Pit-roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pit roig
Pit-roig mascle Sorry, your browser either has JavaScript disabled or does not have any supported player. You can download the clip or download a player to play the clip in your browser.  Cant del pit-roig
Pit-roig mascle
Cant del pit-roig
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Muscicapidae
Gènere: Erithacus
Espècie: E. rubecula
Nom binomial
Erithacus rubecula
Linnaeus (1758)
 Estiu  Resident  Hivern

  •  Estiu
  •  Resident
  •  Hivern

El pit-roig, ropit o reientinc (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans. Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig carbassa. Mesura 14 cm, pesa entre 16 i 22 grams i pot arribar a viure 13 anys.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones (hemerofília) i els acompanya mentre feinegen al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar. Una altra curiositat és que és dels ocells que més triga a descansar quan es fa fosc. Sembla que hi veu amb molt poca llum. Té un bec petit, precís, capaç per agafar les larves que menja

És sobretot a l'hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l'home. A la resta d'estacions habita sobretot a boscos amb sotabosc molt dens, si bé també nidifica en alguns parcs (a Barcelona, nidifica a Montjuïc, a les Heures i a la Ciutadella).[1]

Al nord de la península Ibèrica hi ha poblacions sedentàries, a les que a l'hivern s'ajunten poblacions emigrants procedents del centre i nord d'Europa.[1]

Exemplar immadur.
Niu amb ous.

El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.

Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu règim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen per terra com insectes, en particular els coleòpters, caragols, aranyes... De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits.

Aquest ocell és també adepte a les menjadores, li agraden tots els derivats de la farina, petites llavors, la mantega, inclús petits trossets de carn o patates. Millor arran de terra que és on normalment hi troben el menjar silvestre.

El seu període de nidificació va d'abril a agost, fent una o dues postes l'any amb cinc o sis ous per posta (d'un color blanc amb taques brunes), que incuba la femella durant 13 o 14 dies. La còpula es produeix a partir del desembre. Generalment la femella va a trobar el mascle en el seu territori. Fan el niu a forats d'arbres o de murs, tant a jardins com al bosc. Construeix un niu hemisfèric a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes i pèls.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Matheu, E. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ed. Ajuntament de Barcelona, 2005.