Drassanes Reials de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Drassanes Reials de Barcelona
Vista des de l'Edifici Colon
Vista des de l'Edifici Colon
Localització: Plaça del Portal de la Pau, Barcelona
Coordenades: 41° 22′ 30″ N, 2° 10′ 35″ E / 41.375028°N,2.176369°E / 41.375028; 2.176369Coord.: 41° 22′ 30″ N, 2° 10′ 35″ E / 41.375028°N,2.176369°E / 41.375028; 2.176369
Construït: segles xiii-xiv
Ampliat: segles xvii-xviii
Estil: Gòtic
Bé cultural d'interès nacional
Reials Drassanes
Tipus: Conjunt històric
Declaració: 22/04/1949
Identificador: IPA: 32
BCIN: 28-CH
BIC: RI-53-0000203
Drassanes Reials de Barcelona situat respecte Barcelona
Localització a Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya. Es varen començar a bastir al final del segle XIII durant el regnat de Pere el Gran i des del seu origen es van destinar a la construcció de les galeres de l'armada del rei d'Aragó.

Les excavacions realitzades l'any 2012 evidenciaren que a finals del segle XVI, sobre les antigues drassanes medievals, s'hi bastiren unes noves drassanes que es corresponen a l'edifici actual.[1][2][3] L'edifici militar estigué sota l'administració de la Diputació del General de Catalunya durant tota l'edat moderna fins al 1714. L'any 1935 les drassanes foren cedides a l'Ajuntament de Barcelona, que les convertí en seu del Museu Marítim de Barcelona l'any 1941; l'edifici fou declarat Monument Històric Artístic per decret del Consell de Ministres d'Espanya el 5 de maig de 1976.[4]

Durant els treballs d'adequació que s'han fet a l'edifici, es van fer també intervencions arqueològiques que van aportar dades rellevants sobre la història de l'edifici. Per una banda, es van trobar restes d'una necròpolis romana.[5] També es va poder determinar que, tot i que el monument es va començar a construir al segle XIII, gran part del que es conserva avui dia no és medieval com es creia sinó d'època moderna (segle XVI), però mantenint l'estil gòtic original.[6]

Història[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, les primeres drassanes apareixen a l'Empordà al segle X, i a Tortosa el 945 ordenada per Abd al-Rahman III.[7] La drassana, adraçana, dreçana o teraçana és el conjunt d'instal·lacions navals on es construeixen, reparen o conserven els vaixells. El terme prové de l'àrab hispànic dâr aṣ-ṣána (en àrab, dâr aṣ-ṣinâ'a) que significa casa de la construcció.[8] L'any 1243 hi ha una Cèdula de Jaume I per referir-se als límits occidentals de la Ribera utilitzant per primer cop la paraula Drassanes.[9]

La costa Barcelonina fins al segle XIII[modifica | modifica el codi]

Grada de Regomir

La línia de la costa barcelonina ha evolucionat molt al llarg dels anys.[10] La costa del Poble Sec, com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, usat habitualment fins al segle X i esporàdicament fins al segle XIV.[10] que disposava d'una via d'accés a la ciutat.[11] La pròpia ciutat disposava d'un port possiblement al petit estuari de la desembocadura d'un del torrent del Merdançar o la Riera de Sant Joan,[12] i els vaixells hibernaven a la platja oberta que estava entre el Puig de les Falsies (a l'actual Pla de Palau) i el Convent de Santa Clara de Barcelona (a l'actual Parc de la Ciutadella).[10]

Les Drassanes de Barcelona[modifica | modifica el codi]

Les drassanes reials no van ser les primeres de les quals va disposar la ciutat. Es tenen notícies que ja s'havia construït una grada a la platja de poca profunditat[10] al costat de la porta de Regomir tocant a la muralla,[13] controlada pel poder municipal i que es en 1225 es va declarar inadequada, tot i que es va emprar fins al 1394.[10] La Corona d'Aragó i la seva projecció al Mediterrani comença en el segle XIII. El regnat de Jaume el Conqueridor (1213-1276), l'any 1243, s'estén cap a Mallorca, València i Múrcia amb l'ajut de les forces navals. La conquesta d'aquests territoris per mar obligava a mantenir una infraestuctura naval per la construcció, manteniment i reparació. Es converteix així necessari crear uns espais especialitzats nous, un element important en la política d'expansió mediterrània.[9] Durant la conquesta de Mallorca i de València, ja figura documentada una segona drassana situada "cap a ponent".

Drassana de la ciutat o Drassana vella[modifica | modifica el codi]

Batalla del golf de Nàpols, obra de Ramon Tusquets i Maignon, 1885.

Roger de Flor: «cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d'Aragó en la cua».
Dibuix preparatori per a la vista de Barcelona, 1563, Anton Van der Wyngaerde. Les drassanes es veuen a l'esquerra de la imatge

A principis del segle XIII ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i Montjuïc, en uns terrenys que Jaume el Conqueridor va prohibir la construcció de noves cases i ordenà l'enderroc de les existents.[14]

Durant el regnat de Pere el Gran entre els anys 1275 i el 1285, la conquesta de Sicília i la Croada contra la Corona d'Aragó havia comportat la necessitat de disposar d'un espai per a la conservació i manteniment dels estols reials[15] i es va iniciar la construcció de les drassanes, que constava d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda del mar emmarcant un gran pati central descobert, capaç d'encabir setze galeres[16] amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen.[17] A partir de la construcció de les noves muralles al segle XIV, les drassanes instal·lades al peu de la muntanya de Montjuïc passen a ser les úniques de la ciutat. Pere el Gran volia plantar cara a Carles d'Anjou i a la Santa Seu, conquerint Sicília.[18] Hi ha un document de l'any 1354 escrit per Pere el Ceremoniós dirigits als cònsols i els mercaders catalans a la ciutat de Pisa durant el setge de l'Alguer que diu pregam et encara us manam spressament què, ab sobirana diligència, encerquets et spiets si·ls jenoveses enamichs nostres, ne lo rey Lois de Nàpols armen ne quins apareylls fan d'armar.[19] Aquest fet és una mostra de com l'estratègia militar naval començava a tenir un gran pes en la política de la Corona.

Els murs perimetrals eren febles a les inclemències de la natura[20] i una primera tramada de vuit

naus fou bastida al voltant del 1290.[20] Alfons el Benigne, el 1328 va consignar la necessitat de cobrir-les, però per problemes amb la hisenda real i amb calamitats naturals, com grans tempestes, les obres progressaven molt lentament i així van continuar amb l'arribada del nou rei Pere el Cerimoniós, que va intentar traslladar a l'antic sector de la Ribera les drassanes en veure que els vaixells allí s'espatllaven. La proposta del Consell de Cent de la ciutat del 9 de juny de 1378, després de deplorar :

« no sia coberta e per aço les galeres estiguin dins d'aquella a sol e vent e pluja, perquè són dins breu temps consumides e destruïdes »
Consell de Cent, 9 de juny de 1378[21]

va impedir aquest trasllat i va cooperar amb el finançament del projecte de la construcció, oferint a Pere el Cerimoniós l'aportació de 10.000 florins en set anys i demanant al monarca una contribució reial de 7000 florins, a més del permís per a tenir a cobert les galeres pertanyents a la ciutat. Pere el Ceremoniós va instituir l'ofici de drassaner com a responsable de la conservació de les Drassanes i rep ordres directes del Rei. També s'encarrega del préstec de les galeres i els seus forniments. L'any 1381 les Drassanes ja poden acollir 8 galeres.[9] El desmantellament progressiu de les drassanes municipals va suposar l'aprofitament de l'espai central de la façana marítima per a nous usos.[22]

Segons consta a l'únic llibre d'obra que s'ha conservat de la construcció de les drassanes del temps comprès entre 11 d'abril de 1383 i 15 d'agost de 1384, se sap que es van construir quatre magatzems i els treballs d'ensostrament de la meitat septentrional. Els materials utilitzats eren els carreus de la pedrera de Montjuïc, la sorra de la mateixa platja propera a l'obra, la fusta del Baix Ebre i de les Gavarres i el cordam i les rajoles de València.

Una gran ampliació es va realitzar sota el regnat de Joan el Caçador, a causa de les necessitats navals dels homes de negoci catalans i de la Corona d'Aragó, es va signar un nou acord entre el rei i la ciutat de Barcelona el 1390, per a l'ampliació de les drassanes i la creació d'un palau reial adossat, amb una plaça oberta al mar seguint com a model el Palazzo Ducale i la Piazzetta di San Marco de Venècia, llavors també en construcció.[23] La realització del palau no es va portar a terme; per excavacions efectuades modernament, solament s'han trobat els fonaments, i la pedra i els diners destinats inicialment a l'obra es van destinar a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.[23] Una de les reformes més importants va ser la cobertura del pati central, la construcció del Porxo Nou que constava de dues plantes amb portal i pati i merlets a la seva part exterior al mar. Sota el regnat d'Alfons el Magnànim, fou l'època de major activitat, l'any 1423 s'hi van construir dotze galeres alhora. El conjunt de l'any 1381, constava de vuit naus de divuit trams separats per pilars de planta quadrada de 77 cm de costat per 6 m d'altura, de cada pilar arrenquen dos arcs torals i dos formers de mig punt que sostenen les bigues del sostre amb coberta a dues aigües.[24] A finals del segle XV eren setze naus les construïdes.

Drassana reial o Drassana nova[modifica | modifica el codi]

Arc de la nau central, on es veu reflectit l'edifici de la Duana
Entrada al Museu Marítim de Barcelona dins l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona

Al segle XVI se’n van enderrocar els sis trams més de naus més propers al mar, però es tornen a reconstruir diversos metres enrere terra endins seguint el mateix estil gòtic, que és l'edificació que es pot veure en l'actualitat. La construcció del segle XVI es va fer seguint l'estil arquitectònic del gòtic civil perquè durant dos segles s'havia mostrat com l'estructura més eficient possible; aquesta decisió però, va provocar la confusió dels historiadors de l'art a l'hora de datar l'edifici. Així mateix, l'aterrament de les drassanes medievals i la reconstrucció de l'edifici uns metres terra endins va ser motivada perquè la construcció del port de Barcelona un segle enrere havia alterat greument els fluxos marítims, provocant l'avenç de la línia de la costa i inundant seriosament les drassanes medievals.

Des de la segona dècada del segle XVI, hi havia la intenció de construir un baluard com a final de la muralla moderna de la ciutat, formant part d'una dàrsena al costat de les Drassanes,[25] que es va començar a construir en 1552,[26] i es va enderrocar a finals del segle XIX per l'obertura de l'avinguda del Marquès del Duero.[27]

La galera reial de Joan d'Àustria, vaixell insígnia a la Batalla de Lepant es va construir en aquestes drassanes l'any 1571.

La Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de la seva administració a partir de l'any 1578, i va construir el 1618 tres noves naus de disseny i materials idèntics a les de l'època medieval, encara que de dimensions diferents i situades transversalment a les altres. Entre els anys 1641/1644 es va fortificar el recinte amb motiu de la Guerra dels Segadors.

En la dècada de 1640 es va construir la nau central,[28] suprimint una filera de pilars per a guanyar espai per les dimensions dels nous models de vaixells que es construïen llavors.

Al segle XVIII, després de la guerra de Successió el comte de Lecherrainne feu un projecte de fortalesa a les Drassanes de Barcelona que significava l'enderroc de les Drassanes que fou descartat[29] en favor de la construcció de la Fortalesa de la Ciutadella pel flamenc Joris Prosper Van Verboom,[30] i a l'edifici va passar a instal·lar-se una caserna d'artilleria de l'exèrcit espanyol[31] mentre que l'activitat de construcció naval es va traslladar a l'Arsenal de Cartagena

La caserna d'artilleria romandria fins a l'any 1935, que es va cedir a l'Ajuntament, que les va destinar a Museu Marítim, inaugurat el 18 de gener de 1941.

Funcions i usos[modifica | modifica el codi]

L'edifici al llarg dels segles ha tingut diversos usos:

Ús naval[modifica | modifica el codi]

Durant diversos segles, va ser un espai de manteniment i construcció de vaixells, que li va donar el lloc al nom.

Ús militar[modifica | modifica el codi]

Amb la caiguda de Barcelona en mans de l'exèrcit de Felip IV d'Espanya les autoritats catalanes restaven novament sota l'obediència del rei castellà i les Drassanes Reials de Barcelona es convertiren en caserna en 1653 i en 1663 l'edifici va passar a jurisdicció militar.[24] L'edifici va servir també com a fàbrica d'artilleria, i posteriorment com a caserna, polvorí, llatzaret, i entre 1802 i fins al 1927, parc d'artilleria i mestrança.[28] Dins de l'edifici es van construir un forn gran o ferreria, fargues, encluses i un martinet.[24]

L'ampliació del port i l'obertura de l'Avinguda del Paral·lel va suposar enderrocs, i la més propera a la Barcelona es va enderrocar en urbanitzar-se per necessitats de la mestrança d'artilleria i per fer lloc a la Comandancia de Marina, a comencament de la dècada de 1940.[28]

Ús cultural[modifica | modifica el codi]

Article principal: Museu Marítim de Barcelona

Des del 1936 és la seu del Museu Marítim de Barcelona.[32] El museu fou declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.[33] La constitució del "Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona",[34] va ser un acord entre l'Ajuntament, la Diputació i l'Autoritat Portuària de Barcelona, feta amb data de 1 de febrer de l'any 1993.

Des de l'any 1999 el museu s'ha obert a la ciutat, fent servir part dels seus espais per la celebració d'actes diversos amb la cessió i lloguer a altres entitats de la ciutat per exposicions i activitats pedagògiques.

El mes d'octubre de 2009 van començar les obres de restauració de part de les Drassanes Reials, inaugurades en febrer de 2013.[6] Durant aquesta rehabilitació s'ha canviat la teulada, aïllant l'edifici i climatitzant l'espai. Durant les obres, s'ha descobert una necròpoli romana.[35]

Recuperació i restauració de l'edifici[modifica | modifica el codi]

Un cop aprovat l'abandonament de l'edifici per usos militars en 1927, el 1935 l'exèrcit les lliurava a la ciutat i la Generalitat de Catalunya les va incloure en 1937 en el Registre del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya.[28]

L'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer va iniciar la restauració el 1950 per tal de convertir la caserna de les Drassanes en un museu.[36] La restauració va incloure la reconstrucció de contraforts mitjançant carreus travats amb els dels pilars ocultant les dovelles cisellades que demostraven la continuïtat de les naus vers el mar,[25] en canvi en la façana de la torre situada just al costat es van reconstruir les parts inexistents amb altres materials.[25]

El 1960 el director del museu, José María Martínez-Hidalgo y Terán va projectar un conjunt de reformes, concretades en el Proyecto de reconstrucción de las Reales Atarazanas y de ampliación del Museo Marítimo redactat per la Diputació de Barcelona (1962) [37] consistents en l'enderrocament dels envans de les naus IV i V i el tresllat dels tallers a la nau V, l'ampliació de la sala Marques de Comillas a les naus IX i X, la construcció d'una escala a la nau X fins al nivell de la sala Pere IV i el cobriment de les naus de la VI a la X, que van començar en 1965. La construcció de la reproducció de la Galera Reial va començar en 1967 i s'inaugurà en 1971.[38]

Protecció de la Galera Reial durant les obres de restauració de l'edifici (2010-2012)

El Pla d'Actuació i Ordenació de les Drassanes Reials de Barcelona redactat pels arquitectes Robert i Esteve Terradas i Muntañola establí les reformes i restauracions necessàries per la utilització de l'espai. Les obres es van executar per fases, començant per la Sala Comillas (1985-1986), l'edifici de Pere IV i les naus de la Generalitat (1994-1995). El Pla es va actualitzar en 1999 i va incloure noves intervencions a l'edifici de Pere IV i les naus de la Generalitat, i intervencions al porxo del passeig Josep Carner (2002-2003).[39]

L'última fase de les obres s'ha realitzat entre el 2010 i el 2012 i ha tingut un cost de 17 milions d'euros, provinents de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Foment. Aquesta darrera intervenció s'ha efectuat en una superfície total de 9.000 m². S'ha fet, per exemple, la rehabilitació integral de la teulada, la climatització de les naus centrals, l'anivellament del paviment, la construcció d'una nova biblioteca marítima, un nou centre de documentació, una sala per a activitats didàctiques i una sala de reserves amb les característiques necessàries per a la conservació de les peces.

Les obres han consistit en la realització de tres grans projectes de remodelació que s'han fet coincidir en el temps: la millora dels pavellons més grans de l'edifici, coneguts com les Grans Naus; la rehabilitació dels contraforts de l'Avinguda de les Drassanes, i la restauració de tres elements del conjunt arquitectònic com són el Portal de la Pau, la Casa del Governador i la Casa de Manteniment. Dins el pressupost s'hi ha inclòs també les intervencions arqueològiques i els estudis de recerca i investigació del conjunt arquitectònic.[6]

Recerca[modifica | modifica el codi]

Entre 1941 i 2007 es realitzen nombroses tasques de recerca sobre les Drassanes Reials de Barcelona, però és amb la creació de l'Oficina de Recerca (2000) i l'Observatori Permanent de la Mediterrània (2007) quan es defineix el programa Drassanes Reials de Barcelona per donar major coherència i tractar de forma global el conjunt.[40]

Nova vista interior de la muralla, mausoleu i nau lateral (2013)

Les darreres recerques s'han articulat entorn de cinc projectes:[41]

  • Tecnologies de la informació geogràfica (TIG) i la reconstrucció històrica del conjunt de les Drassanes Reials de Barcelona. Ha permès georeferenciar la cartografia.
  • Intervencions arqueològiques.
  • La documentació integral del patrimoni construït aplicada a l'estudi històric i estructural de les Drassanes Reials de Barcelona. El Portal de la Pau, la Casa de Manteniment i la Casa del Governador.
  • Noves dades, noves perspectives i nous objectius en l'estudi històric de la Drassana Reial de Barcelona.
  • Evolució de la imatge de les Drassanes de Barcelona.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Unes obres a les Drassanes Reials permeten datar l'edifici». BTV, 1/3/2012. [Consulta: 16/3/2013].
  2. «Drassanes més joves». El Punt Avui, 02/03/12. [Consulta: 16/3/2013].
  3. «Les naus de les Drassanes es van construir després del gòtic». El Periódico de Catalunya, 2 de març del 2012. [Consulta: 16 març 2013].
  4. Bonet, Llorenç; Casas, Roger. Guía de arquitectura de Barcelona. Asppan, 2004. ISBN 8496241645. 
  5. Terradas Muntañola, 2011, p. 68.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Barcelona recupera la joia de la corona del seu passat naval». Generalitat de Catalunya, feb 2013. [Consulta: febrer 2013].
  7. Terradas Muntañola, 2009, p. 20.
  8. «Drassana». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 març 2013].
  9. 9,0 9,1 9,2 Alemany Llovera, 1987.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Terradas Muntañola, 2009, p. 22.
  11. «Drassanes Reials». A: Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011. Ajuntament de Barcelona, 2012, p. 151. 
  12. Cubelles i Bonet, 2003, p. 53.
  13. Pladevall, 2003, p. 219.
  14. Terradas Muntañola, 2009, p. 24-25.
  15. Garcia Domingo, juliol – agost, 2012, p. 47.
  16. Terradas Muntañola, 2011, p. 70.
  17. Cubeles, Albert; Moreno, Iñaki; Nadal, Esteve. «Noves descobertes arqueològiques a la Drassana reial de Barcelona». Revista de Catalunya, 278, 278, 2012, pàg. 117-139 [Consulta: 16/3/2013].
  18. Marimon, Sílvia. «Les Drassanes de Barcelona es destapen». Diari Ara, 16/02/2013, p.36-37. ISSN: 2014-010X [Consulta: 17 febrer 2013].
  19. La Drassana Reial de Barcelona a l'Edat Mitjana d'Albert Estrada-Rius. Museu Marítim de Barcelona. 2004. ISBN 84-88810-66-0. Pàg. 29.
  20. 20,0 20,1 Terradas Muntañola, 2011, p. 71.
  21. Pladevall, 2003, p. 220.
  22. Cubelles i Bonet, 2003, p. 59.
  23. 23,0 23,1 Garcia Domingo, juliol – agost, 2012, p. 45.
  24. 24,0 24,1 24,2 Calpena i Marcos, 2003, p. 76.
  25. 25,0 25,1 25,2 Terradas Muntañola, 2011, p. 77.
  26. Terradas Muntañola, 2011, p. 84.
  27. Castells, 2011, p. 93.
  28. 28,0 28,1 28,2 28,3 Alemany Llovera, 1988, p. 9.
  29. Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 50. ISBN 1998. 
  30. Cámara Muñoz, Alicia. Los Ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII (en castellà). CEEH, 2005, p. 188-189. ISBN 8493464317. 
  31. Aguilera, Genna. «La nació espoliada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.48-52. ISSN: 1695-2014.
  32. García Domingo, Enric, Història del Museu Marítim de Barcelona 1929/1939-Edició Museo Marítim de Barcelona
  33. «Els museus d'interès nacional». Generalitat de Catalunya, 15/03/2007. [Consulta: 1 abril 2011].
  34. «Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona». [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  35. Marimon, Sílvia. «La façana marítima es renova». Time Out Cultura [Barcelona], novembre de 2011, p. 38. ISSN 2014-010X.
  36. Terradas Muntañola, 2011, p. 74.
  37. Terradas Muntañola, 2008, p. 149.
  38. Alemany Llovera, 1988, p. 13.
  39. Garcia Domingo, juliol – agost, 2012, p. 52.
  40. «Les Drassanes Reials de Barcelona, redescobertes». Avenç, 381, Juliol/Agost 2012, pp. 42 - 53.
  41. «Noves metodologies aplicades a l'estudi de les Drassanes Reials de Barcelona». Revista del Museu Marítim de Barcelona, 19, 2012, pp. 60 - 137.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drassanes Reials de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata