Mo Yan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Quill-Nuvola.svgWhite open book.svgMo Yan
MoYan Hamburg 2008.jpg
Mo Yan a Hamburg, 2008
Naixement 17 de febrer de 1955 (1955-02-17) (59 anys)
Gaomi, Shandong (Xina)
Nacionalitat República Popular de la Xina Xina
Ocupació escriptor
Nom de ploma Mo Yan
Guardons
Premi Nobel de Literatura
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(2012)

Guan Moye[1] (en xinès:謨業; simple: 管谟业; pinyin: Guǎn Móyè), conegut pel pseudònim de Mo Yan (en xinès:莫言; pinyin: Mò Yán), (Gaomi, Shandong, 17 de febrer de 1955) és un novel·lista xinès i escriptor de relats curts,[1] Premi Nobel de Literatura el 2012.[2] L'autor va adoptar aquest pseudònim (que significa "no parlis" en mandarí) a la seva primera novel·la; el va escollir perquè tenia tendència a ser massa directe i volia recordar-se a si mateix que havia de controlar-se.[3]

És un dels escriptors xinesos més famosos i les seves obres són de les més piratejades.[4] Va rebre el Premi Nobel de literatura de l'any 2012, anunciat l'11 d'octubre de 2012. Se l'ha equiparat a Franz Kafka o a Joseph Heller,[5][6] i també a Milan Kundera,[7] i s'ha dit d'ell que ha creat un món complex que recorda als de William Faulkner i Gabriel García Márquez, prenent com a punt de partida la tradició literària xinesa i la cultura narrativa popular.[1]

Abans de 2012, era conegut pels lectors occidentals principalment per dues novel·les les quals van ser la base de la pel·lícula Hong gao liang ("Sorgo roig")[8]. Se li va concedir el Premi Nobel pel seu treball com escriptor "Qui amb un realisme al·lucinant fusiona els contes populars, la història i la contemporaneïtat".[2][9]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mo Yan nasqué en una família d'agricultors.[1] Va deixar d'anar a l'escola durant la Revolució Cultural per passar a treballar en una fàbrica[1] que produïa petroli. S'uní a l'Exèrcit d'Alliberament del Poble[1] quan tenia 20 anys i va començar a escriure quan era un soldat, l'any 1981.[7] El 1991 obtingué un Màster en Literatura i Art de la Universitat Pedagògica de Pequín.[10]

Obres[1][modifica | modifica el codi]

  • Touming de hong luobo, 1986
  • Hong gaoliang jiazu, 1987
  • Baozha, 1988
  • Tiantang suantai zhi ge ("Les balades de l'all"), 1988
  • Huanle shisan zhang, 1989
  • Shisan bu, 1989
  • Jiuguo ("La república del vi"), 1992
  • Shicao jiazu, 1993
  • Dao shen piao, 1995
  • Fengru feitun ("Pits grans i malucs amples"), 1996
  • Hong shulin, 1999
  • Shifu yuelai yue youmo ("Shifu: No faràs res per un riure"), 2000
  • Tanxiangxing, 2001
  • Cangbao tu, 2003
  • Sishiyi pao, 2003
  • Shengsi pilao ("La vida i la mort m'estan portant"), 2006
  • Wa ("Granota"), 2009

Adaptacions al cinema[5][modifica | modifica el codi]

  • 1987: Hong gao liang ("Sorgo roig"), dirigida per Zhang Yimou, adaptació de Hong gaoliang jiazu
  • 2000: Happy Times ("Temps feliços"), dirigida per Zhang Yimou, adaptació de Shifu yuelai yue youmo
  • 2003: Nuan, dirigida per Huo Jianqi, adaptació del recull de contes "Swing del gos blanc"

Reconeixement[5][modifica | modifica el codi]

Premis

  • 2005: Kiriyama Prize, Notable Books, per Fengru feitun
  • 2006: Fukuoka Asian Culture Prize XVII
  • 2009: Newman Prize for Chinese Literature, per Shengsi pilao
  • 2010: Honorary Fellow, Modern Language Association
  • 2011: Mao Dun Literature Prize, winner, per Wa
  • 2012: Premi Nobel de Literatura

Nominacions

  • 1998: Neustadt International Prize de Literatura
  • 2007: Man Asian Literary Prize, per Fengru feitun

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 El chino Mo Yan ganó el Premio Nobel de Literatura, a Infobae.com, 11/10/2012 (castellà)
  2. 2,0 2,1 «Mo Yan får Nobelpriset i litteratur 2012». DN, 11/10/2012 [Consulta: 10 novembre 2012].
  3. El premi Nobel de literatura guardona la narrativa crítica del xinès Mo Yan, a Regió 7, 12/10/2012
  4. Morrison, Donald. «Holding Up Half The Sky». TIME, 14/2/2005 [Consulta: 14/2/2005]. (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 Know Mo Yan, the beacon of Chinese literature, a India Today, 11/10/2012 (anglès)
  6. Pow! by Mo Yan, a Writer's hub, 18/3/2013 (anglès)
  7. 7,0 7,1 Mo Yan, el 'Kafka chino', publica en España 'Grandes pechos amplias caderas', a El Mundo, 5/8/2007 (castellà)
  8. «Sorgo Rojo». Wikipedia.
  9. «The Nobel Prize in Literature 2012 Mo Yan». Nobelprize.org, 11/10/2012. [Consulta: 11/10/2012]. (anglès)
  10. Nobel Mo Yan dirigirá Centro de Escritura de Pekín a Eluniversal.com.mx, 14/5/2013 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mo Yan Modifica l'enllaç a Wikidata