeria de les Màquines", avui ocupada pels serveis del zoo.
Articles relacionats [modifica]
Galeria d'imatges [modifica]
-
Desconsol de Josep Llimona, davant el Parlament
-
Quadriga de l'Aurora, de Rossend Nobas, que corona la font de la Cascada
-
Museu Martorell de geologia
-
La font dels Nens
-
Hivernacle
-
Umbracle
-
Monument al general Prim
-
Antiga capella militar
-
L'Agricultura, de Venanci Vallmitjana, a la porta d'accés al parc
-
La Marina, de Vallmitjana, a la porta d'accés al parc
-
Barques a l'estany
-
Mamut, d'Enric Bassas, vora l'estany
.jpg)
Bibliografia [modifica]
- Bassegoda Nonell, Juan. Los jardines de Gaudí. Edicions UPC, 2001. ISBN 978-84-8301-538-4 [Consulta: 5 d'abril de 2012].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de la Ciutadella |
- Investigació sobre el parc, de la Universitat de Barcelona
- Parc de la Ciutadella - Visita, Ajuntament de Barcelona
- Jardí del Parc de la Ciutadella - Parcs i Jardins de Barcelona
