Absis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació esquemàtica de la planta d'una catedral. La capçalera d'aquest temple té tres absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori.

L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals. Acostuma a ser cobert amb una volta (sovint de quart d'esfera) i acostuma a trobar-se darrere de l'altar formant capelles.[1]

S'hi sol instal·lar el presbiteri o un altar.

Quan un o diversos absis es troben en una posició secundària o són de dimensions reduïdes respecte a un altre del mateix edifici, hom parla d'absidioles. En aquest cas es poden disposar dins del conjunt edilici de moltes maneres, com ara obertes en forma radial al voltant d'un deambulatori.

Pel que fa als estils artístics, i malgrat que es troba al llarg de tota la història de l'art, les composicions d'absis, en múltiples solucions i disposicions, reïx a l'època del romànic.

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Absis

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Absis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.