Ballester (ocell)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ballester
Avo apumel10.jpg
Falzia reial en vol
Falzia reial en vol
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Apodiformes
Família: Apodidae
Gènere: Tachymarptis
Espècie: T. melba
Nom binomial
Tachymarptis melba
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica del ballester (en vermell).
Distribució geogràfica del ballester (en vermell).
Sinònims

Apus melba

Ballester
Enregistrament sonor del ballester.
Estol de falzies reials.
Il·lustració d'una falzia reial.
Il·lustració d'un ballester bevent.

El ballester, avió o falzia reial a les Balears (Tachymarptis melba) és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gran que el falciot negre.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 21 cm de llargària total i 55 d'envergadura alar.
  • No és d'un color tan fosc com el falciot negre.
  • La part inferior és blanca, menys la cua i la banda fosca pectoral.
  • No presenta dimorfisme sexual.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Tachymarptis melba MHNT

Ambdós pares construeixen el niu enganxant amb llur saliva plomes, molsa i altres materials. Al maig-juny hi pondran 2 o 3 ous que covaran tots dos progenitors durant 20 dies i on, al llarg de 55-60 dies més, hauran de restar els pollets que en neixin. Cada any retornen al mateix niu.[2][3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja insectes i aràcnids atrapats al vol.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Mostra una gran tirada pels congosts dels Prepirineus.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba al sud d'Europa (des de Portugal fins a Bulgària) i a tot Àfrica. La seua àrea de cria principal està compresa entre Grècia i Alemanya.[4][5]

Costums[modifica | modifica el codi]

  • Als Països Catalans és un ocell estival: hi torna al març-abril, molt abans de la data de posta, i s'escampa per les zones més muntanyenques -encara que no arriba al Pirineu- on busca penya-segats per instal·lar el niu. També aprofita construccions fetes pels humans, com són els ponts i alguns edificis. Pel setembre-octubre se'n va a l'Àfrica.[6]
  • És un ocell monògam i molt sociable car construeix el seu niu integrat en colònies.
  • Bat les seues ales lentament (de 4 a 8 vegades per segon) però amb molta força (és audible per a una persona si es troba suficientment a prop) i això el fa un dels ocells més ràpids (pot arribar als 110 km/h).
  • Té un xiscle molt més greu que la falzia comú (Apus apus) i de cadència més lenta.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Si bé sembla que la població que viu en el medi rural va minvant, en canvi la població que ho fa en el medi urbà va augmentant, de tal forma que el conjunt de la població es manté bastant estable.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Avibase - Llistats d'Ocells del Món.
  2. Bologna, G.: Simon and Schuster's Guide to Birds. Nova York: Simon and Schuster Publications. Any 1978.
  3. Gilliard, E.: Living Birds of the World. Nova York: Doubleday and Company. Any 1967.
  4. Peterson, R.; G. Mountfort i P. Hollom: Birds of Britain and Europe. Nova York, Houghton Mifflin Company. Any 1993.
  5. Harrison, C. i A. Greensmith: Birds of the World. Nova York, Dorling Kindersley Inc. Any 1993.
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 72. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]