Plaça Reial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plaça Reial
Plaça Reial - Fanal de Gaudí.JPG
Plaça Reial amb un fanal de Gaudí en primer pla, i la font de les Tres Gràcies al darrere
Geografia
Barri(s) Barri Gòtic
Districte(s) Districte de Ciutat Vella
Municipi Barcelona
Construcció
Creació Francesc Daniel Molina i Casamajó
Inauguració 1848

La Plaça Reial està situada al costat de la Rambla, a la Ciutat Vella de Barcelona. Es va anomenar així perquè es va voler dedicar a Ferran VII, que havia estat rei durant el temps de construcció, i també per enaltir la monarquia.

En un principi, abans de ser construïda, s'havia pensat dir-ne "Plaça dels herois espanyols", però passats uns anys amb diferents opcions de construcció i a causa de l'absolutisme implantat per Ferran VII, es va manar eliminar tots aquells noms de carrers i places que tinguessin relació amb el liberalisme.

Projectes inicials[modifica | modifica el codi]

Panoràmica de la Plaça Reial


Les idees per reconvertir l'antic convent de Santa Madrona, dels caputxins, van començar a sorgir el 1822 i després de la crema de convents (1835), va començar-ne el desmantellament per convertir l'espai en galeries i un gran teatre per a la ciutat. Va convocar-se un concurs de projectes al qual van presentar-s'hi dos de diferents: el de Josep Oriol Mestres i el de Francesc Daniel Molina i Casamajó. Mentre es decidia la resolució, l'Ajuntament cedí l'espai per a la seva explotació, i entre 1842 i 1848 hi va funcionar un teatre, el Teatre Nou.

La inauguració del Gran Teatre del Liceu, el 1847, va fer desestimar la idea de construir-hi un teatre i es va decidir fer-hi la plaça el 1848. Va ser dissenyada i construïda per l’arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina i Casamajó.

Funció original i funció actual[modifica | modifica el codi]

El passatge Bacardí

És una de les places més distingides de Barcelona. Es troba baixant la Rambla a mà esquerra i és l'única plaça porticada de la ciutat, cosa que li dóna caràcter i la converteix en excepcional. Limita amb la Rambla dels Caputxins, el carrer Ferran, el carrer Colom i el carrer Escudellers. També topa amb el primer passatge cobert que es va fer a Barcelona, el de Bacardí, no gaire ben conservat.

Funció original: Antigament estava ocupat per un solar d'un antic convent anomenat "convent dels caputxins". Aquest va ser destruït l'any 1835. Des dels seus primers temps, a mitjans del segle XIX, els barcelonins i els visitants s'han dirigit a la plaça per gaudir del seu cel i dels seus establiments. En un principi tota la gent que hi vivia al voltant eren de classe benestant, fins que es va començar a popularitzar i va perdre el seu encant.

Funció actual: La plaça és actualment un punt de reunió d'un públic molt heterogeni, perquè és un lloc per estar assegut i prendre unes copes a l'aire lliure a les terrasses sota les arcades que la caracteritzen. De nit, també és bastant freqüent trobar gent, ja que als seus voltants hi ha bars, llocs per ballar i escoltar musica. És una de las places amb més vida i ambient tant diürn com nocturn. A més els caps de setmana a la plaça es pot veure les reunions de col·leccionistes de monedes i segells.

També és un lloc molt utilitzat per a celebrar esdeveniments de la capital catalana. Durant les festes de la Mercè és un dels lloc escollit per fer els balls típics de la Festa Major i un dels escenaris del festival de música paral·lel BAM.

Relació amb aspectes estudiats del s.XVIII al XIX[modifica | modifica el codi]

El poble espanyol després de la guerra del Francès, es va debatre entre l'absolutisme i el liberalisme. L'any 1814 Ferran VII es va anomenar rei, implantant l'absolutisme a l'estat Espanyol. Per això va voler eliminar qualsevol ideal amb el liberalisme i un dels fets va ser canviar els noms d'alguns dels carrers i places que tenien alguna relació amb personatges que havien col·laborat amb els liberals.

Altres aspectes a destacar[modifica | modifica el codi]

Font de les Tres Gràcies (1876)
Agermanada de la Plaça Garibaldí (Mèxic D.F.)

El 1893 tingué lloc a la plaça Reial l'atac amb bomba contra el general Arsenio Martínez Campos[1] perpetrat per Paulí Pallàs i Latorre, el qual després de cometre'l llença la seva gorra a l'aire cridant visques a l'anarquia.

A la plaça existeix una font central de ferro anomenada de les "Tres Gràcies", projectada per Antoni Rovira i Trias (1876), i els seus dos fanals són obra d'Antoni Gaudí, manifestacions escultòriques de la seva fase de desenvolupament inicial en que l'artista sent un fort compromís amb la tradició catalana i enalteix als grans herois de la història militar del Prinicipat. A la part superior dels fanals ressalta un casc amb un sinuós drac on l'artista transmet l'heroisme dels conqueridors medievals catalans. Al seu voltant es poden contemplar la decoració amb palmeres reials i els edificis que l'envolten són uniformes, porticats, decorats amb motiu de terra cuita hel·lenitzants, bustos de navegants i d'exploradors americans i escuts aguantats per infants indis. La plaça va ser renovada totalment l'any 1982.

També cal destacar que l'any 1988 va ser considerada agermanada de la Plaça Garibaldi (Ciutat de Mèxic) i és per això que del 10 al 16 de setembre de 2008 es va celebrar la setmana de Mèxic a Barcelona, i com no, a la Plaça Reial.

Literatura[modifica | modifica el codi]

  • Bonet, Llorenç / Casas, Roger: Guía de Arquitectura de Barcelona, Barcelona 2004, p. 60ss. ISBN 8-49624-164-5
  • Estanislau Roca i Blanch, Estanislau Roca, Dani Mòdol i Deltell: El Projecte de L'espai Viari, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona 2004, p. 34s., ISBN 8-48301-747-4

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p.41. ISBN 84-297-3521-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça Reial Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 22′ 48.451″ N, 2° 10′ 31.055″ E / 41.38012528°N,2.17529306°E / 41.38012528; 2.17529306