Castanyer d'Índia
De Viquipèdia
 |
Tingueu paciència. Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Aesculus hippocastanum L. |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
El castanyer d'Índia (Aesculus hippocastanum) és un arbre caducifoli de la familia de les hipocastanacees nadiu d'una petita àrea de les muntanyes dels Balcans, al sudest europeu, principalment al nord de Grècia però també a Albània i a la República de Macedònia. És ampliament cultivat a tots els països de clima temperat (sobretot a Europa Central) i s'empra en molts casos com a arbre ornamental.
Taula de continguts |
[edita] Noms populars en català
Castanyer bord, castanya borda (fruit), castanya índia, castanyer agre, castanyer d'Índia, castanyer de cavall, castanyer de mal de queixal, castanyes bordes (fruit), castanyes de castanyer bord (fruit), pilongues (fruit).[1]
[edita] Etimologia
Aesculus és el nom llatí de l'alzina i hippocastanum significa castanya de cavall, ja que antigament els turcs utilitzaven el seu fruit per alleujar la tos i l'asma dels seus cavalls. Se l'anomena Castanyer d'Índia perquè les seves llavors són molt semblants a les del castanyer bord.
[edita] Ecologia
Creix en sòl arenós,normalment floreix entre el principi i meitat de primavera i els seus fruits s'acostumen a recol·lectar des de meitat a finals d'estiu.
[edita] Descripció
Arbre que fa entre 15 i 30 m. d'alçada, de rel axonomorfa, escorça d'un color marró grisós amb unes branques gruixudes que tenen unes marques molt característiques en forma de ferradura on hi creixien les fulles prèviament,i una copa alta i rodona. Les fulles tenen un color verd fosc, són peciolades (els peciols fan 5,5-18,5 cm), oposades i compostes; contenen 5-7 foliols obovats (9,5-33 cm), estretis cap a la base i amb un marge aserrat i irregular (solen fer uns 25 cm. de llarg). Les flors són blanques amb taques grogues i vermelles, i lleugerament zigomorfes. Es troben disposasdes en altes panícules erectes,tenen 4 ó 5 pètals desigals i pubescents; i set estams de diferent mida (normalment fan uns 5-8 mm. i són més llargs que els pètals). La inflorescència medeix uns 12-32 cm, és piramidal, erecta,i sobresurt per sobre de les fulles. Tant les fulles com les flors estan rodejades per una protecció resinosa que evita que els afecti el fred i la humitat. El calze fa uns 5-8 mm., i té una forma campanulada amb 5 lòbuls lleugerament desiguals. El fruit capsulat i espinós és molt semblant a un castanya, fa uns 6 cm. de diàmetre, i conté en el seu interior 2 petites llavors de color vermellós.
[edita] Farmacologia
|
[edita] Part utilitzada (droga)
Fulles, escorça i llavors (pericarpi i cotiledons).
[edita] Composició química
Escorça
- Heteròsids cumarínics (2-3%): escolòsid, fraxósid.
- Tanins catèquics
- Leucoantocianòsids
- Flavonols: glucòsids de quercetol
- Alantoïna
- Fitoesterols
Pericarpi
Cotiledons
- Escina: conjunt de saponines triterpèniques (ex. protoescigenina i barringtogenol C).
- Flavonoides: esculina.
Fulles
- Heteròsids cumarínics: escolòsid, escopoletòsid, fraxòsid flavonols derivats del ramnetol i kenferol.
- Tanins leucoantocianòsids
- Fitoesterol: sitosterol, estigmaterol, campestrol.
[edita] Acció Farmacològica
És un tònic venós o vasoprotector que aconsegueix disminuir la viscositat de la sang, tornant-la més líquida, redueix el temps de sedimentació provocant una descongestió dels vasos sanguinis i augmenta la resistència capilar gràcies a l'acció de l'escina i l'esculòsid. L'escina, a més té propietats antiimflamatòries i controla la permeabilitat dels vasos (activitat antiedematosa). En conjunt realitza una activitat antivitamínica P. Els saponòsids faciliten la difusió d'altres principis actius quan són aplicats per via tòpica. Els tanins donen un efecte astringent.
[edita] Usos medicinals
Pot aplicar-se en forma de pomada per via externa ja que redueix el diàmetre de les venes disminuint la imflamació provocada per varius, flebitis, insuficiència venosa i altres transtorns circulatoris (com per exemple edemes,equimosi, cuperosi rosàcea). Al ser un potent vasoconstrictor es fa servir envers les hemorroides per reduir el seu volum (al tenir una elevada turgència) i alleujar el seu dolor. L'extracte sec es prepara en forma de càpsules que s'ingereixen per via oral en casos de fragilitat capilar, epistaxi, metrorragia, dismenorrees, etc.
[edita] Usos Homepàtics
També s'utilitza per tractar problemes circulatoris (varius, flebitis, crisis hemorroidals,etc...) realitzant una funció de drenatge i normalment s'administra en forma de gotes i associada amb altres plantes. Es solen prendre aproximadament 10 min. abans o 30 min. desprès dels apats i allunyat de les infusions. Segons la nova legislació no es poden preparar gotes complexes a la farmàcia, només alguns laboratoris autoritzats poden fer-ho.
[edita] Contraindicacions i toxicitat
No es recomanable en casos d'embaràs, lactància, nens menors de 10 anys i gent que esta tractant-se amb anticoagulants (AAS o Warfarina).
L'efecte secundari més comú és la confusió de les llavors del Aesculus hippocastanum amb les del castanyer (Castanea sativa) que pot provocar gastrointeritis, midriasi i somnolència (la closca del fruit és tòxica). Els saponòsids poden produir irritació de les mucoses digestives). Els escolòsids son capaços de produir dermatitis de contacte.
[edita] Referències
- ↑ Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes.». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
[edita] Bibliografia
- "Plantas Medicinales, bayas, verduras silvestres. Guias de Naturaleza Blume" Ed. Blume 1ª Edición (1985)
- "Enciclopedia de las Plantas Medicinales" Dr. Pamplona Roger Biblioteca Educación y Salud Vol. 2 1ª Edición (1995)
- "Plantas Medicinales. El Dioscórides Renovado" Pio Font Quer Ed Labor 7ª Edición (1981)
- "Guía Práctica de las plantas medicinales y la salud" Vol. 4 Crédito Bibliotecario 2ª Edición (1991)
- "Vademecum de prescripción de plantas medicinales" Ed.Masson 3ª edición (1998)
[edita] Galeria d'imatges
 Fulles i tronc |
 Fruits |
 Fulles i flors |
 Planta jove de castanyer d'Índies |
[edita] Enllaços Externs
Herbari virtual de la UIB[1]
Flora ibérica [2]
Hipernatural [3]
Botanical on line [4]
