Anatole France

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anatole France
Anatole France 1921.png
Anatole France (1921)
Naixement 16 d'abril de 1844
París
Mort 12 d'octubre de 1924 (als 80 anys)
Saint-Cyr-sur-Loire, Turena
Activitat Escriptor
Nacionalitat França França
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1921)

Jacques Anatole François Thibault, que va signar les seves obres amb el pseudònim d'Anatole France, (París, 16 d'abril de 1844Saint-Cyr-sur-Loire, Turena, 12 d'octubre de 1924)[1] fou un escriptor francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1921.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 16 d'abril de 1844 a la ciutat de París. Fill d'un llibreter, va passar la major part de la seva vida al voltant dels llibres. La llibreria del seu pare fou anomenada Librairie de France, i d'aquesta Jacques Anatole François va prendre el seu pesudònim. France va estudiar al Collège Stanislaus i després de la graduació va ajudar al seu pare treballant en la seva llibreria. L'any 1876 va aconseguir esdevenir bibliotecari del Senat, esdevenint membre així mateix de l'Académie française el 1896, ocupant el seient 38 que deixà vacant Ferdinand de Lesseps.

Anatole France va donar suport a Émile Zola en l'anomenat cas Dreyfus, l'endemà de la publicació del J'accuse...! va signar la petició que demanava la revisió del procés i retornà la seva Legió d'Honor quan aquest li fou retirada a Zola. Així mateix va participar en la fundació de la Lliga dels Drets de l'Home. També es va comprometre en les causes de la separació de l'Església i l'Estat i dels drets sindicals, entre d'altres.

Col·laborador del diari L'Humanité, va prendre partit l'any 1919 contra el Tractat de Versalles amb la realització d'un article titulat Contra una pau injusta, que va publicar aquest diari el 22 de juliol de 1919. Es va presentar a diputat en les eleccions legislatives de 1914, proper a la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO), futur Partit Socialista de França, va estar prop del Partit Comunista Francès, encara que més endavant es va mostrar crític amb aquest partit.

Va morir el 12 d'octubre de 1924 a la seva residència de Tours.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Anatole France aconseguí la significació literària pública gràcies a la publicació l'any 1881 de Le crime de Sylvestre Bonnard, una reflexió sobre el segle XVIII. La novel·la va ser elogiada per la seva prosa elegant i va guanyar un premi de l'Acadèmia francesa.

L'any 1921 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement als seus assoliments literaris brillants, caracteritzata com estan per una noblesa de l'estil, d'una condolença humana profunda, de la tolerància, i d'un temperament francès veritable "

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

Contes i Novel·les
  • 1879: Jocaste et le chat maigre
  • 1881: Le Crime de Sylvestre Bonnard
  • 1882: Les Désirs de Jean Servien
  • 1886: Nos enfants, scènes de la ville et des champs
  • 1889: Balthazar
  • 1890: Thaïs
  • 1892: L'Étui de nacre, recull de contes
  • 1892: La Rôtisserie de la reine Pédauque
  • 1893: Les Opinions de Jérôme Coignard
  • 1894: Le Lys rouge
  • 1895: Le Jardin d'Épicure
  • 1895: Le Puits de Sainte Claire
  • 1897: L'Orme du mail
  • 1897: Le Mannequin d'osier
  • 1899: L'Anneau d'améthyste
  • 1900: Clio
  • 1901: Monsieur Bergeret à Paris
  • 1901: L'Affaire Crainquebille
  • 1902: Le Procurateur de Judée
  • 1903: Histoires comiques
  • 1905: Sur la pierre blanche
  • 1908: L'Île des Pingouins
  • 1908: Les Contes de Jacques Tournebroche
  • 1909: Les Sept Femmes de Barbe bleue et autres contes merveilleux
  • 1912: Les dieux ont soif
  • 1914: La Révolte des anges
  • 1920: Marguerite
  • 1920: Le Comte Morin
Poesies
  • 1870: La Mort d'un juste
  • 1873: Poèmes dorés
  • 1876: Les Noces corinthiennes, drama en vers
Memòries
  • 1885: Le Livre de mon ami
  • 1899: Pierre Nozière
  • 1918: Le Petit Pierre
  • 1922: La Vie en fleur
Teatre
  • 1898: Au petit bonheur
  • 1903: Crainquebille
  • 1908: La comédie de celui qui épousa une femme muette
  • 1928: Le Mannequin d'osier, comèdia
Història
  • 1908: Vie de Jeanne d'Arc
Crítica literària
  • 1869: Alfred de Vigny, estudi
  • 1888: Le château de Vaux-le-Vicomte
  • 1871: Le Parnasse contemporain
  • 1913: Le Génie latin, recull de prefacis
  • 1915: Sur la voie glorieuse
Crítica Social
  • 1902: Opinions sociales
  • 1904: Le parti noir
  • 1906: Vers les temps meilleurs

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (11166) Anatolefrance descobert el 27 de febrer de 1998 per Eric Walter Elst.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Anatole France» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]