Veganisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Activista en una parada informativa al carrer, amb la inscripció: "La carn és un assassinat. Fes-te veggie!"

El veganisme o vegetalisme és una pràctica que consisteix en abstenir-se d'usar productes d'origen animal, i amb un estil de vida basat en el respecte envers els animals. Els qui segueixen el veganisme (vegans) consideren que els animals no humans també tenen els seus propis drets i interessos, rebutjant així l'especisme. Segons aquest punt de vista, els animals no haurien de ser tractats com a mitjans de producció. A la pràctica això es tradueix en el següent:

  • Dieta: La major part dels vegans segueixen una dieta vegana o dieta vegetariana pura, és a dir, excloent tots els productes d'origen animal (ous, i productes làctics inclosos).
  • Roba i calçat: Renuncien als teixits d'origen animal.
  • Productes provats en animals: Eviten els productes que s'elaboren emprant l'experimentació en animals.
  • Lleure: No assisteixen a espectacles en els quals s'utilitzen animals.
« En aquest Memoràndum la paraula "veganisme" denota una filosofia i una forma de vida que té per objecte excloure - tan lluny com això sigui possible i pràctic - totes les formes d'explotació i crueltat envers els animals emprats per aliments, roba o qualsevol altre fi; i per extensió, promou el desenvolupament i la utilització d'alternatives que estiguin lliures de l'ús d'animals en benefici dels éssers humans, dels animals i del medi. »
— Definició del veganisme segons el Memorandum[1] del 20 de novembre de 1979 de la Societat Vegana (Vegan Society)

Origen del terme[modifica | modifica el codi]

La paraula "vegan" (vegà) prové de la paraula anglosaxona "veg-etari-an" (veg-etari-à), els seus inventors el 1944 varen ser Elsie Shrigley i Donald Watson "vegetarians purs" molestos pel fet que moltes persones que s'anomenaven a si mateixes vegetarianes menjaven productes lactis i fins i tot peix. Poc després, l'1 de novembre d'aquell mateix any, Watson va fundar la Vegan Society en el Regne Unit.[2] El dia 1 de novembre de 1994 es varen acomplir 50 anys de existència de la Vegan Society, des d'aleshores l’1 de novembre se celebra el Dia Mundial/Internacional del Veganisme.

« "El veganisme és una filosofia de vida que exclou totes les formes d'explotació i crueltat envers el regne animal i inclou una reverencia a la vida. En la pràctica s'aplica seguint una dieta vegetariana pura i anima l'ús de alternatives per totes les matèries derivades parcialment o totalment d'animals." »
— Donald Watson, membre fundador de la Societat Vegana (Vegan Society)[3]

Aquesta definició és similar a les utilitzades per altres societats veganes.[4][5][6]

Sondejos[modifica | modifica el codi]

Segons l'enquesta de consums d'aliments nacional II de 2008 d'Alemanya un 0,1% de les dones i un 0,05% dels homes són vegans.[7]

Una enquesta[8] realitzada l'any 2007 al Regne Unit reflecteix que entre el 0,25% i el 0,4% de la seva població és vegana.

Una enquesta[9] realitzada el 2007 reflecteix que entre el 0,2% i el 1,3% de la població estatunidenca és vegana.

Diversos sondatges i la investigació conduïda durant els anys 1990 situen el percentatge de residents suecs que són vegans entre el 0,27% i el 1,6% de la població.[10]

Motivació[modifica | modifica el codi]

Els vegetarians addueixen raons de diversa mena per a la seva dieta, com ara la religió, motius ecològics, motius de salut o motius ètics. En canvi, les raons que els vegans presenten són quasi sempre d'aquest últim tipus. És, en efecte, a causa del sofriment i mort que la pràctica de criar i explotar animals per consum produeix, i a la possibilitat de l'home de prescindir-nes sense dany per a la seva salut, que els vegans veuen en la seva decisió de no consumir productes d'origen animal una alternativa èticament permissible. Per això, en parlar d'alimentació, al vegà se'l coneix també com "vegetarià estricte o pur", en oposició als lactovegetarians, ovovegetarians i apivegetarians.

Motius ètics[modifica | modifica el codi]

L'explotació d'animals en els diferents àmbits en què actualment se'ls explota és considerada per molts vegans com una violació dels seus drets i un estat comparable a l'esclavitud.

Els vegans assumeixen que la major part dels animals[11] estan subjectes a certs drets comparables amb els drets humans, especialment articles 3-6: el dret a la vida, la seguretat de la persona, i estar lliure d'esclavitud i de tortura. Després conclouen que aquells drets impedeixen un consum de productes d'origen animal.

Els vegans rebutgen el consum d'ous a causa del fet que consideren que l'explotació animal és èticament incorrecta. Tant els pollastres femelles criats en gàbies com les criades en llibertat són enviades a l'escorxador quan deixen de ser productives i per tant rendibles. A causa del fet que els pollastres mascles no ponen ous i no s'engreixen prou per ser econòmicament rendibles es descarten i són triturats juntament amb les closques.[12]

Els vegans rebutgen el consum de llet d'altres espècies animals a causa també de l'explotació. Perquè una femella mamífera doni llet cal que hagi estat fecundada, hagi enllestit la gestació, i per tant, hagi parit. La diferència entre espècies és que algunes tenen moltes dificultats per tornar a estar calentes i queden gestants mentre dura la lactació. Altres, en canvi, com la vaca, poden sortir de l'anar de bou algunes setmanes després del part i, si queda gestant, coincideixen la lactació conseqüència del part anterior amb la gestació d'una nova vedella. Són inseminades una vegada a l'any durant quatre anys, la data darrera la qual la seva producció de llet cessa i són enviades a l'escorxador igual que passa amb les seves cries, els vedells. Un altre argument entre els vegans és que no és nutricionalment necessari beure la llet d'altres mamífers i que, a més, la major part dels individus de la nostra espècie[13][14] els manca l'enzim lactasa necessari per a la metabolització de la lactosa (sucre de la llet).

Alguns documentaris com Earthlings i Peaceable Kingdom (El Regne tranquil) tracten de l'ètica del veganisme.

Aspectes de salut[modifica | modifica el codi]

Una varietat d'ingredients vegans

En el report "Postura oficial de l'Associació Americana de Dietètica sobre les dietes vegetarianes"[15] s'afirma públicament el següent:

« "La postura de l'Associació Americana de Dietètica i de l'Associació de Dietistes del Canadà és que les dietes vegetarianes adequadament planificades són saludables, nutricionalment adequades, i proporcionen beneficis per a la salut en la prevenció i el tractament de determinades malalties. Les dietes veganes i ovo-lacto-vegetarianes són apropiades per a totes les etapes del cicle vital, incloent-hi el prenyat i la lactància. Les dietes veganes i ovo-lacto-vegetarianes adequadament planificades satisfan les necessitats nutritives dels nadons, els nens i els adolescents i promouen un creixement normal." »
— A.D.A.

L'Associació Dietètica de Nova Zelanda ha adoptat i ha avalat l'article sobre la postura de les dietes vegetarianes publicat per l'Associació Dietètica Americana.[16]

Les dietes veganes ben planificades són més saludables que les dietes ovo-lacto-vegetarianes[17] en l'aspecte que redueixen les possibilitats de risc de: càncer de còlon, atacs al cor, colesterol alt a la sang, pressió alta a la sang, càncer de pròstata, infarts, osteoporosi entre altres malalties.[17][18] Un estudi d'investigadors suecs suggereix que una dieta vegana lliure de gluten pot millorar la salut de pacients amb artritis reumatoide.[19][20][21] Una investigació realitzada per un equip del Centre de Càncer Memorial Sloan-Kettering de Nova York i per la Universitat de Califòrnia de San Francisco mostra que els nivells d'un marcador clau biològic per tumors de pròstata van caure considerablement quan els pacients varen adoptar una dieta vegana.[22] Altres estudis insinuen que una dieta vegana minimitza el risc de càncer de mama.[23][24] La dieta vegetariana estricta és recomanada per al tractament de la gota.

També s'ha de tenir present que en adoptar el veganisme com a estil de vida les possibles mancances de calci,[25] proteïnes [Quan?], vitamina D[Quan?], iode[25] zinc [Quan?], àcids grassos DHA [Quan?] i la polèmica vitamina B12[25] augmenten en comparació amb els que segueixen una dieta vegetariana no pura.

Aportament proteic[modifica | modifica el codi]

En contra de la percepció popular que vegans i vegetarians no ingereixen prou quantitat de proteïnes, la major part dels experts[15] consideren que l'aportament proteic d'aquestes dietes pot cobrir àmpliament les necessitats d'una persona, sempre que s'escullin bé les fonts.[15] Entre unes altres, la soja o soia i la quinua o quinoa constitueixen fonts de proteïnes de valor nutritiu molt alt. Per una altra part, la combinació d'aliments d'origen vegetal com llegums, fruits secs i cereals resulta en la formació d'aminoàcids fàcilment absorbibles pel cos humà, com els de la carn i els seus derivats. En els llegums i fruits secs l'aminoàcid limitant és la metionina, i en cereals l'aminoàcid limitant és la lisina. No és necessari combinar tots els aminoàcids essencials en un mateix menjar o dia.

Ferro[modifica | modifica el codi]

Els aliments d'origen vegetal contenen únicament ferro no hemo que s'absorbeix amb menor facilitat que el ferro hemo. El ferro no hemo és més sensible que el ferro hemo tant als inhibidors com als estimuladores de l'absorció de ferro.

Al menjar aliments que contenen vitamina C juntament amb aliments vegetals que continguin ferro no hemo s'estimula considerablement l'absorció del ferro. També l'àcid màlic (en carabasses, prunes i pomes) l'àcid cítric (en fruites cítriques) estimulen l'absorció. Cuinar amb els vells estris de cuina fets de ferro, pot augmentar la ingestió d'aquest mineral entre un 100 i un 400%.[26] Fumar disminueix notablement la quantitat de vitamina C circulant a l'organisme.

Els inhibidors de l'absorció del ferro són: el fitat (soja), el calci, els tanins en elevades quantitats (te, cafè, espinacs, panses negres, magrana, caquis, codony, poma[27] i algunes infusions d'herbes), el cacau (xocolata), algunes espècies i la fibra.

El te, el cafè i els suplements de calci haurien de prendre's diverses hores abans d'un menjar ric en ferro.[28]

La incidència d'anèmia per deficiència de ferro entre els vegetarians és similar a la dels no vegetarians.[29][30][31]

Vitamina B12[modifica | modifica el codi]

La vitamina B12 és produïda per microorganismes que viuen en simbiosis en les arrels de les plantes.[32] També els bacteris en el tracte intestinal dels animals (inclosos nosaltres) poden fabricar vitamina B12,[33][34] però en aquest cas els estudis sobre la seva absorció en la nostra espècie no estan clars.[35] Les persones que s'han sotmès a una cirurgia en parts específiques de l'intestí prim o de l'estómac també són propenses a presentar una deficiència si no prenen suplements d'aquesta vitamina.[36] Les persones que practiquin el veganisme durant diversos anys seguits, i no prenguin suplements o aliments enriquits, han de vigilar el seu nivell de vitamina B12 en la sang.[37] Aquest és un nutrient bàsic que és molt difícil de trobar en els vegetals, ja que es troba gairebé exclusivament en aliments d'origen animal. La vitamina B12 és imprescindible per al funcionament neuronal. La deficiència lleu d'aquesta vitamina pot provocar anèmia, entumiment o formigueig en braços i cames, debilitat i pèrdua de l'equilibri, en associació amb altres deficiències comunes hi ha risc augmentat d'aprimament ossi i fractures. Quan és severa, la deficiència de vitamina B12 pot causar danys nerviosos irreversibles.

Alguns vegans consideren que amb el control adequat, no hauria d'haver-hi problema, ja que la vitamina B12 pot trobar-se en aliments d'origen vegetal com per exemple la spirulina,[38][39] l'herba xinesa Dang Gui (Angelica sinensis) (usada des de fa segles per a tractar l'anèmia), en el llevat de cervesa (conreada en mitjà ric en B12) i en la Aloe vera barbadensis. Respecte a la spirulina, algunes fonts no la consideren una font ideal de B12[40] al trobar-se en una forma no absorbible.

Segons la Vegan Society,[41] per a garantir la quantitat suficient de vitamina B12 els vegans han de complir un dels següents tres punts:

  • consumir aliments enriquits 2 o 3 vegades al dia per a obtenir almenys 3 micrograms (mcg o ug) de B12 diaris o bé
  • prendre un suplement de B12 diari que proporcioni almenys 10 micrograms o bé
  • prendre un suplement de B12 setmanal que proporcioni almenys 2.000 micrograms.

Les recomanacions específiques per a cada vitamina depenen de l'edat, del sexe i d'altres factors (com l'embaràs).[36] No és perjudicial excedir les quantitats recomanades o combinar més d'una opció. L'absorció de B12 varia des d'un 50%, si es consumeix 1 mcg o menys, fins al 0.5% per a dosi de 1.000 mcgs (1 mg) o superiors. Per tant, com menor sigui la freqüència de consum de B12, major ha de ser la quantitat total per a proporcionar la quantitat absorbida que es desitja perquè la B-12 s'absorbeix millor en petites quantitats.[42] Si masteguem el comprimit, gràcies a la saliva la seva absorció és més gran.[43]

Per la seva banda, l'Institut de Medicina dels Estats Units ha recomanat a tots els adults majors de 50 anys (siguin o no vegetarians) que ingereixin suplements de B12 o aliments enriquits amb aquesta vitamina, per a cobrir les seves necessitats.[44][45]

Àcid gras DHA[modifica | modifica el codi]

El DHA és un dels àcids grassos omega-3. És possible metabolizar DHA mitjançant la conversió en l'organisme de l'ALA, un altre àcid gras omega-3, sent la quantitat diària recomanada de 220 mg. diaris de DHA.[46]

Com solució per a aconseguir nivells recomanats de DHA en el marc d'una dieta vegana s'han recomanat dues possibilitats:[47]

  • Prendre una quantitat suficient d'aliments que continguin ALA (com l'oli de lli), alhora que es maximitza la conversió d'ALA en DHA. Això s'aconsegueix amb una dieta nutricionalment adequada, baixos nivells d'àcids grassos trans i baixos nivells d'àcids grassos omega 6.
  • Consumir suplements de DHA fets amb algues. Existeixen les marques següents en el mercat: O-Mega-Zen3[48] i Vegan Omega-3 DHA.[49] Aquests suplements són especialment recomanats per a embarassades, lactants, nadons, ancians, i persones amb problemes neurològics i diabètics.

Veganisme i ecologia[modifica | modifica el codi]

Fonts de consum d'energia diària a nivell global[50] diferenciant entre països desenvolupats i països en via de desenvolupament. El fet que els hàbits de consum en els països en via de desenvolupament (~90% de la població global) canviaran cap a una dieta amb proporcions elevades de productes d'origen animal fa suposar que agreujarà el problema ecològic d'una agricultura ineficaç.
Quantitat d'aigua necessària per produir els principals aliments (Font: UNESCO)[51]
Producte Unitat Aigua equivalent
en metres cúbics
Bestiar boví
Cap
4000
Bestiar oví i caprí
Cap
500
Carn fresca de boví
Kilogram
15
Carn fresca d'oví
Kilogram
10
Carn fresca de pollastre
Kilogram
6
Cereals
Kilogram
1,5
Cítrics
Kilogram
1
Oli de palma
Kilogram
2
Llegums, arrels i tubercles
Kilogram
1

Segons un recent informe[52] de l'Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO):

« "El sector ramader genera més gasos de efecte hivernacle -el 18 per cent, mesurats en el seu equivalent en diòxid de carboni (CO2)- que el sector del transport. També és una de les principals causes de la degradació del sòl i dels recursos hídrics." »
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO)

El report del CIWF del 1999 sobre "Ramaderia industrial i medi" (Factory Farming and the Environment)[53] diu el que segueix:

« "La producció de proteïnes animals representa un ús ineficient dels recursos de l'aigua i de la terra. Els animals de granja converteixen les proteïnes vegetals en proteïnes animals amb una eficiència baixa, generalment entorn del 30%-40% i només el 8% en el cas de la producció de carn de vaca. (...) En les pròximes dues dècades, es farà molt més urgent el problema de com alimentar almenys 8.000 milions de persones al mateix temps que es protegeixin els recursos naturals de la terra, l'aigua, l'aire i els animals salvatges. L'extensió de plantes intensives d'animals pel món no es pot considerar com una solució sostenible." »
— CIWF (Cita abreviada)

Els hàbits de consum en els països en via de desenvolupament estan canviant cap a una dieta que conté cada vegada proporcions més elevades de productes d'origen animal, la qual cosa agreujarà aquest problema en els pròxims anys[50][54]

Els reports[55] del Center for International Forestry Research(CIFOR) assenyalen que el creixement ràpid en les vendes de carn de cap de bestiar brasiler, ha accelerat la destrucció de la selva tropical de l'Amazònia. "Estan destruint l'Amazònia per a produir carn per a hamburgueses",[56] segons el director general del centre, David Kaimowitz. L'informe "Devorant l'Amazonia"[57] publicat per Greenpeace Internacional el 6 d'abril del 2006 parla sobre la desforestació amazònica que s'està produint per a introduir cultius de soia i com aquesta soia acaba sent exportada per a l'alimentació de bestiar que finalment serveix d'aliment en cadenes de menjar ràpid i supermercats.

Motius religiosos[modifica | modifica el codi]

El jainisme és una religió mil·lenària en la qual se segueix el principi Ahimsa, cosa que duu els seus membres a adoptar una dieta vegetariana estricta i a tractar tots els éssers amb empatia i amabilitat.

ONU i veganisme[modifica | modifica el codi]

Recentment l'ONU ha avalat l'alimentació vegana com a única forma de salvar el planeta del desastre mediambiental.[58][59]

Bibliografía[modifica | modifica el codi]

  • Animal liberation Autor: Peter Singer Munic, 1975.
  • La dieta ética. Autors: David Román i Estrella Vilaplana Edición:2002-03/Primera/Espanya Págines: 232
  • La guadaña entre las flores. Autor: Ángel Padilla
  • Manual de supervivencia para veganos novatos. Autor: Ana Isabel Moreno Díez Edición:05-2003/ Primera Págines: 120 Mandala Ediciones
  • Mundo al revés. Autor: Ángel Padilla
  • Tú también eres un animal. Autor: Tamames, Kepa Edición:2007-02-01/Primera/Espanya Págines:553 Ediciones Martinez Roca, S.A.
  • Leichenschmaus (Menjar de fúnebre Reinbeck 1993) i Tierrechte: Philosophie einer Befreiungsbewegung (Drets dels Animals: Filosofia d'un Moviment d'Alliberació Göttingen, 2000) Autor: Helmut F. Kaplan

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.vegansociety.com/html/downloads/ArticlesofAssociation.pdf
  2. «Vegan Society: History» (en anglès). Vegan Society. [Consulta: 2007-02-17].
  3. «Memorandum of Association of the Vegan Society» (en anglès). About Us p. 1. Vegan Society, 1979-11-20.(anglès)
  4. «What is Vegan?». American Vegan Society.(anglès)
  5. «Introduction to Veganism». The Vegan Society of New Zealand. [Consulta: 2006-10-30].(anglès)
  6. «About Vegana». The Danish Vegan Society. [Consulta: 2006-10-30].(anglès)
  7. Enquesta de consum d'aliments nacional II en Alemanya (Nationale Verzehrstudie II 2008)
  8. BMRB Social Research. «Data tables» (PDF). Report, questionnaire and data tables following Survey of Public Attitudes and Behaviours toward the Environment: 2007 p. 500-502. Department for Environment, Food and Rural Affairs, 2007-11-02. [Consulta: 2007-11-22].
  9. «How Many Adults Are Vegetarian?». Vegetarian Journal. Vegetarian Resource Group. [Consulta: 2007-03-18].
  10. Pettersson, Björn. Vegansk näringslära på vetenskaplig grund. 2a ed. (en swedish). Orsa: HÄLSAböcker/Energica Förlag, June 2005, p. 17-19. ISBN 9185506796. 
  11. Segons Peter Singer, persones són els qui tenen la capacitat d'anticipar l'existència de si mateixos tant en el passat com en el futur. El crític d'aquest punt és que Singer no admet aquest drets a alguns humans que hagin perdut o no adquirit aquesta capacitat. El filòsof Kaplan proposa una aproximació pragmàtica, acceptant diversos conceptes i aproximacions ètiques a aquest assumpte.
  12. [enllaç sense format] http://www.granjasdeesclavos.com/videos/pollos/sexado-y-muerte-de-los-pollos-macho
  13. [enllaç sense format] http://www.lactosa.org/saber.html
  14. 66%-85% a l'àmbit mundial i 15%-20% a escala europea, segons les referències
  15. 15,0 15,1 15,2 Unión Vegetariana Española (UVE)
  16. Papel de posició de l'associació Americana de dietes
  17. 17,0 17,1 Cancer Project / Cancer Prevention and Survival: La Comida Vegetariana Poderosa para la Salud
  18. [enllaç sense format] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11516224
  19. [enllaç sense format] http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/news/fullstory_62382.html
  20. La dieta vegana reduce riesgos en sujetos con AR - DiarioMedico.com
  21. Gluten-free vegan diet induces decreased LDL and o...[Arthritis Res Ther. 2008] - PubMed Result
  22. Vegan diet may reverse cancer - Times Online
  23. [enllaç sense format] http://archive.is/20120628235602/findarticles.com/p/articles/mi_m0FDE/is_3_22/ai_106422327
  24. [enllaç sense format] http://www.opednews.com/articles/opedne_elaine_s_060913_beating_breast_cance.htm
  25. 25,0 25,1 25,2 German vegans are leaner but have low calcium and vitamin [B.sub.12] intakes from diet | Vegetarian Journal | Find Articles at BNET.com
  26. El Hierro De Los Vegetales Verdes Varia De Acuerdo Al Utensilio De La Coccion
  27. ¿Qué son los taninos? | CONSUMER EROSKI
  28. Gleerup A, Rossander Hulthen L, Gramatkovski E, et al. Iron absorption from the whole diet: comparison of the effect of two different distributions of daily calcium intake. Am J Clin Nutr 1995; 61: 97-104.
  29. Messina MJ, Messina VL. The Dietitian's Guide to Vegetarian Diets: Issues and Applications Gaithersburg, MD: Aspen Publishers; 1996.
  30. Dietary intake and nutritional status of young veg...[Am J Clin Nutr. 2002] - PubMed Result
  31. Dietary intake and iron status of Australian veget...[Am J Clin Nutr. 1999] - PubMed Result
  32. Resuelven el misterio de la vitamina B12
  33. Vitamina B12
  34. Vegans and the B12 Deficiency Myth
  35. Vida Alternativa
  36. 36,0 36,1 MedlinePlus Enciclopedia Médica: Vitamina B12
  37. ¿Estoy bien de B12? - HazteVegetariano - nutrición, recetas vegetarianas y veganas
  38. El Secreto de la Spirulina
  39. La Spirulina
  40. Is Vitamin B12 Available from Spirulina or Intestinal Synthesis?
  41. Lo que todo vegano debe saber acerca de la vitamina B12
  42. Articles : What Every Vegan Should Know About B12
  43. Vitamina B12 o Cobalamina
  44. Dietary Reference Intakes for Thiamin, Riboflavin, Niacin, Vitamin B6, Folate, Vitamin B12, Pantothenic Acid, Biotin, and Choline (en english). National Academy Press Washington, D.C., 2000. 
  45. [enllaç sense format] http://www.nap.edu/openbook.php?isbn=0309065542
  46. ISSFAL - fatty acids, lipids and health studies - Adequate Intakes
  47. [enllaç sense format] http://www.fileden.com/files/2006/12/28/564259/AJCN2003_78_640S%E2%80%936S.pdf
  48. Omega-Zen-3 at NuTru™
  49. Vegetarian / Vegan Omega-3 DHA from Algae, certified
  50. 50,0 50,1 [enllaç sense format] http://faostat.fao.org/Portals/_Faostat/documents/pdf/sources_of_dietary_energy_consumption.pdf
  51. Report de les Naciond Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics en el món. 2003
  52. La ganadería amenaza el medio ambiente (castellà)
  53. a
  54. [enllaç sense format] http://www.fao.org/docrep/007/ad513e/ad513e18.htm#bm44.1
  55. Ecoportal.net - Comer carne, ¿es sostenible?
  56. [enllaç sense format] http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Estamos/destruyendo/Amazonas/alimentar/vacas/elpepisoc/20080627elpepisoc_9/Tes
  57. Devorando la Amazonia publicado por Greenpeace Internacional el 6 de Abril de 2006
  58. http://www.guardian.co.uk/environment/2010/jun/02/un-report-meat-free-diet
  59. http://forovegetariano.org/foro/showthread.php?t=29699

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Veganisme Modifica l'enllaç a Wikidata