Jocs Florals
De Viquipèdia
Els Jocs Florals, Jochs Florals,[1] o també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, són certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors d'una llengua. Foren instituïts per primer cop, l'any 1323, a Tolosa de Llenguadoc per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors.
Taula de continguts |
[edita] Origen i difusió
Els Jocs Florals fou un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l'any 1323 per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota l'auspici dels monarques catalanoaragonesos.
[edita] Jocs Florals de Barcelona
Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el primer diumenge de maig de 1859 gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa, l'Englantina d'or a la millor poesia patriòtica i la Viola d'or i argent al millor poema religiós. A més hi havia altres premis ordinaris. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber. Un gran sector dels intel·lectuals i dels polítics catalans dóna suport als Jocs Florals això contribueix al prestigi de la literatura catalana culta.
En aquest marc es manifesten posicions diferenciades respecte al model de llengua. Marià Aguiló defensa una primera via que prengui com a models els diversos autors de totes les formes dialectals; Antoni Bofarull defensa models del segle XVI i XVII i el dialecte emprat a Barcelona i finalment, hi ha una tercera via que no disposa d'un defensor visible dins l'estructura dels Jocs que defensa un català barceloní del segle XIX. Entre les dues darreres tendències hi havia moviments aproximatius. Hi ha crítics com Frederic Soler i el seu entorn que en la majoria dels casos acabaran participant-hi.
Els Jocs aglutinen participants d'ideologies contraposades republicans, conservadors i generacions més joves que s'hi van apuntant. Tota la diversitat ideològica es fa palesa als discursos realitzats en els Jocs. Aquests s'han convertit en un referent per a l'estudi del debat intern i de l'evolució ideològica dels seus participants.[2]
A les darreries del segle XIX , els Jocs començaren a ser considerats uns institució anacrònica i per això es produïren diversos intents de modernització. El més important fou el de Josep Carner i les seus amics l'any 1914, sense massa èxit. El punt més polèmic fou la posició contrària a les noves normes ortogràfiques de Pompeu Fabra promogudes pel Institut d'Estudis Catalans. Els organitzadors dels Jocs no les acceptaren plenament fins el 1934.
[edita] Jocs Florals de La Ciutat i Regne de València
Els Jocs Florals també es van reinstaurar a València al segle XIX, organitzats tradicionalment per Lo Rat Penat, que encara és la institució que els organitza tots els anys, amb molt major esplendor que a finals del segle XIX i principis del XX amb més de 17 premis de valuosa quantia económica i prestigi. Aquest any 2008 se celebren els CXXV JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE E VALÈNCIA, que és el seu nom original i que encara conserva. Estan patrocinats per la Generalitat Valenciana, la Diputació de València, l'Ajuntament de València i l'Arquebisbat de València entre altres institucions. A part de la ciutat de València, també es celebren uns altres jocs florals, els de Nules. Junt amb la capital , és la única població on se celebra aquesta festivitat, tot i que amb molts menys anys i antiguitat que la ciutat de València, ja l'any 2008 es va celebrar la LV edició dels Jocs Florals de la Vila de Nules.
[edita] Jocs Florals Internacionals
Els Jocs Florals de Barcelona i València van inspirar la celebració, a partir de 1908, dels Jocs Florals Internacionals, el concurs literari en esperanto de més prestigi abans de la Segona Guerra Mundial.
[edita] Jocs Florals de la Llengua Catalana
La guerra civil interrompé la celebració dels Jocs Florals de Barcelona. Els catalans exiliats reprengueren la tradició amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana. Des de 1941 es realitzaren les següents convocatòries:
- 1941: Buenos Aires, Argentina
- 1942: Ciutat de Mèxic, Mèxic
- 1943: Santiago de Xile, Xile
- 1944: L'Havana, Cuba
- 1945: Bogotà, Colòmbia
- 1946: Montpeller, Occitània, França
- 1947: Londres, Anglaterra, Regne Unit
- 1948: París, França
- 1949: Montevideo, Uruguai
- 1950: Perpinyà, Catalunya Nord, França
- 1951: Nova York, Estats Units d'Amèrica
- 1952: Tolosa de Llenguadoc, Occitània, França
- 1953: Caracas, Veneçuela
- 1954: Sao Paulo, Brasil
- 1955: San José, Costa Rica
- 1956: Cambridge, Anglaterra, Regne Unit
- 1957: Ciutat de Mèxic, Mèxic
- 1958: Mendoza, Argentina
- 1959: Perpinyà, Catalunya Nord, França
- 1960: Buenos Aires, Argentina
- 1961: L'Alguer, Sardenya, Itàlia
- 1962: Santiago de Xile, Xile
- 1963: Montevideo, Uruguai
- 1964: Perpinyà, Catalunya Nord, França
- 1965: París, França
- 1966: Caracas, Veneçuela
- 1967: Marsella, Occitània, França
- 1968: Zuric, Suïssa
- 1969: Guadalajara, Mèxic
- 1970: Tubinga, Alemanya
- 1971: Brussel·les, Bèlgica
- 1972: Ginebra, Suïssa
- 1973: Ciutat de Mèxic, Mèxic
- 1974: Amsterdam, Holanda Septentrional, Països Baixos
- 1975: Caracas, Veneçuela
- 1976: Lausana, Suïssa
- 1977: Munic, Alemanya
Des 1978 els Jocs es tornen a celebrar a Barcelona.
[edita] Autors que s'han fet importants a partir d'aquests Jocs
- Jacint Verdaguer
- Àngel Guimerà
- Narcís Oller
- Josep Maria de Sagarra
- Caterina Albert
- Teodor Llorente
- Xavier Casp
- Donís Martí
- Anfós Ramón
[edita] Referències
- ↑ Jocs Florals de Barcelona Consistori. Jochs Florals de Barcelona en 1865. S. Manero, 1865.
- ↑ Joan Manuel Prado i d'altres, Història de la Literatura Catalana, Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, ISBN 84-8332-596-9