Sebastià Juan Arbó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sebastià Juan Arbó
Naixement 28 d'octubre de 1902
Sant Carles de la Ràpita (Montsià)
Mort 2 de gener de 1984 (als 81 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de la Ràpita
Activitat escriptor
Període segle xx
Gèneres Novel·la, teatre, biografia
Moviment existencialisme
Primeres obres L'inútil combat
Obres principals Terres de l'Ebre
Premis Premi Nadal (1948)

Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 28 d'octubre de 1902 - Barcelona, 2 de gener de 1984) va ser un escriptor català.[1] Va conrear la novel·la, el teatre, la biografia i també la traducció. Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

L'any 2002 es van celebrar els cent anys del seu naixement.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Sant Carles de la Ràpita, en una família de pagesos sense terra, als vuit anys es trasllada a viure a Amposta amb els seus pares, als 12 anys treballa en una oficina. El 1927 marxa a Barcelona, i allí comença una carrera com a periodista a La Vanguardia i l'ABC i també va treballar en diverses editorials. El 1931 publica la seva primera novel·la L'inútil combat, protagonitzada per un noi humil que es veu marginat per la seva condició social i que acabarà fugint. Aquesta primera novel·la constituí un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l’europea, car s’avançà al tipus de novel·la que, a partir d’obres de Camus i Sartre, rebé després la denominació denovel·la existencialista.

El 1932 publica Terres de l'Ebre, la seva obra més coneguda, una novel·la en la qual descriu la situació dels camperols del delta de l'Ebre, oblidats i humils que treballen en una terra poc agraïda i dura, reclamats a la fatalitats i la solitud que conduïx a la destrucció, i en la qual transforma les seves experiències personals i comunitàries en ficció. Terres de l'Ebre és la història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una mateixa família de pagesos, que supera els límits del ruralisme del Segle XIX per l’acurada tècnica narrativa i la introducció d’una transcendència existencial en la temàtica.

El 1933 publica Notes d'un estudiant que va morir boig i el 1935 Camins de nit. Aquestes dues obres seguiren, respectivament, els dos camins assenyalats per les primeres. Les Notes són una obra que ha preocupat constantment l’autor, car n'hi ha unes altres versions: Hores en blanc 1 (1935) i L’hora negra (1961); aquesta darrera procedeix de la versió castellana, publicada el 1955. Camins de nit torna al món de la ribera de l’Ebre, centrat ací entorn de les amors de Mercè i Marçal, que han de lluitar amb gent que els envolta i amb un passat que, en forma de fatalitat, sembla impedir-los llurs amors. Molt ambiciosa, té, però, moments desiguals. 

Després de la Guerra Civil espanyola deixa de publicar fins que el 1947 publica Tino Costa, amb versions en català i castellà. Tino Costa és considerada la seva obra més important, on conflueixen els dos corrents de les anteriors: al costat de la narració en tercera persona i de l’ambient realista de l’Ebre hom troba el distanciament temporal i espacial i l’heroi existencial, estrany al món on viu, arrossegat per la fatalitat que sent però no comprèn. El 1946 publica una biografia en castellà, Cervantes.[2]

A partir de 1948 escriu en castellà obres com Sobre las piedras grises (1948) amb el qual guanya el Premi Nadal de novel·la, i sobretot Martín Caretas (1959). Ens els seus últims anys torna al català: Narracions del Delta (1965), L'espera (1968), La masia (1975).

Obra[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • L'inútil combat. Badalona: Proa, 1931 (Barcelona: Proa, 1969).
  • Notes d'un estudiant que va morir boig, 1933. (Barcelona: Club Editor, 2011; Obra refeta amb diversos títols, entre els quals Hores en Blanc).
  • Camins de nit. Badalona: Proa, 1935 (Barcelona: Edicions 62, 1987).
  • Hores en blanc. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1935 (Barcelona: Laia, 1983; Barcelona: Edicions 62, 1991).
  • La ciutat maleïda. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1935.
  • Terres de l'Ebre. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932 (Barcelona: Selecta, 1955; Barcelona: Edicions 62, 1980). (Obra traduïda a l'italià, al francès, a l'alemany i a l'holandès)
  • Tino Costa. Barcelona: Àncora, 1947.
  • Sobre las piedras grises. Barcelona: Destino, 1949; Barcelona: Destino, 1973 (5ª ed). Guanyadora del Premi Nadal.
  • Verdaguer: el poeta, el sacerdot i el món. Barcelona: Aedos, 1952.
  • Martín de Caretas. 1955-1959
  • Los hombres de la tierra y el mar. Barcelona: Llibreria Editorial Argos, 1961. (1965 ??)
  • L'hora negra seguit de Divertiments: la nit de Sant Joan. Barcelona: Selecta, 1961.
  • Narracions del Delta. Barcelona: Selecta, 1965
  • Obra catalana completa, I. Novel·les de l'Ebre. Barcelona: Edicions 62, 1966.
  • L'espera. Barcelona: Club Editor, 1968 (1965 ??)
  • Obras selectas. Barcelona: AHR, 1973
  • La Masia. Barcelona: Selecta, 1975 (Barcelona: Orbis, 1984)
  • La tempestad. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1978.
  • El segundo del Apocalipsis. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1981
  • Memorias: los hombres de la ciudad. Barcelona: Planeta, 1982.
  • Obra catalana completa (a cura d'Emili Rosales). Barcelona: Columna, 1992-1993 (3 volums).
  • Viatge a l'Ebre. Barcelona: Columna-Tresmall, 1997.

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • La ciutat maleïda. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1935
  • Despertar. 1936
  • Nausica. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937.

Poesia[modifica | modifica el codi]

Biografies[modifica | modifica el codi]

  • La vida trágica de Mosèn Jacinto Verdaguer. 1951 Barcelona: Planeta/Aedos, 1970
  • Pío Baroja y su tiempo. Barcelona: Planeta, 1969.
  • Cervantes (hombre y época). Barcelona: 1948; Barcelona: Planeta, 1971.

Premis[modifica | modifica el codi]

Llegat[modifica | modifica el codi]

El 17 de juny de 2014 va obrir les seves portes la Biblioteca Municipal Sebastià Juan Arbó com a nova biblioteca local de Sant Carles de la Ràpita. Es tractà d'un trasllat a una nova seu amb canvi de nom. La nova biblioteca, a més, s'integrà en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya, amb el número d’equipament 376.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Abella, Rafael. «El escritor Sebastià Juan Arbó muere a los 81 años». La Vanguardia, 3 gener 1984 [Consulta: 9 gener 2014].
  2. Juan Arbó, Sebastià. «Sebastià Juan Arbó». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 gener 2014].
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1929, document 11
  4. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1929, document 20
  5. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1929, document 41
  6. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1929, document 92
  7. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1930, document 308
  8. «Obertura de la Biblioteca Municipal Sebastià Juan Arbó a Sant Carles de la Ràpita (Montsià)». Web, Dimecres, 25 de juny de 2014 [Consulta: 26 juny 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]