Park Güell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Parc Güell)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 24′ 49″ N, 2° 09′ 10″ E / 41.41361°N,2.15278°E / 41.41361; 2.15278

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Park Güell
'El Drac', l'emblemàtica salamandra coberta de trencadís
'El Drac', l'emblemàtica salamandra coberta de trencadís
Informació
Tipus Parc
Arquitectes Antoni Gaudí
Començament 1900
Acabament 1914
Localització Barcelona
Catalunya Catalunya
Estil Modernisme català
Materials utilitzats trencadís, ceràmica
Vistes
Planta 17,18 ha
Plano Parque Güell.jpg
BCN-ParcGuell-4898.jpg
Imatge aèria del parc

Tipus Cultural
Criteris (i),(ii),(iv)
ID 320bis
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1984 (8a sessió)
Extensió 2005 (29a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d'Europa. El 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat.

Disseny i estil[modifica | modifica el codi]

Detall del banc de la plaça principal.

En el disseny del parc es posa clarament de manifest la mà d'un arquitecte, i l'estil peculiar de Gaudí resulta evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de les superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. Per la seva localització al mig de la ciutat i a una altitud elevada, aquest parc és un recés de pau que contrasta amb el soroll i el frenesí de la capital catalana.

Antoni Gaudí tenia al cap les ciutats jardí angleses, i es va obstinar a assolir una perfecta integració de les seves obres a la naturalesa. Prova d'això són les columnes fetes de pedres de mides i formes molt variables, que suggereixen troncs d'arbres, estalactites i coves naturals. Els angles rectes no apareixen enlloc: les columnes estan inclinades com palmeres.

El punt central del parc està constituït per una immensa plaça, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc està recobert també de trencadís fet de petites peces de ceràmica i vidre i és obra de Josep Maria Jujol, un col·laborador de Gaudí.

La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, composta per vuitanta-sis columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser cent).

Fins a aquest lloc hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats simètricament al voltant de l'escultura d'una salamandra que s'ha convertit en l'emblema del jardí. Representa la salamandra alquímica, que simbolitza l'element foc.

A l'entrada principal del parc s'alcen dos edificis de pur estil gaudinià, amb sostres de corbes suaus, apèndixs estranys i motius geomètrics. El que es troba a la dreta és la Casa del Guarda, ideada i dissenyada per Gaudí com a habitatge per al porter del Park Güell.

La Casa del Guarda és un dels pocs exemples d'habitatge modest construït per Gaudí. Va ser edificada entre 1901 i 1903 responent als principis d'utilitat i senzillesa interior, sense renunciar, però, a una gran riquesa formal i visual. Al llarg del temps, la casa ha tingut diferents usos i ha estat sotmesa a diferents restauracions fins a acollir l'actual projecte museogràfic del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).[1] S'hi presenta l'exposició “Güell, Gaudí i Barcelona. Expressió d'un ideal urbà” que explica la Casa del Guarda, el Park Güell i la Barcelona dels temps del modernisme a partir de tres eixos: la casa, el parc i la ciutat.

Història[modifica | modifica el codi]

Mosaic al sostre de la Sala de les Cent Columnes.

El modernisme a Barcelona

Quan s'inicia la construcció del Park Güell, l'any 1900, Barcelona era una metròpolis moderna i cosmopolita que basava la seva economia en la potència de la seva indústria i amb més de mig milió d'habitants. Les seves muralles s'havien enderrocat ja feia gairebé mig segle i la nova ciutat, l'Eixample dissenyat per l'enginyer Ildefons Cerdà, havia crescut de manera espectacular a partir del 1860.

L'Exposició Universal de 1888 va posar de manifest a Europa i, a la resta del món, la puixança de Barcelona i va impulsar la cerca de nous llenguatges artístics i de  representacions urbanes. Aquesta és la raó de l'èxit del modernisme, present al cor de l'Eixample, i de l'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí

L'encàrrec de Güell a Gaudí

La relació entre l'industrial i polític Eusebi Güell i l'arquitecte Antoni Gaudí es va iniciar l'any 1878 quan Güell va veure una vitrina que havia projectat Gaudí per al comerciant de guants Esteve Comella, a l'Exposició Universal de París. Des d'aquell moment, va encarregar a l'arquitecte català la construcció del seu nou habitatge (el Palau Güell), el mobiliari de la capella panteó del Palau de Sobrellano, un celler vinícola, una església (la Colònia Güell) i, finalment, l'any 1900, Gaudí va rebre l'encàrrec de dissenyar el Park Güell.

Güell va entendre, més que cap altre dels seus contemporanis, el sentit de l'arquitectura de Gaudí. La relació que van mantenir no va ser simplement la pròpia d'artista i mecenes sinó una veritable història d'amistat. Durant molts anys la família Güell va residir a la casa pairal que hi havia al Park (actualment és una escola), mentre que Gaudí vivia en una de les dues cases que s'hi van construir.

En vida de l'empresari, el parc ja estava considerat una de les grans atraccions turístiques de la ciutat comtal. La gran plaça se cedia sovint a la realització d'actes catalanistes, aplecs de sardanes i altres esdeveniments de caràcter cívic.

El perquè de la denominació Park Güell

El projecte es basava en la construcció d'una urbanització per a famílies benestants en una gran finca que havia adquirit a la zona coneguda popularment com la Muntanya Pelada. La situació era immillorable, en un entorn tranquil, amb vistes esplèndides sobre el mar i el Pla de Barcelona. Es preveien unes 60 parcel·les de forma triangular, amb una xarxa complexa de camins, viaductes i escales que salvaven la topografia del terreny. La idea de Güell era recrear els selectius condominis britànics i, per aquest motiu, el va denominar Park Güell en anglès.

Les etapes de la construcció

L'octubre del 1900 es van començar a anivellar els terrenys i les obres van anar a bon ritme. El 4 de gener de 1903, un article publicat a l'Anuari de L'Associació d'Arquitectes constatava que ja estaven acabats els dos pavellons de l'entrada, l'escalinata principal, la tanca exterior, l'aixopluc, els viaductes i una part de la gran esplanada. El 1907 es van celebrar els primers actes a la gran plaça i el banc de ceràmica que l'envolta es va completar l'any 1914.

El primer que va comprar una parcel·la en el Park va ser un amic de Güell, l'advocat Martí Trias i Domènech, que va encarregar la construcció del seu xalet a l'arquitecte Juli Batllevell, l'any 1902. Al mateix any, Josep Pardo i Casanovas, contractista de l'obra, va edificar una casa mostra per tal de dinamitzar les vendes. Quatre anys més tard, Gaudí va comprar-la i va decidir traslladar-se a viure amb el seu pare i la seva neboda.

D'urbanització privada a parc públic

La manca d'un transport adequat, les condicions complexes de la venda de les parcel·les (mitjançant antics contractes emfitèutics) i el caràcter exclusiu de la urbanització la van fer inviable. A falta de compradors, les obres s'abandonaren l'any 1941. Només s'havien construït dues de les 60 cases previstes. D'aquesta forma, el parc passava a ser un gran jardí privat que Güell cedia per a actes públics, mentre començava a aparèixer en els guies turístiques de Barcelona com un dels punts més visitats de la ciutat.

Eusebi Güell va morir a la seva casa del Park Güell l'any 1918 i els seus hereus van oferir el parc a l'Ajuntament de Barcelona, que va acordar-ne la compra en el plenari municipal que es va dur a terme el 26 de maig del 1922. Quatre anys més tard, es va obrir com a parc municipal i la casa de la família Güell va passar a ser una escola pública (Escola Baldiri Reixac) i la zona situada a l'esquerra de l'entrada es va destinar a un jardí ornamental per a l'Ajuntament. L'associació d'Amics de Gaudí va comprar la casa de Gaudí i va convertir-la, l'any 1963, en una casa-museu en record de l'arquitecte. El Park Güell va passar a ser un espai públic molt apreciat pels barcelonins i un focus d'atracció turística. L'any 1969 es va reconèixer com a monument artístic i la UNESCO va declarar el parc Patrimoni Cultural de la Humanitat l'any 1984.

Informació pràctica[modifica | modifica el codi]

Panoràmica de l'entrada del Park Güell.
  • El parc se situa al Carrer Olot s/n a la ciutat de Barcelona C.P. 08024. Telèfon (+34) 93 413 24 00
  • El parc està situat a 15/20 minuts en metro o cotxe del centre de la ciutat. S'hi pot accedir amb els autobusos 24, 116, el bus turístic de la zona nord, i el metro (línia 3) de Lesseps.[2]
  • El parc disposa d'una àrea de jocs infantils, fonts, bar, llibreria, pista de patinatge, espai per a gossos, arbres catalogats i WC.
  • Calendari i horari: De novembre a febrer de 10 a 18 h., març i octubre de 10 a 19 h., abril i setembre de 10 a 20 h., de maig a agost de 10 a 21 h. Tots els dies de l'any inclosos festius.
  • L'òrgan responsable de la seva ordenació és "Parc i Jardins de l'ajuntament de Barcelona".
  • Facilitat d'accés: El parc és accessible per a minusvàlids amb cadires de rodes, però a causa dels pendents i de la grandària del parc, algunes zones són de difícil visita per a persones amb minusvalideses. Malgrat tot, les àrees bàsiques poden visitar-se.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «MUHBA Park Güell». [Consulta: 23 juliol 2013].
  2. Com arribar al Park Güell. http://360runningbarcelona.com/ca/com-arribar-al-park-guell/

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Park Güell Modifica l'enllaç a Wikidata