Old Trafford

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Old Trafford
Ranking UEFA: 5 stars.svg
Old Traford.jpg
Old Trafford
Dades
Localització Manchester, Anglaterra Anglaterra
Arquitecte Archibald Leitch
Cost £ 60.000
Inauguració 19 de febrer de 1910
Superfície Gespa
Capacitat 76.000 espectadors
Propietari Manchester United
Esdeveniments

Soccer ball.svg Accediu al Portal:Futbol

Old Trafford és un estadi de futbol situat al districte suburbà de Trafford a la ciutat de Manchester, al nord-oest d'Anglaterra. Allà hi juga els seus partits com a local el Manchester United, que competeix a la FA Premier League. Té capacitat per a 75.957 espectadors,[1] Old Trafford és el segon estadi amb més capacitat d'Anglaterra només superat pel Wembley Stadium, el tercer del Regne Unit i l'onzè d'Europa. L'estadi es troba aproximadament a vuit-cents metres de l'Old Trafford Cricket Ground i de l'adjacent estació de Metrolink.

El camp, conegut amb el nom popular de the Theatre of Dreams (el Teatre dels Somnis) gràcies a Bobby Charlton, ha estat la casa del Manchester United des del 1910, amb l'excepció dels anys 1941 fins al 1949, després del bombardeig de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest període el club va compartir el Maine Road amb els seus rivals, el Manchester City. El camp s'ha sotmès a diverses expansions durant la dècada dels 90 i del 2000, la més significativa va ser la construcció d'un nou pis a les grades Nord, Oest i Est i que va servir per tornar, gairebé, a la capacitat original de l'estadi de 80.000 espectadors. Una futura expansió, probablement afegint un nou pis a la graderia Sud podria elevar la capacitat fins a quasi 90.000 espectadors. L'actual record de capacitat és del 1939, quan 76.962 espectadors van presenciar el partit de semi-finals de l'FA Cup entre el Wolverhampton Wanderers i el Grimsby Town.

Aquest camp ha estat sovint, seu de partits de semi-finals de l'FA Cup com a estadi neutral i, també, s'hi han disputat diversos partits mentre es construïa el Wembley Stadium. Competicions internacionals com la Copa del Món de Futbol de 1966, l'Eurocopa de 1996 o la Final de la Lliga de Campions del 2003 també s'han disputat en aquest estadi. Més enllà dels partits de futbol, diversos partits de rugbi, com la final del Campionat del món de rugbi del 2000, també han tingut Old Trafford com a seu.

Història[modifica | modifica el codi]

Construcció i primers anys[modifica | modifica el codi]

Estàtua de Matt Busby amb vista a la grada Est.

Abans del 1902, el Manchester United era conegut amb el nom de Newton Heath, durant aquells primers anys l'equip va jugar els seus partits a North Road i després a Bank Street a Clayton. Això no obstant, tots dos camps van ser abandonats per les seues pèssimes condicions, la grava a North Road i el fum de les fàbriques pròximes a Bank Street en van ser els motius principals.[2] Per això, després de rescatar el club de prop de la fallida i del canvi de nom, el nou president John Henry Davies va decidir, el 1909, que l'Estadi de Bank Street no era apte per a un equip que acabava de guanyar la First Division i l'FA Cup, així, va donar fons per a la construcció d'un nou estadi.[3] Sense la intenció de gastar-se els diners frívolament, Davies va buscar un terreny adequat a Manchester, abans de trobar l'emplaçament del canal Bridgewater, prop de Warwick Road, a Old Trafford.[4]

Dissenyat per l'arquitecte escocès Archibald Leitch, el qual ja havia dissenyat altres estadis, el camp va ser originalment concebut per a tenir una capacitat de 100.000 espectadors. La grada Sud amb seients i sota cobert, mentre que les restants tres grades es van deixar com a terrasses i sense cobert.[5] Incloent la compra del terreny, la construcció de l'estadi va tenir un cost original de £60,000. Això no obstant, com el cost va començar a créixer, per a arribar a la desitjada capacitat hi hauria un cost extra de £30,000 per sobre de l'estimat a l'inici del projecte i, després del consell del secretari del club, J. J. Bentley, la capacitat va ser reduïda a 80.000 espectadors.[6][7]

El maig del 1908, Archibald Leitch va escriure al Cheshire Lines Committee (CLC) -els quals disposaven d'un dipòsit adjacent al lloc proposat per a la construcció de l'estadi- en un intent de persuadir-los perquè subvencionessin la construcció de la tribuna al costat de la via fèrria. La subvenció hauria d'arribar a la suma de £10.000, a ser pagats a raó de £2.000 per any durant cinc anys o, sinó, la meitat dels guanys en la venda d'entrades de la tribuna fins que el préstec fos pagat. Això no obstant, a pesar de les garanties per al préstec procedents del mateix club i de dos fàbriques de cervesa, presidides totes dues pel president del club, el Cheshire Lines Committee va desestimar l'acord.[8] El CLC havia planejat construir una nova estació al costat mateix de l'estadi, amb la promesa d'un pagament anticipat de £2.750 per any en les tarifes de compensació de les £9.800 de construcció de l'estació. L'estació de Trafford Park va ser construïda, però molt per sota del previst originalment.[4] El CLC va acabar construint una modesta estació feta amb una plataforma de fusta, just al costat de l'estadi, va obrir el 21 d'agost del 1935. Inicialment va rebre el nom de United Football Ground,[9] però va ser renombrada com Old Trafford Football Ground a principis del 1936. Els dies de partit diversos trens a vapor enllaçats des de l'Estació Central de trens de Manchester cobrien el servei.[10]

La construcció va ser duta a terme per Messrs Brameld and Smith de Manchester[11] i la construcció es va finalitzar a finals del 1909. El partit inaugural es va disputar el 19 de febrer de 1910, amb el United jugant d'amfitrió contra el Liverpool. Tot i això, els locals no van ser capaços de donar als seus seguidors una victòria per celebrar l'ocasió, el Liverpool va guanyar 4-3. Un periodista present al partit va dir de l'estadi "és el més bonic, el més espaiós i el més extraordinari que jo he vist mai. Com a camp de futbol no té rival al món, és un honor per a Manchester i la llar d'un equip que pot fer meravelles quan hi estiguin disposats".[12]

Abans de la construcció de l'Estadi de Wembley el 1923, la final de la FA Cup s'havia disputat a diversos camps, incloent-hi Old Trafford.[13] La primera d'aquestes finals va ser la del 1911, en el partit de desempat entre el Newcastle United i el Bradford City. El Bradford va guanyar per 1-0, gol marcat per Jimmy Speirs, al partit hi van assistir 58.000 espectadors.[14] La segona final que s'hi va disputar va ser el 1915 entre el Sheffield United i el Chelsea. El Sheffield va guanyar per 3-0 davant d'uns 50.000 espectadors, molts dels quals eren militar motiu pel qual es coneix aquesta final com "the Khaki Cup Final".[15] El 27 de desembre de 1920, Old Trafford va ser seu del partit del United amb més espectadors abans de la Segona Guerra Mundial, en un partit que enfrontava els diables vermells contra l'Aston Villa, el partit acabà amb un 1-3 desfavorable.[16] El primer partit de futbol internacional es va disputar a Old Trafford el 17 d'abril de 1926, enfrontava a Anglaterra contra Escòcia, el resultat va ser de 0-1 a favor dels escocesos, 49.429 espectadors van presenciar el partit.[17] Excepcionalment, el rècord d'assistència a Old Trafford no és amb un partit del Manchester United, sinó, en una semi-final de l'FA Cup entre el Wolverhampton Wanderers i el Grimsby Town. Partit jugat el 25 de març del 1939 amb 79.962 espectadors a les grades.[18]

Bombardejos durant la guerra[modifica | modifica el codi]

El 1936, com a part d'unes reformes per valor de £35.000, es va cobrir, per primer cop, la graderia de United Road (actualment la Grada Nord) amb una teulada de 80 iardes de llargada.[19] El 1938 es van cobrir els corners del gol sud.[20] Al començament de la Segona Guerra Mundial, va ser pels militar per a utilitzar-lo de magatzem.[21] El futbol va continuar jugant-se a l'estadi, però bombardeig alemany a Trafford Park el 22 de desembre de 1940 va malmetre l'estadi fins al punt que el partit del dia de Nadal contra l'Stockport County va haver de disputar-se al seu camp.[21] El futbol es va reprendre a Old Trafford el 8 de març de 1941, però un nou bombardeig alemany l'11 de març de 1941 va destruir gran part de l'estadi, principalment la Tribuna (actualment la Grada Sud), forçant al club a marxar a Cornbrook Cold Storage, propietat del president del United, James W. Gibson.[21] Posteriorment, la pressió de Gibson, va portar al United a cobrar de la £4.800 per a treure la runa i £17.478 per a reconstruir les grades.[19] Durant la reconstrucció de l'estadi el Manchester United va jugar els seus partits com a local a Maine Road, l'estadi dels seus rivals, el Manchester City, amb un cost de £5.000 per any i part del guanys de la venda d'entrades.[22] El club es trobava llavors amb un deute de £15.000, fet encara més agreujat per l'alquiler de Maine Road. El parlamentari laborista per Stoke, Ellis Smith, va intentar aconseguir un augment de la compensació per al club, però va ser en va.[19] Tot i això, Old Trafford va ser re-obert el 1949, encara que sense cobrir. Això significa que el Manchester United no hi va jugar cap partit com a local gairebé durant 10 anys.[23] De fet, el primer partit va ser el 24 d'agost de 1949 amb 41.748 espectadors, contra el Bolton Wanderers, el partit va acabar 3-0 a favor del United.[24]

Finalització del pla mestre[modifica | modifica el codi]

El 1951 es va refer el sostre que cobria la Tribuna, poc després, es van completar la resta de grades. L'operació va culminar cobrint l'Stretford End (actualment Grada Oest) el 1959.[20] El club també va invertir £40.000 amb la instal·lació de nous focus de llum, d'aquesta manera l'estadi quedava preparat per a la disputa de partits europeus que es disputaven alguns vespres entre setmana i s'estalviava el fet de jugar els partits a Maine Road. Per evitar problemes amb les ombres, dues petites seccions del sostre de Tribuna van ser tallades.[19] El primer partit jugat amb llum artificial va ser el 25 de març de 1957, partit que enfrontava el Manchester United amb el Bolton Wanderers.[11]

Tot i que ara els espectadors serien capaços de veure partits a la nit, encara haurien de patir el problema de visualització que provocaven alguns dels pilars que sostenien els coberts. Amb la Copa del Món de 1966 es va haver de re-dissenyar la grada United Road. Els vells pilars van ser substituïts el 1965 per una arquitectura més moderna, que permetia una visió neta als espectadors,[20] també es va ampliar la capacitat amb 20.000 espectadors (10.000 asseguts i 10.000 de peu) amb un cost de £350.000.[25] Els arquitectes de la nova grada, Mather and Nutter (actualment Atherden Fuller),[11] van re-organitzar la grada per tenir una terrassa a la part davantera, una gran zona per seure al darrere i les primeres llotges privades en un camp de futbol britànic. La Grada Est, l'única que quedava per cobrir, va ser remodelada seguint el mateix estil l'any 1973.[26] Amb les dues primeres grades convertides amb voladisses, els propietaris del club van dissenyar una pla a llarg termini per a fer el mateix a les dues altres graderies de l'estadi i, convertir l'estadi amb una espècie de bol. El qual serviria per incrementar l'atmosfera hostil cap a l'adversari, ja que el soroll es concentraria més en el camp.[27] Mentrestant, l'estadi va acollir la seva tercera final de l'FA Cup (1970), 62.078 espectadors van veure el partit de desempat entre el Chelsea i el Leeds United, partit que va guanyar el Chelsea 2-1. El camp també va ser seu del partit de tornada de la Copa Intercontinental del 1968, entre l'Estudiantes de La Plata i el Manchester United.[28] La dècada del 1970 va veure l'increment de la violència en el futbol britànic[29] i un incident amb llançament de ganivets el 1971 va forçar el club a aixecar la primera tanca perimetral del país, restringint als seguidors l'accés al terreny de joc d'Old Trafford.[25]

El 1973 es va completar el cobert en tota la circumferència de l'estadi, amb l'afegit de 5.500 seient més i la substitució del vell marcador manual per un electrònic al corner nord-est. Després, el 1975, amb un pressupost de £3 million va iniciar-se una nova ampliació, es va començar afegint una Sala Executiva a la Tribuna.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Old Trafford
Bibliografia
  • Barnes, Justyn; Bostock, Adam; Butler, Cliff [et al]. The Official Manchester United Illustrated Encyclopedia. Manchester United Books, 2001. ISBN 0-233-99964-7. 
  • Brandon, Derek. A–Z of Manchester Football: 100 Years of Rivalry. Boondoggle, 1978. 
  • Butt, R.V.J.. The Directory of Railway Stations. Patrick Stephens, 1995. ISBN 1-85260-508-1. 
  • Inglis, Simon. Football Grounds of Britain (3rd edition ed.). CollinsWillow, 1996. ISBN 0-00-218426-5. 
  • McCartney, Iain. Old Trafford – Theatre of Dreams. Yore Publications, 1996. ISBN 1-874427-96-8. 
  • Murphy, Alex. The Official Illustrated History of Manchester United. Orion Books, 2006. ISBN 0-7528-7603-1. 
  • Murphy, Alex. The Official Illustrated History of Manchester United. Orion Books, 2006. ISBN 0-7528-7603-1. 
  • Rollin, Glenda; Rollin, Jack. Sky Sports Football Yearbook 2008–2009. Headline Publishing Group, 2008. ISBN 978-0-7553-1820-9. 
  • White, John D.T.. The Official Manchester United Almanac. Orion Books, 2008. ISBN 978-0-7528-9192-7. 
Notes
  1. Morgan, Steve. «Inside United». Haymarket Network, núm. 212, 2010, p. 44-48.
  2. Murphy, p. 14
  3. Murphy, p. 27
  4. 4,0 4,1 McCartney (1996), p. 9
  5. Inglis, pp. 234–235
  6. White, p. 50
  7. McCartney (1996), p. 13
  8. McCartney (1996), p. 10
  9. Butt (1995), p. 247
  10. Butt, p. 178
  11. 11,0 11,1 11,2 Barnes et al., pp. 44–47, 52
  12. White (2008), p. 50
  13. «Cup Final Statistics» (en anglès). The Football Association. [Consulta: 17-05-2008].
  14. «1911 FA Cup Final» (en anglès). fa-cupfinals.co.uk. [Consulta: 04-09-2008].
  15. «1915 FA Cup Final» (en anglès). fa-cupfinals.co.uk. [Consulta: 04-09-2008].
  16. Murphy, p. 31
  17. McCartney (1996), p. 17
  18. Rollin and Rollin, p. 254–255
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 Inglis, p. 235
  20. 20,0 20,1 20,2 Brandon, pp. 179–180
  21. 21,0 21,1 21,2 McCartney (1996), p. 20
  22. Murphy, p. 45
  23. «How Matt Busby arrived at Manchester United» (en anglès). Telegraph Media Group. [Consulta: 21-08-2008].
  24. White (2008), p. 224
  25. 25,0 25,1 Inglis, p. 236
  26. Inglis, p. 237
  27. «OT atmosphere excites Ole» (en anglès). Manchester United. [Consulta: 26-01-2011].
  28. «Nostalgia Alá vista» (en castellà). Diari Olé. [Consulta: 18-07-2010].
  29. «University of Liverpool FIG Factsheet – Hooliganism» (en anglès). University of Liverpool. [Consulta: 04-09-2008].

Coord.: 53° 27′ 46.99″ N, 2° 17′ 28.77″ O / 53.4630528°N,2.2913250°O / 53.4630528; -2.2913250