Torre

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Per a altres significats, vegeu «Torre (desambiguació)».

La Torre Eiffel, a París

La Torre Agbar, a Barcelona

El terme torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, designa una estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.

Pot ser edificada com una estructura exempta (és a dir, independent) o com a part integrant d'un edifici, i la seva planta pot ser circular, quadrangular o poligonal.

En construcció, una torre és una estructura elevada construïda per l'home. Inicialment la paraula s'aplicava a estructures amb una finalitat tecnològica, encara que se sol utilitzar com a sinònim de gratacels i per designar edificis amb nombroses plantes.

Els materials de construcció emprats per a bastir una torre poden ser molt diversos, des de materials orgànics com la fusta fins als de tipus sintètic.

[edita] Algunes funcions de les torres

El Taipei 101 és l'edifici més alt conclòs en l'actualitat.

Habitatge:
- Un gratacel és un edifici de molts pisos o plantes. La raó de la seva construcció és el màxim aprofitament econòmic del sòl. Per això, solen trobar múltiples gratacels agrupats en les zones comercials de grans ciutats, on el valor del sòl és elevat. Els invents que van permetre la construcció de gratacels van ser el acer, el formigó armat, el vidre, la bomba hidràulica i els ascensors. Abans del segle XIX els edificis de més de sis plantes eren estranys, ja que la seva excessiva altura els feia poc pràctics. A més, els materials i tècniques necessaris per construir un gratacel són notablement diferents dels empleats en edificis normals. El primer edifici que podria ser considerat gratacel és el Home Insurance Building , dissenyat per el nord-americà William Le Baron Jenney. Va ser construït entre 1884 i 1885 i constava de deu plantes. No obstant això, avui dia la seva alçada no resulta impressionant i, de fet, si fos construït en l'actualitat no seriaconsiderat gratacel. Tanmateix, per als estàndards moderns, el primer gratacel autèntic seria elSinger Building de Nova York, construït l'any 1908. A partir dels anys 30 van començar a aparèixer gratacels en ciutats d'Iberoamèrica (Ciutat de Mèxic, São Paulo, Buenos Aires), Caracas també a Àsia (Xangai, Hong Kong). Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica va planificar la construcció de vuit grans torres (les Torres Stalin), set de les quals van ser portades a terme. La resta d'Europa va començar també a construir grans edificis, començant amb Madrid a 1950. Generalment les empreses tendeixen a agrupar-se en aquests edificis és que la concentració de persones i serveis en una àrea reduïda permet una major eficiència econòmica. La concentració dels seus empleats en un únic edifici permet a les empreses obtenir un major rendiment, ja que es fan innecessaris els viatges o els enviaments per correu o per serveis de missatgeria. Però hi ha també inconvenients. L'alta concentració de la població que suposen els gratacels exigeixen grans inversions en infraestructures de transport, instal·lacions de subministrament de aigua, electricitat, comunicacions, sanejament ... El cost de les infraestructures recau en les institucions municipals, que cobren llicències a preus astronòmics a canvi.
- Als voltants de Barcelona s'anomenen torres les cases unifamiliars.
Vigilància: els nurags i talaiots, les torres de guaita, les torres de control dels aeroports, els burjs de l'Al-Àndalus, etc.
Religioses: el ziggurat babilònic, el campanar de les esglésies i el minaret de les mesquites (en aquest cas fa la funció d'amplificar la veu del qui crida a l'oració) i, a l'Extrem Orient, la pagoda i la stupa.
Militars, formant part de la muralla o no.
Comunicacions: torre de comunicacions, far.
Rellotge.
D'emmagatzematge (sitja).
D'observació de la fauna.