Torre

La Torre Eiffel, a París

El terme torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, designa una estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària. En construcció, una torre és una estructura elevada construïda per l'home. El DIEC la defineix com una construcció cilíndrica o prismàtica més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per protegir una ciutat, un castell, per fer observacions, etc.: per exemple, una torre de defensa, la torre de l'homenatge, una torre emmerletada. Inicialment la paraula s'aplicava a estructures amb una finalitat tecnològica, encara que se també es pot utilitzar com a sinònim de gratacels i per designar edificis amb nombroses plantes. A Catalunya també s'anomenen així les cases unifamiliars, de més d’una planta, exempta i amb jardí, que sovint són segones residències.

Pot ser edificada com una estructura exempta (és a dir, independent) o com a part integrant d'un edifici, i la seva planta pot ser circular, quadrangular o poligonal. Els materials de construcció emprats poden ser molt diversos.

Tipus de torre

El Taipei 101 és l'edifici més alt conclòs en l'actualitat

La Torre Agbar, a Barcelona

Es poden agrupar segons la seva funcionalitat:

Habitatge

La torre més espectacular i coneguda és el gratacel. Un gratacel és un edifici de molts pisos o plantes. La raó de la seva construcció és el màxim aprofitament econòmic del sòl. Per això, solen trobar múltiples gratacels agrupats en les zones comercials de grans ciutats, on el valor del sòl és elevat. Els invents que van permetre la construcció de gratacels van ser el acer, el formigó armat, el vidre, la bomba hidràulica i els ascensors. Abans del segle XIX els edificis de més de sis plantes eren estranys, ja que la seva excessiva altura els feia poc pràctics. A més, els materials i tècniques necessaris per construir un gratacel són notablement diferents dels empleats en edificis normals. El primer edifici que podria ser considerat gratacel és el Home Insurance Building , dissenyat pel nord-americà William Le Baron Jenney. Va ser construït entre 1884 i 1885 i constava de deu plantes. No obstant això, avui dia la seva alçada no resulta impressionant i, de fet, si fos construït en l'actualitat no seriaconsiderat gratacel. Tanmateix, per als estàndards moderns, el primer gratacel autèntic seria elSinger Building de Nova York, construït l'any 1908.

A partir dels anys 30 van començar a aparèixer gratacels en ciutats d'Iberoamèrica (Ciutat de Mèxic, São Paulo, Buenos Aires), Caracas també a Àsia (Xangai, Hong Kong). Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica va planificar la construcció de vuit grans torres (les Torres Stalin), set de les quals van ser portades a terme. La resta d'Europa va començar també a construir grans edificis, començant amb Madrid a 1950. Generalment les empreses tendeixen a agrupar-se en aquests edificis és que la concentració de persones i serveis en una àrea reduïda permet una major eficiència econòmica. La concentració dels seus empleats en un únic edifici permet a les empreses obtenir un major rendiment, ja que es fan innecessaris els viatges o els enviaments per correu o per serveis de missatgeria. Però hi ha també inconvenients. L'alta concentració de la població que suposen els gratacels exigeixen grans inversions en infraestructures de transport, instal·lacions de subministrament de aigua, electricitat, comunicacions, sanejament ... El cost de les infraestructures recau en les institucions municipals, que cobren llicències a preus astronòmics a canvi.

Religiosa

Torre de Pisa

El campanar de les esglésies, el minaret de les mesquites (en aquest cas fa la funció d'amplificar la veu del qui crida a l'oració), el ziggurat babilònic i, a l'Extrem Orient, la pagoda i la stupa.

Minarets de la mesquita d'Asuan

• Un campanar és un edifici o torre construïda al costat d'una catedral, església o capella i on es col loquen les campanes, amb la finalitat de convocar l'assistència dels feligresos al servei religiós. Al referir-se als campanars d'esglésies italianes, s'utilitza moltes vegades la paraula campanile; el més conegut és probablement la torre de Pisa, famosa per la seva inclinació. Alguns campanars, solen ser també la torre de les hores, on hi ha instal·lat un rellotge públic.

• El minaret és el nom amb què es coneixen les torres de les mesquites musulmanes. La seva principal tasca és facilitar al muecí les cinc cridades diàries a l'oració. Per això sol tenir en la seva part més alta un balcó que l'envolta, des del qual es realitzava tradicionalment la crida a l'oració. En l'actualitat, amb freqüència el muecí ha estat substituït per un megàfon. La forma dels alminars varia segons les zones. Al Magrib les mesquites solen tenir només un, de planta quadrada. Al orient musulmà són habituals les mesquites amb més d'un, generalment dos o quatre, i de forma variable. Són característics en els llocs d'influència otomana els esvelts minarets de secció circular, amb un balcó excel·lent i una teulada cònic.

Militar

Representació d'una torre de setge

Pati i torre de l'homenatge del castell de Prunn, a Baviera.

Es poden citar la torre albarrana, la torre de setge, les talaies o torres de sentinella o torres de guaita.

La torre albarrana és la que està situada a l'exterior dels murs a les antigues fortificacions. És una torre que forma part d'un recinte fortificat amb el qual està comunicat, encara que generalment exempta de la muralla i connectada a aquesta mitjançant un petit arc o pont, que pot ser destruït fàcilment en cas que la torre caigués en mans del enemic. Podeu anar també adossada com a gran baluard però en aquest cas és més gran que els altres. Servia de talaia però també per fustigar l'enemic que intentava acostar-se o sobrepassar la muralla. Un exemple famós és la Torre del Oro a Sevilla.

Les torres de setge eren un enginy emprat en l'antiguitat i a l'edat mitjana per superar muralles enemigues i dipositar sense grans dificultats a diversos homes armats a la part alta d'aquestes perquè les prenguessin més fàcilment. El model bàsic és el d'una torre de base quadrada de diversos pisos, units entre si per una escala interna o posterior, dos o tres metres més alta que les muralles a superar i amb un pont llevadís a la part superior pel qual assolien les merlets enemigues els soldats (i de vegades, la cavalleria) que portava al seu interior. També solien portar arquers que disparaven als defensors en el moment de baixar el pont. En èpoques antigues, la torre de setge fou emprada tant a Europa com a l'Extrem Orient. La seva construcció requeria de molt temps i recursos, per la qual cosa no solien usar fins que fracassaven totes les altres mesures per superar una muralla, tirar a terra o trencar les seves portes per mitjà d'ariets. Com totes les armes de setge medievals, la torre també s'ha reemplaçat amb la generalització del canó en el segle XV.

Cal citar la torre de l'homenatge, que és l'estructura central del castell medieval. És una torre destacada, més alta que la muralla, i en general es podia aïllar de la resta de la fortalesa. És la torre principal, la qual serveix de residència del senyor i compleix amb les funcions més destacades del castell, albergant les estances principals i, en ocasions, els magatzems de queviures. Es troba en la posició més abrigada en relació amb un possible atac exterior, de manera que si sucumbir la resta de les defenses, aquesta torre proporcionés un últim refugi.

En el joc dels escacs la torre, és una de les peces de més valor. Com les altres peces del joc, imiten personatges o construccions de la cort i té connotacions militars.

Detecció d'incendis

Veure: Torre de guaita de bombers

Comunicació

Es poden citar les torres de comunicacions i les torres de control.

Torre de control aeri

Les torre de control és on se situa la sala de control de navegació aeri o marítim, des de la qual es dirigeix i controla el trànsit d'un port o d'un aeroport. La situació i alçada de l'esmentat centre de control són essencials per veure tota la zona que s'ha de controlar. En les torres de control aeri es realitza el control de trànsit aeri a la zona d'un aeroport i els seus voltants, és a dir, el control del rodatge, l'enlairament, l'aproximació i l'aterratge dels avions. Menys esteses que les dels aeroports, les torres de control portuari dirigeixen el trànsit en ports de certa envergadura, i prou compactes com per a que el control visual des de la torre sigui efectiu.

Altres

Es poden citar: el far (orientació), els nurags i talaiots (monuments funeraris), els burjs de l'Al-Àndalus, les sitges (emmagatzematge), etc.

Un far és una torre situada prop de la costa o al costat d'ella, encara que en algunes ocasions es troba situat dins del mar a certa distància de la costa, que s'ubica en els llocs on transcorren les rutes de navegació dels vaixells i que disposa a la part superior d'una làmpada potent, la llum es fa servir com a guia. Des del mar els vaixells no només veuen la llum del far, que els adverteix de la proximitat de la costa, sinó que també ho identifiquen pels intervals i els colors dels feixos de llum, de manera que poden reconèixer front a quin punt de la costa es troben. Els moderns sistemes de navegació per satèl·lit, com el GPS, han tret importància als fars encara que segueixen sent d'utilitat (seguretat) per a la navegació nocturna, ja que permet la verificació del posicionament a la carta de navegació.

Torres famoses

• La Torre Eiffel, a París
• La Torre de Babel, a Babilònia
• La Torre de Londres
• La Torre de Pisa
• El Big Ben, a Londres
• Les Torres Bessones, a Nova York
• La Torre Agbar, a Barcelona
• Les Torres de Serrans, a València
• El belfort a Bruges

Manifestacions culturals

Es troben torres des del neolític i en paral·lel a les seves funcions arquitectòniques, han adquirit un paper simbòlic. El principal és mostrar el “poder”, lligat a l'alçada. Les torres altes dels castells i els obeliscs i pilars tenen tots la funció de mostrar domini, però també refugi, com la torre mestra medieval. Són també una via de comunicació cap al cel, d'aquí que el gòtic busqués la verticalitat, el minaret de les mesquites o l'intent de la Torre de Babel per apropar-se a Déu de manera física. Sol acompanyar la Verge per aquesta connotació celestial

Ha esdevingut una peça dels escacs, una de les més poderoses perquè pot moure's en vertical i horitzontal sense límit de caselles. La torre deriva dels carros de guerra fortificats, un altre símbol de força.

Al tarot simbolitza un desastre o canvi en la vida de la persona (usualment apareix mig destruïda per un llamp). Pot ser també un emblema de la presó, com mostren els contes de Rapunzel o les garjoles modernes.

Vegeu també

• Torrelló, torre petita adossada a un mur.

Enllaços externs