Genoveva de Brabant
 Pintura anònima del s. XVIII |
|
| esposa, anacoreta | |
|---|---|
| Naixement | S. VIII Brabant Flamenc, Bèlgica |
| Defunció | Trèveris? (Renània, Alemanya) |
| Enterrament | Frauenkirche, prop de Thür (Renània-Palatinat, Alemanya) |
| Canonització | Comença a venerar-se a partir del s. XVI |
| Festivitat | 2 d'abril o 18 de gener (culte popular, no oficialitzat) |
| Fets destacables | Personatge llegendari i sense existència real |
| Iconografia | Amb un nen i una daina, en una cova o al bosc |
Genoveva de Brabant és un personatge llegendari, protagonista d'una tradició molt estesa i popular arreu d'Europa, fins al punt que ha estat tinguda per un personatge històric i popularment s'ha considerat com a santa; en alguns santorals dels segles XVI-XVIII apareix com a santa amb festivitat litúrgica el dia 2 d'abril o el 18 de gener. Als calendaris i santorals moderns ja no apareix, i mai ho ha fet en els calendaris oficials de l'Església.
Llegenda [modifica]
La història és un exemple típic de la història d'una dona acusada falsament i injusta d'infidelitat per un pretendent a qui ha refusat. Genoveva era natural del Ducat de Brabant i es va casar amb el comte palatí Sigfrid de Trèveris, i va ésser acusada pel majordom Golo, que s'havia enamorat de la seva senyora. En veure's rebutjat, va voler venjar-se i va enviar un missatge a Sigfrid, que era absent en campanya, comunicant-li que Genoveva l'havia enganyat i que havia quedat prenyada. El comte, induït pel seu servent, va dir-li que fes matar l'esposa infidel i el nounat. Golo envià Genoveva amb uns servents al bosc, perquè la hi matessin, però els servents, commoguts, no va ésser capaços de fer-ho i deixaren viure la dona amb la condició que mai no sortís d'aquell bosc de les Ardenes on, d'altra banda, ningú no passava mai. Genoveva trobà una petita cova i hi visqué durant sis anys, amb l'ajut d'una daina que vivia amb ells i els proveïa de llet.
Passats els anys, Siegfried va anar a caçar i, essent al bosc, la cèrvola se li aturà al davant i marxà corrent; Siegfried va seguir-la i arribà així a la cova, on trobà la dona i el nen. Els reconegué i veié en el fet un senyal diví i entengué la innocència de la seva esposa. La va portar a la cort i en proclamà la innocència, fent executar públicament el traïdor Golo. Genoveva va fer construir una capella a la cova on havia viscut.
Poc després, Genoveva, afeblida per les penúries, va morir, i Sigfrid, penedit, va ingressar en un monestir a fer penitència. El poble va considerar la comtessa morta una santa i venerà la capella que havia construit, anomenada Frauenkirche (Capella de la Senyora), on va ésser sebollida.
Historicitat [modifica]
Les versions més detallades de la llegenda la situen al segle VIII, durant l'imperi de Carlemany, però es contradiuen en els noms dels personatges i en l'atribució de llocs, títols o dates, trets habituals en les llegendes sense fonamentació real. La història, inversemblant i amb detalls propis de llegendes i rondalles populars diverses, sembla basar-se en el fet real que el gener de 1256, el Comte Palatí Lluís II, duc de Baviera va fer matar la seva esposa Maria de Brabant, sospitosa d'infidelitat. Jutjada i trobada culpable, fou decapitada; després es demostrà que era innocent i Lluís, com a penitència, es retirà un temps a una ermita i va fundar l'abadia de Fürstenfeld, prop de Munic.
Pel que fa a la seva veneració, l'obra llatina de Matthias Emmich (1472) ja esmenta que s'atribuïen miracles a la seva tomba i que un bisbe donava indulgències a qui la visités, descrivint-la com una persona venerable. Aquesta denominació de "santa" o "beata" és habitual en les obres populars dels segles XVI-XVII. Ja al segle XVII, però, els jesuïtes bollandistes van considerar falsa la llegenda.
Prop de Thür hi havia la Frauenkirche que es deia que havia fet construir; el 1951 s'hi van fer excavacions, trobant-ne ruines i una sepultura, que s'ha atribuït a Genoveva.
Obres literàries i artístiques [modifica]
La seva llegenda es popularitzà i és present en romanços, auques i plecs de cordill populars, impresos entre el segle XVI i el XIX. En ells ja es qualifica de "santa": Vida de Santa Genoveva, Romance de Santa Genoveva, princesa de Brabante i similars. Probablement, totes parteixen d'un text llatí de Matthias Emmich, datat en 1472, que començà a publicar-se i traduir-se a diverses llengües.
Una de les primeres obres literàries que en narren la història és L'innocence réconnue, ou, Vie de Sainte Geneviève de Brabant (1640) pel jesuïta René de Cerisiers (1603-1662). Durant el segle XIX, fou especialment popular a Alemanya, on es convertí en un tema romàntic en el qual es basaren drames i novel·les, així com pintures de gènere.
Entre les obres literàries destaquen: Genoveffa di Brabante, drama de Christian Friedrich Hebbel, el poema dramàtic Leben und Tod der heiligen Genoveva de Ludwig Tieck i una novel·leta de Christoph von Schmid, traduïda a moltes llengües.
Altres obres són:
- Geneviève de Brabant, ou l'innocence reconnue, tragèdia de René de Cériziers (1669).
- Soupirs de Sifroi ou l’innocence reconnue, tragèdia de Pierre-Corneille Blessebois (1675).
- L'innocence reconnue, novel·la d'Arnaud Berquin (1776).
- Geneviève de Brabant, tragèdia de Cicile (1798).
- Geneviève de Brabant de P. Duputel (1805).
- Geneviève de Brabant, melodrama de Louis-François Ribié (1804).
- Geneviève de Brabant, drama de Germaine de Staël (1808).
- Geneviève de Brabant de Louis Dubois (1810).
- Geneviève de Brabant, melodrama d'Auguste Anicet-Bourgeois i Jean-Joseph Mourier (1838)
- La nouvelle Geneviève de Brabant, comèdia de Félix-Auguste Duvert i Augustin Théodore de Lauzanne de Vauroussel (1840)
- Légendes pour les enfants de Paul Boiteau (1857).
Sobre l'obra de Hebbel, Robert Schumann composà la seva única òpera, Genoveva (1848). Jacques Offenbach parodià la història a l'opereta Geneviève de Brabant (1867). Erik Satie estrenà una òpera per a titelles amb el títol Geneviève de Brabant (1899). Marcel Proust l'esmenta a l'inici de A la recerca del temps perdut, en què la història de Genoveva apareix en la projecció d'una llanterna màgica a l'habitació de Combray.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genoveva de Brabant |
