Absis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació esquemàtica de la planta d'una catedral. La capçalera d'aquest temple té tres absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori.

L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals. Acostuma a ser cobert amb una volta (sovint de quart d'esfera) i acostuma a trobar-se darrere de l'altar formant capelles.[1]

Quan un o diversos absis es troben en una posició secundària o són de dimensions reduïdes respecte a un altre del mateix edifici, hom parla d'absidioles. En aquest cas es poden disposar dins del conjunt edilici de moltes maneres, com ara obertes en forma radial al voltant d'un deambulatori.

Des de l'edicte de Milà les basíliques són edificis destinats al culte cristià, i els absis han servit per situar el presbiteri i l'altar en diversos estils arquitectònics com el romànic, el gòtic i el barroc.[2]

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Absis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alsius, Salvador. Hem perdut l'Oremus. Barcelona: La Campana, 1998, p. 15. ISBN 84-86791-64-x [Consulta: 9 juliol 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Absis