Eugeni Nadal i Gaya
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1917  Barcelona |
| Mort | 1944 (26/27 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista |
| Família | |
| Germans | Santiago Nadal i Gaya, Joan Manuel Nadal Gaya i Carles Nadal i Gaya |
Eugeni Nadal i Gaya (Barcelona, 1917 - 1944) va ser un periodista català.[1]
Biografia[modifica]
Procedia d'una família de Lleida, vinculada amb el món de la premsa i la cultura. El seu germà Santiago va ser periodista durant la Segona Guerra Mundial i va ser empresonat el 1944 per la publicació d'un article titulat "Verona y Argel", en què denunciava les depuracions de règim franquista. El seu germà Carlos va ser redactor en cap de la secció internacional del diari La Vanguardia i responsable de la secció d'opinió d'aquest diari.[2]
Des de molt jove va mostrar una clara vocació per les humanitats que el va portar a cursar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Va exercir el periodisme a la revista Redacció (1932-35). Després de la Guerra Civil -part de la qual va passar a França, a causa de la persecució de la qual va ser objecte-, va tornar a Espanya. Va ser redactor en cap i secretari de redacció de la revista Destino (1939-44), en el qual va conviure amb autors com Joan Teixidor, Juan Ramón Masoliver, Josep Pla o el seu germà Santiago. Durant aquesta etapa va publicar diversos articles que versaven sobre Conrad, Miró i l'anàlisi de l'obra de Eugeni d'Ors.
El 1940 es va llicenciar en Filologia Romànica i aquest mateix any va ser professor de Llengua i Literatura, a l'Institut Balmes, la Càtedra ostentava Guillermo Díaz-Plaja. Catedràtic de literatura, el 1943 va publicar la seva principal obra Ciudades en España, que va ser concebuda com una sèrie d'articles per a la revista en la qual treballava i que va ser prologada per Juan Ramón Masoliver.
La seva vida es va veure truncada per una fatal malaltia. Després de la seva mort, el seu amic Juan Ramón Masoliver va escriure, en l'edició de Destino del 15 d'abril de 1944, l'article Donde el mar fiel duerme sobre mis tumbas.
En memòria seva, el mateix any que morí fou instituït a Barcelona un premi literari, Joan Teixidor va suggerir el nom d'Eugeni Nadal per convertir-lo en un durador homenatge.[2] El Premi Nadal de novel·la es va fallar en les seves primeres edicions en el Cafè Suís. El primer va ser atorgat el 6 de gener de 1945 i va recaure en Carmen Laforet, l'escriptora més jove a rebre-ho, per la seva obra Nada.
Referències[modifica]
- ↑ «Eugeni Nadal i Gaya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Eugenio Nadal Gaya | Real Academia de la Historia». [Consulta: 21 abril 2020].