Premi Nadal de novel·la
De Viquipèdia
El Premi Nadal de novel·la en castellà és el premi literari més antic d'Espanya. Es concedeix des de l'any 1945, un any després de la seva institució, per Ediciones Destino. S'entrega la nit del dia de Reis, cada any, a l'Hotel Ritz de Barcelona. A la mateixa vetllada s'entrega, des de 1968, el Premi Josep Pla de narrativa en català.
[modifica] Llista de guanyadors
- 1944 Carmen Laforet per Nada
- 1945 José Félix Tapia per La luna ha entrado en casa
- 1946 Josep Maria Gironella per Un hombre
- 1947 Miguel Delibes per La sombra del ciprés es alargada
- 1948 Sebastià Juan Arbó per Sobre las piedras grises
- 1949 Jose Suárez Carreño per Las últimas horas
- 1950 Elena Quiroga per Viento norte
- 1951 Luis Romero per La noria
- 1952 Dolores Medio Estrada per Nosotros, los Rivero
- 1953 Luisa Forrellad per Siempre en capilla
- 1954 Francisco Alcántara per La muerte sienta bien a Villalobos
- 1955 Rafael Sánchez Ferlosio per El Jarama
- 1956 José Luis Martín Descalzo per La frontera de Dios
- 1957 Carmen Martín Gaite per Entre visillos
- 1958 José Vidal Cadellans per No era de los nuestros
- 1959 Ana María Matute per Primera memoria
- 1960 Ramiro Pinilla per Ciegas hormigas
- 1961 Juan Antonio Payno per El curso
- 1962 José María Mendiola per Muerte por fusilamiento
- 1963 Manuel Mejía Vallejo per El día señalado
- 1964 Alfonso Martínez Garrido per El miedo y la esperanza
- 1965 Eduardo Caballero Calderón per El buen salvaje
- 1966 Vicente Soto per La zancada
- 1967 José María Sanjuán per Réquiem por todos nosotros
- 1968 Álvaro Cunqueiro per El hombre que se parecía a Orestes
- 1969 Francisco García Pavón per Las hermanas coloradas
- 1970 Jesús Fernández Santos per Libro de las memorias de las cosas
- 1971 José María Requena per El cuajarón
- 1972 José María Carrascal per Groovy
- 1973 José Antonio García Blázquez per El rito
- 1974 Luis Gasulla per Culminación de Montoya
- 1975 Francisco Umbral per Las ninfas
- 1976 Raúl Guerra Garrido per Lectura insólita de El Capital
- 1977 José Asenjo Sedano per Conversación sobre la guerra
- 1978 Germán Sánchez Espeso per Narciso
- 1979 Carlos Rojas per El ingenioso hidalgo Federico García Lorca
- 1980 Juan Ramón Zaragoza per Concerto grosso
- 1981 Carmen Gómez Ojea per Cantiga de aguero
- 1982 Fernando Arrabal per La torre herida por un rayo
- 1983 Salvador García Aguilar per Regocijo en el hombre
- 1984 José Luis de Tomás García per La otra orilla de la droga
- 1985 Pau Faner per Flor de sal
- 1986 Manuel Vicent per Balada de Caín
- 1987 Juan José Saer per La ocasión
- 1988 Juan Pedro Aparicio per Retratos de ambigú
- 1990 Juan José Millás per La soledad era esto
- 1991 Alfredo Conde Cid per Los otros días
- 1992 Alejandro Gándara per Ciegas esperanzas
- 1993 Rafael Argullol per La razón del mal
- 1994 Rosa Regàs per Azul
- 1995 Ignacio Carrión Hernández per Cruzar el Danubio
- 1996 Pedro Maestre per Matando dinosaurios con tirachinas
- 1997 Carlos Cañeque per Quién
- 1998 Lucía Etxebarria per Beatriz y los cuerpos celestes
- 1999 Gustavo Martín Garzo per Las historias de Marta y Fernando
- 2000 Lorenzo Silva per El alquimista impaciente
- 2001 Fernando Marías per El niño de los coroneles
- 2002 Ángela Vallvey per Los estados carenciales
- 2003 Andrés Trapiello per Los amigos del crimen perfecto
- 2004 Antonio Soler per El camino de los ingleses
- 2005 Pedro Zarraluki per Un encargo difícil
- 2006 Eduardo Lago per Llámame Brooklyn
- 2007 Felipe Benítez Reyes per Mercado de espejismos
- 2008 Francisco Casavella per Lo que sé de los vampiros
- 2009 Maruja Torres per Esperadme en el cielo
- 2010 Clara Sánchez per Lo que esconde tu nombre
- 2011 Alicia Giménez Bartlett per Donde nadie te encuentre[1]
- 2012 Álvaro Pombo per El temblor del héroe[2]
[modifica] Referències
- ↑ «Alicia Giménez Bartlett, premi Nadal». Diari Ara, 6 de gener 2011.
- ↑ «Álvaro Pombo guanya el Nadal amb una novel·la sobre la indiferència». 324.cat, 6 de gener 2012.
