Francisco González Ledesma
Francisco González Ledesma (Barcelona, 17 de març de 1927), escriptor i periodista espanyol especialitzat en novel·la policíaca. Juntament amb Manuel Vázquez Montalbán és considerat com un dels principals impulsors de la novel·la negra social a Espanya.
Novel·lista precoç, es va iniciar escrivint guions de còmics per a l'editorial Bruguera i novel·les de l'Oest que lliura a un ritme d'una a la setmana, sota el pseudònim de Silver Kane, activitat que li proporciona ofici i recursos literaris, a més de permetre-li pagar-se la carrera de Dret. Va obtenir en 1948, amb solament 21 anys, el Premi Internacional de Novel·la instituït per l'editor Josep Janés per la seva novel·la Sombras viejas i en el jurat del qual es trobaven Somerset Maugham i Walter Starkie. No obstant això, la censura franquista va prohibir la seva publicació, titllant l'autor de rojo i "pornògraf", fet que el va sumir en el silenci com a novel·lista i el va dur a dedicar-se primer a l'advocacia i després al periodisme, a El Correo Catalán i, durant 25 anys, a La Vanguardia, on va arribar a ser redactor en cap. Ambdues professions li van proporcionar un bon coneixement de la societat, dels carrers de Barcelona, dels polítics i del món de les finances, que utilitzarà en les seves futures novel·les. En el seu temps lliure, va escriure Los napoleones (que també va ser prohibida), Las calles de nuestros padres i Expediente Barcelona (finalista del Premi Ciutat de València, en 1983), que no van poder ser publicades fins a la transició política a la democràcia. Al 1984 va rebre el Premi Planeta per Crónica sentimental en rojo premi que li va suposar notable popularitat i molts ànims per a seguir escrivint.
La seva novel·la Expediente Barcelona va ser traduïda i publicada per la prestigiosa editorial francesa Gallimard, la qual cosa li va proporcionar un prestigi i èxit editorial a França molt superior del que gaudeix a Espanya, fins al punt que les seves noves novel·les apareixen publicades abans en el país veí. El protagonista de les seves novel·les, el comissari Ricardo Méndez, barreja d'escepticisme i punt d'honor, segueix els cànons del relat criminal. Méndez apareix per primera vegada precisament a Expediente Barcelona i inaugura una sèrie novel·lística que, al costat de la mateixa ciutat de Barcelona, constituïx el nexe central de les seves novel·les.
Ha publicat un llibre de dret, "El dret català actual". Ha rebut el premi de periodisme El Cèrvol i el premi Ciutat de Barcelona de cinema i, a l'abril de 2010, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.[1] És el pare del també periodista Enric González.
Taula de continguts |
Obres [modifica]
- Sombras viejas - 1948
- Los Napoleones - 1977
- Soldados - 1985
- 42 Kilómetros de Compasión - 1986
- Los símbolos - 1987
- Cine Soledad - 1993
- Tiempo de venganza - 2003
- El adoquín azul - 2002
Serie Méndez [modifica]
- Expediente Barcelona - 1983
- Las calles de nuestros padres - 1984
- Crónica sentimental en rojo - Premi Planeta de Novel·la 1984
- La Dama de Cachemira - 1986
- Historia de Dios en una esquina - 1991
- El pecado o algo parecido - 2002 Premi Hammet
