Rec Comtal
El Rec Comtal de Barcelona era una sèquia que servia per a regar i molt sovint també per a moure molins. El seu origen cal cercar-lo en l'aqüeducte romà que proveïa d'aigua la ciutat.
Al segle X o bé a l'XI, Miró I de Barcelona va reconstruir l'antiga via d'aigüa romana i va crear el nou rec comtal, que agafava l'aigua al Besòs, cap a Montcada i Reixac, i servia per a regar i per moure molins. A Dins la ciutat circulava pel carrer de Regomir, d'aquí el seu nom.[1]
Està documentat per primera vegada el 1075.
Dins de Barcelona, subministrava aigua al barri de Sant Pere i Portal Nou, motiu pel qual aquesta zona es va desenvolupar industrialment. El 1877, la major demanda d'aigua obligà a construir una mina a Montcada i Reixac que augmentà considerablement el cabdal. Però a finals del segle XIX, la sèquia perd importància per a la ciutat, si bé continuaria fent-se servir per regar els horts del barri de Sant Andreu.[1]
Pel que fa al regadiu, al segle XV, hi havia un centenar de fibles. Quant als molins, al final del segle XIII, hi havia uns tretze casals de molins, alguns de grans (amb sis moles) i d'altres de petits (amb dos molins de cup).
També s'hi van construir molins drapers i una ferreria.[2]
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 El Periódico 02-06-2009
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, planes 218-219.
 |
Aquest article de Barcelona necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
