Farina
De Viquipèdia
 |
L'article necessita algunes millores quant a la seua ortografia i gramàtica. (Col·laboreu!) S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes. |
La farina és el producte que s'obté de la moltura del gra de cereal. La més habitual és la de blat Farina (provenent del llatí farina, que a la vegada prové de far i de farris, nom antic del farro).
És el pols fi que se obté del cereal molt i de altress aliments rics en midó.
Es pot obtendre farina de diferents cereals. Però la más habitual es farina de blat (cereal proveniente d' Europa, element imprescindible per a l'elaboració del pa), també es fa farina d' ordi, de civada, de cigrons, de moresc (cereal provinent del continent americà) o d'arròs (cereal provenient d' Àsia). Es fan farines de pèsols (cigrons, mongetes) i també en Austràlia es fan farines d'acacia (farina d' acacia).
El denominador comú de les farines vegetals es el midó, que es un carbohidrat complex.
A Europa s'aplica el concepte farina a la del blat, i es referix indistintament tant a la refinada como a la integral, per la importància que aquèsta té com a base del pa, que a la seva vegada es un pilar de l' alimentació en la cultura europea. El ús de la farina de blat en el pá és en part gràcies al gluten. El gluten és una proteïna complexa que li dona al pa la seva elasticitat y consistència.
Taula de continguts |
[edita] Altres farines
- Farina d'arròs. De gran importància en la cuina del sudest asiàtic, també es fa paper comestible amb ella. Normalment es consumeix la refinada però també es ven la de tipo integral.
- Cara de castagna Se utilitza en Córssega per a la seva varietat de Polenta, en el Perigord i en Itàlia per a l'elaboració de postres.
- Farina de cigrons. Molt empleada en els arrebossats i fregiduries de la cuina índia.
- Farina de peixols. S'utilitza en la cuina India.
- Farina d'almorta. Emplea l' almorta. S'en fa ús en les migas i les gachas, els arrebossats A la andaluza i per fregir peix.
- Farina de peix
- Farina de moresc. Originària del continent americà, el moresc s'utilitza (como farina o, més comúnment, maresc nixtamalitzat) per a fer truites, aliment que desde fa milers d' anys segueix sent, amb els frijoles i el Bitxo (una tríada sagrada), la base de l'alimentació en les cultures de Amèrica Llatina (véase Mesoamèica i azteques, entre d'altres).[1] [2]
- Farina de soja , de alt contingut protèic. Per l' alimentació animal.
- Altres: patata, amaranto y d' altres productes.
[edita] Farines d'origen animal
Existixen farines d'origen animal que se utilitzen com aport de proteïnes, obtiguts a partir de subproductes de l' indústria càrnica.
- Farina d'ossos
- Farina de sang
- Farina de plomes o de pell o de úngles
- Farina de peix
[edita] Elaboració de la farina
La Farina s'obté al moldre els grans entre pedres de molí o rodes d' acer. En la actualitat es molt amb maquinària elèctrica, encara que es venen petits molins manuals y elèctrics. En el procés de la molta se separa el salvat i, per tant, la farina de blat es fa mes fàcilment digerible i mes pobre en fibra. A més, se separa la aleurona i l' embrió, pel que es perden proteïnes i lípids, principals causants del enranciment de la farina.
El pols de farina en suspensió es explosiu, como qualsevol barreja de substància inflamable finament pulveritzada i aire. Algunes de las pitjors tragèdies civils per explosions s' han donat en molins de farina.
[edita] Referències
|
|||||
  |
Aquest article és un esborrany sobre gastronomia. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
