Pavellons Güell
| Pavellons Güell | |
 |
|
| Localització: | Av. de Pedralbes, 15. Barcelona |
| Coordenades: | 41° 23′ 22″ N, 2° 07′ 09″ E / 41.389322,2.119114Coord.: 41° 23′ 22″ N, 2° 07′ 09″ E / 41.389322,2.119114 |
| Construït: | 1887 |
| Arquitecte: | Antoni Gaudí |
| Estil: | Modernisme |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Pavellons de la finca Güell | |
| Tipus: | Monument històric |
| Declaració: | 24/07/1969 |
| Identificador: | IPA: 39 BCIN: 35-MH BIC: RI-51-0003822 |
 Localització a Barcelona
|
|
Els Pavellons Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes, a Barcelona, obra de l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí, construïts entre 1884 i 1887.
Taula de continguts |
Història i descripció [modifica]
Gaudí rebé l'encàrrec de part del seu gran mecenes, el comte Eusebi Güell. Aquest havia conegut l'obra de Gaudí a l'Exposició Universal de París de 1878, data en la que va començar una llarga amistat i un gran nombre d'encàrrecs com el Palau Güell, els Pavellons Güell de Pedralbes, el Parc Güell i la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
Güell tenia una finca a les Corts de Sarrià, unió de dos terrenys coneguts com Can Feliu i Can Cuyàs de la Riera. L'arquitecte Joan Martorell i Montells, un dels mestres de Gaudí, havia construït un palauet d'aire caribeny, gairebé on ara es troba el Palau Reial de Pedralbes. La casa era coneguda com a Torre Satalia, nom que li havia posat en mossèn Cinto Verdaguer, amic de la família.[1] Gaudí rebé l'encàrrec de reformar la casa i construir un mur de tanca i els pavellons de porteria.[2]
Gaudí va fer un projecte d'aire oriental, que recorda en ocasions l'art mudèjar.[3] Realitzà el mur de maçoneria amb diverses portes, destacant la principal amb una reixa de ferro en forma de drac, amb ulls de cristall; aquesta figura representaria a Ladó, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules al seu onzè treball -episodi que narra Jacint Verdaguer al seu poema L'Atlàntida, dedicat a Antonio López y López, primer marquès de Comillas, que era el sogre d'Eusebi Güell, on podem percebre el possible origen de la figura d'entrada als pavellons-. Damunt del drac hi ha un taronger fet d'antimoni, aŀlusiu també a les Hespèrides. La forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la consteŀlació de la Serp, en la que fou convertit Ladó com a càstig pel robatori de les taronges.[4]
Les altres tres portes d'accés a la finca perderen funcionalitat amb l'obertura de l'avinguda Diagonal: una d'elles es troba encara davant del cementiri de les Corts, encara que la seva reixa de ferro es traslladà a la Casa Museu Gaudí del Parc Güell; altra fou restaurada el 1982 per la Universitat de Barcelona i situada junt a l'Institut de Geologia Francesc Almera; i la tercera fou enderrocada al construir-se la Facultat de Farmàcia, però reconstruïda el 1957 junt a aquest edifici.[5]
Els pavellons consten de cavallerissa, picador i porteria: la cavallerissa és de base rectangular, coberta amb volta tabicada amb forma de catenària; el picador és de base quadrada, amb una cúpula de perfil hiperboloïdal, rematada per un templet; la porteria consta de tres petites edificacions, la central de planta poligonal i cúpula hiperbòlica, i altres dues més petites de planta cúbica. Les tres estan rematades per uns ventiladors en forma de xemeneies, recobertes de ceràmica.[6] L'obra està realitzada amb maó vist de diverses tonalitats entre el vermell i el groc, i recoberta de cristall de colors; en certes seccions utilitzà també blocs prefabricats de ciment.[7]
Gaudí també s'encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola, i plantant diversos tipus de plantes mediterrànies (pins, eucaliptus, palmeres, xiprers i magnòlies).[7] Encara roman la Font d'Hèrcules junt al Palau Reial de Pedralbes, restaurada el 1983; conté un bust de l'heroi mitològic grec, sobre una pila amb l'escut de Catalunya i un canó amb forma de drac xinès.[8]
El 1969 els Pavellons Güell foren declarats Monument Històric-Artístic de Caràcter Nacional.[9] Actualment els Pavellons són seu de la Reial Càtedra Gaudí, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya, i en els seus terrenys se situa el Jardí Botànic de la Facultat de Biologia.[9]
Referències [modifica]
- ↑ Bassegoda i Nonell, Joan. Verdaguer, els güell i Gaudí.
- ↑ Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 123.
- ↑ Crippa, Gaudí, p. 18.
- ↑ Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 125-126.
- ↑ Bassegoda, El gran Gaudí, p. 266.
- ↑ Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 124.
- ↑ 7,0 7,1 Crippa, Gaudí, p. 17.
- ↑ Bassegoda, El gran Gaudí, p. 275.
- ↑ 9,0 9,1 Bassegoda, El gran Gaudí, p. 268.
Bibliografia [modifica]
- Joan Bassegoda i Nonell: El gran Gaudí, Ed. Ausa, Sabadell, 1989, ISBN 84-86329-44-2.
- Joan Bassegoda i Nonell: Gaudí o espacio, luz y equilibrio, Criterio, Madrid, 2002, ISBN 84-95437-10-4.
- Maria Antonietta Crippa: Gaudí, Taschen, Köln, 2007, ISBN 978-3-8228-2519-8.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pavellons Güell  |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
