Genoveva de Brabant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Genoveva de Brabant

Pintura anònima del s. XVIII
esposa, anacoreta
Naixement S. VIII
Brabant Flamenc, Bèlgica
Defunció Trèveris? (Renània, Alemanya)
Enterrament Frauenkirche, prop de Thür (Renània-Palatinat, Alemanya)
Canonització Comença a venerar-se a partir del s. XVI
Festivitat 2 d'abril o 18 de gener (culte popular, no oficialitzat)
Fets destacables Personatge llegendari i sense existència real
Iconografia Amb un nen i una daina, en una cova o al bosc

Genoveva de Brabant és un personatge llegendari, protagonista d'una tradició molt estesa i popular arreu d'Europa, fins al punt que ha estat tinguda per un personatge històric i popularment s'ha considerat com a santa; en alguns santorals dels segles XVI-XVIII apareix com a santa amb festivitat litúrgica el dia 2 d'abril o el 18 de gener. Als calendaris i santorals moderns ja no apareix, i mai ho ha fet en els calendaris oficials de l'Església.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

La història és un exemple típic de la història d'una dona acusada falsament i injusta d'infidelitat per un pretendent a qui ha refusat. Genoveva era natural del Ducat de Brabant i es va casar amb el comte palatí Sigfrid de Trèveris, i va ésser acusada pel majordom Golo, que s'havia enamorat de la seva senyora. En veure's rebutjat, va voler venjar-se i va enviar un missatge a Sigfrid, que era absent en campanya, comunicant-li que Genoveva l'havia enganyat i que havia quedat prenyada. El comte, induït pel seu servent, va dir-li que fes matar l'esposa infidel i el nounat. Golo envià Genoveva amb uns servents al bosc, perquè la hi matessin, però els servents, commoguts, no va ésser capaços de fer-ho i deixaren viure la dona amb la condició que mai no sortís d'aquell bosc de les Ardenes on, d'altra banda, ningú no passava mai. Genoveva trobà una petita cova i hi visqué durant sis anys, amb l'ajut d'una daina que vivia amb ells i els proveïa de llet.

Passats els anys, Siegfried va anar a caçar i, essent al bosc, la cèrvola se li aturà al davant i marxà corrent; Siegfried va seguir-la i arribà així a la cova, on trobà la dona i el nen. Els reconegué i veié en el fet un senyal diví i entengué la innocència de la seva esposa. La va portar a la cort i en proclamà la innocència, fent executar públicament el traïdor Golo. Genoveva va fer construir una capella a la cova on havia viscut.

Poc després, Genoveva, afeblida per les penúries, va morir, i Sigfrid, penedit, va ingressar en un monestir a fer penitència. El poble va considerar la comtessa morta una santa i venerà la capella que havia construït, anomenada Frauenkirche (Capella de la Senyora), on va ésser sebollida.

Historicitat[modifica | modifica el codi]

Genoveva al bosc, per Adrian Ludwig Richter

Les versions més detallades de la llegenda la situen al segle VIII, durant l'imperi de Carlemany, però es contradiuen en els noms dels personatges i en l'atribució de llocs, títols o dates, trets habituals en les llegendes sense fonamentació real. La història, inversemblant i amb detalls propis de llegendes i rondalles populars diverses, sembla basar-se en el fet real que el gener de 1256, el Comte Palatí Lluís II, duc de Baviera va fer matar la seva esposa Maria de Brabant, sospitosa d'infidelitat. Jutjada i trobada culpable, fou decapitada; després es demostrà que era innocent i Lluís, com a penitència, es retirà un temps a una ermita i va fundar l'abadia de Fürstenfeld, prop de Munic.

Pel que fa a la seva veneració, l'obra llatina de Matthias Emmich (1472) ja esmenta que s'atribuïen miracles a la seva tomba i que un bisbe donava indulgències a qui la visités, descrivint-la com una persona venerable. Aquesta denominació de "santa" o "beata" és habitual en les obres populars dels segles XVI-XVII. Ja al segle XVII, però, els jesuïtes bol·landistes van considerar falsa la llegenda.

Prop de Thür hi havia la Frauenkirche que es deia que havia fet construir; el 1951 s'hi van fer excavacions, i se'n van trobar ruïnes i una sepultura, que s'ha atribuït a Genoveva.

Obres literàries i artístiques[modifica | modifica el codi]

La seva llegenda es popularitzà i és present en romanços, auques i plecs de cordill populars, impresos entre el segle XVI i el XIX. En ells ja es qualifica de "santa": Vida de Santa Genoveva, Romance de Santa Genoveva, princesa de Brabante i similars. Probablement, totes parteixen d'un text llatí de Matthias Emmich, datat en 1472, que començà a publicar-se i traduir-se a diverses llengües.

Una de les primeres obres literàries que en narren la història és L'innocence réconnue, ou, Vie de Sainte Geneviève de Brabant (1640) pel jesuïta René de Cerisiers (1603-1662). Durant el segle XIX, fou especialment popular a Alemanya, on es convertí en un tema romàntic en el qual es basaren drames i novel·les, així com pintures de gènere.

Entre les obres literàries destaquen: Genoveffa di Brabante, drama de Christian Friedrich Hebbel, el poema dramàtic Leben und Tod der heiligen Genoveva de Ludwig Tieck i una novel·leta de Christoph von Schmid, traduïda a moltes llengües.

Altres obres són:

  • Geneviève de Brabant, ou l'innocence reconnue, tragèdia de René de Cériziers (1669).
  • Soupirs de Sifroi ou l'innocence reconnue, tragèdia de Pierre-Corneille Blessebois (1675).
  • L'innocence reconnue, novel·la d'Arnaud Berquin (1776).
  • Geneviève de Brabant, tragèdia de Cicile (1798).
  • Geneviève de Brabant de P. Duputel (1805).
  • Geneviève de Brabant, melodrama de Louis-François Ribié (1804).
  • Geneviève de Brabant, drama de Germaine de Staël (1808).
  • Geneviève de Brabant de Louis Dubois (1810).
  • Geneviève de Brabant, melodrama d'Auguste Anicet-Bourgeois i Jean-Joseph Mourier (1838)
  • La nouvelle Geneviève de Brabant, comèdia de Félix-Auguste Duvert i Augustin Théodore de Lauzanne de Vauroussel (1840)
  • Légendes pour les enfants de Paul Boiteau (1857).

Sobre l'obra de Hebbel, Robert Schumann compongué la seva única òpera, Genoveva (1848). Jacques Offenbach parodià la història a l'opereta Geneviève de Brabant (1867). Erik Satie estrenà una òpera per a titelles amb el títol Geneviève de Brabant (1899). Marcel Proust l'esmenta a l'inici de A la recerca del temps perdut, en què la història de Genoveva apareix en la projecció d'una llanterna màgica a l'habitació de Combray.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genoveva de Brabant