Ana María Matute Ausejo
Ana María Matute Ausejo (Barcelona, Catalunya, 1925) és una novel·lista catalana en llengua castellana, membre de la Real Acadèmia Espanyola i professora convidada a diverses universitats nord-americanes. Matute és una de les veus més personals de la literatura espanyola del segle XX i és considerada per molts com la millor novel·lista de la postguerra espanyola.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Ana María va néixer el 26 de juliol de 1925 a la ciutat de Barcelona, sent la segona de cinc fills d'una família pertanyent a la petita burgesia catalana, conservadora i religiosa. El seu pare, Facundo Matute, era el propietari d'una fàbrica de paraigües. Durant la seva infantesa va viure un temps considerable a la ciutat de Madrid, però poques de les seves històries parlen sobre les seves experiències viscudes la capital d'Espanya.
Als quatre anys va caure greument malalta, motiu pel qual la seva família la dugué a viure amb els seus avis a Mansilla de la Sierra (La Rioja). Una estància que la va influenciar profundament i que es pot veure reflectida en la seva antologia Historias de la Artamilla (1961), on tracta de la gent que Matute va conèixer a Mansilla.
Obra literària [modifica]
Ana Maria Matute tracta molts aspectes polítics, socials i morals d'Espanya, especialment durant el període de la postguerra. La seva prosa és molt freqüentment lírica i pràctica. En les seves novel·les incorpora tècniques literàries associades amb la novel·la modernista o surrealista. Amb totes aquestes qualitats i talent literari és considerada "una escriptora essencialment realista". Basat en el seu gènere realista, molts llibres de Matute tracten del període de la vida que abasten des de la infantesa i l'adolescència fins a la vida adulta.
Matute utilitza molt, com a font primària, al pessimisme, la qual cosa li dóna a les seves novel·les una sensatesa més clara que la realitat de la vida. "L'alienació, la hipocresia, la desmoralització i la malícia", són característiques que comunament són fàcils de trobar en la ficció de les seves obres. Una de les seves característiques més comunes és l'ús de la trilogia: una obra literària que està composta per tres novel·les o contes que tenen tant característiques en comuna com diferents. Molts crítics consideren que la seva millor obra és la trilogia Los Mercaderes, la qual està conformada per Primera memoria, Los soldados lloran de noche i La trampa. Sobre la seva obra es diu diu que "encara que els arguments de cadascuna de les seves novel·les són independents, les uneix el tema general de la Guerra Civil i el retrat d'una societat dominada pel materialisme i l'interès propi".
La Guerra Civil [modifica]
Ana María Matute tenia deu anys quan va començar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La violència, l'odi, la mort, la misèria, l'angoixa i l'extrema pobresa que van seguir a la guerra van marcar profundament a la seva persona i a la seva narrativa. La de Matute és la infància robada pel trauma de la guerra i les conseqüències psicològiques del conflicte i la postguerra en la mentalitat d'una nena, i una joventut marcada per la Guerra, es reflecteixen en les seves primeres obres literàries centrades en els "els nens sorpresos" que veien i, molt a pesar seu, havien d'entendre totes aquelles experiències sense sentit que els envoltaven. Característiques neorrealistes poden ser observades en obres com en Los Abel (1948), Fiesta al noroeste (1953), Pequeño teatro (1954), Los hijos muertos (1958) o Los soldados lloran de noche (1964). En totes aquestes obres, la mirada protagonista infantil o adolescent és el més excel·lent i marca un distanciament afectiu entre realitat i sentiment o enteniment. Són obres que s'inicien amb gran lirisme i a poc a poc se submergeixen en un realisme exacerbat.
Mentre va viure a Castella-Lleó assistia a un col·legi religiós de Madrid. Fou en aquell moment quan va escriure la seva primera novel·la Pequeño teatro als 17 anys d'edat, però va ser publicada 11 anys més tard. El 1949 escriu Luciérnagas , amb la qual quedà finalista del Premi Nadal de novel·la, tot i que la censura impedí la seva publicació.
El 17 de novembre de 1952 Matute es casà amb l'escriptor Ramón Eugenio de Goicoechea, amb el qual tindrà un fill l'any 1954 (Juan Pablo Gaicochea), al que li ha dedicat gran part de les seves obres infantils. Se separà del seu espòs l'any 1963 i com a resultat de les lleis espanyoles del moment no tingué dret a veure al seu fill després de la separació, ja que el seu espòs va obtenir la tutela del nen, un fet que li causà problemes emocionals.
Obra de maduresa [modifica]
Després d'anys de silenci narratiu, i amb una dècada del 1970 amb molts pocs títols publicats (si bé aquesta escassetat de títols no fou reeixida amb la qualitat, fet pel qual fou nominada al Premi Nobel de Literatura el 1976), el 1984 fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Infantil per la seva obra Sólo un pie descalzo. El 1996 publicà Olvidado Rey Gudú i fou escollida membre de la Real Acadèmia Espanyola, ocupant el seient K majúscula i convertint-se en la tercera dona que formava part d'aquesta entitat.
Membre honorari de la Hispanic Society of America, existeix un premi literari que duu el seu nom i els seus llibres han estat traduïts a 23 idiomes. L'any 2007 va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles al conjunt de la seva tasca literària.
Obres literàries [modifica]
Novel·les [modifica]
- 1948: Los Abel
- 1952: Fiesta al Noroeste
- 1954: Pequeño teatro
- 1956: Los niños tontos
- 1958: En esta tierra
- 1959: Los hijos muertos
- 1959: Primera memoria
- 1961: Historias de la Artámila, inclou el conte "La rama seca"
- 1963: Los soldados lloran de noche
- 1970: La trampa
- 1971: La torre vigía
- 1973: El río
- 1993: Luciérnaga
- 1996: Olvidado rey Gudú
- 2000: Aranmanoth
- 2008: Paraíso inhabitado
Relats curts i contes [modifica]
- 1956: Paulina, el mundo y las estrellas
- 1956: El país de la pizarra
- 1956: Los niños tontos
- 1961: Caballito loco
- 1965: El polizón del Ulises
- 1984: Sólo un pie descalzo
- 1986: El saltamontes verde
- 1990: La Virgen de Antioquía y otros relatos (col·lecció de dotze contes).
- 1998: Los de la Tienda
Premis i reconeixements [modifica]
- 1947: Finalista al Premi Nadal de novel·la per Los Abel
- 1952: Premi Café Gijón per Fiesta al Noroeste
- 1954: Premi Planeta per Pequeño Teatro
- 1958: Premio de la Crítica, 1958 con Los hijos muertos.
- 1959: Premi de la Crítica de narrativa castellana per Los hijos muertos
- 1959: Premi Nadal de novel·la per Primera Memoria
- 1962: Premi Fastenrath per Los soldados lloran de noche
- 1965: Premi Lazarillo de literatura infantil per El polizón de Ulises
- 1984: Premi Nacional de Literatura Infantil per Sólo un pie descalzo
- 1996: membre de la Real Acadèmia Espanyola
- 2007: Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, al conjunt de la seva obra
- 2009: Creu de Sant Jordi
- 2010: Premi Cervantes[1][2]
Referències [modifica]
- ↑ «Ana María Matute guanya el premi Cervantes». El Periódico. [Consulta: 24 novembre 2010].
- ↑ «Ana María Matute guanya el Premi Cervantes 2010». TV3. [Consulta: 24 novembre 2010].
Enllaços externs [modifica]
- Ana María Matute al web Club Cultura (castellà)
- Ana María Matute al web Escritoras (castellà)
