Vall del Madriu-Perafita-Claror

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Vall del Madriu-Perafita-Claror
{{{peu}}}
El refugi de Perafita, vora el sender de gran recorregut GR-11-10

Tipus Cultural
Criteris v
ID 1160
Regió * Europa
Inscripció 2004 (28a sessió)
Coordenades 42° 29′ 41″ N, 1° 35′ 44″ E / 42.49472,1.59556
* Segons les regions de la UNESCO.

La vall del Madriu-Perafita-Claror és una vall glacial del sud-est del Principat d'Andorra, formada per la conca del Madriu (tributari de la Valira d'Orient) i dels seus afluents els rius de Perafita i de Claror (o Claró), que configuren la segona conca hidrogràfica andorrana més extensa. Ocupa una superfície de 42,47 km², aproximadament un 9% del territori del Principat, que es reparteix entre les parròquies d'Andorra la Vella, Encamp, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria. Aquesta vall isolada, refugi per a la flora i la fauna salvatge d'espècies rares o en perill, el juliol del 2004 va ser inscrita per la UNESCO dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en la categoria de béns culturals, amb una petita extensió el 2006; fins al moment, és l'únic bé andorrà que hi figura.

El refugi de Fontverd, a la vall del Madriu

La vall presenta un paisatge glacial, amb pastures, cingles, espadats i grans extensions boscoses. És limitada per muntanyes al sud, l'est i l'oest (la part sud conforma la frontera amb l'Estat espanyol), mentre que pel nord forma un escarpament que va a parar a la Valira. Es troba aïllada de la resta d'Andorra i només s'hi arriba per senderes inaccessibles als vehicles. Els petits habitatges (bordes), els bancals en terrasses, els camins i les restes d'antigues fargues testimonien l'ús dels recursos naturals de l'alt Pirineu per part dels habitants de la regió durant més de 700 anys, tot i els diversos canvis en el clima, l'economia i les estructures socials.

A l'estreta vall del riu principal, el Madriu, es troben els llogarets d’Entremesaigües i Ràmio, que fins als darrers cinquanta anys estaven habitats tot l'any, però actualment només ho són a l'estiu. Entre tots dos compten una dotzena de cases i bordes, fetes de pedra granítica i amb teulada de pissarra, cadascuna amb un graner per guardar-hi els cereals i la palla. Aquests habitatges i els tancats vora els llogarets són les úniques àrees de propietat privada, que amb prou feines arriben a l’1% de la superfície de la vall, gairebé tota de propietat comunal.

Els llogarets són voltats de feixes fetes en vessants de fort pendents, on s'hi solia conrear blat i sègol, però que avui dia s'utilitzen com a pastura per al bestiar. Els camps més alts van sent envaïts pel bosc, que també ocupa els vessants on a l’edat mitjana hi creixien vinyes. Els boscos, també de propietat comunal, s'usaren per a la producció de carbó vegetal fins al segle XIX.

Cartografia de la vall del Madriu-Perafita-Claror al sud-est d'Andorra

A la vall del Madriu també hi va haver una destacada indústria siderúrgica, que utilitzava el mineral de ferro local. Aquests exemples de farga catalana, típics dels Pirineus, foren abandonats a la darreria del segle XVIII.

A l'estiu, a les muntanyes hi pasturaven ovelles, vaques i cavalls, en terrenys de propietat comunal des d'època medieval. Els pastors passaven l'estius a les bordes, petites cabanes amb sostre de palla. Amb la llet dels animals s'elaboraven formatges.

La vall és travessada per dos senders de gran recorregut: el GR-11, que travessa els Pirineus des del Cantàbric fins a la Mediterrània, i el GR-11-10, que va d'Entremesaigües fins a la vall de la Llosa, a l’Alt Urgell. Camins enllosats connecten la vall amb el centre d'Andorra.

Després de molt de temps d'abandó, moltes de les estructures, com ara bordes, camins i parets de marge, han estat restaurades recentment. No està planificat construir-hi un accés per carretera, i la vall es vol desenvolupar com a regió distintiva per a la cria de bestiar de qualitat i per a un turisme limitat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]