Camp Nou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Camp Nou
Ranking UEFA: 5 stars.svg
Barcelona 296.JPG
Estadi del Futbol Club Barcelona
Dades
Noms anteriors Estadi del FC Barcelona
Localització barri de les Corts, Barcelona,
Catalunya
Arquitecte Francesc Mitjans
Josep Soteras
Lorenzo García-Barbón
Cost $ 288.000.000
Inauguració 24 de setembre de 1957
Superfície Gespa
Capacitat 99.354 espectadors
Dimensions 105 x 68 metres
Propietari Futbol Club Barcelona
Esdeveniments

Soccer ball.svg Accediu al Portal:Futbol

El Camp Nou és l'estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de les Corts. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l'estadi amb més capacitat d'Europa, amb 99.354 espectadors.

Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 amb el nom oficial d'Estadi del FC Barcelona, però popularment va adoptar el nom de Camp Nou pel fet de substituir l'antic Camp de les Corts. En la temporada 2000-2001 es va oficialitzar el nom després d'una consulta popular per correu. Dels 29.102 socis que hi van participar, 19.861 (68.25%) van votar a favor del canvi.[1]

L'alçada de l'estadi és de quaranta-vuit metres i ocupa una superfície total de cinquanta-cinc mil metres quadrats.[1]

El FC Barcelona jugant contra el Real Madrid el 6 de desembre de 2003

Història[modifica | modifica el codi]

El naixement d'un gegant[modifica | modifica el codi]

Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, el Barça va experimentar el seu major creixement, i s'emportà tots els trofeus imaginables entre 1951 i 1953 en el seu vell Camp de les Corts, incloent-hi les cinc copes de la temporada 1951-52. El Barça ja no es pot conformar amb aquest camp poc còmode i bastant vell, malgrat la seva capacitat per a 60.000 persones, i el club s'ha de traslladar.

El 14 de novembre de 1950 el president Agustí Montal i Galobart obtingué l'acord favorable d'una Assemblea de compromissaris[2] per adquirir uns terrenys destinats a la construcció d'un nou estadi, situats al barri de les Corts, a l'extrem de la Travessera de les Corts, propers al Cementeri i la Maternitat. Malgrat això la comissió dedicada al projecte recomana un altre lloc el febrer de 1951, i la situació continua estant bloquejada. La compra oficial s'ajornà dos anys més.[2]

El nomenament de Francesc Miró-Sans com a president del FC Barcelona, el 14 de novembre de 1953, va fer que el projecte fos rellançat. Investit el febrer de l'any següent, Miró-Sans es decideix a favor del terreny adquirit el 1950, i la primera pedra de l'estadi és posada el 28 de març de 1954. Una comitiva de 60.000 persones van fer el recorregut des del Camp de Les Corts fins a La Masia de Can Planes, a l'ombra de la qual, va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, revestida de solemnitat, amb presència de Miró-Sans, el cap del Govern Civil de Barcelona i l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que beneeix l'indret.[3]

Després d'aquesta etapa simbòlica, la concepció de l'estadi és confiada als arquitectes Francesc Mitjans i Miró, cosí del president Miró-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Lorenzo García-Barbón. El projecte és acabat un any més tard, quan el club confia la construcció a la societat d'edificis Ingar SA. Els treballs han de durar divuit mesos, els costos se s'eleven més de quatre vegades a les previsions per arribar a 288 milions de pessetes. A través d'hipoteques i préstecs, el club pot acabar el projecte però s'endeuta pesadament, per a diversos anys. En el curs de les obres del Camp Nou, La Masia va servir com a taller de confecció de les maquetes i lloc de treball d'arquitectes i constructors.[2]

Imatge exterior (Travessera de les Corts)

Finalment, el 24 de setembre de 1957, festa de La Mercè, el Camp Nou és inaugurat. Una missa solemne presidida per l'arquebisbe, que beneeix l'estadi acabat, precedeix l'Hallelujah de El Messies de Händel. Dignataris del règim franquista i de la ciutat estan reunits a la tribuna presidencial, però són sobretot 90.000 les persones que assisteixen a la cerimònia d'obertura, a les tribunes de l'immens estadi. Durant l'acte, clubs de futbol de tota Catalunya desfilen sobre la gespa, així com els membres de les diferents seccions del Barça, les penyes, i els diferents equips del FC Barcelona.

En el partit inaugural, el Barça, amb Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Viats, Gensana, Basora, Villaverde, Eulogio Martínez, Kubala i Tejada, s'enfronta una selecció de jugadors de Varsòvia. A la segona part l'equip presenta a Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo. Al final el Barça obté la seva primera victòria a l'estadi per 4 a 2 (Eulogio Martínez fou l'autor del primer gol).

Els primers èxits[modifica | modifica el codi]

La capacitat oficial del Camp Nou, quan obre, és de 93.053 espectadors, amb un terreny de 107x72m. L'edifici d'acer i de formigó permet al Barça entrar de ple peu en el futbol modern. Amb el seu entrenador Helenio Herrera, el Barça guanya el campionat de 1958-59 i 1959-60, així com la Copa de les Ciutats en Fires del 1958, i de nou el 1960. El sistema d'enllumenat és inaugurat el 23 de setembre de 1959, en un partit de copa d'Europa contra el CDNA Sofia.

Els anys seixanta són menys alegres pel Barça, que no guanya més que tres títols. El 23 de juny de 1963, el Camp Nou és espectador de la victòria a la copa d'Espanya en derrotar el Saragossa per 3 a 1 amb gols de Pereda, Kocsis i Zaldúa. El 1966, el Barça guanya per tercera vegada la Copa de Fires. Finalment, l'11 de juliol de 1968, el Barça venç el Real Madrid la copa d'Espanya, però aquest cop a casa de l'etern rival. El 1970 el Camp Nou és seu, de nou, de la final de Copa, però aquest cop sense presència blau-grana.

Vista des de l'aire

El retorn al cim[modifica | modifica el codi]

El 24 de maig de 1972, el Camp Nou assisteix a la seva primera final de Recopa d'Europa (Glasgow Rangers 3, Dinamo de Moscou 2). El FC Barcelona està aleshores en període de construcció, que finalitza el 1973, amb la firma pel club de Johan Cruyff, que s'uneix a l'atac amb Rexach, Asensi, Sotil i Marcial. El 1974 el Barça celebra els seus 75 anys d'existència. Per a l'ocasió, mentre Espanya surt molt a poc a poc de l'era franquista, un nou himne és cantat en llengua catalana per un cor de 3.500 veus, abans que el Barça s'enfronti en partit amistós amb l'equip nacional d'Alemanya de l'Est a qui derrota per 2 a 1. Pocs mesos abans, el Barça acabava de guanyar la Lliga. És la tornada al primer plànol mundial del club.

El FC Barcelona es concentra llavors en les seves infraestructures, construint una pista de patinatge i un Mini Estadi per als reserves i activitats annexes (inaugurat el 1982), i instal·lant marcadors electrònics al camp el 1975. La copa d'Espanya del 1978, i sobretot la Recopa, guanyada a Basilea el 1979, davant 58.000 espectadors (dels quals aproximadament 30.000 eren seguidors del Barça!), així com dues copes més (1981, 1983) segueixen engrandint les vitrines del club.

El Mundial 1982[modifica | modifica el codi]

L'estadi sofreix una remodelació amb motiu de l'acollida del Mundial de 1982. Llotges, sales VIP, una nova sala de premsa, nous marcadors, i, sobretot, l'ampliació de la tercera graderia amb l'afegitó de 22.150 llocs més, per una capacitat total de 115.000 espectadors. El primer partit important jugat és una nova final de la Recopa d'Europa, precisament amb el Barça de protagonista, enfront l'Standard de Lieja, el 12 de maig de 1982, amb victòria local per 2 a 1 davant 100.000 persones. El Camp Nou és un clam.

El 13 de juny, finalment, el Mundial s'inaugura al Camp Nou. 100.000 persones assisteixen a la cerimònia d'obertura, i al partit entre Argentina i Bèlgica, que veu l'equip de Maradona i Kempes perdre 1-0. La resta de la competició permet al Camp Nou acollir tres partits del grup A de la segona volta: Polònia - Bèlgica, el 28 de juny (3-0), Bèlgica - URSS, l'1 de juliol (0-1) i URSS - Polònia, el 4 de juliol (0-0). La Polònia de Lato i Boniek es qualifica doncs per a una semifinal que l'enfrontarà a Itàlia, i de nou al Camp Nou, el 8 de juliol. Però la Squadra Azzurra de Zoff, Bergomi, Scirea, Cabrini, Antognoni, Tardelli i, sobretot, de Paolo Rossi en plena forma, derrota els polonesos (2-0) portant-los directes al títol.

El "dream team" de Cruyff[modifica | modifica el codi]

L'estadi sofreix pocs canvis després del 1982, tret de la inauguració del museu (1984). A part dels partits de futbol l'estadi és seu de grans concerts musicals (Lluís Llach, Bruce Springsteen, Michael Jackson, U2, Julio Iglesias, Els Tres Tenors, o el concert d'Amnistia Internacional són alguns exemples). Pel que fa a l'esport, es disputa el 24 de maig de 1989 la final de la Copa d'Europa entre el A.C. Milan i l'Steaua de Bucarest amb victòria italiana per 4 a 0. El 1992 dins dels Jocs Olímpics de Barcelona, el Camp Nou es rep part de la competició de futbol, incloent-hi la final. Espanya venç Polònia per 3 a 2 amb els blau-grana Ferrer i Guardiola a l'equip. És l'època del dream team de Johan Cruyff, amb el que el club guanya 4 lligues seguides i la Copa d'Europa de Wembley el mateix 1992, a més de la Supercopa d'Europa.

El Camp Nou sofreix un rentat de cara el 1993-94. El terreny es rebaixat 2,5 metres. Se suprimeix el fossat de seguretat que separava la gespa de les tribunes i s'afegeixen nous seients individuals de manera que desapareixen les places dempeus. Una nova tribuna de premsa, així com la renovació de la tribuna presidencial i les llotges, nous aparcaments sota la tribuna principal i un nou enllumenat i sonorització acaben d'enllestir l'estadi cap al 1998-99. El Camp Nou és una de les més boniques joies del futbol europeu i un dels pocs en haver rebut les cinc estrelles UEFA. Actualment té una capacitat de 98.934 espectadors, la més gran d'Europa. El darrer gran esdeveniment que ha rebut l'estadi és la final de la Lliga de Campions de l'any 1999, amb un vibrant enfrontament, el 26 de maig, entre el Manchester United i el Bayern Munich, que permet els anglesos guanyar la competició (2-1). El partit fou integrat dins de les cerimònies del centenari del club, que van durar diversos mesos, i incloent-hi l'encontre amistós entre el FC Barcelona i la selecció nacional del Brasil, el 28 d'abril. A més, el camp ha estat escenari de diversos partits de la selecció nacional catalana, destacant els inoblidables enfrontaments amb Brasil o amb Argentina.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

La junta directiva de Joan Laporta va convocar un concurs internacional per dur a terme una nova remodelació que ampliaria en 15.000 localitats la capacitat del camp, assolint els 113.000 seients. Les obres consistirien a alçar la zona de la tribuna per anivellar-la a la resta de l'estadi. Al seu torn, també es farien inversions per aconseguir un Camp Nou més segur i confortable. Després que un Jurat integrat per l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes i el propi Club escollís 10 projectes finalistes a partir dels 79 presentats, el dia 18 de setembre del 2007 es va informar a l'opinió pública que el guanyador havia estat el projecte de l'equip de l'arquitecte britànic Norman Foster. Al cap de pocs dies, el 22 de setembre, es va presentar en societat i coincidint amb la festa del 50è aniversari de l'estadi, la maqueta del projecte guanyador.

Posteriorment, el 2010 Sandro Rosell va manifestar el seu desig de reformar el Camp Nou, però descartà el projecte de Norman Foster.[4]

Esdeveniments socials i musicals[modifica | modifica el codi]

El Camp Nou també ha sigut escenari de diversos esdeveniments socials, com ara:

Transports[modifica | modifica el codi]

Estació d'Avinguda de Xile

Tramvia[modifica | modifica el codi]

A 500 metres del Camp Nou hi ha l'estació d'Avinguda de Xile del Trambaix (línies T1, T2 i T3).

Sobretot al final dels partits, es reforça el servei.

Metro

Metro[modifica | modifica el codi]

Les estacions més properes al Camp Nou són Palau Reial, Maria Cristina i les Corts, de la L3; i Badal i Collblanc, de la L5. Totes estan de 500 a 1000 metres del Camp Nou, depenent de l'accés.

Estació més propera per accés:

  • Accessos 1-10: Palau Reial.
  • Accessos 11-16: Collblanc.
  • Accessos 17 i 18: Badal.
  • Accessos 19-21: les Corts.

Actualment està en construcció una estació pel Camp Nou de les L9 i L10.

Normalment el metro es reforça amb més personal quan hi ha partits. Els dies feiners i els diumenges el metro circula fins a mitjanit, mentre que els dissabtes el servei és ininterromput durant tota la nit.

Bus de TMB

Bus[modifica | modifica el codi]

Les línies d'autobús amb parada prop del Camp Nou són:

Bus

Línies de TMB:

Línies de l'AMB:

Nitbus

Nitbus (aproximadament 22.30h-5h):

Normalment es reforça el servei de les línies 15, 43 i 56 en funció de la demanda que es pugui produir.

A més, a la sortida es posen en funcionament dues línies especials cap a la plaça del Mossèn Jacint Verdaguer i a la plaça Catalunya. El bitllet val 2,70€.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camp Nou

Coord.: 41° 22′ 51.20″ N, 2° 7′ 22.19″ E / 41.3808889°N,2.1228306°E / 41.3808889; 2.1228306