La Boqueria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut a l'entrada principal.

El Mercat de Sant Josep, popularment conegut com la Boqueria, és un mercat municipal que es troba al costat de la Rambla de Barcelona. A part d'un lloc per comprar tot tipus de productes frescos també és una atracció turística.

La superfície assoleix els 2.583 m² amb més de 300 parades ofertant una gran varietat de productes casolans i exòtics, tant als compradors particulars com per als restauradors de la ciutat. És el mercat més gran de Catalunya, el més variat en oferta alimentària, i també el més visitat pels turistes.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Les columnes que l'envolten

Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836, però té els seus orígens a l'aire lliure, davant el Portal de la Boqueria,[2] a l'esplanada del Pla de la Boqueria on venedors ambulants i pagesos dels pobles i masies properes s'hi instal·laven amb la finalitat de vendre els seus productes, abans que la ciutat se sortís de les seves primeres muralles. Es feien fora de les muralles de la ciutat per estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies.

Abans del mercat de sant Josep hi havia el convent del mateix nom. El 1586 carmelites descalços -anomenats "els josepets" per ser els difusors de l'advocació de Sant Josep- funden el convent de Sant Josep a l'indret on avui hi ha el mercat. A mesura que la Rambla va anant prenent importància com a passeig urbà al segle XVIII, es va considerar necessari treure les carnisseries del seu recorregut i van ser desplaçades, tot i que molt a prop, cap a l'interior, al costat de l'hort del convent de Sant Josep, que el poble va cremar el dia de Sant Jaume de 1835 durant una manifestació, juntament amb la resta de monestirs que hi havia a la rambla.

L'estructura metàl·lica del 1914.

Amb la destrucció del convent, es va construir una plaça amb grans columnes voltada de porxos, que havia de ser la més gran de Barcelona. Es va decidir traslladar-hi el mercat de manera temporal al seu interior, però finalment en va ser l'emplaçament definitiu. Les obres de cobriment es van iniciar el dia de Sant Josep de 1840.

Parada de fruita al mercat de la Boqueria.

A principis del segle XIX, la Rambla tenia des del carrer del Carme fins al de la Petxina tota l'amplada que avui dia té al davant del palau de la Virreina. El mercat se situava a l'espai entre les cases i els arbres, dividit en sectors ben diferenciats segons el producte que es venia. Molts venedors obsequiaven amb una flor per la compra d'algun producte d'alimentació, i aquí hi trobem l'origen d'un col·lectiu popular i inseparable del conjunt d'aquest passeig: els actuals floristes de la Rambla. Més tard també s'hi va afegir la venda d'animals, sobretot ocells.

La coberta metàl·lica actual es va inaugurar el 1914. L'última modificació arquitectònica del Mercat va ser l'any 2000, i actualment se'n prepara una altra que afectarà sobretot la plaça de la Gardunya .[3] Al llarg dels anys, ha esdevingut el mercat emblemàtic de tota la xarxa. El col·lectiu de venedors, l'estructura i situació del mercat el converteixen en un lloc de visita obligada per a compradors i turistes.

Cada vegada hi ha més establiments del mercat regentats per persones incorporades recentment a Catalunya. En aquestes botigues es troben totes les especialitats d'Amèrica del Sud, el Japó, Itàlia, Grècia o els països àrabs.

Intervencions arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Les antigues parades del Mercat de Sant Josep (conegut popularment com a Mercat de la Boqueria) es localitzaven al barri del Raval, i delimitaven amb la plaça de la Gardunya (nord), i els carrers Hospital (sud), Floristes de la Rambla (oest) i Jerusalem (est). Són escasses les dades documentals sobre la construcció d’aquests tendals, a més les poques notícies històriques versen sobre l’edificació, ampliació i rehabilitació del Mercat Sant Josep i no pas de les parades suara citades. L’ajuntament va promoure la construcció d’un mercat, en els terrenys allerats per la desamortització dels béns eclesiàstics del Convent de Sant Josep, entre els anys 1838 i 1840, sota la direcció de l’arquitecte Josep Mas i Vila. Amb l’aterrament de l’antic Convent de Santa Maria de Jerusalem l’any 1868, s’autoritzà l’aixecament de coberts provisionals a la plaça de la Gardunya (procés que va perdurar fins al 1885). Tal vegada, fou aleshores quan es van instal·lar les parades objecte d’estudi, si bé no són documentades fins al 1908. Es tractaven d’unes construccions molt senzilles a base de parets de càrrega i forjats unidireccionals, ja siguin amb biguetes de formigó o de fusta i revoltons (algunes encastades dins del mur preexistent de l’antic cenobi). Aquestes servien de magatzems auxiliars del Mercat de la Boqueria.[4]

Els treballs arqueològics desenvolupats a la plaça de la Gardunya de Barcelona proporcionaren resultats positius relacionats amb el mercat de la Gardunya, l’antic convent de Santa Maria de Jerusalem i les construccions domèstiques anteriors a aquest. També es documentaren, mitjançant un sondeig, estructures al costat de les capelles laterals de la capella de l'Hospital de la Santa Creu.

Les diferents fases registrades foren les següents:

  • Estrats geològics i de deposició natural: En el nivell geològic aparegué el característic tortorà de Barcelona, que només ha estat documentat en el sondeig 1 a unes cotes entorn dels 5,50 msnm. Per sobre d’aquest, una seqüència estratigràfica d’argiles d’àmplia potència que cal interpretar com anterior a l’ocupació del solar i fruit d’una deposició natural (segurament aportades per la riera d’en Malla que circulava pel que ara és la Rambla) i que, progressivament, va passant d’una coloració més marronosa a una altra completament vermella. Es pogueren diferenciar fins a 3 estrats: un amb petits i escassos fragments de ceràmica comuna vidriada, un segon amb presència de petits i escassos fragments de materials romans i, finalment, un d'estèril.[5]
  • Materials romans: No es van documentar estructures corresponents a una cronologia d’època romana, només materials ceràmics que apareixien de forma residual als estrats baixmedievals, o bé materials petits i rodats als nivells d’argiles vermelles de deposició natural sobre el que es va instal·lar la ciutat romana. Aquests materials s’han de posar en relació amb la situació d’aquesta zona propera al nucli urbà de Barcino, molt a prop d’una de les portes d’entrada a la ciutat romana i al costat d’un dels seus camins d’accés fossilitzat al tramat urbà actual amb el carrer Hospital.
  • Estructures baixmedievals anteriors al convent (Finals s. XIII/XIV – 1462): Recolzant sobre el nivell d’argiles vermelloses de deposició natural se situà un conjunt d’estructures distribuïdes per diferents punts de la zona sud-est de la plaça (Sector 1) i que es poden agrupar a partir de la seva relació amb materials ceràmics baixmedievals que es daten entre finals del segle XIII i el segle XIV. Les estructures corresponien a retalls, paviments de calç i murs que, a vegades, es conserven en alçat per sobre del nivell de circulació. Els murs, de mig metre d’amplada, eren obrats amb maçoneria de pedres lligades amb morter de calç que arribaven a conservar un alçat entre 15 i 40 cm. per sobre dels nivells de circulació, configurant un espai d’habitació pavimentat. Es configurà així una fase constructiva del solar diferenciada, amb característiques pròpies malgrat que, a causa de l’excavació en extensió tan limitada i de les restes documentades, resultà de difícil interpretació funcional, encara que semblaven apuntar a un espai de caràcter domèstic. Aquest grup d’estructures correspon a construccions anteriors a l’edificació del convent de Santa Maria de Jerusalem a partir de 1462, és a dir al primer desenvolupament urbanístic del barri del Raval, inicialment extramurs a partir de la construcció de la muralla del segle XIII, i després dins del recinte emmurallat amb l'ampliació de la muralla projectada per Pere el Cerimoniós i desenvolupada a partir de mitjan segle XIV, motiu que originà que les monges dominiques del convent de Sant Pere Màrtir s’instal·lessin l’any 1370 a uns edificis propietat de la Col·legiata de Santa Anna al carrer d’en Porta (actual carrer Jerusalem que conforma el límit est del Sector 1). És per això que les evidències arqueològiques semblen sostenir les dades documentals i situen aquesta zona com la que presenta un desenvolupament urbanístic i arquitectònic més antic. L’amortització d’aquest conjunt d’estructures s’ha de situar a mitjan segle XV, entre l’abandonament del solar per part de les monges dominiques (1423) i la construcció del primer convent gòtic de Santa Maria de Jerusalem a partir de 1462.
  • Convent de Santa Maria de Jerusalem (1462 – 1868): A tota l’àrea d’excavació es documentaren les estructures corresponents a l’antic convent de Santa Maria de Jerusalem; un conjunt de restes que correspondria a les dependències que se situaven al llarg de la franja sud del complex, i on es van identificar tota una sèrie d’espais de diferents mides, la funcionalitat dels quals es poden identificar a partir de la descripció de la planta del convent va realitzar Miquel Garriga i Roca a mitjan segle XIX. Així s’aconseguiren identificar: l’entrada des del carrer de Jerusalem, el galliner, un safareig amb un pou de brocal circular, un dipòsit rectangular per al rentat, una habitació de magatzem amb les restes de les bases de tres pilars i un dipòsit quadrat a l’extrem oest amb els accessos tapiats, una sala de distribució amb accés a una latrina (de la que es conservava la fossa sèptica) i a un gran pati obert, una altra latrina que abocaria a la mateixa fossa sèptica, una petita habitació per a la visita del metge i dos dipòsits soterrats que semblaven haver estat usats per al treball artesà de la calç. Aquest pati es trobava delimitat per dos grans murs de carreus de pedres amb contraforts a la part interna del pati, dels quals el situat al sud encara es conserva en alçat i està reaprofitat en ús per les construccions actuals.

També, a l’oest del gran pati i separat d’aquest per un mur amb una banqueta correguda adossada al seu parament, s’exhumà una zona de porxo pavimentada amb petites habitacions delimitades per envans i amb un pou o dipòsit soterrat amb la boca de pedra treballada per a encaixar una tapadora al nivell de circulació. També es van documentar nivells de terra molt orgànica corresponents a l’hort del convent a la cantonada nord-est de la plaça (Sondeig 4), mentre que, d’altra banda, a la cantonada nord-oest (Sondeig 3) les estructures del convent han estat arrasades. Dels materials emprats a les diferents construccions, aquests són els tradicionals d’època medieval i moderna a Catalunya, amb paviments de rajoles ceràmiques de diferents tipus (rectangulars i quadrades) i disposicions (de caixó, a trencajunt, a la mescla) i, de vegades, amb empedrats. La tècnica constructiva per excel·lència per aquesta fase és l’obra de maçoneria, sempre lligada amb morter de calç, predominant les pedres per a la construcció de murs i pous i els maons per a dipòsits i envans. Per sota dels nivells de pavimentació de l’últim nivell del convent es trobaven diferents estructures de subsòl (bàsicament clavegueres, dipòsits, foses sèptiques i diferents retalls) en un bon estat de conservació.

  • Mercat de la Gardunya (1868 / 1888 – 1950 / 1957): A la cantonada sud-oest de la plaça es van documentar tota una sèrie de parades de mercat disposades en bateria al llarg d’un antic mur perimetral amb contraforts del convent, encara en ús i que feia de mur de tanca. Aquestes habitacions són obertes cap al nord, on se situaria una zona de carrer pavimentada amb un empedrat en perfecte estat, on presentarien uns porxos sostinguts per bigues de ferro que sostindrien possiblement tendals. En conjunt s’identifiquen fins a 9 habitacions rectangulars que s’identificaren amb els espais necessaris per a emmagatzemar els productes per a la venda. Presentaven diferents mides, encara que la més habitual se situà entorn dels 3,50 m. per 2,50 m. Aquestes habitacions se subdividien en dues parts, una davant al nord i una altra darrere al sud, separades per envans i diferents paviments, configurant l’estructura clàssica de botiga - rebotiga. Les estructures, en general, es trobaven en mal estat de conservació, pràcticament arrasades fins al nivell de circulació. D’altra banda, sota els nivells de pavimentació hi havia tot el sistema de desguàs, basat en clavegueres i canonades que, partint de les diferents habitacions, conflueixen a una gran canonada que, en direcció est – oest per davant del conjunt d’habitacions, recull totes les deixalles. Els materials utilitzats eren variats, d’època contemporània, encara que dins de les característiques constructives tradicionals: paviments de rajoles ceràmiques encara que també n’hi ha alguns de ciment i lloses; envans d’obra de maçoneria de maons i morter de calç, mètode constructiu que també s’utilitza per a les clavegueres i dipòsits; canonades de ceràmica i formigó.
  • Estructures de l'Hospital de la Santa Creu (1401 – 2005). Finalment, el sondeig realitzat al pati situat darrere de les capelles laterals de la capella de l’Hospital de la Santa Creu proporcionà resultats positius, corresponents a les construccions de l’antic hospital, amb la documentació de paviments, clavegueres i murs de diferents cronologies. Del conjunt destaca la gran concentració d’estructures, que es recolzen les unes sobre les altres, amb una escassa presència de materials ceràmics.

En una posterior intervenció arqueològica, motivada per les obres de construcció d’una nova Estació Transformadora (E.T) a la plaça de Sant Galdric, així com per l’obertura de rases corresponents al subministrament en M.T. pel traçat dels carrers del seu entorn proper, s’obriren un total de 8 rases, de les quals 5 van donar un resultat negatiu, sense que es pogueren documentar estructures arqueològiques ni estrats amb presència de material. La resta de rases ens han aportat un seguit d’estructures, que malgrat no aportar cap resta ceràmica, es dataren d’època contemporània, donades les seves característiques constructives i el tipus de morter emprat de factura molt moderna -molt blanc, de calç, i gens deteriorat-. Es creu que aquest seguit d’estructures formarien part de la trama urbana dels antics edificis existents en aquest indret on ara s’ubiquen la plaça del Doctor Fleming i la plaça del Canonge Colom. Concretament 2 elements documentats com a arcades, localitzats dins una rasa, formarien part de l’estructura corresponent al soterrani d’una d’aquestes finques. D’altra banda en el tram practicat dins els passadissos del mercat de la Boqueria es documentà una única estructura que es correspon amb un mur que transcorria en direcció NW-SE. La coincidència en la disposició d'aquesta estructura amb les de l'actual mercat fa pensar que pot existir algun tipus de relació entre ambdues, tractant-se potser d’una part del conjunt de pilars i riostes que es van incorporar en la base de les obres del nou mercat per a dotar de consistència a tota l’estructura i que datarien de mitjans del segle XIX.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «www.bcn.cat». [Enllaç no actiu] Text sobre la Boqueria de la web de l'Ajuntament de Barcelona
  2. Rumbau, Montserrat. Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV. Tibidabo Edicions, 1999, p. 119. ISBN 848033097X. 
  3. «La reforma de la plaza de la Gardunya acabará en 2012 y costará unos 90 millones de euros» (en castellà). ADN.es, 28-05-2005. Arxivat de l'original el 11 de gener de 2011.
  4. «La Boqueria». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  5. «La Boqueria». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  6. «La Boqueria». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Coord.: 41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 19″ E / 41.38194°N,2.17194°E / 41.38194; 2.17194