Pagoda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La pagoda Ichijoji, Japó, any de construcció 1171. (Tresor Nacional de Japó)

La pagoda (mot d'origen indi transmès mitjançant el portuguès) és un lloc de culte per als creients de la religió budista. És la forma que ha pres l'stupa al món xinès.

Històric[modifica | modifica el codi]

Pagodes a Guilin, dins el Guangxi, Xina

Vinguda de l'Índia, la pagoda, com el budisme, s'ha propagat a partir del 2n segle a la Xina, després a Corea així com al Japó. La pagoda tal com se la coneix és una evolució de l'stupa indi, és a dir, una mena de sepultura on les relíquies sagrades podien ser protegides i ser venerades. La forma de l'stupa indi en canvi - que evoluciona més tard a mitja-esfera - s'ha diversificat enormement durant la seva propagació a l'Àsia, fins a presentar, com és el cas de la pagoda, una arquitectura que ja no posseeix en absolut les característiques de l'stupa.

Hi ha una pagoda a cada poble de Tailàndia. A la Xina, la pagoda, al centre dels grans temples búdics, presentava, a més a més, altres avantatges i utilitats. Servia per exemple, de torre d'observació, sent una motivació suficient veure-hi lluny. La possibilitat que la construcció oferia de vigilar els moviments dels enemics constitueix igualment un trumfo innegable. Finalment per la seva gran mida, en navegació marítima i fluvial, la pagoda servia de punt d'indicació: d'embarcadors o ponts que es trobaven a prop. Compostes de diversos pisos, construïdes en maçoneria, pedra i maó, desproveïdes de shinbashira (terme que serà definit aleshores), les pagodes tenen un espai interior vast amb accés als diferents pisos mitjançant escales. De l'època de la Dinastia Han (25-220) fins a la Dinastia Qing (1644-1911), aquestes tenen una funció altament religiosa, servint de lloc de culte i de lloc de conservació de relíquies per a l'Imperi, orfenat, escoles, llocs de trobada entre vilatans, el que no impedia els xinesos de servir-se'n com a observatori, com era el cas per exemple per a la pagoda octogonal Liaodi.

Cal remarcar que es troben monuments de pedra imitant les pagodes xineses que han estat preservades a Corea, testimoniant-hi l'època de les invasions xineses.

Al Japó, contràriament a les construccions que es troben a la Xina, la pagoda és construïda amb fusta i acompanyada d'un shinbashira, d'ençà el segle VII. En realitat, el terme pagoda tal com se'l sent habitualment designa la pagoda japonesa amb els seus amples voladissos ornamentals. Composta de diversos pisos també, es presenta com un objecte d'art i és principalment destinada a ser admirada. Les pagodes estan constituïdes d'un sòcol, d'un cos i d'una agulla o d'una espiga però sense escala al Japó. Algunes de les seves construccions de fusta són encara visibles actualment. El Japó, molt més que la Xina, és travessat cada any per tifons o sismes que engendren acceleracions alternatives horitzontals i verticals podent causar importants danys a les construccions.

Materials[modifica | modifica el codi]

Pagoda a Phuket, a Tailàndia

La fusta[modifica | modifica el codi]

Sota la Dinastia Han, les pagodes antigues eren com la majoria construccions de l'època amb fusta. Desgraciadament, la fusta s'incendiava massa fàcilment, la fusta també es podia podrir i ser destruïda per insectes. En canvi durant un sisme, són les pagodes de fusta les que resistien millor: i aquelles de maçoneria esdevenien poc estables. Les pagodes de fusta no són presents més que al Japó amb una excepció a prop: la pagoda Sakyamuni del temple Fogong, del segle XI i de 67 metres d'alçària, l'única estructura completament de fusta existent encara a la Xina.

La pedra i el maó[modifica | modifica el codi]

Reemplaçar la fusta pel maó i la pedra ha dut les pagodes més resistents al foc. Emprar aquests materials ha contribuït a reduir la mida dels voladissos atès que el maó té una feble resistència flexional i de cisallament. És a la Xina que es troben la majoria de les pagodes de maó. Fixi's que es trobaran igualment encara algunes pagodes de bronze, ferro ceràmic o compostes de maons i teules envernissades a la Xina.

La pagoda octogonal Liaodi (terme que significa «Observació de l'enemic») de 1055 del temple Kaiyuan a Dingzhou (nord de la Xina) de 84 metres d'alçada, comptant 11 pisos és construïda en maçoneria. Típicament xinesa, és la més alta de les pagodes antigues que encara existeixen. Els voladissos estan constituïts de capes de maons són curts. A la part central hi ha una escala, i la pagoda està dotada de portes i finestres.

Exemples de pagoda[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: les pagodes