Kenzaburō Ōe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1994)

Kenzaburō Ōe (en japonès: 大江 健三郎 ) (Utxiko, Japó, 31 de gener de 1935 ) és un escriptor japonès que rebé el Premi Nobel de Literatura l'any 1994.

Kenzaburō Ōe
Kenzaburo Oe a l'Institut de Cultura Japonesa de Colònia (Alemanya) el 2008

Biografia[modifica | modifica el codi]

Kenzaburō Ōe va néixer el 1935 a la ciutat d'Utxiko, una població situada a l'illa de Shikoku. Passà la seva infància en aquesta ciutat fins que el 1954 es traslladà a Tòquio per iniciar la carrera de literatura francesa a la Universitat de Tòquio, interessant-se per la literatura de Jean-Paul Sartre.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

La seva vocació literària parteix de la necessitat d'alleujar el desarrelament cultural i recuperar el que anomenà "la mitologia del meu poble". Les seves obres, influenciades fortament per la literatura francesa, nord-americana i la teoria literària, enganxen amb les idees polítiques, socials i filosòfiques incloent les armes nuclears, el no conformisme social i l'existencialisme. El seu estil és directe, de frases curtes i contundents, que es nodreix de poderoses imatges poètiques i abundants reflexions metafísiques.

El 1958 rebé el prestigiós Premi Akutagawa per la seva novel·la Shiiku ("La Presa"), en la qual narra les seves vivències infantils, i el 1967 el Premi Tanizaki per Manen gannen no futtoboru ("El crit silenciós").

El 1963 va néixer el seu fill Hikari (llum), discapacitat per una hidrocefàlia i autista. Aquest esdeveniment es va convertir en l'eix principal de la seva vida i de la seva obra, i títols com Kojinteki na taiken ("Una qüestió personal", 1964), Mannen gannen futtoboru ("El crit silenciós", 1967) i Warera no kyōki wo ikinobiru michi wo oshieyo ("Digues-nos com sobreviure a la nostra bogeria", 1969) giren, en major o menor mesura, al voltant de la malaltia del seu fill.

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura que amb la força poètica de la seva obra ha creat un món imaginari, on la vida i el mite es condensen per a formar un quadre desconcertant dels problemes de l'home en els nostres dies.

Al setembre de 2012 es publicà per primera vegada una traducció catalana d'un llibre d'Ōe, Una qüestió personal, feta per Albert Nolla.[1]

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • 1958: Shisha no ogori
  • 1958: Memushiri kouchi
  • 1958: Miru mae ni tobe
  • 1963: Nichijo seikatsu no boken
  • 1964: Kojinteki na taiken
  • 1965: Hiroshima noto
  • 1967: Man'en gannen no futtoboru
  • 1969: Warera no kyoki o iki nobiru michi o oshieyo
  • 1970: Okinawa noto
  • 1978: Shosetsu no hoho
  • 1983: Atarashii hito yo, mezameyo
  • 1986: Natsukashii toshi e no tegami
  • 1986: M/T to mori no fushigi no monogatari
  • 1989: Jinsei no shinseki
  • 1990: Chiryo no to
  • 1993: Sukuinushi' ga nagura reru made
  • 1994: Yureugoku (Vashirēshon)
  • 1994: Ōinaru hi ni
  • 1995: Kaifukusuru kazoku
  • 2001: Torikae ko (Chenjiringu)
  • 2002: Ureigao no dōji
  • 2003: Ni hyaku nen no kodomo
  • 2005: Sayōnara, watashi no hon yo!

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kenzaburō Ōe Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]