Teatre Odeon

El Teatre Odeon va ser un teatre de Barcelona, situat al carrer de l'Hospital, número 45, i que va funcionar de 1850 a 1887.

Orígens: l'Odeon Apol·lini

Al solar on hi havia hagut la biblioteca del Convent de Sant Agustí Nou, desamortitzat el 1835, es va habilitar la seu de la Sociedad Filarmónica Barcelonesa (Societat Filharmònica Barcelonina), entitat que promovia l'ensenyament i audició de la música. La sala va ser anomenada Teatro de la Sociedad Apolínea i, més endavant, Odeón Apolíneo. El 1845 hi van tenir lloc tres concerts de piano donats per Franz Liszt (els dies 7, 11 i 18 d'abril), amb obres seves i fantasies sobre temes d'altres autors.

El teatre

El 1850 s'hi va obrir el Teatre de Sant Agustí, un local senzill i petit. El 1859 va ser reformat i ampliat (hi cabien unes 400 persones) i el seu nom va passar a ser Teatre Odeon, que va conservar fins que va tancar el 1887. Enderrocat, al seu lloc s'hi va instal·lar la Fonda Sant Agustí.

Josep Anselm Clavé hi celebrà els primers balls corejats. El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d'òpera i de sarsuela al mateix teatre.

El teatre esdevingué aviat popular, sota la direcció de Joaquim Dimas i Jaume Piquet, gràcies a les obres programades, majoritàriament truculentes, de terror o de sang i fetge. Això va fer que el teatre fos conegut popularment com L'Escorxador.

Amb el temps, va anar guanyant pes el teatre en català. Un cop a la setmana, la societat La Gata, dirigida per Frederic Soler "Pitarra", hi representava teatre en català, fins que, en tenir problemes amb l'empresari del teatre, la societat va buscar un altre local i es van trasladar al veí teatre del número 51, l'actual Teatre Romea. Mentrestant, s'hi havien estrenat la majoria de "gatades" o obres satíriques de Pitarra, a més d'obres d'altres autors, com Josep Robrenyo, amb la qual cosa l'Odeon esdevingué un dels bressols del teatre modern en català. El 1870 n'esdevingué empresari el comediògraf Jaume Piquet.

Entre les obres estrenades a l'Odeon hi ha (les més reconegudes són en negreta):

• 1860. La botifarra de la llibertat, Les píldores de Holloway de Serafí Pitarra
• 1861. Una lliçó a les coquetes, o, Qui tot ho vol, tot ho perd d'Eduard Vidal i de Valenciano.
• 1864. L'esquella de la torratxa, Lo cantador de Pitarra (24-2); Els banys de Caldetes de Josep Maria Arnau i Pascual (30-11)
• 1865. La pubilla del Vallès, comèdia de Josep Maria Arnau i Pascual; Lo boig de les campanilles i L'Emília del segon pis (24 de febrer), El castell dels tres dragons (28 d'abril) i Un mercat de Calaf de Pitarra (2 de desembre)
• 1866. Les joies de la Roser drama, i Coses de l'oncle, comèdia, de Frederic Soler; En Joan Doneta (2 de gener) i Los hèroes i les grandeses (1 de març), comèdies de Pitarra i Enric Carreras
• 1869. Les heures del mas, drama de Frederic Soler