Miguel Delibes Setién

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miguel Delibes Setién
"Retrat de l'escriptor Miguel Delibes (1920-2010)".png
Retrat de Miguel Delibes
Naixement 17 d'octubre de 1920
Mort 12 de març de 2010 (als 89 anys)[1]
Valladolid, Província de Valladolid.
Activitat Escriptor, naturalista
País Espanya
Període Literatura posterior a la Guerra Civil Espanyola.
Obres principals Cinco horas con Mario”, “La sombra del ciprés es alargada”, “El hereje

Signatura

Miguel Delibes Setién (1920-2010) fou un periodista i novel·lista espanyol. La seva prolífica obra literària en castellà té un marcat to costumista i naturalista. Fou membre de la Real Academia Española de la Lengua RAE. Tant la Junta de Castella i Lleó entre altres entitats culturals proposaren Miguel Delibes com a candidat al Premi Nobel de Literatura, essent la darrera la nominació realitzada per la Societat General d'Autors i Editors el 2010 junt a les de Ernesto Cardenal i Ernesto Sabato.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 17 d'octubre de 1920 a la ciutat de Valladolid, va estudiar dret i comerç, va ser catedràtic de Dret Mercantil i periodista. Després de treballar com advocat, en el sector bancari i com a caricaturista, passà a ser redactor del diari El Norte de Castilla. Estant a la redacció d'aquest diari publicà la seva primera novel·la el 1947, La sombra del ciprés es alargada, amb la qual va guanyar el Premi Nadal de novel·la. Gràcies a aquest guardó Delibes inicià una llarga carrera literària, on hi és present la vida quotidiana, la naturalesa i la caça i l'aversió a la guerra. El 1956, nasqué el seu fill Juan, biòleg i aficionat a la caça i la pesca com el seu pare,[3] El 1958 fou nomenat director de El Norte de Castilla.[4]

Amb Las ratas, publicada el 1962, construïda a partir d'una successió d'anècdotes autobiogràfiques en les quals s'evoca l'ambient rural d'un poble castellà desaparegut i, sobretot, Cinco horas con Mario (1966), considerada la seva obra mestra, llarg monòleg de Carmen, una burgesa de dretes i mentalitat molt estreta, davant el cadàver de Mario, professor d'institut i d'ideologia esquerrana, aconsegueix l'èxit. Fora dels seus continguts existencials, la novel·la és una furiosa sàtira de la mediocritat de les classes mitjanes sorgides a l'empara del desenvolupament econòmic durant el franquisme.

El 1979 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola.[5] Amb Los santos inocentes, publicada el 1982, novel·itza la degradació d'una família de pagesos explotada per uns cacics rurals. Aquesta novel·la el refermà en la seva posició de ser un dels autors més prolífics, i apreciats, de la literatura castellana. Aquesta novel·la es convertí en un èxit de vendes i fou adaptada al cinema sota la direcció de Mario Camus amb notables interpretacions d'Alfredo Landa i Paco Rabal.[6] El 1998 va sorprendre l'edició de El Hereje, amb el qual va guanyar el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles, una novel·la històrica sobre la persecució dels luterans per part de la Inquisició espanyola al segle XVI.

Va morir a Valladolid el 12 de març del 2010, als 89 anys, d'un càncer de còlon.[7]

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

Placa a Miguel Delibes a Valladolid

Entre els molts premis rebuts destaquen el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 1991; el Premi Cervantes de 1993, màxim guardó de les lletres castellanes; i el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1982, juntament amb Gonzalo Torrente Ballester.[8]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La sombra del ciprés es alargada (1947). Premi Nadal de novel·la
  • El camino (1950)
  • Mi idolatrado hijo Sisí (1953)
  • Diario de un cazador (1955).
  • Diario de un emigrante (1958)
  • La hoja roja (1959)
  • Las ratas (1962), Premi de la Crítica
  • Europa: parada y fonda (1963)
  • Viejas historias de Castilla la Vieja (1964)
  • Usa y yo (1966)
  • El libro de la caza menor (1966)
  • Aún es de día (1968)
  • Por esos mundos (1970)
  • Mi mundo y el mundo (1970)
  • La primavera de Praga (1970)
  • Cinco horas con Mario (1966)
  • Castilla en mi obra (1972)
  • Vivir al día (1975)
  • Con la escopeta al hombro (1975)
  • Un año de mi vida (1975)
  • La caza de la perdiz roja (1975)
  • S.O.S. (1976)
  • Alegrías de la Caza (1977)
  • El príncipe destronado (1973)
  • Parábola del náufrago (1969)
  • Las guerras de nuestros antepasados (1975)
  • Aventuras, venturas y desventuras de un cazador a rabo (1978)
  • Un mundo que agoniza (1979)
  • Las perdices del domingo (1981)
  • Los santos inocentes (1982)
  • El otro fútbol (1982)
  • Dos viajes en automóvil (1982)
  • La partida (1984)
  • La censura en los años cuarenta (1984)
  • Kastila zaharreko kontu zaharrak (1985)
  • El tesoro (1985)
  • Tres pájaros de cuenta (1987)
  • La mortaja (1987)
  • Mis amigas las truchas (1987)
  • 377A, Madera de héroe (1988)
  • Mi querida bicicleta (1988)
  • Dos días de caza (1988)
  • Castilla, lo castellano y los castellanos (1988)
  • Mi vida al aire libre (1989)
  • Pegar la hebra (1991)
  • El conejo (1991)
  • La vida sobre ruedas (1992)
  • El último coto (1992)
  • Siestas con viento sur (1993)
  • Señora de rojo sobre fondo gris (1991)
  • El disputado voto del señor Cayo (1978)
  • Un deporte de caballeros (1993).
  • La caza en España (1993)
  • 25 años de escopeta y pluma (1995).
  • Los niños (1995).
  • Diario de un jubilado (1996).
  • He dicho (1997).
  • Cartas de amor de un sexagenario voluptuoso (1997).
  • El hereje (1998), Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles[13]
  • Los estragos del tiempo (1999).
  • Castilla habla (2000).
  • Castilla como problema (2001).
  • El loco (2001).
  • La tierra herida (2005).

Adaptacions al cinema[modifica | modifica el codi]

  • El camino, d'Ana Mariscal, 1962.
  • Mi idolatrado hijo Sisí, adaptada al cine per Antonio Giménez Rico amb el títol de "Retrato de familia", 1976.
  • La guerra de papá, d'Antonio Mercero, 1977.
  • Los santos inocentes, de Mario Camus, 1984.
  • El disputado voto del señor Cayo, d'Antonio Giménez Rico, 1986.
  • El tesoro, d'Antonio Mercero, 1988.
  • La sombra del ciprés es alargada, de Luis Alcoriza, 1990.
  • Las ratas, d'Antonio Giménez Rico, 1996.
  • Una pareja perfecta, de Francesc Betriú, 1998.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ha muerto Miguel Delibes». El Norte de Castilla, 12/03/2010. [Consulta: 12 de març de 2010].
  2. nortecastilla.es. «La SGAE propone de nuevo a Miguel Delibes para el Nobel», 5 de gener de 2010. [Consulta: 5 de gener de 2010].
  3. www.vadeando.com. «Juan Delibes de Castro». [Consulta: 19 d'octubre de 2009].
  4. El Norte de Castilla. «Miguel Delibes: cronología 1955-59». [Consulta: 20 d'octubre de 2009].
  5. Real Academia Española. «Excmo. Sr. D. Miguel Delibes Setién (1975)». [Consulta: 19 d'octubre de 2009].
  6. El País. «Premio de interpretación para Alfredo Landa y Francisco Rabal y Palma de Oro para Wenders en el festival de Cannes», 24 de maig de 1984. [Consulta: 21 d'octubre de 2009].
  7. El País. «Muere Miguel Delibes, alma del castellano», 12 de març de 2010. [Consulta: 12 de març de 2010].
  8. Fundación Príncipe de Asturias. «Galardonados con los Premio Príncipe de Asturias de las Letras». [Consulta: 21 d'octubre de 2009].
  9. El Norte de Castilla. «El Ministro de Cultura presidió ayer el acto de entrega del premio Castilla y León», 8 de juny de 1985. [Consulta: 21 d'octubre de 2009].
  10. REAL DECRETO 753/1999, de 30 de abril, por el que se concede la Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo a don Miguel Delibes Setién.
  11. Miguel Delibes condecorado con la Medalla de Oro al Mérito Turístico de Cantabria (castellà)
  12. El Norte de Castilla. «El Ministro de Cultura presidió ayer el acto de entrega del premio Castilla y León», 8 de juny de 1985. [Consulta: 21 d'octubre de 2009].
  13. El País. «Miguel Delibes obtiene el Premio Nacional de Narrativa con su libro 'El hereje'», 20 d'octubre de 1999. [Consulta: 22 d'octubre de 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Delibes Setién