Esbarzer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esbarzer
Fulles d'un esbarzer.
Fulles d'un esbarzer.

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Rosoideae
Gènere: Rubus
Subgènere: Rubus
Espècies

Nombroses, però principalment, R. ulmifolius i R. caesius

L'esbarzer,[1] abatzer,[2] arça,[2] romeguer[3] o romeguera[4] és una planta del subgènere Rubus[5] (també anomenat Eubatus) dins del gènere Rubus i la família de les rosàcies.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses i amb forts aculis amb forma de falç. És perenne semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles són molt variables normalment amb de 3 a 5 folíols dentats de color verd fosc i glabres, a la part de dalt, i amb pèls blancs a la part de sota. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Els fruits, formen una pluridrupa anomenada móra, verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues espècies autòctones del mateix gènere, que tenen el fruit vermell quan és madur: el Rubus idaeus (la gerdera) i el Rubus saxatilis.[5]

Usos[modifica | modifica el codi]

La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.

Els fruits, les móres, són molt populars, i s'utilitzen per preparar pastissos i confitures. Les flors sont mel·liferes.

Fitoquímica[modifica | modifica el codi]

Les mores contenen nombrosos compostos fitoquímics tals com Polifenols, flavonoides, antocianina, àcid salicílic, àcid el·làgic, y fibra.[6][7] La antocianina produeix el color fosc del fruit.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És la planta dominant de la majoria de bardisses.[8] Les espècies que trobem a les contrades mediterrànies del nostre país són Rubus caessius i, sobretot, Rubus ulmifolius, però als Països Catalans se'n troben catorze espècies autòctones,[5] tot i que en haver-hi molts híbrids naturals la classificació exacta és problemàtica fins i tot per als botànics especialistes.

A banda de la reproducció sexual a través de les llavors de les móres també s'estén vegetativament, ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.

És planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetació invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no és fàcil eliminar-la amb herbicides, però com que és una planta molt heliòfila no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins.

Espècies autòctones[modifica | modifica el codi]

Romegueró (Rubus caesius)

Als Països Catalans en trobem les espècies següents:[5]

  • Rubus caesius - romegueró[5]
  • Rubus sulcatus
  • Rubus pedatifolius
  • Rubus chaerophyllus
  • Rubus ulmifolius
  • Rubus godronii
  • Rubus candicans
  • Rubus bifrons
  • Rubus discolor
  • Rubus canescens
  • Rubus fuscus
  • Rubus scaber
  • Rubus serpens
  • Rubus hirtus

Totes tenen la distribució limitada al Pirineu, excepte R. ulmifolius i R. caesius, que les trobem a tot el territori per sota dels 1600 m. Les úniques espècies comunes són R. godronii (com ja hem dit, limitada al Pirineu) i, sobretot, R. ulmifolius.[5]

Les dues espècies presents a la terra baixa (R. ulmifolius i R. caesius) es distingeixen pels següents caràcters:[5]

  • R. ulmifolius té les fulles blanquinoses al revers i amb cinc folíols mentre que R. caesius les té verdes per ambdues cares i amb tres folíols.
  • Les flors de R. ulmifolius són rosades i les de R. caesius són blanques.
  • Les móres de R. ulmifolius tenen nombroses drupes i són comestibles, mentre que les de R. caesius en tenen molt poques i de gust àcid.

Llista completa d'espècies[modifica | modifica el codi]

Llista d'espècies del subgènere Rubus (sinònim subgènere Eubatus), ordenades per seccions:

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esbarzer
  1. «esbarzer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,0 2,1 Antoni Maria Alcover, Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear Consultar
  3. «romeguer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «romeguera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  6. PMID 11929309 (PubMed)
    La citació es completarà automàticament d'aquí a uns minuts. Passeu al davant o expandiu-la manualment
  7. «Nutrition facts for raw blackberries». Conde Nast, 2012.
  8. Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. (1986, 2a. ed.). Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.