Isop
De Viquipèdia
Isop o Esop (Aesopus, Αἴσωπος) va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC i del que es desconeix la data exacta de naixement i mort.
Es conta d'Isop que va naixer esclau.
Les seves faules varen ser recuperades per Demetri de Falero cap al 300 aC
[edita] Biografia
Poques dades existeixen sobre la biografia d'Isop, ja en l'època clàssica la seva figura real es va veure envoltada d'elements llegendaris i fins i tot s'ha posat en dubte la seva existència per alguns historiadors. Les seves rondalles s'utilitzaven com llibre de text en les escoles i Plató diu que Sócrates se sabia de memòria els apilegs d'Isop. El poble d'Atenes va encarregar a l'escultor Lisipo la realització del cos del poeta.
Segons una tradició molt difosa, va néixer en Frígia (Isop és un riu), encara que hi ha qui ho fa originari de Tràcia, Samos, Egipte o Sardes. Va viure en la Grècia Antiga en el segle VII aC.
Sobre ell es va conèixer una gran quantitat d'anècdotes i fins i tot descripcions sobre la seva físic recollides en la "Vida d'Isop", escrita en el segle XIV per Planudo, un monjo benedictino, si bé és dubtosa la seva validesa històrica.
Així, es conta que Isop va ser esclau d'un tal Jadmó o Jantó de Samos, que li va donar la llibertat. A causa de la seva gran reputació pel seu talent per al apoleg, Cresos li va cridar a la seva cort, li va satisfer de favors i li va enviar després a consultar a l'oracle de Delfos, a oferir sacrificis en el seu nom, i a distribuir recompenses entre els habitants d'aquella ciutat. Irritat pels fraus i la cobdícia d'aquell poble de sacerdots, Isop els va dirigir els seus sarcasmes i, limitant-se a oferir als déus els sacrificis manats per Cresos, va retornar a aquest príncep les riqueses destinades als habitants de Delfos.
Aquests, per a venjar-se, van amagar entre els equipatges d'Isop uneixi una copa d'or consagrada a Apol·lo, li van acusar de robatori sacrílegi li van precipitar des de l'alt de la roca Hiampa. Posteriorment es van penedir, i van oferir satisfaccions i una indemnització als descendents d'Isop que es presentessin a exigir-la; el qual va acudir un ric comerciant de Samos anomenat Jadmó, descendent d'aquell a qui Isop pertanyés quan va ser esclau.
El que sí sembla cert és que Isop va ser un esclau, i que va viatjar molt amb el seu amo, el filòsof Jantó, tal com es pot veure en la història de la seva vida.
[edita] Obra
Les faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. L'objectiu és fomentar determinades virtuts o aconsellar com s'ha de comportar una persona en la vida quotidiana. Les faules van influir molts autors posteriors, especialment Jean de la Fontaine i Félix María Samaniego. Alguns personatges han esdevingut imatges arquetípiques i han estat usats en altres obres de ficció.
Algunes de les faules més famoses són:
- La cigala i la formiga: la formiga treballa tot l'estiu mentre la cigala es dedica a divertir-se però quan arriba l'hivern és la formiga qui té aliment per sobreviure, és un elogi de l'esforç i la previsió
- El noi que va cridar llop: un noi que habitualment feia broma sobre un llop que venia veu com ningú li fa cas quan realment l'animal arriba, que va inspirar la peça musical russa Pere i el llop de Serguei Prokófiev
- El gos i l'os: un gos que porta un os a la boca es veu reflectit en un riu i quan vol agafar l'os de qui creu és un altre gos, perd el seu, aprenent així que la cobdícia fa perdre-ho tot
- El corb i la guineu: Un corb té un formatge al bec i la guineu el vol. Per això adula el corb dient-li que canti, ja que li han dit que té una veu molt bonica. El corb ho fa i perd el formatge
- La guineu i el raïm: Una guineu s'enganya dient que el raïm és verd perquè no el pot agafar, ha esdevingut una dita popular en diverses llengües
- El ratolí i el lleó: Un lleó captura un ratolí i aquest li prega que el perdoni, que li tornarà el favor. El lleó se'n riu però accedeix i més tard és caçat amb una xarxa. El ratolí la rossega fins que allibera l'amic i demostra que no es pot menysprear ningú perquè tothom pot aportar qualitats
- La llebre i la tortuga: Una llebre i una tortuga fan una cursa. La llebre està tan confiada en el seu triomf que s'adorm i així la lenta tortuga la pot avançar
- El roure i la canya: La tempesta destrueix el orgullós roure i l'humil canya es vincle sense trencar-se
