Emfiteusi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'emfiteusi (del grec ἐμφύτευσις, "instauració" o "implantació") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble a llarg termini a canvi d'un pagament anual que s'anomena «cànon» o «cens».[1] És un concepte oposat a l'alou, en el qual l'alouer té el domini complet, és a dir, tant el domini directe (propietat), com el domini útil (dret d'ús). L'emfiteusi és present en el Dret català, i prové del Dret romà.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'emfiteusi porta la divisió del domini entre el domini directe –el propietari del bé– i el domini útil –la persona que pren i usa la finca. El no pagament del cànon per part del titular del domini útil pot comportar la confiscació del bé per part del titular del domini directe.

A l'hora d'establir la cessió del dret d'ús es determina un cert període de temps –en molts casos perpetu– i la posada en valor, generalment agrària, de l'immoble. També es pot donar el cas que en finalitzar el contracte d'emfiteusi el domini directe (la propietat) passi a l'emfiteuta.

L'emfiteuta pot fer valer el seu dret davant de qualsevol que interfereixi en el seu domini útil. Aquest fet inclou, com és lògic, l'eventual interferència del propietari del bé: d'aquesta manera, amb el contracte d'emfiteusi també es transmeten les facultats que porta el domini.

L'emfiteusi als territoris catalanoparlants[modifica | modifica el codi]

L'emfiteusi fou un procediment especialment usat per garantir la colonització de les terres conquerides als àrabs a la Catalunya Nova, al Regne de València i a les Illes Balears.

Habitualment el primer emfiteuta restablia (parcel·lava) les terres en porcions menors, la qual cosa duia implícita la creació d'un nou nivell emfitèutic que se superposava a l'anterior i que es podia reproduir novament fins que el sobrant restant amb prou feines assegurava una precària subsistència del posseïdor del domini útil.

Aquest sistema de relacions de subordinació, que substituí a la figura dels serfs de l'alta edat mitjana però que romangué a la Catalunya Vella, estructurà un model feudal aparentment restringit a la propietat de la terra i basat en el pacte entre persones lliures, però a la pràctica configurà un model d'extracció i apropiació esglaonat dels rendiments agraris que empobria el món rural. Aquest, en moments de carestia i combinat amb el complex sistema fiscal i d'exaccions feudals, posava en qüestió les possibilitats de supervivència dels pagesos, cosa que fou la principal causa de les revoltes socials agràries medievals en els llocs on aquest procediment era hegemònic.

Emfiteusis famoses[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Emfiteusi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]