Club Joventut de Badalona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Club Joventut de Badalona
Club Joventut Badalona.gif
Nom complet Club Joventut de Badalona
Àlies La Penya
el Joventut
Any de fundació 1930
Pavelló Pavelló Olímpic de Badalona
Badalona, Catalunya
Capacitat 12.500
President Catalunya Jordi Villacampa
Entrenador Catalunya Salva Maldonado
Lliga Lliga ACB
Temporada 2013-14
Classificació
Web oficial www.penya.cat
 
Club Joventut de Badalona jersey
Club Joventut de Badalona jersey
 
Club Joventut de Badalona shorts
Club Joventut de Badalona

El Club Joventut de Badalona, popularment conegut com la Penya, és un club de bàsquet de la ciutat de Badalona i un dels equips amb més renom de Catalunya i d'Europa. Fundat l'any 1930, és un dels clubs més antics de l'ACB, i ha militat sempre a la primera divisió espanyola (ja fos a la Lliga espanyola de bàsquet o a la seva continuació, la Lliga ACB).

L'any 1994 el Joventut es convertí en el primer equip català a guanyar l'Eurolliga de bàsquet, essent aquest el més gran èxit esportiu de la història de l'equip badaloní. Al seu palmarès també hi ha dues lligues espanyoles, dues lligues ACB, 11 lligues catalanes, dues copes Korac i una copa ULEB entre altres títols.

La filosofia de club és la de donar oportunitats als joves valors del planter, jugadors que han estat molt valorats internacionalment com ara Rudy Fernández, Ricky Rubio o més anteriorment l'actual president, Jordi Villacampa, o els germans Rafael i Tomàs Jofresa.

Des dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona, l'equip juga els seus partits al Pavelló Olímpic de Badalona, amb una capacitat per a 12.500 espectadors.

El club ha estat patrocinat per diverses empreses al llarg de la seva història. Des de l'any 2011 n'és el patrocinador la mútua d'assegurances FIATC.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Fundació i anys 1930[modifica | modifica el codi]

El Club Joventut Badalona va ser fundat el 30 de març de l'any 1930 per un grup de joves badalonins: Cuxart, Estruch, Massot, Lloret, Boada, Corominas, González i Grífol. En aquell moment el club s'anomenava Penya Spirit of Badalona, en homenatge a l'Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales. Inicialment es tractava d'una agrupació de joves que dedicaven les seves hores lliures a anar amb bicicleta, jugar a tennis taula, a futbol i a altres esports de l'època. Amb el temps, la pràctica del bàsquet es va convertir en l'activitat principal del club.

L'equipació verd-i-negra de l'equip deu els seus colors a la circumstància que quan l'equip de bàsquet va començar a disputar partits i van encarregar a un dels membres de la Penya anar a comprar la roba a una botiga de Barcelona, només va trobar equipacions amb franjes verticals verdes i negres.

Entre 1933 i 1939 el club va adoptar el nom de Centre Esportiu de Badalona. Després de la Guerra Civil Espanyola es va haver d'adoptar el nom en castellà de Club Juventud de Badalona, que fonèticament es pronunciava gairebé igual que en català, i que, un cop catalanitzat, va acabar esdevenint el nom definitiu del club.

Anys 1940[modifica | modifica el codi]

Durant els anys 40, la Penya competia al Campionat de Catalunya de bàsquet masculí, on es va consolidar com un dels millors equips. També competia en la Copa General Orgaz i en la Copa Hernan. A partir del 1945-46, la Federació Espanyola va organitzar els campionats d'Espanya, als quals hi tenien accés els dos millors equips del Campionat de Catalunya, i va poder alçar-se per primera vegada amb el títol del Campionat d'Espanya davant el Real Madrid CF (1948). Durant aquesta època es van jugar els primers partits contra els que serien els rivals històrics del Joventut: el FC Barcelona i el Real Madrid CF.

Anys 1950[modifica | modifica el codi]

El Joventut era un dels millors conjunts del Campionat de Catalunya i de la Copa Orgaz i la Copa Hernán, i un habitual al Campionat d'Espanya, que es va guanyar els anys 1953 i 1955 enfront el Real Madrid CF. La Copa Orgaz i la Hernán van despararèixer i es va crear el Trofeu Samaranch, en honor a Joan Antoni Samaranch i Torelló.

La temporada 1956-57 desapareixia el Campionat de Catalunya i es va crear la Lliga espanyola de bàsquet, una competició que el Joventut disputà totes les seves edicions (de la temporada 1956-57 fins a la 1982-83). El Campionat d'Espanya passava a dir-se Copa del Generalísimo. El Joventut va guanyar la seva cuarta copa el 1958, una vegada més davant el Real Madrid CF.

A finals de dècada la Penya va fer el seu primer viatge a l'estranger per disputar un torneig internacional a Antíbol (França).

Anys 1960[modifica | modifica el codi]

A principis dels 1960 es va cobrir el pavelló de La Plana. Després d'un seguit de temporades sense aconseguir títols, Eduard Kucharski passà a ser l'entrenador, es va fitxar Francesc Buscató i es va formar un bon equip, on també hi havia Josep Lluís Cortés i Enric Margall. La marxa de l'equip va millorar i dues temporades més tard, amb l'arribada d'Alfonso Martínez l'equip es va alçar per primer cop amb el títol de campió de la Lliga espanyola de bàsquet en la temporada 1966-67. Aquella temporada la Penya va debutar en competició europea, disputant la Recopa d'Europa, en la qual va arribar a la 3ª ronda.

La següent temporada va ser la primera en la que el Joventut disputaria la Copa d'Europa, arribant a la lligueta de quarts de final, i va arribar al primer equip un altre jugador que seria important: Lluís Miquel Santillana. A la temporada 68-69 la Penya aconseguia la seva 5a copa, davant el Real Madrid CF, i una nova classificació per disputar la Recopa. Kucharski es va retirar i Josep Lluís Cortés passà a ser entrenador.

Anys 1970[modifica | modifica el codi]

A la temporada 70-71 el Joventut va arribar a la final de lliga i de copa i a semifinals de la Recopa, entrenats per Josep Lluís Cortés. A la temporada següent, en què va marxar Alfonso Martínez, va quedar 3r a la lliga, va arribar a la final de copa i a les semifinals de la recopa.

L'any 1972 s'estrenava el Pavelló d'Ausiàs March, amb capacitat per a 5.000 espectadors. La Penya seguia lluitant pels títols: segona a la lliga, semifinals de copa i de recopa. A la 73-74 va arribar al primer equip el petit dels Margall, Josep Maria Margall i l'equip va quedar 3r a la lliga, va arribar a la final de copa i va disputar per primera vegada la Copa Korac, de nova creació. A la següent temporada van marxar Francesc Buscató i Enric Margall i es va repetir la 3a posició a la lliga.

A la temporada 75-76 el Joventut va acabar 3r a la lliga, va guanyar la Copa davant el Real Madrid CF, i va caure a semifinals de la Korac. A la 76-77 una nova 3ª plaça i semifinals de copa i semifinals de recopa.

A la temporada 77-78 arribà Zoran Slavnic ”Moka”. La Penya va guanyar 49 partits seguits i va guanyar el títol de lliga espanyola, per segona vegada a la història. A la copa i a la Korac va quedar eliminada a semifinals.

A la temporada 78-79 el Joventut va acabar en 3ª posició a la Lliga i a la copa queia a quarts de final. A la 79-80, marxà Slavnic i es va repetir 3ª posició i es va arribar a semifinals de copa.

Anys 1980[modifica | modifica el codi]

A la temporada 80-81 el Joventut va guanyar el seu primer títol europeu, la Copa Korac, gràcies a una cistella de Joe Galvin que va valer una pròrroga que duria a la victòria davant el Carrera de Venècia. A la Lliga les coses no van anar tan bé i es va acabar en 5ª posició.

A la temporada 81-82 es va fer 5ª posició a la lliga i no es va passar de la primera ronda a la Copa Korac.

El 1982 el club atravessava una crisi esportiva, econòmica i social. Va arribar Lluís Conesa a la presidència i es va apostar per jugadors joves: Jordi Villacampa i José Montero. A la temporada 82-83 es va acabar en 7ª posició a la lliga i a la Korac va caure a quarts de final.

A la temporada 83-84 es va crear la Lliga ACB de bàsquet, que substituiria a la Lliga espanyola de bàsquet. El Joventut començava un nou projecte esportiu amb Aíto García Reneses d'entrenador, i arribava al primer equip un altre jove del planter: Rafa Jofresa. La Penya va acabar la lliga en 3ª posició.

A la temporada 84-85 la Penya es va consagrar com a aspirant al títol, tot i que va quedar subcampiona de lliga i copa. A la temporada 85-86 Aíto García Reneses va marxar al FC Barcelona, i Miquel Nolis va passar a ser l'entrenador. Es va fer 3ª posició a la lliga i es va arribar a semifinals a la Recopa.

A la 86-87 Miquel Nolis va passar el relleu a la banqueta al jove Alfred Julbe. El Joventut va guanyar la Copa Príncep d'Astúries i va arribar a la final de la Lliga, on va caure davant el FC Barcelona

A la temporada 87-88 va arribar a l'equip un altre jove del planter: Juanan Morales. La Penya va arribar a la final de la Recopa d'Europa però va perdre davant el Llemotges francès. A la lliga es va caure a semifinals.

Una temporada més tard pujava al primer equip Tomàs Jofresa. Es va guanyar la Copa Príncep d'Astúries i a la lliga es va caure a semifinals davant el Real Madrid CF, que comptava amb Drazen Petrovic.

Alfred Julbe deixà l'equip i a la temporada 89-90 va arribar el nord-americà Herb Brown, que no acabaria la temporada i seria substituït per Pedro Martínez. La Penya va quedar subcampiona de copa, subcampiona a la lliga i a la final de la Copa Korac es va imposar al Scavolini de Pesaro, amb un gran partit de Montero i Villacampa, i va aixecar el 2n títol europeu de la seva història. Josep Maria Margall es va retirar i el club va retirar la samarreta verd-i-negra amb el número 7.

(1990-94)[modifica | modifica el codi]

Després de l'èxit de la Korac, a la temporada 90-91 va arribar l'entrenador Lolo Sainz i els jugadors nord-americans Corny Thompson i Harold Pressley, que amb la base de jugadors de la casa, formaven un gran equip que va guanyar la primera Lliga ACB del club contra el FC Barcelona. A la Lliga Europea es va arribar a la final d'Istanbul, on l'equip va caure davant el KK Partizan Belgrad per un triple de Aleksandar Djordjevic a l'últim segon.

L'any 1991 s'inaugurava el Pavelló Olímpic de Badalona, que seria la seu del Campionat de bàsquet dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Gràcies al nou pavelló el Joventut va assolir la xifra de 12.000 socis. Es va donar continuïtat a l'equip de la temporada passada i es va guanyar la segona Lliga ACB, aquesta vegada davant el Real Madrid CF.

A la temporada 1992-93 es va mantenir l'equip però no es va repetir l'èxit a la lliga. La Penya va quedar subcampiona de lliga i copa.

A la temporada 1993-94 es va assolir l'èxit més gran de la història del club i del bàsquet català. Després de caure a les semifinals de la lliga, l'equip entrenat per Zeljko Obradovic, i format per: Villacampa, Rafael i Tomàs Jofresa, Corny Thompson, Ferran Martínez, Juanan Morales, Mike Smith, Jofre Lleal, Dani Pérez, Alfons Albert, Dani García i Iván Corrales, va arribar a la Final Four de l'Eurolliga a Tel-Aviv i va derrotar l'Olympiakos BC del Pireu a la final, alçant-se amb el títol de Campions de l'Eurolliga.

(1994-2003)[modifica | modifica el codi]

Després de l'èxit a l'Eurolliga, el club va entrar en una crisi econòmica. Es va vendre el Pavelló d'Ausiàs March a l'Ajuntament de Badalona, fet que el va salvar de la desaparició. Es va desfer l'equip que havia guanyat els títols i les dues temporades següents van ser molt dolentes esportivament.

Al 96 va entrar Genís Llamas a la presidència i es va fitxar Alfred Julbe com a entrenador i una tripleta de bons americans: Turner, Toolson i Beard. Es va guanyar la Copa del Rei (1997) i es va arribar a les semifinals de la lliga.

A la temporada 1997-98 es va produir la retirada de Jordi Villacampa i la seva samarreta amb el número 8. L'equip va arribar a la final de la Copa però va perdre davant el Pamesa de València, i a la lliga va caure a quarts de final.

Les 4 temporades següents van ser molt dolentes esportivament. La Penya no es classificaria entre els 8 primers i no disputaria els play-offs pel títol. Durant aquests anys van sortir del planter dos jugadors de molt talent: Raül López, que més tard seria el primer jugador sortit del planter verd-i-negre en jugar a l'NBA i Àlex Mumbrú

La temporada 2001-02 seria l'última d'aquestes 4 en què l'equip no es va classificar pels play-offs, però seria el primer amb el patrocini de DKV assegurances, que acompanyaria durant 10 anys el nom de Joventut. I a la temporada 2002-03 l'equip va aconseguir la classificació pels Play-offs pel títol, després de 4 temporades sense fer-ho.

L'era Aíto o l'era Rudy (2003-08)[modifica | modifica el codi]

A la temporada 2003-2004 Aíto García Reneses passà a ser l'entrenador del Joventut i el jove escorta del planter Rudy Fernández pujà al primer equip. Seria la primera temporada de les cinc en què Aíto va ser a la banqueta i Rudy a l'equip. La Penya es classificà per la copa del rei i contra tot pronòstic arribaria a la final, on va perdre davant el Tau de Vitòria. Als play-offs l'equip va caure a quarts de final.

A la temporada següent, el Joventut no es va classificar per la copa del rei i i als play-offs va tornar a caure a quarts de final.

A la temporada 2005-06 arribarien a l'equip Elmer Bennet i Lubos Barton entre altres. L'equip completaria una molt bona temporada. Va guanyar la FIBA Eurocup en la final a quatre a Kíev davant el BC Khimki, en la que Rudy seria designat MVP (millor jugador). A la lliga va acabar en la 4ª posició, i als play-offs va superar el Gran Canària als quarts de final, i va caure davant l'Unicaja de Málaga a semifinals. També va ser la temporada de debut de Ricky Rubio amb el primer equip, amb només 14 anys.


Patrocinadors i noms comercials[modifica | modifica el codi]

  • Joventut Schweppes 1972–1977
  • Joventut Freixenet 1978–1981
  • Joventut Sony 1981–1982
  • Joventut Fichet 1982–1983
  • Joventut Massana 1983–1984
  • Ron Negrita Joventut 1984–1987
  • Ram Joventut 1987–1990
   
  • Montigalà Joventut 1990–1992
  • Marbella Joventut 1992–1993
  • 7 Up Joventut 1993–1995
  • Festina Joventut 1996–1998
  • Pinturas Bruguer Badalona 1998–2000
  • DKV Joventut 2001–2011
  • FIATC Mútua Joventut 2011-2016[1]

Pistes de joc / Pavellons[modifica | modifica el codi]

  • Carrer Indústria (1930)
  • Barriada d'Artigues (1932)
  • Carrer Manresà (Les Mallorquines) (1933)
  • Carrer Manresà (1934)
  • Centre Parroquial de Canyet (1935)
  • Carrer de la Costa (1936)
  • Carrer d'Iris (1937)
  • Finca Ca l'Arnús (1937)
   

[2]

Aspecte del Pavelló Olímpic de Badalona el 2010.

Filosofia del club[modifica | modifica el codi]

El Club Joventut de Badalona ha estat un dels clubs pioners en la introducció i desenvolupament del bàsquet a Catalunya, basant la seva política esportiva en el treball del planter. Gran part del modest pressupost de l'equip s'inverteix en els nombrosos equips base amb què compta que engloben joves talents d'un gran ventall d'edats i nacionalitats. L'última fornada de jugadors verd-i-negres presentava, entre d'altres, Ricky Rubio, Rudy Fernández, Pau Ribas, Josep Franch, Henk Norel o, ja uns anys més enrere, Álex Mumbrú o Raül López. Tot i que molts d'aquests talents acaben abandonant el club provant sort a equips més grans i de més projecció en aquell moment, el primer equip de la Penya sempre presenta jugadors formats al planter. La presència, també, de jugadors externs més veterans aporta experiència i lideratge tant als joves com a l'equip en general.

En les recents temporades el club havia comptat amb els serveis de jugadors joves de procedència externa que van acabar destacant durant el seu pas per l'equip verd-i-negre com és el cas de Marcelinho Huertas o Jan Hendrik Jagla.

Penya i NBA[modifica | modifica el codi]

El planter verd-i-negre, tot i el seu prestigi, fins fa uns anys no havia format a cap jugador que hagués jugat, posteriorment, a la lliga americana NBA. Actualment són vuit els jugadors formats al planter de la Penya que han estat escollits al Draft de l'NBA:

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Àmbit català:

Àmbit espanyol:

Àmbit europeu:

Classificació a la Lliga per temporades[modifica | modifica el codi]

Temporada Categoria Posició Lliga regular
Temporada 1956-57 1a divisió 6a
Temporada 1957-58 1a divisió 2a
Temporada 1958-59 1a divisió 3a
Temporada 1959-60 1a divisió 2a
Temporada 1960-61 1a divisió 4a
Temporada 1961-62 1a divisió 3a
Temporada 1963-64 1a divisió 3a
Temporada 1964-65 1a divisió 4a
Temporada 1965-66 1a divisió 1a - Campió
Temporada 1966-67 1a divisió 3a
Temporada 1967-68 1a divisió 2a
Temporada 1968-69 1a divisió 3a
Temporada 1969-70 1a divisió 2a
Temporada 1970-71 1a divisió 2a
Temporada 1971-72 1a divisió 3a
Temporada 1972-73 1a divisió 2a
Temporada 1973-74 1a divisió 3a
Temporada 1974-75 1a divisió 3a
Temporada 1975-76 1a divisió 3a
Temporada 1976-77 1a divisió 3a
Temporada 1977-78 1a divisió 1a - Campió
Temporada 1978-79 1a divisió 3a
Temporada 1979-80 1a divisió 3a
Temporada 1980-81 1a divisió 5a
Temporada 1981-82 1a divisió 5a
Temporada 1982-83 1a divisió 7a
Temporada Categoria Posició Balanç Play-off pel títol Copa
Temporada 1983-84 ACB 3a Semifinals
Temporada 1984-85 ACB 2a Subcampió
Temporada 1985-86 ACB 3a Semifinals
Temporada 1986-87 ACB 2a Subcampió
Temporada 1987-88 ACB 4a Semifinals
Temporada 1988-89 ACB 3a Semifinals
Temporada 1989-90 ACB 2a Subcampió
Temporada 1990-91 ACB 1a Campió
Temporada 1991-92 ACB 1a Campió
Temporada 1992-93 ACB 2a Subcampió
Temporada 1993-94 ACB 3a Semifinals
Temporada 1994-95 ACB 14a -
Temporada 1995-96 ACB 13a -
Temporada 1996-97 ACB 4a Semifinals
Temporada 1997-98 ACB 6a Quarts de final
Temporada 1998-99 ACB 11a -
Temporada 1990-00 ACB 11a -
Temporada 2000-01 ACB 14a -
Temporada 2001-02 ACB 9a -
Temporada 2002-03 ACB 7a Quarts de final
Temporada 2003-04 ACB 8a Quarts de final
Temporada 2004-05 ACB 7a Quarts de final
Temporada 2005-06 ACB 4a Semifinals
Temporada 2006-07 ACB 3a Semifinals
Temporada 2007-08 ACB 2a Semifinals Campió
Temporada 2008-09 ACB 5a 22-10 Quarts de final
Temporada 2009-10 ACB 11a 15-19 -
Temporada 2010-11 ACB 13a 14-20 -
Temporada 2011-12 ACB 11a 16-18 -
Temporada 2012-13 ACB 11a 16-18 - -
Temporada 2013-14 ACB 9a 16-18 - -

[5] [6]

Plantilla actual[modifica | modifica el codi]

Joventut Badalona: plantilla
Jugadors Entrenadors
Pos. # Nac. Nom Alç. Pes. Edat
P 9 Flag of Catalonia.svg Llovet, Nacho 2.00 96 &000000000000002300000023
E 14 Flag of Catalonia.svg Ventura, Albert 1.92 &000000000000002200000022
AP 4 Flag of Catalonia.svg Trias, Jordi 2.08 109 &000000000000003300000033
B 16 Flag of Catalonia.svg Vives, Guillem 1.88 &000000000000002000000020
A 24 Flag of Catalonia.svg Barrera, Àlex 1.96 &000000000000002200000022
AP 33 Flag of the Balearic Islands.svg Suárez, Àlex 2.04 &000000000000002000000020
P Flag of Catalonia.svg Miralles, Albert 2.07 &000000000000003200000032
P Flag of Senegal.svg Savané, Sitapha 2.05 &000000000000003500000035
B Flag of Canada.svg Cochran, Nik 1.91 &000000000000002600000026
AP Flag of the United States.svg Shurna, John 2.05 &000000000000002400000024
A Flag of the United States.svg Kirksay, Tariq 1.99 &000000000000003400000034
E Flag of Canada.svg Joseph, Devoe 1.93 &000000000000002400000024
Entrenador principal
Entrenador(s) assistent(s)
  • Flag of Catalonia.svg José Angel Samaniego
  • Flag of Catalonia.svg Lluís Riera

Llegenda
  • (C) Capità
  • (*) Juga només l'Eurolliga
  • (PE) Passaport europeu
  • (pl) Ve del planter
  • Lesionat Lesionat

Plantilla
Darrera actualització: 8/9/2013

Nota: Hi ha jugadors que poden tenir més d'una nacionalitat.

Plantilles d'anys anteriors[modifica | modifica el codi]

Presidents[modifica | modifica el codi]

Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

Dorsals retirats[modifica | modifica el codi]

Entrenadors destacats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Soler, Toni. La Penya en 75 paraules. 2006

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Joventut de Badalona



Equips ACB 2014/15
Baloncesto Fuenlabrada  · CAI Zaragoza  · Cajasol  · CB Canarias  · Estudiantes  · FC Barcelona  · FIATC Joventut  · Gipuzkoa Basket · Herbalife Gran Canaria  · La Bruixa d'Or  · Laboral Kutxa  · Morabanc Andorra · Real Madrid  · Rio Natura Monbus  · Universidad Católica de Murcia  · Unicaja  · València Basket
Altres temporades de l'ACB

1983/841984/851985/861986/871987/881988/891989/901990/911991/921992/931993/941994/951995/961996/971997/981998/991999/002000/012001/022002/032003/042004/052005/062006/072007/082008/092009/102010/112011/122012/132013/142014/15