Mo Yan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mo Yan
MoYan Hamburg 2008.jpg
Mo Yan a Hamburg, 2008
Pseudònim(s) Mo Yan
Naixement 17 de febrer de 1955 (1955-02-17) (59 anys)
Gaomi, Shandong (Xina)
Activitat escriptor
Nacionalitat República Popular de la Xina Xina
Premis Premi Nobel de Literatura
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(2012)

Guan Moye[1] (en xinès:謨業; simple: 管谟业; pinyin: Guǎn Móyè), conegut pel pseudònim de Mo Yan (en xinès:莫言; pinyin: Mò Yán), (Gaomi, Shandong, 17 de febrer de 1955) és un novel·lista xinès i també escriptor de relats curts,[1] Premi Nobel de Literatura el 2012.[2] L'autor va adoptar aquest pseudònim (que significa "no parlis" en mandarí) a la seva primera novel·la; el va escollir perquè tenia tendència a ser massa directe i volia recordar-se a si mateix que havia de controlar-se.[3]

S'ha dit d'ell que és un dels escriptors xinesos més famosos i també del qual més s'han piratejat les seves obres.[4] Va rebre el Premi Nobel de literatura de l'any 2012, anunciat l'11 d'octubre de 2012. Se l'ha equiparat a Franz Kafka o a Joseph Heller,[5][6] i també a Milan Kundera,[7] i s'ha dit d'ell que ha creat un món complex que recorda als de William Faulkner i Gabriel García Márquez, prenent com a punt de partida la tradició literària xinesa i la cultura narrativa popular.[1]

Abans de 2012, era conegut pels lectors occidentals principalment per dues novel·les les quals van ser la base de la pel·lícula Hong gao liang ("Sorgo roig"). Se li va concedir el Premi Nobel pel seu treball com escriptor "Qui amb un realisme al·lucinant fusiona els contes populars, la història i la contemporaneïtat".[2][8]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mo Yan nasqué en una família d'agricultors.[1] Va deixar d'anar a l'escola durant la Revolució Cultural per passar a treballar en una fàbrica[1] que produïa petroli. S'uní a l'Exèrcit d'Alliberament del Poble[1] quan tenia 20 anys i va començar a escriure quan era un soldat, l'any 1981.[7] El 1991 obtingué un Màster en Literatura i Art de la Universitat Pedagògica de Pequín.[9]

Obres[1][modifica | modifica el codi]

  • Touming de hong luobo, 1986
  • Hong gaoliang jiazu, 1987
  • Baozha, 1988
  • Tiantang suantai zhi ge ("Les balades de l'all"), 1988
  • Huanle shisan zhang, 1989
  • Shisan bu, 1989
  • Jiuguo ("La república del vi"), 1992
  • Shicao jiazu, 1993
  • Dao shen piao, 1995
  • Fengru feitun ("Pits grans i malucs amples"), 1996
  • Hong shulin, 1999
  • Shifu yuelai yue youmo ("Shifu: No faràs res per un riure"), 2000
  • Tanxiangxing, 2001
  • Cangbao tu, 2003
  • Sishiyi pao, 2003
  • Shengsi pilao ("La vida i la mort m'estant portant"), 2006
  • Wa ("Granota"), 2009

Adaptacions al cinema[5][modifica | modifica el codi]

  • 1987: Hong gao liang ("Sorgo roig"), dirigida per Zhang Yimou, adaptació de Hong gaoliang jiazu
  • 2000: Happy Times ("Temps feliços"), dirigida per Zhang Yimou, adaptació de Shifu yuelai yue youmo
  • 2003: Nuan, dirigida per Huo Jianqi, adaptació del recull de contes "Swing del gos blanc"

Reconeixement[5][modifica | modifica el codi]

Premis

  • 2005: Kiriyama Prize, Notable Books, per Fengru feitun
  • 2006: Fukuoka Asian Culture Prize XVII
  • 2009: Newman Prize for Chinese Literature, per Shengsi pilao
  • 2010: Honorary Fellow, Modern Language Association
  • 2011: Mao Dun Literature Prize, winner, per Wa
  • 2012: Premi Nobel de Literatura

Nominacions

  • 1998: Neustadt International Prize de Literatura
  • 2007: Man Asian Literary Prize, per Fengru feitun

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 El chino Mo Yan ganó el Premio Nobel de Literatura, a Infobae.com, 11/10/2012 (castellà)
  2. 2,0 2,1 «Mo Yan får Nobelpriset i litteratur 2012». DN, 11/10/2012 [Consulta: 10 novembre 2012].
  3. El premi Nobel de literatura guardona la narrativa crítica del xinès Mo Yan, a Regió 7, 12/10/2012
  4. Morrison, Donald. «Holding Up Half The Sky». TIME, 14/2/2005 [Consulta: 14/2/2005]. (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 Know Mo Yan, the beacon of Chinese literature, a India Today, 11/10/2012 (anglès)
  6. Pow! by Mo Yan, a Writer's hub, 18/3/2013 (anglès)
  7. 7,0 7,1 Mo Yan, el 'Kafka chino', publica en España 'Grandes pechos amplias caderas', a El Mundo, 5/8/2007 (castellà)
  8. «The Nobel Prize in Literature 2012 Mo Yan». Nobelprize.org, 11/10/2012. [Consulta: 11/10/2012]. (anglès)
  9. Nobel Mo Yan dirigirá Centro de Escritura de Pekín a Eluniversal.com.mx, 14/5/2013 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mo Yan Modifica l'enllaç a Wikidata