Premi Planeta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Premi Planeta és una premi de novel·la otorgat des de l'any 1952 per l'editorial Planeta reservat a originals escrits en llengua castellana.

Després del Premi Nobel de Literatura és el concurs literari més ben dotat del món amb 601.000 euros (2006) i s'otorga el 15 d'octubre de cada any a Barcelona. El jurat està compost per escriptors i crítics de literatura, així com el president de l'editorial Planeta, i des de 1974 a més de recompensar econòmicament el premi guanyador també es recompensa el finalista.

Guanyadors i finalistes[modifica | modifica el codi]

Severino Fernández per Tierra de promisión
Antonio Ortiz Muñoz per Otros son los caminos
Ignacio Aldecoa per El fulgor y la sangre
Mercedes Salisachs per Carretera intermedia
Raúl Grien per A fuego lento
Elisa Brufal per Siete puertas
Julio Manegat per La ciudad amarilla
José María Castillo per El grito de la paloma
Manuel San Martín per El borrador
Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs per La oración del diablo
Juan Antonio Usera per El pozo de los monos
Víctor Chamorro per El santo y el demonio
Vizcaro per El adúltero y el dios
Julio Manegat per Spanish Show
Santiago Moncada per Stress
Eugenio Juan Zappietro per Tiempo de morir
Pedro Entenza per No hay aceras
Manuel Scorza per Redoble por rancas
Luis de Castresana per Retrato de una bruja
Ramiro Pinilla per Seno
Hilda Perera per El sitio de nadie
Mercedes Salisachs per Adagio confidencial
Pedro de Lorenzo per Gran café
Víctor Alba per El pájaro africano
Alfonso Grosso per La buena muerte
Ángel Palomino per Divorcio para una virgen rota
Alfonso Grosso per Los invitados
Fernando Quiñones per Las mil noches de Hortensia Romero
Juan Benet per El aire de un crimen
José María del Val per Llegará tarde a Hendaya
Fernando Schwartz per La conspiración del Golfo
Fernando Quiñones per La canción del pirata
Raúl Guerra Garrido per La guerra del Wolfram
Francisco Umbral per Pío XII, la escolta mora y un general sin un ojo
Pedro Casals per La jeringuilla
Fernando Fernán Gómez per El mal amor
Ricardo de la Cierva per El triángulo. Alumna de la libertad
Pedro Casals per Las hogueras del rey
Fernando Sánchez Dragó per El camino del corazón
Néstor Luján per Los espejos paralelos
Eduardo Chamorro per La cruz de Santiago
Fernando Savater per El jardín de las dudas
Ángeles Caso per El peso de las sombras
Lourdes Ortiz per La fuente de la vida
Zoé Valdés per Te di la vida entera
Carme Rigalt per Mi corazón que baila con espigas
José María Mendiluce per Pura vida
Nativel Preciado per El egoísta
Salvador Compán per Cuaderno de viaje
Marcela Serrano per Lo que está en mi corazón
Maria de la Pau Janer per Las mujeres que hay en mí
Susana Fortes per El amante albanés
Ferran Torrent per La vida en el abismo
Jaime Bayly per Y de repente un ángel
Marta Rivera de la Cruz per En tiempos de prodigios
Boris Izaguirre per Gio y Las Palmeras
Ángela Vallvey per Muerte entre poetas
Emilio Calderón per La bailarina y el inglés
Carmen Amoraga per El tiempo mientras tanto
Inma Chacón per Tiempo de arena
Mara Torres per La vida imaginaria
Ángeles González-Sinde per El buen hijo

Referències[modifica | modifica el codi]