Antoni de Bofarull i de Brocà
| Antoni de Bofarull i de Brocà | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | 4 de novembre de 1821 Reus |
| Defunció | 12 de febrer de 1892 (als 70 anys) Barcelona |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Ocupació | Historiador, poeta, novel·lista i dramaturg |
Antoni de Bofarull i de Brocà (Reus, 4 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català, nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà d'Andreu de Bofarull i de Brocà. El 1839 es traslladà a Barcelona per estudiar la carrera de Dret, tot treballant alhora en una casa de comerç. El 1841 va fundar el diari satíric El Hongo i va publicar articles de crítica teatral al Diari de Barcelona, des d'on va reclamar el restabliment dels Jocs Florals. Va dirigir l'Arxiu de la Corona d'Aragó de 1852 a 1868, va traduir al castellà algunes cròniques antigues.
Va escriure obres relacionades amb la seva ciutat natal. Per exemple: La mancha del siglo, o las víctimas religiosas (Gràcia, 1850), sobre la la crema de convents a Reus el 1835. El 1842 va estrenar com a obra de teatre Pedro el Católico, rey de Aragón, i el 1845 Roger de Flor i Medio Rey y medio vasallo, totes elles de caire històric. Va sovintejar les obres de teatre en castellà i en català, amb un llenguatge arcaïtzant.
Fou un dels principals animadors de la Renaixença literària, i va escriure poemes amb el pseudònim Lo Coblejador de Montcada.[1] El 1859 fou un dels restauradors dels Jocs Florals i mantenidor-secretari. El 1862 va escriure la primera novel·la romàntica en català, L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant. Alhora, fou membre de nombroses institucions, com l'Acadèmia de la Història de Madrid, de la Societat Mexicana de Geografia i Estadística, la Societat Arqueològica de Bélgica, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i va ser jurat de la Secció Arqueológica de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888.
Va escriure gran nombre d'obres d'història, gramàtica catalana i teatre, d'entre les qual destaca el llibre: Historia critica de Catalunya, oposada a la que va escriure Víctor Balaguer i Cirera. Va morir a Barcelona el 12 de febrer de 1892.
Taula de continguts |
Obres[modifica]
En català[modifica]
- Los trobadors nous: col-lecció de poesías catalanas escullidas de autòrs contemporáneos (Barcelona, 1858), antologia de poesies de la renaixença
- La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant (Barcelona, 1862)
- Costums que es perden i records que fugen. Reus de 1826-1840 (Barcelona, 1880)
En castellà[modifica]
- Pedro el Católico, rey de Aragón: drama en 3 actos y en verso, (Barcelona, 1842)
- Roger de Flor, ó El manto del templario: drama en tres actos, y en verso (Barcelona, 1845)
- Hazañas y recuerdos de los catalanes, ó, Colección de leyendas (Barcelona, 1846)
- Guía-cicerone de Barcelona (Barcelona, 1847)
- Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (Barcelona, 1876-78). 9 volums
- Historia crítica de la guerra de la Independencia en Cataluña (Barcelona, 1886-87). 2 volums
- Historia del rey de aragón don Jaime el Conquistador. Escrita en lemosìn por el propio monarca y traducida y anotada por Mariano Flotats y Antonio Bofarull Brocà (Barcelona, 1848),431 pàgines.
- Crónica del rey de Aragón, don Pedro IV el Ceremonioso o del Punyalet, escrita en lemosin por el mismo monarca .Traducida al castellano y anotada por Antonio de Bofarrull. ( Barcelona, 1850).
- Crónica catalana de Ramón Muntaner. Texto Original y traducción castellana, acompañada de numerosas notas por Antonio de Bofarull. ( Barcelona, 1860)
- Gramática de la lengua catalana (Barcelona, 1867) amb Adolf Blanch i Cortada
Enllaços externs[modifica]
- «Antoni de Bofarull i de Brocà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Digitalització de Gramática de la lengua catalana Antoni de Bofarull i Adolf Blanc (1867)
- Digitalització de Hazañas y recuerdos de los catalanes (1846)
- Digitalització de Guía-cicerone de Barcelona (1847)
- Petita Biografia als Museus de Reus
Referències[modifica]
- ↑ Historia de la Lengua y de la Literatura Catalana - Magin Pers y Ramona - Barcelona: 1857
Bibliografia complementària[modifica]
- J. GINEBRA. Antoni de Bofarull i la Renaixença. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988.
- Antoni de Bofarull: poemes. Estudi i edició de X. VALL. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1996
- Sis estudis sobre Antoni de Bofarull. Reus: Centre de Lectura, 1996
