Sardes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 38° 30′ 52″ N, 28° 04′ 21″ E / 38.51444,28.07250 Sardes (Σάρδεις o Σάρδις) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans. Estava situada al peu del vessant nord de la muntanya Tmolus, prop del riu Hermos i a la riba del seu afluent, el Pactolus que passava per la ciutat

Va esdevenir capital del regne de Lídia en temps del rei Meles, que la va fortificar, i probablement no existia des de molt abans. El rei Candaules, successor de Meles, ja hi va residir. Era de construcció senzilla, amb molta fusta, i es va incendiar diverses vegades. Tenia una acròpoli en una roca inaccessible rodejada d'una triple muralla. Durant el regnat d'Ardys fou presa pels cimmeris que no van poder conquerir la ciutadella. Va convertir-se en una pròspera ciutat en temps del rei Cresus.

Eliminada la dinastia lídia, Sardes va esdevenir capital d'una satrapia persa vers el 540 aC. Durant la revolta jònica dirigida per Aristàgores i Histiaeu (499 aC - 494 aC), els jònics, amb ajut de naus d'Atenes van ocupar la ciutat menys la ciutadella, defensada per Artaphrenes i la guarnició persa. La ciutat es va incendiar accidentalment i els jònics i atenencs es van retirar. Sardes fou reconstruïda. El rei de Pèrsia, en represàlia, va declarar la guerra a Atenes. Xerxes va passar a Sardes l'hivern anterior a la invasió de Grècia.

Cir el jove hi va reunir les forces militars contra son germà Artaxerxes. Després de la victòria d'Alexandre el Gran a Grànicos (334 aC), Sardes es va rendir sense lluita i en agraïment el rei macedoni va donar als seus habitants la llibertat i la facultat de restaurar les seves antigues lleis i institucions.

Després de la mort d'Alexandre, Sardes va quedar en possessió d'Antígon el borni. Després de la seva mort a la batalla d'Ipsos (301 aC) va passar a mans de Lisímac de Tràcia, i el 282 aC dels selèucides fins que el 222 aC Aqueu (fill d'Andròmac), parent del rei selèucida Antígon III el gran i governador de l'Àsia Menor, va actuar allí com a rei i potser fins i tot va prendre el títol reial. Antíoc el Gran va assetjar a Aqueos a la ciutat durant un any fins que el cretenc Lagoras va escalar les muralles per un punt sense vigilància i va poder ocupar la ciutat (214 aC) que va quedar molt malmesa i parcialment destruïda. Després de la derrota del selèucida Antíoc a Magnèsia del Sipilos, Sardes va quedar en poder de Roma que l'any següent la va renunciar al tractat d'Apamea (188 aC) a favor del Regne de Pèrgam, del que va tornar a Roma el 133 aC i va formar part de la província d'Àsia.

Durant el regnat de Tiberi fou destruïda per un terratrèmol (any 17) i l'emperador la va fer reconstruir. Després fou una ciutat mitjana de província, on va entrar aviat el cristianisme i on es van celebrar alguns concilis, continuant mantenint un cert nivell de prosperitat.

Fou capital d'un convent jurídic d'Àsia, i després capital de la província de Lídia (294 aC) esdevenint seu d'un bisbe metropolità.

Va romandre sota domini bizantí fins a començament del segle XIV. El 1301 es van produir els primers atacs turcmans i el 1306 va passar a aquestos per tractat. El 1402 fou destruïda per Tamerlà.

Una ciutat moderna sorgida a la rodalia porta el nom de Sart. Les ruïnes consisteixen en un estadi, un teatre, i una triple muralla de l'acròpoli amb les torres més altes. No lluny de la ciutat hi havia la tomba del rei Aliates II.

La ciutat va donar nom a la comarca, que es va dir Sardiene ( Σαρδιανὸν πεδίον).

Foren nadius de Sardes el poeta Àlcman que va viure a Esparta, dos retòrics de nom (ambdós) Diodor (Diodor Zonas i Diodor el jove), i l'historiador Eunapi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sardes