Dacsa

De Viquipèdia

Tingueu paciència. Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.

Dacsa
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Liliopsida Ordre: Poales Família: Poaceae Subfamília: Panicoideae Tribu: Andropogoneae Gènere: Zea Espècie: Z. mays
Nom binomial
Zea mays L.

La dacsa, blat de moro o blat de les Indies (Zea mays, zea prové del grec zeo, viure) és una planta de la família de les gramínies. És originaria d'Amèrica, concretament era conreada a la Vall Sagrada dels Inques, al Perú. Gràcies a ser un dels conreus més avançats, va ser la base alimentària de les civilitzacions precolombines. Va ser descobert per els europeus a l'any 1492 durant l'expedició de Cristòfor Colom a Amèrica. El 2008 s'anuncià que s'havia obtingut la seqüència completa del genoma del blat de moro, l'única planta amb què s'ha aconseguit això, tret de l'arròs.^[1]

Aquesta planta es caracteritza pels múltiples sinònims que té. Alguns d'ells es presenten a continuació^{[cal citació]}: blat de l'India, blat de moro vermell, blat d'indi, blat moresc, cabell de blat de moro vermell, cabell de la panotxa, cabellera, cabellera de blat de moro, cabells de blat de moro, cabellera de les espigues del blat de moro, cabellera de les panotxes del blat de moro, cabellera de panotxa, dacsera, espiga, espiga de blat de moro, espigot de blat de moro, fusada, milloc, milloca, millot, moriscasses, panizo, panotxa, panís de l'India, perruca, plumero, moresc, panís, adaza, cabell de dacsa, cabellera de panitza, cabellera de panolla, cabellera de panís, canaria, dacsa, daza, gallarofa, monyo de paniza, monyo de panoja, monyo de panolla, panellera, panizo, panolla, panolla de panís, panotxa, panís, pel de dacsa, pel de paniza, pel de panoja, o pel de panolla.^[2]

Taula de continguts 1 Morfologia 2 Ecologia 3 Conreu 4 Farmacologia 4.1 Composició química 4.2 Usos medicinals 4.3 Accions farmacològiques 4.4 Toxicitat 4.5 Alimentació 5 La dacsa a la cultura 6 Galeria d'imatges 7 Vegeu també 8 Notes i referències 9 Bibliografia 10 Enllaços externs

[edita] Morfologia

El blat de moro té el cicle vital annual. Gràcies al seu ràpid creixement, pot arribar als sis metres d'alçada, tot i que normalment mesura entre 2 i 2'5m. La tija és erecte, herbàcia i no ramificada. La rel, com totes les monocotiledònies, és fasciculada. Les fulles, més grans i amples que la majoria de les gramínies, tenen beina i són lanceolades i molt allargades, mesuren 10cm d'ample i poden arribar a 1m de llargada. Tenen el marge enter i lleugerament ondulat. La seva nervació és paral·lela. Quant a la inserció a la tija, es clasifiquen com a decurrents; quant a la disposició damunt la tija són alternades. És una planta monoica i presenta flors unisexuals masculines i femenines a la mateixa planta. La inflorescècia masculina está disposada en forma de espiga a l'extrem superior de la tija. És una inflorescència composta en forma de panícula, amb moltes flors. L'androceu té tres estams. La situació de la inflorescècia masculina, a la part superior de la planta, permet una dispersió més eficaç del pol·len. La inflorescècia femenina surt de les axil·les de les fulles.^[3]. L'ovari és súper i bicarpelar. Inicialment també están en forma d'espiga; amb el temps cada flor dóna lloc a un fruit cariopsi, un gra de blat de moro de color groc. Els grans se sitúen en vuit o deu fileres d'entre vuit i trenta grans formant la panotxa, que está envoltada per bràctees. El fruits queden disposats sobre un eix. Els estils són llargs, mesuren uns vint centímetres, i tot el conjunt d'estils s'anomena cua de cavall.^[4]

Tot i que la mateixa planta té flors masculines i femenines, no es reprodueix amb ella mateixa, es a dir, el pol·len no es dirigeix mai a les flors femenines del mateix individu.

Les parts que s'utilitzen són els estils, per preparar infusions, i les llavors, de les quals s'obtenen la farina i l'oli.

[edita] Ecologia

La podem trobar en clima tropical o subtropical. En regadiu és el cereal de major rendiment i supera els 10.000 kg/Ha.

En llocs massa frescos per ser conreada pel gra (altitud per sobre de 1200 metres o països d'estiu fresc com Gran Bretanya) s'aprofita la planta sencera per ensitjar-la. Això s'explica per la recerca científica intensiva, que ha donat llocs a híbrids d'alta producció i darrerament a plantes modificades genèticament.

[edita] Conreu

Es base de l'alimentació animal junt amb la soja i de tots dos productes el principal proveïdor són els Estats Units on tenen un clima tan adient (Corn Belt) que no necessiten regadiu. També l'Argentina i el Brasil són grans exportadors. És conreu d'estiu i de regadiu del clima mediterrani. Té un tipus de fotosíntesi anomenat C4 que permet a la planta aprofitar millor l'aigua que altres cereals. La sembra es fa quan la temperatura de terra supera els 10 o 12 graus ja que abans no germinaria. No és exigent en el tipus de sòl però no suporta l'alta salinitat. Calen un mínim de 19ºC durant la floració.

El conreu de la varietat blat de moro dolç es pot considerar com una hortalissa.

De la dacsa se'n poden fer una gran quantitat de derivats industrials, oli, glucosa, midó, etc. També se'n poden fer crispetes.

[edita] Farmacologia

... AVÍS MÈDIC

[edita] Composició química

Estils

• Sals minerals
• Flavoniodes
• Tanins
• Mucílags
• Alantoina
• Sals de potassi
• Olis essencials
• Lípids
• Esterols i fitosterols
• Àcid salicílic

Llavor

• Midó
• Lípids (20%): àcid palmític, esteàric, olèic, linolèic, linolènic.
• Esterols

[edita] Usos medicinals

• Relaxa les vies urinàries, evitant així la possible infecció de la bufeta, i realitza una acció depurativa que evita la formació de pedres.
• En pacients amb tensió elevada.
• En pacients amb alts nivells de glucosa i lípids.
• Per a petites ferides, gràcies al contingut en alantoina, que té propietats emolients.
• Per combatre la piorrea o la gingivitis i en general problemes dentals está indicat l'oli del blat de moro. Per aquest motiu es utilitzat en dentífrics.
• Protegeix la mucosa intestinal, evita diarrees i ajuda a l'absorció intestinal.
• L'oli de la dacsa ajuda a disminuir el colesterol.

[edita] Accions farmacològiques

• Diurètic, sobretot gràcies a les sals minerals. És la propietat més destacada.
• Hipotensor
• Hipoglucemiant
• Hipolipemiant
• Antisèptic
• Astringent, gràcies al tanins.
• Laxant, a causa de la presència de mucílags.

[edita] Toxicitat

El blat de moro no está indicat en pacients amb insuficiència renal o cardiopatíes. El seu ús extern pot provocar reaccions al·lèrgiques lleus, com ara urticària o sequetat de la pell. Per aquest motiu, les persones amb més risc de patir una reacció al·lèrgica a la dasca són aquelles que treballen directament al camp.^[5]

[edita] Alimentació

Tot i que el blat de moro és un aliment molt ric en nutrients (fins al punt que era considerat l'aliment vegetal principal pels quítxues, i juga un paper destacat en la mitologia mesoamericana, com al Popol Vuh), el seu consum com a únic aliment pot provocar greus trastorns de salut: certes formes d'anèmia i, si el blat de moro no es consumeix nixtamalitat (com sol fer-ho la població del continent americà des de fa milers d'anys), sobretot la pel·lagra.

També, com amb altres aliments, cal anar amb precaució per evitar possibles contaminacions amb fongs paràsits, car les micotoxines afecten la salut humana.

[edita] La dacsa a la cultura

El blat de moro és un dels símbols de la vida a les cultures precolombines, com a conreu principal de la zona. Va ser un dels primers conreus exportats des d'Amèrica a Europa.

Les crispetes, elaborades amb blat de moro, són un aperitiu molt consumit a Occident, associat al cinema o la televisió.

[edita] Galeria d'imatges

Varietats de panotxa

Flor masculina

Flor femenina

[edita] Vegeu també

• Coques de dacsa
• Derivats de la dacsa
• Blat de moro dolç

[edita] Notes i referències

[edita] Bibliografia

• Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción, 4a Eed. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204. 
• Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X. 
• Cebrián, Jordi. Diccionario Integral de plantas medicinales. RBA, 2002.
• Unitat de Botànica. Facultat de Farmàcia. Botànica Farmacèutica (pràctiques).Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona. 2a edició,2008.
• Alonso, J.R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 9789872029234. 

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
	[[wikt:{{{wikt}}}|Viccionari]]
	[[q:{{{q}}}|Viquidites]]
	Viquiespècies.
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
	[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	[[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]

• Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informació d'aquesta espècie
• Base de dades [5]
• http://en.wikipedia.org/wiki/Zea_mays
• http://es.wikipedia.org/wiki/Poaceae
• http://www.botanical-online.com/maiz.htm
• http://www.casapia.com/dietetica-herbolario/los-alimentos/el-maiz-zea-mays-l.html