Ana Merino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAna Merino
Biografia
Naixement(es) Ana Merino Norverto Modifica el valor a Wikidata
25 juny 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Madrid
Universitat Estatal d'Ohio - màster
Universitat de Pittsburgh - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura i culturologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, dramaturga, poetessa, crític de còmics, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Dartmouth Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Vilas Modifica el valor a Wikidata
PareJosé María Merino Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ana Merino Norverto (Madrid, 1971) és una novel·lista, poeta, dramaturga i teòrica espanyola de la historieta espanyola, guanyadora del premi Nadal de novel·la de 2020 per la seva obra El mapa de los afectos.[1] Pertany a la Generació Poètica del 2000.[2] Llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Madrid, va realitzar un mestratge a la Universitat Estatal d'Ohio, i el doctorat a la Universitat de Pittsburgh, on va escriure una tesi sobre el còmic al món iberoamericà.[3] És filla de l'escriptor José María Merino. És catedràtica i fundadora del MFA d'escriptura creativa en castellà a la Universitat d'Iowa, el qual va dirigir en la seva primera etapa de 2011 a 2018. Col·labora com a columnista a El País.

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

  • Preparativos para un viaje, Madrid, Rialp, 1995. Premi Adonáis.
  • Los días gemelos, Madrid, Visor, 1997.
  • La voz de los relojes, Madrid, Visor, 2000.
  • Juegos de niños, Madrid, Visor, 2003. Premi Fray Luis de León.
  • Compañera de celda, Madrid, Visor, 2006.
  • Curación, Madrid, Visor, 2010.
  • Hagamos caso al tigre, Madrid, Anaya: Sopa de libros, 2010. Il·lustracions de Francesc Capdevila, pseud. Max.
  • El viaje del vikingo soñador, Madrid, Santillana, 2015. Il·lustracions de Francesc Capdevila, pseud. Max
  • Los buenos propósitos, Madrid, Visor, 2015.

Teatre[modifica]

  • Salvemos al elefante (2017), Santillana.
  • La redención (2016), Reino de Cordelia.
  • Las decepciones (2014), col·lecció [dis]locados; Literal Publishing/Conaculta.
  • Amor: muy frágil (2013), Reino de Cordelia.

Narrativa[modifica]

  • El mapa de los afectos, Madrid, 2020. Premi Nadal.
  • El hombre de los dos corazones, Madrid, Anaya, 2009.

Àlbum il·lustrat[modifica]

  • Martina y los piojos, León, Rimpego, 2017. Il·lustracions d'Axier Uzkudun.

Assaig[modifica]

Monografies[modifica]

  • Chris Ware (La secuencia circular), Madrid, Ediciones Sinsentido (col. Sin palabras, núm.8), 2005.
  • Fantagraphics, creadores del canon, Gijón, Semana Negra (Fundació Municipal de Cultura i Educació. Ajuntament de Gijón), 2003.

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Geli, Carles «La prosa emocional de Ana Merino gana el Nadal» (en castellà). El País [Madrid], 07-01-2020. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ Andrés Seoane. «Ana Merino, Premio Nadal 2020 | El Cultural» (en castellà). [Consulta: 9 gener 2020].
  3. ↑ Lorenci, Miguel. «Ana Merino gana el 76 Premio Nadal con su primera novela, 'El mapa de los afectos'» (en castellà). Heraldo de Aragón, 06-01-2020. [Consulta: 9 gener 2020].
  4. ↑ «La poeta Ana Merino gana el Premio Nadal con su primera novela, 'El mapa de los afectos'» (en castellà), 06-01-2020. [Consulta: 9 gener 2020].
  5. ↑ AGENCIAS, RTVE es /. «Literatura y libros: La autora madrileña Ana Merino gana la 76 edición del Premio Nadal con su primera novela, 'El mapa de los afectos'» (en castellà), 06-01-2020. [Consulta: 9 gener 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ana_Merino&oldid=29669407»