Carmen Kurtz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carmen Kurtz (Barcelona, 18 de setembre de 19115 de febrer de 1999) fou una escriptora catalana que va escriure en castellà.

El seu nom de naixement era Carmen de Rafael Marés, però va escriure amb el nom del seu espòs Pedro Kurtz, guanyadora de diversos premis literaris, assolí la major fama en els anys 1960 amb la sèrie de llibres infantils on el personatge era un xiquet, Óscar, que tenia per a mascota una Oca, anomenada Kina.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Barcelona en el si d'una família cosmopolita. El seu pare havia nascut a L'Havana, (Cuba), i la seva mare a Baltimore (Estats Units). Part de la seva educació la rebé al Regne Unit i sens dubte part de llurs experiències allí es reflecteixen en els seus llibres.

Es casà amb Pedro Kurtz, francès i va viure a França des de 1935. El matrimoni passà allí la Segona Guerra Mundial i de fet Pedro passà dos anys en un camp de concentració. Tornaren a Espanya el 1943.

Comença escriure i a publicar[modifica | modifica el codi]

Carmen començà a escriure contes i publicà, el 1954, llur primera novel·la Duermen bajo las aguas, per la que rebé el premi Ciutat de Barcelona. El 1956 guanyà el premi Planeta amb l'obra El desconocido. El 1958 publica Detrás de la piedra; el 1961 Al lado del hombre, totes elles amb conflictes humans que tenen com a fons la guerra.

Anàlisi de la seva obra[modifica | modifica el codi]

La major part d'aquestes novel·les podrien ser considerades simultàniament com impressionistes i com perspectivistes. Hi ha una successió d'estats d'ànim, entremesclats amb borrosos records molt llunyans i amb la impressió que els esdeveniments van causant en els propis personatges, mentre els realitzen i li suggereixen desitjos o reviuen antigues emocions. El temps salta de l'avui a l'ahir, o de l'ahir al demà, en àgil cavalcada que ens permet múltiples enfocaments per a cada personatge.

Afegiu a això, que molts d'aquests enfocaments no ens els ofereix directament l'autora, sinó que es limita a donar-nos la petjada que cada personatge deixa en els altres. Al lector li cap després la feina de reconstruir-los i de recrear la seva autèntica dimensió humana.

Una altra de les directrius fonamentals de la seva novel·la és el desig d'assolir per a la dona una igualtat de drets que encara no ha conquerit en la societat europea actual.

El 1962 comença la sèrie de contes per nens protagonitzada per Óscar cosmonauta conta la història d'un nen, Óscar, que té per mascota una oca, Kina, i que decideix construir un coet. Malgrat l'aventura acaba tenint un desenllaç del tipus tot fou un somni, el cert és que Óscar viatja a altres planetes on es troba amb civilitzacions socialment avançades el que resulta el motiu per a introduir una sèrie de temes de gran actualitat i sorprenentment avançats per l'època.

Al llarg de la seva vida, Carmen Kurtz seguí fidel a Óscar i Kina, però va tenir d'altres inquietuds. Resulta notable llur trilogia Sic Transit que publicà entre 1973 i 1975.

Carmen Kurtz fou una escriptora reconeguda i premiada, especialment en els anys 60, com es pot veure en llur biografia. A partir de la segona meitat dels 70 es dedicà amb més intensitat a la literatura infantil amb l'ajuda de la seva filla Odile com a il·lustradora.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Duermen bajo las aguas, 1955. Novel·la. Premi Ciutat de Barcelona
  • La vieja ley. 1956
  • El desconocido, 1956. Novel·la. Premi Planeta
  • Detras de la piedra, 1958. Novel·la
  • Al lado del hombre, 1961. Novel·la
  • Tres Muchachos en la manigua, 1961. Novel·la
  • Óscar cosmonauta, 1962
  • En la oscuridad, 1963. Novel·la. Finalista Premi Café Gijón
  • Color de fuego, 1964. Conte. Premi Lazarillo
  • Cándidas palomas, 1975. Novel·la. Premi Ciudad de Barbastro
  • ¿Habéis visto un huevo?, 1992. Conte

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Suplement 1961-62, pag. 241, de l'enciclopèdia Espasa