Jocs Florals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Jocs Florals, Jochs Florals,[1] o també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, són certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors d'una llengua. Foren instituïts per primer cop, l'any 1323, a Tolosa de Llenguadoc per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors.

Origen i difusió[modifica | modifica el codi]

Els Jocs Florals fou un certamen literari instituït a Tolosa l'any 1323 per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, el 1393, per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins a les darreries del segle XV sota l'auspici dels monarques d'aragó.

Jocs Florals de Barcelona[modifica | modifica el codi]

Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el primer diumenge de maig de 1859 gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa, l'Englantina d'or a la millor poesia patriòtica i la Viola d'or i argent al millor poema religiós. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber. A més hi havia altres premis extraordinaris, com la Copa Artística, a la millor composició prosa, o d'altres patrocinats per institucions o particulars.

Un gran sector dels intel·lectuals i dels polítics catalans dóna suport als Jocs Florals això contribueix al prestigi de la literatura catalana culta. En aquest marc es manifesten posicions diferenciades respecte al model de llengua. Marià Aguiló defensa una primera via que prengui com a models els diversos autors de totes les formes dialectals; Antoni Bofarull defensa models del segle XVI i XVII i el dialecte emprat a Barcelona i finalment, hi ha una tercera via que no disposa d'un defensor visible dins l'estructura dels Jocs que defensa un català barceloní del segle XIX. Entre les dues darreres tendències hi havia moviments aproximatius. Hi ha crítics com Frederic Soler i el seu entorn que en la majoria dels casos acabaran participant-hi.

Els Jocs aglutinen participants d'ideologies contraposades republicans, conservadors i generacions més joves que s'hi van apuntant. Tota la diversitat ideològica es fa palesa als discursos realitzats en els Jocs. Aquests s'han convertit en un referent per a l'estudi del debat intern i de l'evolució ideològica dels seus participants.[2]

A les darreries del segle XIX, els Jocs començaren a ser considerats uns institució anacrònica i per això es produïren diversos intents de modernització. El més important fou el de Josep Carner i les seus amics l'any 1914, sense massa èxit. El punt més polèmic fou la posició contrària a les noves normes ortogràfiques de Pompeu Fabra promogudes per l'Institut d'Estudis Catalans. Els organitzadors dels Jocs no les acceptaren plenament fins al 1934. Irònicament, l'aparició, a instàncies de Lo Rat Penat de les Normes de Castelló de 1932 fa que els Jocs Florals de València, promoguts per aquesta institució, acceptaren abans les normes fabrianes que els organitzadors dels Jocs de Barcelona.

Per altra banda, el Jocs van sofrir les conseqüències de la repressió catalanista de la Dictadura de Primo de Rivera.[3] El 1924 van haver-se de celebrar a Tolosa de Llenguadoc. El 1925 se'n va impedir la seva celebració, fent-se en el seu lloc un homenatge on els Mestres en Gai Saber llavors vius van escollir i votar els millors poemes del Mestres en Gai Saber difunts. Del 1926 al 1929 no es va poder celebrar la festa pública d'entrega de premis i es van haver d'entregar de forma privada al domicili dels presidents del Consistori. El certamen es va celebrar fins al 1936.

El 1978, amb el restabliment de la democràcia, es van tornar a celebrar el Jocs Florals a Barcelona. I actualment, després d'un canvi de reglament el 1981 i una reforma el 1992, es continuen celebrant.

El 2006 es va operar un canvi en els guardons, passant de tres o més guardons a concentrar-ho tot en un sol, que des d'aleshores passa a dir-se el "Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona", i el guardonat passa a anomenar-se "Poeta de la Ciutat de Barcelona".[4][5][6] Els últims guardonats són el Lluís Roda (València, 1961) el 2010,[7] amb l'obra Nadir i l'Albert Roig (Tortosa, 1959), amb l'obra Tempesta, el 2011.[8] La relació de guardonats es poden veure a l'article "Flor Natural".

El fons del Jocs Florals de Barcelona es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.[9] Comprèn les actes del consistori, correspondència i les composicions presentades a concurs i abraça la cronologia 1859-1982.

Jocs Florals de La Ciutat i Regne de València[modifica | modifica el codi]

Els Jocs Florals també es van reinstaurar a València al segle XIX, organitzats tradicionalment per Lo Rat Penat, que encara és la institució que els organitza tots els anys, amb menor repercussió cultural, però, que a finals del segle XIX i principis del XX, encara s'hi donen més de 17 premis de valuosa quantia econòmica i prestigi. Tot i que els jocs florals de València han patit una pèrdua de prestigi relacionada amb el desprestigi de l'organització que l'organitza, Lo Rat Penat, arran de la Batalla de València, prova de la bona salut dels Jocs Florals de València és el fet que en l'any 2008 se celebren els CXXV Jocs Florals de la ciutat i regne e València, sent aquest el seu nom original i que encara conserva.

Des de les acaballes dels anys 70, als Jocs Florals de València hi participen autors que segueixen les secessionistes normes del Puig, i que al contrari de les normes de Castelló, recolzades per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, són utilitzades pels sectors de la societat valenciana que consideren que el valencià és una llengua diferent al català. Aquest biaix ideològic no impedeix que els Jocs Florals de València estiguen patrocinats per la Generalitat Valenciana, la Diputació de València, l'Ajuntament de València i l'Arquebisbat de València entre altres institucions. L'autor que més vegades ha guanyat els Jocs Florals de la Ciutat e Regne de València ha estat Anfós Ramon. Aquests jocs florals tenen la peculiaritat des del seu començament d'utilitzar indistintament tant el valencià com el castellà en els seus certàmens.

A part de la ciutat de València, també se celebren uns altres jocs florals, els de Nules. Junt amb la capital, és l'única població on se celebra aquesta festivitat, tot i que amb molts menys anys i antiguitat que la ciutat de València, ja l'any 2008 es va celebrar la LV edició dels Jocs Florals de la Vila de Nules.

Jocs Florals Internacionals[modifica | modifica el codi]

Els Jocs Florals de Barcelona i València van inspirar la celebració, a partir de 1908, dels Jocs Florals Internacionals, el concurs literari en esperanto de més prestigi abans de la Segona Guerra Mundial.

Jocs Florals de la Llengua Catalana[modifica | modifica el codi]

La guerra civil interrompé la celebració dels Jocs Florals de Barcelona. Els catalans exiliats reprengueren la tradició amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana. Des de 1941 es realitzaren les següents convocatòries:

A partir de 1978 els Jocs es tornen a celebrar a Barcelona.

Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta[modifica | modifica el codi]

L'any 1877, divuit anys després de la restauració dels Jocs Florals de Barcelona, per iniciativa dels redactors de la revista Eco de Sans, Jacint Laporta i Mercader i Pere Riera Riquer, es van convocar els primer Jocs Florals fora de Barcelona, a Sants, aprofitant la Festa Major de Sant Bartomeu.[10][11] Els següents anys, els jocs florals els organitzaren entitats com l'Ateneu de Sants, entre 1878 i 1894, el Foment Català, entre 1894 i 1898, la Lliga de Contribuents, fins al 1910 o el Círcol de Sants, fins al 1923. Escriptors com Àngel Guimerà, Josep Maria Folch i Torres, Joaquim Ruyra, Conrad Roure, Bonaventura Bassegoda, Miquel Bleach, Ferran Aguiló o Enric Prat de la Riba hi van participar com a escriptors o com a membres del jurat. Entre 1923 i 1932, la dictadura de Primo de Rivera els prohibí i es recuperaren amb la República durant cinc anys més, fins a l'any 1937 en què la guerra acabà definitivament amb ells.

A Hostafrancs, els Jocs Florals tingueren una primera experiència amb els jocs infantils que l'entitat Sang Nova, amb seu al carrer Vilardell, organitzà el 1902. En realitat es tractava d'un concurs de lectura i escriptura que es convertí en una festa literària dedicada a la mainada del barri, en aquell temps una populosa i urbanitzada part de la ciutat entorn de les fàbriques més importants, entre elles l'Espanya Industrial. L'any 1907, l'escriptora Carme Karr fou una de les impulsores dels Jocs Florals d'Hostafrancs, ara sí certamen poètic i en prosa i que s'entregaren el dia 13 d'octubre. En aquests premis hi van concórrer autors de la talla de Joaquim Folch i Torres, Antoni Rovira i Virgili o Claudi Ametlla, i s'organitzaren al conegut local de “La Saleta”, un espai que pel nom ja podem imaginar que tenia unes dimensions no gaire folgades. Les desavinences entre l'organització i la pròpia presidenta Carme Karr van fer que no es tornessin a celebrar. Els anys 1948 i 1949, la Comisión Oficial de Fiestas instaurà de nou uns Jocs Florals a Hostafrancs, associats a la Festa d'Homenatge a la Vellesa. Tenien un caràcter marcadament oficialista tot i que els seus impulsors foren dels hostafranquins més notables de mitjans de segle: Maria i Jordi Gol, Antoni Sau o Joan Pelegrí. Hostafrancs tornà a celebrar Jocs Florals entre el 1962 i 1974 a iniciativa d'Emili Sau, Antoni Garcia i Palacín o Josep Maria Gonzàlez-Cúber. Aquests Jocs Florals de l'Àngel Custodi s'entregaven aprofitant la Festa Major i la festivitat del patró de la barriada a la sala de Plens de l'Alcaldia. Per primera vegada, els premis tenien una dotació econòmica important. Més de quaranta mil pessetes sumaven el conjunt de premis, durant els quals s'escollien també les Reines dels Jocs Florals. Les principals autoritats civils i militars de Barcelona assistiren durant aquests anys als Jocs Florals de l'Àngel Custodi, que l'any 1971 se celebraren al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, aprofitant el cinquè centenari de la devoció de Barcelona al Sant Àngel Custodi.

A la Bordeta, en canvi, no hi ha constància de l'existència de Jocs Florals durant la Festa Major. La Bordeta va esdevenir un barri densament poblat però amb una tradició festiva i cultural més escadussera que els seus barris veïns. Tanmateix, entitats com la Societat Coralla Floresta, una de les impulsores de la reinstauració dels nous Jocs Florals, amb seu precisament al carrer dels Jocs Florals, organitzà durant una colla d'anys vetllades literàries i musicals en les quals s'entregaven premis poètics i s'escollien també Miss Bordeta, que venia a ser la substituta de la Reina dels Jocs Florals.

L'any 2010, a partir de la iniciativa del periodista Albert Torras i Corbella, i les entitats Societat Coral la Floresta, la Federació d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants, la Federació d'Associacions, Entitats i Comissions d'Hostafrancs, les Comissions de la Festa Major de la Bordeta, amb el suport del Districte de Sants-Montjuïc i el Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta van recuperar els Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, agermanant els tres barris.[12][13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jocs Florals de Barcelona Consistori. Jochs Florals de Barcelona en 1865. S. Manero, 1865. 
  2. Joan Manuel Prado i d'altres, Història de la Literatura Catalana, Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I.
  3. Llorens, Carles. «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.
  4. Introducció sobre els Jocs Florals, Ajuntament de Barcelona.
  5. Bases dels Jocs Florals 2007, Ajuntament de Barcelona.
  6. "Jocs Florals de Barcelona" a l'Enciclopèdia Catalana
  7. "Lluís Roda, poeta de la Ciutat de Barcelona", a Bromera de Lletres el bloc d'Edicions Bromera, 30 de novembre de 2010.
  8. "Jocs Florals de Barcelona 2011", a Lo Càntic, revista digital d e literatura, art i cultura.
  9. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
  10. Revista Eco de Sans - 28 de juliol de 1877
  11. Revista "Eco de Sans" - 4 d'agost de 1877
  12. El renacimiento de la gran fiesta de las letras www.elperiodico.com - 15/10/2010
  13. «Els Jocs Florals - Per Albert Torras». La Revista, abril de 2010. [Consulta: 28 de març de 2011].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Pels guardons i guardonats, vegeu:

i més a:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Jocs Florals a Viquitexts, la biblioteca lliure.