Patates fregides
 Un plat de patates fregides |
|
| Origen | |
|---|---|
| Lloc d'origen | Bèlgica |
| Detalls | |
| Plat | Acompanyament o, de vegades com plat principal o com snack. |
| Temperatura per servir | Calentes, generalment salades, servides sovint amb salsa de tomàquet, vinagre, salsa de barbacoa, maionesa, o d'un altre tipus d'acompanyament |
| Ingredient(s) principals | Patates i oli |
Les patates fregides, patates rosses o també creïlles fregides, al País Valencià, és un plat fet amb patates que primer es tallen en rodanxes o en bastonets i després es fregeixen en oli d'oliva. Després s'hi pot afegir sal, un raig de vinagre, una mica de quètxup, allioli, salsa brava, salsa gravy o altres condiments.
Taula de continguts |
Patates fregides al món [modifica]
Bèlgica [modifica]
Els belgues argumenten que les patates fregides es van inventar al seu país, però no n'han aportat proves definitives. Les consideren l'aperitiu nacional i una part essencial dels seus dos plats nacionals, (patates fregides amb musclos al vapor) fent que els belgues en siguin els més grans consumidors. A bèlgica es fregeixen amb greix, usualment dues vegades: primer a una temperatura d'uns 177 °C, fins que les patates estan gairebé cuites però encara no estan daurades; i després, un cop se les ha tret de l'oli i s'han refredat, es tornen a fregir a una temperatura més alta, d'uns 190 °C, fins que queden daurades i cruixents, cosa que no sol durar més d'un minut.
L'historiador belga Jo Gerard explica que l'any 1680 ja es fregien patates a la zona de la vall del Mosa entre Dinant i Lieja, a Bèlgica. Suposadament, els habitants pobres d'aquesta regió tenien el costum d'acompanyar els seus àpats amb petits peixos fregits, però quan el riu glaçava i no podien pescar, tallaven patates en bastonets i les fregien en oli per acompanyar els àpats.
Espanya [modifica]
Alguns argumenten que el plat es va inventar a Espanya, el primer país europeu al qual va arribar la patata des de les colònies americanes, i creuen que les primeres patates fregides es devien cuinar probablement per acompanyar el peix a Galícia, d'on més tard es va escampar a la resta del país i més endavant a Bèlgica, que en aquells temps es trobava sota domini espanyol.
El professor Paul Ilegems, conservador del Friet Museum a Anvers, creu que Santa Teresa d'Àvila va ser la primera en fregir patates, fent referència a la tradició de fregir els aliments a la cuina mediterrània.
Alguns cuiners que preparen patates fregides les cuinen una única vegada en una quantitat generosa d'oli, preescalfat a una temperatura d'uns 190 °C, fins que estan daurades i lleugerament cruixent. A Espanya les patates es tallen en bastonets, daus o cubs irregulars i més frans, segons la recepta, i es fregeixen una sola vegada en oli, usualment oli d'oliva, a temperatura propera a l'ebullició. Les patates a daus es solen servir com a tapa amb alguna salsa, o de vegades com a acompanyament de plats a la brasa. Les patates fregides a daus s'utilitzen sovint per a acompanyar, o dins de, guisats i fins i tot algunes persones les afegeixen a la samfaina, per exemple. Les patates fregides tallades a bastonets són típiques als plats combinats i com a acompanyament de preparacions senzilles com peixos i carns a la planxa o fregits.
A Espanya es diferencia entre les patates fregides i les patates xurres o de xurreria o de xurrer. Aquestes darreres es caracteritzen per estar tallades a làmines molt fines, del voltant d'un mil·límetre de gruix, de manera que queden completament cruixent en fregir-se. El nom prové de que així és com es fan i es vénen típicament a les xurreries tradicionals. Actualment es vénen també envasades i són molt populars a l'aperitiu. També es poden menjar com a acompanyament o fins i tot Ferran Adrià ha popularitzat una truita de patates xurres.
França [modifica]
Molts estatunidencs atribueixen el plat a França - malgrat que els francesos el veuen com un plat belga - i ofereixen com a prova una nota escrita pel president dels Estats Units Thomas Jefferson: "Patates crues tallades en petites rodanxes, i després fregides". La recepta ve quasi segurament del seu xef francès, Julien Honoré. Emperò, en aquells anys, i fins la batalla de Waterloo el 1815, França també incloïa el que el 1830 va esdevenir Bèlgica.
És cert que Antoine-Augustin Parmentier va promoure el consum de patates a França, però no es referia únicament a les patates fregides. A França, les patates fregides reben el nom de pommes frites (patates fregides) o simplement frites (fregides). Un mètode atribuït al cuiner Joël Robuchon consisteix en posar les patates tallades a la paella amb l'oli fred just per cobrir-les i després cuinar-les a una alta temperatura fins que quedin daurades, sense deixar de remenar-les.
Regne Unit [modifica]
Alguns diuen que les primeres patates fregides es van vendre a Dundee (Escòcia). Segons aquesta teoria, haurien estat inventades per un immigrant belga, Edward de Gernier, a la dècada del 1870. Les patates fregides formen part del fish and chips, un plat que combina el peix arrebossat fregit amb un acompanyament de patates fregides.
Estats Units [modifica]
Les patates fregides van esdevenir populars arreu del món gràcies a cadenes de fast-food com ara McDonald's o Burger King. Això va començar amb la invenció de les patates fregides precongelades per la J.R. Simplot Company a principis dels anys 50. Abans del pacte entre McDonald's i Jack Simplot, les patates es pelaven i tallaven als restaurants mateixos, però el producte congelat va reduir el temps de preparació i va contribuir a l'expansió de la franquícia McDonalds. Una de les poques cadenes que encara prepara les patates al restaurant mateix és In-N-Out Burger.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patates fregides |
