Pit-roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pit-roig
Pit-roig mascle Ho sentim, el vostre navegador té el JavaScript desactivat o bé no té cap reproductor compatible instal·lat. Podeu //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8d/Erithacus_rubecula.ogg">descarregar el clip o descarregar un reproductor per a veure el vídeo al vostre navegador.  Cant del pit-roig
Pit-roig mascle
Cant del pit-roig
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Muscicapidae
Gènere: Erithacus
Espècie: E. rubecula
Nom binomial
Erithacus rubecula
Linnaeus (1758)
     Estiu      Resident      Hivern

     Estiu      Resident      Hivern

El pit-roig,[1] barba-roig,[2] rupit,[3] reientí[cal citació] o reientinc[4] (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans. Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig carbassa. Mesura 14 cm, pesa entre 16 i 22 grams i pot arribar a viure 13 anys.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones (hemerofília) i els acompanya mentre feinegen al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar. Una altra curiositat és que és dels ocells que més triga a descansar quan es fa fosc. Sembla que hi veu amb molt poca llum. Té un bec petit, precís, capaç per agafar les larves que menja

És sobretot a l'hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l'home. A la resta d'estacions habita sobretot a boscos amb sotabosc molt dens, si bé també nidifica en alguns parcs (a Barcelona, nidifica a Montjuïc, a les Heures i a la Ciutadella).[5]

Al nord de la península Ibèrica hi ha poblacions sedentàries, a les que a l'hivern s'ajunten poblacions emigrants procedents del centre i nord d'Europa.[5]

Exemplar immadur.
Niu amb ous.

El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.

Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu règim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen per terra com insectes, en particular els coleòpters, caragols, aranyes... De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits.

Aquest ocell és també adepte a les menjadores, li agraden tots els derivats de la farina, petites llavors, la mantega, inclús petits trossets de carn o patates. Millor arran de terra que és on normalment hi troben el menjar silvestre.

El seu període de nidificació va d'abril a agost, fent una o dues postes l'any amb cinc o sis ous per posta (d'un color blanc amb taques brunes), que incuba la femella durant 13 o 14 dies. La còpula es produeix a partir del desembre. Generalment la femella va a trobar el mascle en el seu territori. Fan el niu a forats d'arbres o de murs, tant a jardins com al bosc. Construeix un niu hemisfèric a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes i pèls.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «pit-roig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «barba-roig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «rupit». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «reientinc». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. 5,0 5,1 Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 17 desembre 2014].