Secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
FC Barcelona Bàsquet
FC Barcelona escut.png
Nom complet Futbol Club Barcelona
Àlies Barça de bàsquet
Any de fundació 1926
Pavelló Palau Blaugrana
Barcelona, Catalunya
Capacitat 8.250
President CAT Josep Maria Bartomeu
Entrenador CAT Xavier Pascual
Lliga ACB
Temporada 2013-14
Classificació Campió
Web oficial
www.fcbarcelona.cat
 
FC Barcelona Bàsquet jersey
FC Barcelona Bàsquet jersey
 
FC Barcelona Bàsquet shorts
FC Barcelona Bàsquet

La secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona va ser creada el 14 d'agost de 1926, fet que el converteix en el club de bàsquet més antic de la Lliga ACB. És el primer club en nombre de títols de Catalunya, el segon d'Espanya i un dels de major prestigi d'Europa. La secció de bàsquet va viure els seus millors anys en les dècades dels '80 i els '90, en les quals va aconseguir diversos títols espanyols i europeus. El seu títol més preuat, no obstant això, l'Eurolliga (o Copa d'Europa), no el va aconseguir fins a la temporada 2002-2003, quan va guanyar la "Final Four" celebrada en la pròpia ciutat de Barcelona. El 9 de maig del 2010 guanyà la seva segona Eurolliga, celebrada a París. L'octubre de 2010 es convertí en el primer i únic campió d'Europa que aconsegueix derrotar el campió regnant de l'NBA (Los Angeles Lakers), en partit oficial organitzat per l'NBA i la ULEB.

El FC Barcelona disputa els seus partits de bàsquet al Palau Blaugrana, amb capacitat per a 8.250 espectadors.

Història[modifica | modifica el codi]

La de bàsquet és la secció professional més poderosa del club, quant a pressupost i afició.

Anys 20: els orígens[modifica | modifica el codi]

La secció de bàsquet va ser creada oficialment el 24 d'agost de 1926 amb Pere Cusell com a impulsor, i començà a jugar a una pista a les Corts. El 1927 l'equip disputà la seva primera competició oficial, participant en la cinquena edició del Campionat de Catalunya de bàsquet.

Anys 30: lluny dels millors[modifica | modifica el codi]

L'equip no guanyà cap títol en aquesta dècada en què el FC Barcelona continuava lluny del nivell dels millors equips de bàsquet catalans: el Societé Patrie, el CE Europa, el Laietà BC i el CB Atlètic de Gràcia.

Anys 40: la primera gran dècada[modifica | modifica el codi]

L'equip començà a tenir els seus primers grans èxits. Guanyà 6 Copes del Generalísimo (1943, 1945, 1946, 1947, 1949, 1950) i quedà subcampió en una ocasió (1942), consolidant-se com el millor equip de Catalunya i un dels millors d'Espanya. El 1942 va néixer l'equip femení.

Anys 50: lent retrocés[modifica | modifica el codi]

Els 1950s foren una dècada pobra en títols en què l'Aismalíbar de Montcada i el Joventut de Badalona es convertiren en els millors equips catalans. La temporada 1956-1957 s'estrenà la primera Lliga espanyola amb la participació de sis equips entre els quals hi havia el FC Barcelona. L'equip quedà subcampió per darrere del Reial Madrid.

La temporada 1958-1959 l'equip aconseguí el primer "doblet" de la seva història en guanyar la seva primera Lliga espanyola i la Copa del Generalísimo.

Anys 60: la dècada ominosa[modifica | modifica el codi]

Aquesta fou la pitjor dècada en la història del F.C. Barcelona de bàsquet. No només no s'aconseguí cap títol en 10 anys, sinó que es produïren els dos pitjors episodis en la història de la secció.

El 1961 el president del club Enric Llaudet decidí, incomprensiblement i al·legant problemes econòmics, de dissoldre la secció de bàsquet, tot i la gran afició que ja tenia l'equip entre l'afició culer. Un any més tard reconsiderà la decisió davant la pressió social i la secció es tornà a instaurar.

El 1964 una polèmica decisió de la Federació Espanyola de Bàsquet, que decidí inesperadament reduir la Lliga de Primera Divisió de 14 a 8 equips, condemnà el FC Barcelona al descens a Segona Divisió. El 1965 l'equip quedà campió de Segona i pujà de nou a Primera.

En els anys 60, el Barça no només veia com el Reial Madrid era el gran dominador a nivell estatal, sinó que fins a quatre equips catalans aconseguien molt millors resultats: l'Aismalíbar Montcada, el Joventut de Badalona, ​​el Picadero Jockey Club i l'Orillo Verd Sabadell.

Anys 70: la transició i el creixement[modifica | modifica el codi]

La dècada dels anys 70 va suposar la dècada de la transició entre els ominosos anys 60 i els gloriosos 80. L'equip competí totes les temporades en primera divisió, va anar incrementant el seu nivell, i millorant les estructures de la secció. Un exemple és que el 1971 l'equip estrenà nova pista de joc, al Palau Blaugrana, considerat en el seu moment com un dels millors pavellons d'Europa. L'equip, amb l'arribada d'Antoni Serra i Illas a la banqueta, va millorar molt el nivell i se situà en l'elit del bàsquet espanyol, però els anys 70 seguiren essent dominats pel Reial Madrid, i el FC Barcelona quedà set vegades subcampió de Lliga. A més, el conjunt barceloní veié com el Joventut de Badalona continuava sent el conjunt català que aconseguia més títols de Lliga i Copa

La temporada 1974-1975 l'equip disputà la seva primera final europea, però perdé la Copa Korac contra l'Squibb Cantú. No fou fins a la temporada 1977-1978 que l'equip aconseguí de guanyar un nou títol: la seva vuitena Copa, ja anomenada Copa del Rei.

Anys 80: la dècada prodigiosa[modifica | modifica el codi]

Els 1980s foren la millor dècada en la història del FC Barcelona de bàsquet. El president del club, Josep Lluís Núñez es decidí a potenciar al màxim la secció i aconseguí que l'equip es convertís en el millor d'Espanya i un dels millors d'Europa de la mà de l'entrenador Aíto García Reneses i jugadors com ara Epi, Chicho Sibilio, Audie Norris, Andrés Jiménez i Nacho Solozabal.

Com a curiositat històrica dir que els partits es disputaven al Palau Blau Grana, una bombonera per a 6.000 aficionats que retrunyien amb els seus càntics, i que feien que molts equips rivals ja estiguessin mentalitzats de perdre per més de 20 punts. A més en aquesta dècada era l'únic equip d'Europa que quan feia contraatacs buscava, en lloc de la fàcil safata tot sol contra tauler, les cistelles de 3 punts a causa de comptar a les seves files amb Epi i sobretot amb Sibilio, especialistes en aquest tipus de cistelles.

En aquesta dècada el Barça es convertí en el dominador del bàsquet espanyol en conquerir 6 Lligues (1981, 1983, 1987, 1988, 1989, 1990), 5 Copes del Rei (1981, 1982, 1983, 1987, 1988), 1 Copa Príncep d'Astúries, i 6 Lligues catalanes.

A més, el Barcelona guanyà els seus primers títols internacionals en conquerir dues Recopes (1985 i 1986), una Copa Korac (1987) i un Mundial de Clubs (1985). Mostra del prestigi internacional que va aconseguir l'equip és que va ser dues vegades convidat en aquesta dècada (els anys 1989 i 1990) a participar en l'Open McDonald's.

L'única assignatura pendent de l'equip en aquesta dècada fou la Copa d'Europa, la qual no aconseguí guanyar malgrat disputar-ne dues vegades la final: el 1984 perdé la final davant el Banco Di Roma, i en la temporada 1989-1990 perdé davant la Jugoplastika Split.

Decepció a Ginebra[modifica | modifica el codi]

El 1984 el FC Barcelona afrontava per primera vegada en la seva història la final de la Copa d'Europa a la ciutat de Ginebra (Suïssa), el torneig més prestigiós del bàsquet europeu, el cinc inicial del conjunt blaugrana dirigit per Antoni Serra va ser el següent: Solozábal, Epi, Sibilio, de la Cruz i Marcellus Starks. Davant hi havia un altre debutant en finals europees, el Banco di Roma. La primera part va ser un recital blaugrana, tal és així que al final de la primera part, el Barcelona tenia un avantatge de 14 punts. Però tot va canviar en la segona meitat, el Banco di Roma va remuntar el desavantatge gràcies en gran part a la gran aportació del base nord-americà Larry Wright, el Barça va patir la punteria de l'hàbil base, i va acusar la mala actuació de Chicho Sibilio que només va aportar 4 punts. Els 23 punts de l'MVP de la final: Juan Antonio San Epifanio no van ser suficients per alçar l'anhelada copa, que finalment es va emportar el conjunt italià. Aquell dia va començar una llarga maledicció del Barça a la Copa d'Europa, que va durar 19 anys.

Anys 90: consolidació a l'elit[modifica | modifica el codi]

L'equip es consolidà com el millor equip d'Espanya i un dels millors d'Europa, tot i que els 90 no van ser tan prolífics en títols com la dècada anterior. Tot i així, l'equip guanyà 4 Lligues (1995, 1996, 1997, 1999), 2 Copes (1991, 1994), 1 Copa Korac (1999) i 2 Lligues Catalanes. Però el balanç de la dècada quedà entelat per l'assignatura pendent que seguia tenint el club, i que semblava impossible d'aprovar: la Copa d'Europa. El FC Barcelona no aconseguí guanyar-tot i jugar tres finals més (1991, 1996 i 1997), i ser l'equip europeu que més vegades (6) havia participat en la Final Four.

Anys 2000: per fi l'Eurolliga[modifica | modifica el codi]

Els anys 2000 començaren amb la pèrdua de la Lliga contra el Reial Madrid al Palau Blaugrana i l'eliminació en semifinals de l'Eurolliga contra el Maccabi Tel Aviv. L'any següent l'equip es rescabalà i, de la mà del jove Pau Gasol, guanyà la Lliga i la Copa. Aquell estiu el de Sant Boi de Llobregat decidí anar a jugar a l'NBA, un dels motius del fracàs de la següent temporada, en la qual no s'aconseguí cap títol i es decidí de destituir l'entrenador Aíto García Reneses i canviar-lo serbi Svetislav Pesic.

La temporada 2002-2003 fou la de major glòria per a la secció: amb un quintet format per Sarunas Jasikevicius, Juan Carlos Navarro, Dejan Bodiroga, Gregor Fucka i Roberto Dueñas, s'aconseguí per fi l'anhelada Eurolliga contra la Benetton Treviso al Palau Sant Jordi, títol que se sumà a la Lliga i la Copa, aconseguint d'aquesta manera un històric triplet.

La següent temporada, amb la base de la plantilla intacta, excepte per la marxa de Jasikevicius, l'equip aconseguí la Lliga en una final ajustada contra l'Estudiantes de Madrid.

La temporada 2004-2005 fou un fracàs absolut per la secció: es destituí Pesic, substituït primer per Joan Montes i per Manolo Flores més tard, i l'equip caigué en quarts de final de la Lliga i al Top 16 de l'Eurolliga. Aquell estiu es decidí fitxar l'entrenador del Baskonia, Duško Ivanović, i la figura de l'equip Dejan Bodiroga decidí abandonar la plantilla.

La primera temporada del nou projecte no va ser satisfactòria: caiguda en semifinals de Lliga i d'Eurolliga i la temporada acabà sense títols. La 2006-2007 no va ser de més èxit, tot i conquerir la Copa del Rei davant el Reial Madrid, ja que es caigué en semifinals de Lliga i en quarts de final de l'Eurolliga contra l'Unicaja Màlaga. Fou la següent temporada la de l'adéu definitiu d'Ivanovic de la banqueta culer, quan va ser cessat després d'unes polèmiques declaracions qüestionant la qualitat de la plantilla. Es decidí que Xavier Pascual fos el seu substitut, i en 4 mesos, aconseguí de redreçar el rumb de l'equip i arribar a la Final de l'ACB, tot i que la va perdre davant el Baskonia.

La temporada 2008-2009 s'aconseguí, després de 5 anys sense, la Lliga, gràcies en part al retorn del jugador Juan Carlos Navarro, que havia marxat a l'NBA la temporada anterior. En Eurolliga, tot i portar una trajectòria pràcticament immaculada en la competició, l'equip va caure en semifinals davant el CSKA Moscou.

La temporada 2009-2010, el Barça aconseguí davant el Reial Madrid la Copa del Rei i el 9 de maig, a París, aconseguí la segona Eurolliga de la seva història eliminant el CSKA Moscou en semifinals i l'Olympiacos en la final per un contundent 86-68. Juan Carlos Navarro va ser-ne escollit MVP. El quintet titular de la final fou: Ricky Rubio, Juan Carlos Navarro, Pete Mickeal, Erazem Lorbek i Boniface N'Dong. El FC Barcelona va dominar des del principi del partit, amb un lleu sotrac a l'inici del tercer quart en què l'Olympiacos es va arribar a posar a 5 punts però aviat ho va solucionar amb un gran Navarro. L'equip no va poder repetir el triplet de l'any 2003 a causa de la sorprenent derrota a la final de l'ACB davant el Baskonia per 0-3.

La temporada 2010-2011 el Barça va guanyar la Supercopa ACB vencent el València BC a la final per 63-83. Juan Carlos Navarro va ser escollit MVP. Aquell any el Barça també va guanyar la Copa del Rei vencent a la final al Reial Madrid pel resultat de 60-68. L'MVP d'aquella final fou l'actual jugador dels Brooklyn Nets, Alan Anderson. A més a més, el FC Barcelona també va guanyar la lliga ACB jugant la final contra el Bilbao Basket. L'MVP de la final va ser la "Bomba" Navarro. Aquell any el Barça no va assolir la Final Four de l'Eurolliga que es va disputar a Barcelona.

La temporada 2011-2012 va començar amb la victòria del FC Barcelona a la Supercopa ACB. Navarro va aconseguir l'MVP. Tot i això, el Barça no va poder alçar la Copa del Rei que va caure en mans del Reial Madrid. El Barça va guanyar la Lliga ACB contra el Reial Madrid amb un resultat global de 3-2. L'MVP d'aquella final va ser l'aler pivot eslovè Erazem Lorbek. Aquell any, el FC Barcelona sí que va assolir la Final Four disputada al pavelló Sinan Erdem Arena, situat a Estambul. Aquella temporada el Barça va quedar tercer de l'Eurolliga perdent la semifinal contra l'Olympiacos BC i guanyant a la final de consolació al Panathinaikos.

La temporada 2012-2013 va començar amb un Reial Madrid molt fort guanyant la Supercopa ACB, tot i que va perdre contra el Barça als quarts de final de Copa del Rei, en un partit amb dues prórrogues que va acabar amb un resultat molt alt. Finalment aquella copa la va guanyar el FC Barcelona vencent al València BC a la final. Pete Mickael fou l'MVP d'aquella Copa del Rei. El Barça va arribar a la final, però va perdre contra el Reial Madrid la final de l'ACB disputada a 5 partits. El FC Barcelona va arribar també a la Final Four disputada a l'O2 Arena de Londres i va quedar quart perdent a les semifinals contra el Reial Madrid i a la final de consolació contra el CSKA de Moscou.

La temporada 2013-2014 va començar un pèl decepcionant pel Barça, ja que s'havia reforçat molt. Jacob Pullen, Joey Dorsey, Maciej Lampe, Bostjan Nachbar, Kostas Papanikolaou a més a més de l'incorporació al primer equip de Mario Hezonja van ser les incorporacions. Es va perdre la Supercopa ACB i la Copa del Rei contra el Reial Madrid. El segon per un resultat de 72-73 amb un buzzer-beater de Sergio Llull. Va arribar la Final Four disputada al Mediolanum Forum de Milà on el Barça va fer un dels ridículs més espantosos en molt temps en perdre per 62-100 contra el Reial Madrid. Tot i això, va quedar tercer d'aquesta Eurolliga en vèncer al CSKA a la final de consolació. Tot i aquest ridícul el Barça va sortir enfortit i va guanyar la llliga ACB contra el Reial Madrid en 4 partits. Juan Carlos Navarro fou escollit MVP de la final.

Plantilla 2014-2015[modifica | modifica el codi]

Nota: Hi ha jugadors que poden tenir més d'una nacionalitat.

FC Barcelona Bàsquet: plantilla
Jugadors Entrenadors
Pos. # Nac. Nom Alç. Pes. Edat
E-A 10 Flag of the Balearic Islands.svg Abrines, Àlex 1.96 90 &000000000000002100000021
B 9 Flag of Brazil.svg Huertas, Marcelinho 1.91 84 &000000000000003100000031
P 21 Flag of Germany.svg Pleiß, Tibor 2.16 110 &000000000000002400000024
B 13 Flag of the Czech Republic.svg Satoransky, Tomas 2.01 80 &000000000000002200000022
P 30 Flag of Poland.svg Lampe, Maciej 2.11 116 &000000000000002900000029
E 11 Flag of Catalonia.svg Navarro, Juan Carlos (C) 1.92 90.5 &000000000000003400000034
E 24 Flag of the United States.svg Oleson, Brad 1.91 90.5 &000000000000003100000031
E-A 8 Flag of Croatia.svg Hezonja, Mario (pl) 2.00 99 &000000000000001900000019
P 44 Flag of Croatia.svg Tomić, Ante 2.18 118 &000000000000002700000027
AP 34 Flag of Slovenia.svg Nachbar, Boštjan 2.06 100 &000000000000003400000034
B 6 Flag of Sweden.svg Håkanson, Ludvig (pl) 1.87 85 &000000000000001800000018
AP 22 Flag of Finland.svg Sulejmanovic, Emir (pl) 2.06 100 &000000000000001900000019
AP 5 Flag of the United States.svg Doellman, Justin 2.08 95 &000000000000002900000029
A -- Flag of the United States.svg Thomas, Deshaun 2.01 98 &000000000000002300000023
E 20 Flag of Sweden.svg Eriksson, Marcus 1.96 -- &000000000000002000000020
Entrenador principal
Entrenador(s) assistent(s)
  • Flag of Catalonia.svg Oriol Pagès
  • Flag of Spain.svg Iñigo Zorzano
  • Flag of Catalonia.svg David García

Llegenda
  • (C) Capità
  • (*) Juga només l'Eurolliga
  • (PE) Passaport europeu
  • (pl) Ve del planter
  • Lesionat Lesionat

Plantilla
Darrera actualització: 12 d'agost del 2014


  • Altres membres del cos tècnic:


Plantilles d'anys anteriors[modifica | modifica el codi]

Títols[modifica | modifica el codi]

Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

Números retirats[modifica | modifica el codi]

Entrenadors destacats[modifica | modifica el codi]

Altres dades d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Núm. de vegades que s'ha aconseguit el triplet (ACB, Eurolliga i Copa del Rei): 1 (2002/03)
  • Temporades a l'ACB: 23 (50 en els altres formats)
  • Màxima puntuació en un partit: FC Barcelona 147-106 Cajabilbao (1986/1987)
  • Major diferència de punts:74. FC Barcelona 128-54 Mataró (1972/1973)
  • Major diferència de punts en contra: Real Madrid CF 125-65 FC Barcelona (1973) i Real Madrid CF 138-78 FC Barcelona (1977)
  • Jugador amb més partits: Epi (421)
  • Jugador amb més minuts: Epi (11.758)
  • Jugador amb més punts: Epi (7.028)
  • Jugador amb més assistències: Navarro (952)*[1]
  • Jugador amb més rebots: Roberto Dueñas (2.113)
  • Jugador amb més taps: Roberto Dueñas (266)
  • Jugador amb més triples: Navarro (684)*[1]
  • Jugador amb més recuperacions: Solozábal (611)

*Jugador en actiu al FC Barcelona

Penyes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Historial estadístico: Navarro, J.C.» (en castellà). [Consulta: 8-9-2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona


Equips ACB 2014/15
Baloncesto Fuenlabrada  · Bilbao Basket  · CAI Zaragoza  · Cajasol  · CB Canarias  · Estudiantes  · FC Barcelona  · FIATC Joventut  · Gipuzkoa Basket · Herbalife Gran Canaria  · La Bruixa d'Or  · Laboral Kutxa  · Morabanc Andorra · Real Madrid  · Rio Natura Monbus  · Universidad Católica de Murcia  · Unicaja  · València Basket
Altres temporades de l'ACB

1983/841984/851985/861986/871987/881988/891989/901990/911991/921992/931993/941994/951995/961996/971997/981998/991999/002000/012001/022002/032003/042004/052005/062006/072007/082008/092009/102010/112011/122012/132013/142014/15



Alba BerlínAnadolu Efes IstanbulCedevita ZagrebCrvena Cvezda BelgradCSP Limoges
CSKA MoscouDinamo Banco di Sardegna SassariEmporio Armani MilanoFC Barcelona
FC Bayern MunichFenerbahçe ÜlkerGalatasarayLaboral KutxaMaccabi Tel Aviv
Neptunas KlaipedaNizhny NovgorodOlympiakosPanathinaikosPGE Turow Zgorzelec
Real MadridUnicaja MálagaŽalgiris Kaunas • guanyador fase prèvia