Mario Vargas Llosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mario Vargas Llosa
Mario Vargas Llosa.jpg
Mario Vargas Llosa el 2005
Naixement Jorge Mario Pedro Vargas Llosa
28 de març de 1936 (1936-03-28) (78 anys)
Arequipa, Arequipa, Perú
Activitat escriptor
Nacionalitat peruana i espanyola
Universitat Universitat Nacional de San Marcos,
Universitat Complutense de Madrid
Cònjuge Julia Urquidi (1955–1964)
Patricia Llosa (1965–present)
Fills Álvaro Vargas Llosa
Gonzalo Vargas Llosa
Morgana Vargas Llosa
Premis Plantilla:Awd

Web: mvargasllosa.com
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(2010)

Mario Vargas Llosa (Arequipa, Perú 1936) és un novel·lista, articulista, assagista i polític peruà.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a la ciutat peruana d'Arequipa el 28 de març de 1936. Fill d'Ernesto Vargas Maldonado i de Dora Llosa Ureta, els quals es van separar abans que ell naixés. Provinent d'una família de classe mitjana, de ben petit va viatjar, amb la seva mare, a la ciutat boliviana de Cochabamba on va viure tota la seva infància i va cursar els seus primers estudis en el Col·legi La Salle d'aquesta ciutat. Durant el govern de José Luis Bustamante y Rivero el seu avi va obtenir un càrrec polític a la ciutat de Piura per la qual cosa va retornar al Perú amb tota la seva família, instal·lant-se en aquesta ciutat. El 1946 va conèixer al seu pare, que residia a la ciutat de Lima.

A Piura va cursar els seus estudis primaris al Col·legi Salesià d'aquesta ciutat. Traslladat a Lima, va estudiar al col·legi La Salle i, durant dos anys, al Col·legi Militar Leoncio Prado, on va tenir com a professor de francès el poeta surrealista César Moro.

L'estiu anterior al seu últim any en el col·legi, Vargas Llosa es va iniciar en l'ofici de periodista. Abandonà el col·legi militar per continuar els seus estudis a la ciutat de Piura, on va treballar en la publicació del periòdic local La Industria i on, d'altra banda, es va portar a terme la representació teatral de la seva primera obra dramàtica La huida del Inca.

Durant el govern de Manuel A. Odría va ingressar a la Universitat Nacional Major de San Marcos, on va estudiar alguns cursos de Dret i va acabar la carrera de Lletres. La seva vocació d'escriptor s'anava consolidant a l'una que la seva carrera com periodista anava cedint pas a les seves noves obligacions.

Trasllat a Europa[modifica | modifica el codi]

El 1958 va obtenir la beca d'estudis "Javier Prado" que el va permetre viatjar a Madrid a l'any següent. Va cursar estudis de doctorat a la Universitat Complutense de Madrid, i va obtenir el Doctorat en Filosofia i Lletres. En 1959 va publicar un conjunt de contes sota el títol de Los jefes, que va obtenir el "Premi Leopoldo Arias", instanl·lant-se immediatament a París.

Va suscitar l'atenció com escriptor per primera vegada amb la seva novel·la La Ciudad y los Perros (1962) basada en les seves pròpies vivències adolescents com a cadete al Col·legi Militar Leoncio Prado.

La seva obra sovint critica la jerarquia de castes socials i racials vigent encara avui en el Perú i a l'Amèrica Llatina. Molts dels seus escrits són de naturalesa autobiogràfica, com La Casa Verde (1966) i La tía Julia y el escribidor (1977). La seva ambiciosa novel·la històrica La guerra del fín del mundo (1981) té lloc en les profunditats del sertao brasiler del segle XIX, i es basa en fets autèntics de la història del Brasil.

El 1965 retornà al seu país per contreure matrimoni amb Patricia Llosa, cosina seva, amb la qual va tenir tres fills. Va retornar a Europa, i va residir a París, Londres i Barcelona. El 1974 va retornar de nou al Perú i va fer incursions en el periodisme televisiu com a conductor del programa polític "La Torre de Babel".

Incursió política[modifica | modifica el codi]

A la dècada de 1980 Vargas Llosa es va tornar políticament actiu i va causar sorpresa per les seves posicions neoliberals de dreta, ja que la intel·lectualitat de l'època es caracteritzava pel seu públic esquerrà.

El 1983 va ser nomenat pel llavors President del Perú, Fernando Belaúnde Terry, president de la Comissió Investigadora del Cas Uchuraccay, la missió de la qual era aclarir l'assassinat de vuit periodistes per part d'uns comuners.

El 1987 davant els intents del govern aprista d'Alan García de nacionalitzar la banca peruana, Vargas Llosa es va perfilar com a líder polític, encapçalant la protesta contra aquesta acció. Va iniciar la seva carrera política i es va presentar com candidat a la Presidència del Perú el 1990. Durant gran part de la campanya electoral, va ser el candidat favorit, no obstant això, el sobtat creixement de la popularitat d'Alberto Fujimori, qui fins a 15 dies abans de l'elecció apareixia amb menys del 10% de les preferències, va forçar una segona volta electoral en la qual Vargas Llosa va ser derrotat.

Després de les eleccions es va instal·lar a la ciutat de Madrid. El govern del PSOE li va concedir la nacionalitat espanyola el 1993, sense que hagués de renunciar a la peruana, per la qual cosa manté ambdues. És membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.

Mario Vargas Llosa és un dels primers firmants del Manifest per la llengua comuna de juny de 2008. El juliol de 2014 va ser un dels signants del manifest que reclamava que el govern de Madrid no negociés res amb els nacionalistes catalans.[2]

Retorn a l'escriptura[modifica | modifica el codi]

Mario Vargas Llosa (setembre de 2007)

Vargas Llosa va tornar a ocupar-se de la literatura amb el seu llibre autobiogràfic El pez en el agua (1993), Los cuadernos de don Rigoberto (1996), i El paraíso en la otra esquina (2002).

Al llarg de la seva carrera literària Vargas Llosa ha rebut innumerables premis i distincions, on cal destacar els dos màxims guardons que es concedeixen en l'àmbit de les llestres hispàniques: el Premi Rómulo Gallegos de 1967 i el Premi Cervantes el 1994. Cal destacar també el Premi Nacional de Novel·la del Perú el 1967; el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1986, juntament amb Rafael Lapesa Melgar, pels seus extraordinaris dots de fabulació literària, la riquesa i varietat de la seva obra, animada d'un esperit de llibertat creadora, i el seu domini de l'idioma; i el Premi Planeta de 1993 per la seva novel·la Lituma en los Andes.

L'any 2010 l'Acadèmia Sueca li va concedir el Premi Nobel de Literatura.[3]

« per la seva cartografia de les estructures de poder i les seves imatges mordaces de la resistència, revolta i derrota individuals[cal citació] »

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Ficció[modifica | modifica el codi]

  • Los jefes (1959)
  • La ciudad y los perros (1963)
  • La casa verde (1966), Premi Rómulo Gallegos
  • Los cachorros (1967)
  • Conversación en La Catedral (1969)
  • Pantaleón y las visitadoras (1973)
  • La tía Julia y el escribidor (1977)
  • La guerra del fin del mundo (1981)
  • Historia de Mayta (1984)
  • ¿Quién mató a Palomino Molero? (1986)
  • El hablador (1987)
  • Elogio de la madrastra (1988)
  • Lituma en los Andes (1993), Premi Planeta
  • Los cuadernos de don Rigoberto (1997)
  • La fiesta del chivo (2000) - novel·la sobre la dictadura del general de la República Dominicana, Rafael Leónidas Trujillo
  • El paraíso en la otra esquina (2003) - novel·la històrica sobre Paul Gauguin i Flora Tristán.
  • Travesuras de la niña mala (2006)
  • El sueño del celta (2010)
  • El héroe discreto (2013)

Assaig i investigació[modifica | modifica el codi]

  • García Márquez: historia de un deicidio (1971)
  • Historia secreta de una novela (1971)
  • La orgía perpetua: Flaubert y «Madame Bovary» (1975)
  • Contra viento y marea. Volúmen I (1962-1982) (1983)
  • Contra viento y marea. Volumen II (1972-1983) (1986)
  • La verdad de las mentiras: Ensayos sobre la novela moderna (1990)
  • Contra viento y marea. Volumen III (1964-1988) (1990)
  • Carta de batalla por Tirant lo Blanc (1991)
  • Desafíos a la libertad (1994)
  • La utopía arcaica. José María Arguedas y las ficciones del indigenismo (1996)
  • Cartas a un novelista (1997)
  • El lenguaje de la pasión (2001)
  • La tentación de lo imposible (2004)
  • La civilización del espectáculo (2012)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • La señorita de Tacna (1981)
  • Kathie y el hipopótamo (1983)
  • La Chunga (1986)
  • El loco de los balcones (1993)
  • Ojos bonitos, cuadros feos (1996)

Autobiografia[modifica | modifica el codi]

  • El pez en el agua (1993)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario Vargas Llosa