Elies Rogent i Amat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'arquitecte. Vegeu-ne altres significats a «Elies Rogent i Massó».
Elies Rogent i Amat
Rogent-1068r.jpg
Dades biogràfiques
Nom Elies Rogent i Amat
Nascut el 18 de juliol de 1821
Nascut a Barcelona
Mort el 21 de febrer de 1897
Mort a Barcelona
Obra
Principals edificis Universitat de Barcelona
Principals projectes Director Facultatiu de l'Exposició Universal de 1888

Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821[1] – Barcelona 21 de febrer de 1897) fou un professor, teòric, historiador, restaurador i arquitecte que va desenvolupar la seva activitat principal a Barcelona però que també treballà a Vic, d'on va ser-ne l'arquitecte municipal, i en altres poblacions catalanes com Mataró, Sant Cugat del Vallès o Ripoll. Fou el director facultatiu de l'Exposició Universal de 1888 i fou l'arquitecte del mític edifici històric de la Universitat de Barcelona. Interessat pel passat medieval del seu país, va ser el qui és ara considerat el primer arquitecte romàntic català i va formar part de l'escola d'arquitectura catalana que va iniciar el camí cap al Modernisme. Va ésser director de l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona i professor d'arquitectes com Lluís Domènech i Montaner i d'Antoni Gaudí, de qui va dir al signar el seu títol d'arquitecte: «He aprovat a un boig o a un geni».

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una família dedicada a la venda de materials per a la construcció i amb interès per l'arquitectura ja des de molt jove, va començar els seus estudis d'arquitectura a l'Escola de Llotja de Barcelona l'any 1840 i fins a l'any 1845, any en què va néixer l'Escuela Especial de Arquitectura a Madrid, lligada a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando on va ser admès com a alumne de tercer curs. L'any 1848 va aprovar el cinquè curs i després de realitzar els exàmens de Revàlida va obtenir el títol d'arquitecte el 20 de febrer de 1851.[2] Un any més tard va ingressar al cos de catedràtics en guanyar la Càtedra de Topografia i Composició de l'Escola de Mestres d'Obres de Barcelona.

Va viatjar l'estiu de 1855 a París (on tornarà el 1869) per tal de visitar l'Exposició Universal de París d'aquell any. A més a més d'anar fins a París, va viatjar també a Estrasburg, Stuttgart, Munic, Nuremberg, Dresden, Berlín i a Postdam.[3] Va ser nomenat "Acadèmic corresponsal de l'Academia de San Fernando el 30 de març de 1866 i director de l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona l'any 1871 càrrec del qual va dimitir l'any 1889.

El dia 26 de gener de 1887 l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, li encarregà la direcció d'obres de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Per tirar endavant aquell projecte fa canvis molt importants sobre el projecte original, de Josep Fontserè i Mestre, i aconsegueix que el projecte es realitzi en un temps record amb l'ajut d'un dels seus deixebles, com Domènech i Montaner.

Fou membre de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Estil arquitectònic[modifica | modifica el codi]

Aprenentatge i influències[modifica | modifica el codi]

Façana de la Biblioteca estatal de Baviera, Munic. Exemple del Rundbogenstil que Rogent aplicarà després de visitar la ciutat, a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona

Elies Rogent va començar els seus estudis d'arquitectura a l'Escola de Llotja de Barcelona l'any 1840. A causa de diversos motius econòmics, polítics i socials, l'escola no era encara, un centre acadèmic important, les dificultats econòmiques van ser la causa d'una docència molt limitada, que obligava als seus alumnes a ser bastant autodidactes. A més a més, hi havia una marcada manca d'estudis tècnics i científics relacionats amb l'arquitectura i s'impartien més aviat disciplines més artístiques i figuratives. [4] Aquests fets, i el caràcter encara molt classicista dels estudis de l'escola, van decepcionar profundament a Rogent des del primer any dels seus estudis. Aquesta insatisfacció i el seu interès per l'arquitectura medieval el van dur a mobilitzar-se, pel seu propi peu, a descobrir l'arquitectura medieval, primer catalana, i posteriorment la de tota la Península Ibèrica. És a partir de l'any 1840 doncs, que comença a visitar totes les edificacions medievals que troba a les rodalies de Barcelona, com per exemple el Monestir de Poblet que el deixa completament enlluernat, o el Monestir de Santes Creus. La devoció que sent Rogent per l'arquitectura medieval ve marcada per diverses influències com la de l'obra de Francesco Miliza, "Principii di Architettura civile" 1781, o per les idees de Eugène Viollet-le-Duc, figura clau en la recuperació de l'arquitectura medieval. Rogent té una visió profundament romàntica i nacionalista en aquesta primera etapa dels seus estudis. També resulten ser figures importants quant a les influències de Rogent;Claudio Lorenzale, Pau Milà i Fontanals, Manuel Milà i Fontanals i tot el cercle de natzarens catalans, influenciats per el romanticisme d'inspiració francesa, amb qui mantindrà una important relació al llarg dels anys.

El seu aprenentatge pel que fa als seus viatges és significatiu, ja que no només viatjarà per Catalunya i per Espanya sinó també per diverses ciutats d'Europa. Sempre anotant allò que veu, Rogent viatjarà per Madrid, Andalusia, Castella, València i Mallorca ja des de la dècada del 1860.[5] i pel que fa als seus viatges per el continent, Rogent realitzarà dos viatges importants, un l'any 1855 i l'altre l'any 1869.

L'any 1845 Rogent començà els seus estudis a l'Escola Especial d'Arquitectura, a Madrid, on després d'un examen, l'accepten com a alumne de tercer curs. A través de les seves memòries, sabem que Rogent a Madrid gaudí molt més de l'ensenyament que el què gaudí a Llotja gràcies sobretot als professors Aníbal Álvarez i Antonio Zabaleta que mostren als seus alumnes de manera més àmplia la varietat de la història de l'arquitectura, i negant la unicitat de l'arquitectura clàssica, eleven el gòtic a una categoria molt superior a la que era considerada l'arquitectura medieval fins al moment, descrivint-la com l'última i la més original de les manifestacions arquitectòniques de la història. [6] És doncs a l'Escola Especial d'Arquitectura de Madrid on Rogent pogué estudiar lliurement l'arquitectura, de la manera que ell sempre l'havia entès, deixant de banda el classicisme i la visió acadèmica per valorar i treballar la diversitat dels estils històrics. L'any 1848 aprovà l'últim curs de l'Escola Especial d'Arquitectura i dos anys més tard els exàmens de Revàlida. El dia vint de febrer de 1851 va obtenir el títol d'arquitecte número 1849.

L'any 1855 viatja a París per tal de visitar l'Exposició Universal de París, però viatja amb Claudio Lorenzale i amb Joaquim Espalter i Rull, dos dels natzarens catalans que tenen com a objectiu bàsic del viatge, passar per Alemanya per tal de veure l'arquitectura germànica. La ciutat més important per què fa a la influència que en rep Rogent, és Munic on descobreix l'anomenat Rundbogenstil, (estil d'arc de punt rodó) una combinació de l'arquitectura del primer renaixement italià i l'arquitectura medieval, que el marcarà significativament i que utilitzarà clarament a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona i en algunes altres construccions.[7] L'any 1869 visita altra vegada París, Alemanya, Viena i aquest cop també, el nord d'Itàlia; Florència, Pisa, Trieste i Venècia.

Teoria arquitectònica[modifica | modifica el codi]

Gràcies als seus apunts com a professor a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona de la qual va ser-ne el director des del 1871 fins al 1889, podem conèixer d'una manera més clara i profunda les teories que té Elies Rogent sobre l'arquitectura. L'arquitectura del segle XIX es planteja com una amalgama d'estils i elements arquitectònics que tenen el seu origen en diversos moments de la història de l'arquitectura. El debat entre classicistes i medievalistes té per objectiu trobar una arquitectura que defineixi el segle XIX. Rogent recolza l'eclecticisme com a camí que cal seguir per arribar a aquest objectiu - però no com a estil amb el qual ens podem conformar- i veu clarament la falta d'una direcció clara per trobar un estil propi. Als seus apunts podem llegir com Rogent comenta que a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona s'han inclòs tots aquells aspectes que mancaven a l'Escola de Llotja de Barcelona com l'explicació i la valoració de les diferents manifestacions arquitectòniques del llarg de la història. Es pot observar també a les seves lliçons, com Rogent valora i reflexiona sobre la història de l'arquitectura, i sobre estètica. Rogent entén l'estètica com a ciència objectiva que ens facilita la teorització i per tant també la posada en pràctica de l'aplicació de la bellesa. Per a Rogent doncs, l'estètica és una ciència bàsica per tal de treballar l'arquitectura. Rogent ens parla de l'arquitectura parlant, expressiva, de la qual en redueix la dialèctica en la relació que es crea entre els elements verticals i els elements horitzontals. L'arquitectura esdevé expressiva gràcies a tres punts: la grandària material, la senzillesa i homogeneïtat de les formes i la rectitud dels elements lineals. [8]

Dues idees formulen els grans trets expressiu d'una obra segons Rogent: Una és la reducció de l'estructura en elements horitzontals -sustentats- i elements verticals -sostinguts-. L'altra és la idea que la comunicació de l'arquitectura es realitza mitjançant la distribució harmònica de plens i buits. El matís i la particularitat d'un edifici s'aconsegueixen mitjançant l'emmotllurament, l'ornamentació i el color. [9] L'estil ve determinat per la forma i la interrelació que prenen els elements sustentats i els sustentats. Els estils d'altres èpoques no poden expressar l'esperit d'aquesta. Cal trobar la comunicació entre el creador i l'espectador, entre l'obra i la societat. Rogent entén doncs, l'arquitectura com a llenguatge, ja que "el contingut de l'art són unes idees i l'art serveix per realitzar-les sensiblement".

Estil[modifica | modifica el codi]

Arcs de mig punt a la façana de l'Edifici històric de la Universitat de Barcelona

L'arquitectura de Rogent es pot definir com a una arquitectura senzilla, racional, rigorosa, amb un ús de l'ornamentació molt restringit, utilitzada només en llocs molt determinats i sempre de manera molt esquemàtica. Els elements més utilitzats per Rogent a nivell d'ornamentació són els arcs de mig punt, les arquivoltes recolzades sobre mènsules, les cornises i les motllures. Les cornises són utilitzades gairebé sempre com a element que remata el capdamunt dels edificis, i sovint, torres o pilars són col·locats als laterals. Les façanes llises i contínues, compostes de manera simètrica i esquemàtica, són protagonitzades sempre per el buit, acompanyat, si s'escau, per les obertures, sempre uniformes, i molt sovint utilitzant les finestres biforades. Per a Rogent, les línies rectes, gairebé sempre marcades per l'horitzontalitat, tenen un simbolisme; la unitat, la immaterialitat i l'eternitat són el què ens representen les línies rectes - de la mateixa manera, per a Rogent, la línia corba respon a la bellesa- i l'esplendor, la grandiositat i la solemnitat són els sentiments que ens transmeten les línies horitzontals.

Per sobre de tot però, l'arquitectura de Rogent, com ja s'ha dit a l'apartat dedicat a la seva teoria arquitectònica, es basa en la idea que l'arquitectura ha de ser expressiva; ha de parlar-nos dels usos de l'edifici i del què simbolitza, i ha d'aconseguir respondre a les necessitats i als gustos de la societat del moment. El primer element, i el més important a tenir en compte a l'hora de construir responent a aquests criteris, és la projecció de la planta de l'edifici, la qual ha de transmetre una adaptació als usos d'aquest. És per aquest fet que Rogent realitza sovint unes plantes simètriques, com a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona amb els elements més importants situats al centre.

Principals obres[modifica | modifica el codi]

L'obra de Rogent és molt diversa, ja que treballà en edificis públics que obtingueren forta rellevància com l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, en edificis privats com algunes cases de la nova Eixample de Barcelona i treballà també com a restaurador del patrimoni arquitectònic del nostre país.

Barcelona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Localització Descripció Estat Foto
1859 - 1866 Casa Manuel de Compte Carrer Palau número 4, Barcelona. Rogent fa diferents plànols d'habitatges per a la zona del Palau Reial Menor. Aquest, seguint la tipologia de palauet urbà, el divideix en sis plantes, dividides visualment a la façana en dues parts; una que inclou la planta baixa i l'entresòl, definida per una gran pedra que fa de sòcol i l'altra, la resta de pisos, amb un estucat llis i unes línies d'imposta que trobem als sostres de cada pis. L'edifici és coronat amb una cornisa amb arcuacions. Casa Manuel de Compte
1863 - 1892/93 Edifici històric de la Universitat de Barcelona Gran via de les Corts Catalanes, Barcelona.
41° 23′ 11.59″ N, 2° 9′ 50.35″ E / 41.3865528,2.1639861 (Universitat de Barcelona)
L'edifici és una obra d'estil neogòtic i protorenaixentista què l'arquitecte inicià s'inicià l'any 1863 i el finalitzà totalment l'any 1889.[10] Edifici històric de la Universitat de Barcelona
1865 Pantà de Vallvidrera Collserola, Barcelona
41° 24′ 53.5″ N, 2° 5′ 52″ E / 41.414861,2.09778 (Pantà de Vallvidrera)
És considerada una obra mestra de l'enginyeria hidràulica del segle XIX. Pantà de Vallvidrera
1865 Restauració a Santa Maria del Mar Plaça de Santa Maria número 1, Barcelona.
41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 55″ E / 41.38361,2.18194 (Santa Maria del Mar)
Restauració de l'altar, les finestres altes del cos central, el cancell i el rellotge. Santa Maria del Mar
1868 Casa Evarist Arnús Passeig de Gràcia, amb carrer Mallorca, Barcelona. Edifici de tipologia entre palauet urbà i casa de veïns dividit en cinc plantes. El tractament de la façana divideix també la planta baixa de la resta de l'edifici col·locant una pedra que fa la funció de sòcol que es delimita al sostre del pis principal amb un fris i una cornisa. L'estucat que recobreix la resta de l'edifici és coronat amb un altre fris amb motllures al capdamunt de la construcció. Dos cossos cilíndrics marquen les dues cantonades que ocupa l'edifici. La planta és estructurada al voltant d'un pati interior de planta octogonal que fa de distribuïdor de la planta baixa. Casa Evarist Arnús
1870 - 1871 Casa Joan Almirall Carrer Pelai, Barcelona Habitatge ja totalment seguint la tipologia de casa de veïns, destinada a famílies de classe social mitja, tipologia que s'anirà repetint a tota l'Eixample. Dividit en cinc pisos, és un edifici de planta rectangular, amb un pati interior al qual ja no s'hi pot accedit des del carrer. La tipologia de façana esdevindrà una solució tipificada, amb la divisió de sòcol a la planta baixa i un parament igual per a la resta de pisos amb un coronament final de l'edifici amb el ràfec, un fris i una balustrada.
1872-1876 Casa Miquel Albà Ronda de Sant Pere, entre el Carrer Trafalgar i el Carrer Bruc, Barcelona. Edifici que segueix també la tipologia de casa de veïns, dividit en cinc pisos. La façana segueix la divisió de la planta baixa amb un sòcol de pedra, i un estucat agrupa la superfície de la resta de pisos.
1872-1876 Casa Felip Bertran d'Amat Carrer Pau Claris Gran Via de la Corts Catalanes, Barcelona. Edifici dividit en quatre pisos, seguint el mateix model de façana de divisió entre la planta baixa tractada amb un sòcol i la resta de pisos seguint el mateix tractament de superfície.
1872-1875 Intervenció al Gran Teatre del Liceu La Rambla, Barcelona
41° 22′ 49″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.38028,2.17361 (Gran Teatre del Liceu)
Renovació de la coberta, les instal·lacions generals i el restaurant. Refet el 1994 Gran Teatre del Liceu
Intervenció al Palau Reial Menor Carrer Ataülf, 4, Barcelona. Restauració de la façana de la capella del Palau. Palau Reial Menor
1879 Seminari Conciliar de Barcelona Carrer Diputació, Barcelona.
41° 23′ 17″ N, 2° 09′ 48″ E / 41.387968,2.163211 (Seminari de Barcelona)
Edifici de planta de creu grega, on Rogent situa al centre d'aquesta, la capella, seguint la seva teoria organitzativa per la qual situa els espais més importants d'un edifici al centre d'aquest. Restaurat just després de la guerra civil espanyola(1936-1939) Seminari Conciliar de Barcelona
1882 Museu de Cera de Barcelona Passatge de la Banca, 7, Barcelona
41° 22′ 38.65″ N, 2° 10′ 38.56″ E / 41.3774028,2.1773778 (Museu de Cera)
Edifici entès com a palauet urbà del segle XIX, es divideix en tres pisos, cada un d'ells amb obertures diferents. Museu de Cera de Barcelona

Mataró[modifica | modifica el codi]

Any Nom Localització Descripció Estat Foto
1863 Presó de Mataró Mataró.
41° 32′ 30″ N, 2° 26′ 37″ E / 41.54167,2.44361 (Presó de Mataró)
Primer edifici carcerari construït segons el concepte panòptic (tota la part interior es pot veure des d'un sol punt), ideat pel filòsof anglès Jeremy Bentham al segle XVIII. Presó de Mataró

Ripoll[modifica | modifica el codi]

Any Nom Localització Descripció Estat Foto
1862-1892 Restauració del Monestir de Santa Maria de Ripoll Ripoll.
42° 12′ 5″ N, 2° 11′ 26″ E / 42.20139,2.19056 (Monestir de Santa Maria de Ripoll)
Monestir de Ripoll

Sant Cugat del Vallès[modifica | modifica el codi]

Any Nom Localització Descripció Estat Foto
1880 Restauració del Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès Sant Cugat del Vallès
41° 28′ 25″ N, 2° 5′ 6″ E / 41.47361,2.08500 (Monestir de Sant Cugat)
Monestir de Sant Cugat del Vallès

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

Rogent també treballà molt en el camp de l'urbanisme i també en projectes d'enginyeria hidràulica, i va formar part de la Junta de Censura i Qualificació del projecte de l'Eixample de Barcelona. Alguns dels seus treballs en aquests camps són per exemple:

  • Projecte per la portada d'aigua a Vic, realitzat el 1855.
  • Rectificació del carrer Parellades de Sitges, l'any 1856.
  • Projecte de rectificació del Torrent de la Font de la Massana a Roda de Ter, l'any 1856.
  • Rectificació del carrer de Santa Clara a Vilafranca l'any 1856.
  • Projecte de rectificació i empedrat del carrer Manlleu de Vic l'any 1856.
  • Empedrat del carrer Nou de Vic l'any 1857
  • Obertura d'un carrer a Sarrià per enllaçar l'antic carrer de Barcelona i el carrer Major l'any 1857.
  • Projecte per un pont de fusta sobre el Llobregat l'any 1858.
  • Projecte de deu casetes de bany al balneari de La Puda a Esparreguera l'any 1858.
  • Urbanització a Barcelona del Barri de Palau l'any 1858.
  • Projecció d'un carrer a Sarrià per unir els carrers Ferran i Sagrat Cor l'any 1859.[11]

Altres[modifica | modifica el codi]

Té un carrer dedicat a Barcelona, al barri del Clot.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Elies Rogent i la Universitat, pàg. 14. Moltes biografies situen el seu naixement el 6 de juliol, però la documentació aportada pel seu besnét a la biografia publicada el 1988 situa el natalici el 18 de juliol.
  2. Elies Rogent i la Universitat, pàg. 14
  3. Elies Rogent i la Universitat, pàg. 27. És rellevant aquesta informació per els elements que veu en l'arquitectura Classicista Romàntica Alemanya, i que més tard utilitzarà en alguns dels seus edificis acostant-se al Rundbogenstil.
  4. Vers una arquitectura nacional, pàg. 21
  5. Vers una arquitectura nacional, pàg. 42
  6. Vers una arquitectura nacional, pàg. 52
  7. Vers una arquitectura nacional, pàg. 43
  8. Vers una arquitectura nacional, pàg. 68
  9. Vers una arquitectura nacional, pàg. 71
  10. Bassegoda i Nonell 1988, p. 37.
  11. Elies Rogent i la Universitat, pàgs. 14-25
  12. Localització del carrer d'Elies Rogent al plànol de Barcelona del web de l'ajuntament

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elies Rogent i Amat