Tomàs Roig i Llop

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tomàs Roig i Llop (Barcelona, 1902 - Barcelona, 1987) fou un escriptor català, pare de l'escriptora Montserrat Roig i de l'actriu Glòria Roig.

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i durant la Segona República Espanyola fou perit cal·ligràfic i director de Catalunya Ràdio. Després de la guerra civil espanyola treballà a Radio España de Barcelona i a Radio Nacional de España.

El seu estil correspon a la narrativa psicològica i dramàtica amb reminiscències postmodernistes influenciades per Víctor Català. Va fer també teatre i biografies d'escriptors. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.

[modifica] Obres

  • Facècies (1924)
  • La noia de bronze (1927)
  • Marta, la Fatídica (1932)
  • Lena i el seu destí (1934)
  • El Paradís Perdut (1935)
  • Ronda d'històries (1935)
  • Pels camins de la llum (1938)
  • Ventall de contes (1939)
  • Siluetes epigramàtiques (1933, 1952 i 1971), en tres volums
  • Petits poemes de la llar (1947)
  • Josep Maria Folch i Torres (1953)
  • Girona, arca de somnis (1956)
  • Prudenci Bertrana: l'home i l'escriptor (1959)
  • La represàlia (1968)
  • Del meu viatge per la vida (1978)

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[1]

[modifica] Referències

  1. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines