Elies Rogent i Amat
| ' | |
 |
|
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | |
| Nascut el | 18 de juliol de 1821 |
| Nascut a | Barcelona |
| Mort el | 21 de febrer de 1897 |
| Mort a | Barcelona |
| Obra | |
| Principals edificis | Universitat de Barcelona |
| Principals projectes | Director Facultatiu de l'Exposició Universal de 1888 |
Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821[1] – Barcelona 21 de febrer de 1897). Arquitecte. Va cursar estudis a l'Escola d'Arquitectura de Madrid, on obté el títol el 20 de febrer de 1851.[2] Va ser director de l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona a partir del 1871.
Admirador d'Eugène Viollet-le-Duc, va transmetre la seva marcada devoció per l'arquitectura neomedieval, en la seva activitat docent. Va ésser professor de Lluís Domènech i Montaner i d'Antoni Gaudí, de qui va dir al signar el seu títol d'arquitecte: «He aprovat a un boig o a un geni».
El 1887, l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, li encarregà la direcció d'obres de l'Exposició Universal del 1888. Per tirar endavant aquell projecte fa canvis molt importants sobre el projecte original, de Josep Fontserè i Mestre, i aconsegueix que el projecte es realitzi en un temps record amb l'ajut d'un dels seus deixebles, Domènech i Montaner.
Fou membre de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Entre les seves principals obres destaquen:
- La presó de Mataró (1863), primer edifici carcerari construït segons el concepte panòptic (tota la part interior es pot veure des d'un sol punt), ideat pel filòsof anglès Jeremy Bentham al segle XVIII.
- El pantà de Vallvidrera (1865)
- La casa Arnús (1868), al passeig de Gràcia (Barcelona)
- La casa Almirall (1870) al carrer Pelai (Barcelona)
- L'edifici històric de la Universitat de Barcelona (1873), amb clara influència medieval
- El Seminari Conciliar de Barcelona (1879)
- El Museu de Cera (1882)
- És també autor de la restauració dels claustres de Sant Cugat del Vallès (1852) i Montserrat (1854), així com la reconstrucció del monestir de Ripoll (1886).
Té un carrer dedicat a Barcelona, al barri del Clot.[3]
[modifica] Referències
- ↑ Elies Rogent i la Universitat, pàg. 14. Moltes biografies situen el seu naixement el 6 de juliol, però la documentació aportada pel seu besnét a la biografia publicada el 1988 situa el natalici el 18 de juliol.
- ↑ Elies Rogent i la Universitat, pàg. 14
- ↑ Localització del carrer d'Elies Rogent al plànol de Barcelona del web de l'ajuntament
[modifica] Bibliografia
- Rogent, Jordi; Casassas,Jordi; de Solà-Morales, Ignasi. Elies Rogent i la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat Barcelona,, 1988. ISBN 8439310498.
