Tours

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tours
Escut de Tours
(En detall)
Localització
Tours situat respecte França
Tours
Localització de Tours a la República Francesa

Ajuntament de Tours
Ajuntament de Tours
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Centre (França)
Indre i Loira (capital)
Tours (capital)
cantons de Tours-Centre, Est, Nord-Est,
Nord-Oest, Oest, Sud i Val-du-Cher
Superfície 34,36 km²
Altitud 49 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
134.633 hab.
3.918,31 hab/km²
Coordenades 47° 23′ 37″ N, 0° 41′ 21″ E / 47.393611°N,0.689167°E / 47.393611; 0.689167Coord.: 47° 23′ 37″ N, 0° 41′ 21″ E / 47.393611°N,0.689167°E / 47.393611; 0.689167
Dirigents:
• Alcalde:

Jean Germain (PS)
Codi postal 370003710037200
Codi INSEE 37261
Web

Tours és un municipi francès, situat al departament d'Indre i Loira i a la regió de Centre. L'any 2007 tenia 136.600 habitants.

Situat al curs inferior del Loira, entre Orleans i la costa atlàntica. Turena, la regió que envolta Tours, és coneguda pels seus vins i per la perfecció del francès que s'hi parla.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de la ciutat ve de l'antiga tribu gal·la anomenada Turons. En temps romans, era coneguda com a Turonensis. Casualment, el nom modern, Tours, es correspon amb el mot francès tours, 'torres'. A mitjans del segle III, Sant Gacià va ser enviat de Roma per a reorganitzar una petita comunitat cristiana. Sant Martí de Tours va ser bisbe de Tours a finals del segle IV, i la seva tomba es convertí en un important lloc de peregrinació; l'església de Sant Martí va ser una de les grans esglésies de peregrinatge romàniques, juntament amb Sarurní a Tolosa i Sant Jaume de Compostel·la, i els poderosos bisbes de Tours, com Gregori de Tours, eren personatges amb qui havien de comptar els reis merovingis.

La batalla de Tours es lliurà el 10 d'octubre del 732 entre forces comandades pel líder franc Carles Martell i una força islàmica liderada per l'emir Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí. Els francs aconseguiren una sonada victòria sobre l'exèrcit musulmà i aturaren l'avenç invasor dels musulmans cap al nord des de la seva base espanyola.

Touraine era un comtat durant el temps dels reis carolingis (751-987). Els víkings van saquejar la ciutat el 853 i el 903. El 1044 era possessió dels comtes d'Anjou. Durant el regne de Felip II, la Livre Tournois (lliura de Tours) va ser adoptada com la moneda de França.

Al segle XVI i XVII, Tours va tenir una important població d'hugonots, molts dels quals havien ajudat a construir una immensa indústria de la seda. Quan l'Edicte de Nantes va ser rescindit el 1685, i a causa del resultant assassinat de milers de protestants, els hugonots van deixar el país i l'antiga indústria de la seda de Tours es va perdre per sempre. Alguns dels hugonots marxaren a Irlanda, on les seves habilitats tèxtils van contribuir a establir algunes de les grans fàbriques de lli irlandeses.

Des del 7 d'octubre del 1870 fins al 6 de febrer del 1871, Tours va servir com a capital provincial del Govern de Defensa Nacional, dirigint els afers francesos durant la guerra francoprussiana. Léon Gambetta va triar Tours com a segona capital, ja que París es trobava sota setge de l'exèrcit prussià.

La catedral de Tours[modifica | modifica el codi]

La catedral de Tours
Article principal: Catedral de Tours

La catedral de Tours, dedicada a Sant Gacià, el primer bisbe de Tours a ser canonitzat, va ser començada el 1170 per substituir la catedral que s'havia cremat el 1166 durant l'enfrontament entre Lluís VII de França i Enric II d'Anglaterra. Les parts més baixes de les torres occidentals són del segle XII, però la resta de l'ala oest pertany al carregat gòtic flamboiant del segle XV.

Quan el miniaturista Jean Fouquet va rebre la tasca de fer les miniatures de les Antigüitats Jueves de Flavi Josep, la seva reproducció del Temple de Solomó estava inspirada en l'aleshores quasi completada catedral de Tours.

Llengua francesa[modifica | modifica el codi]

Els habitants de Tours (Tourangeaux) són famosos perquè parlen la forma més pura de francès de tot el país. La pronúncia de Touraine és vista per molts com la pronúncia més perfecta del francès, sense cap accent (a diferència d'altres regions de França, com París).

La ciutat[modifica | modifica el codi]

El centre de Tours té una població d'unes 137.000 persones. Tours és coneguda com le jardin de la France ('el jardí de França'). Hi ha diversos parcs dins la ciutat. Tours es troba entre dos rius, el Loira al nord i el Cher al sud. Els edificis de Tours són blancs amb teulades d'ardòsia blava, que és comú al nord de França, mentre que al sud molts dels edificis tenen sostres de terracota.

Tours és famosa pel seu nucli antic anomenat le Vieux Tours, amb cases d'estil medieval, i la place Plumereau, una plaça amb bars i restaurants plena de gent que mengen i beuen en terrasses que omplen el centre de la plaça. El boulevard Beranger es creua amb la rue Nationale a la place Jean-Jaures, i és el lloc per als encants i les fires.

Transport[modifica | modifica el codi]

Avui en dia, amb els seus extensos enllaços ferroviaris (incloent-hi el TGV) i per carretera amb la resta del país, Tours és una base per als turistes que visiten la vall del Loira i els châteaux dels reis.

Tours es troba en una de les línies principals del TGV. Es pot viatjar per la costa oest fins a Bordeus en dues hores i mitja, o fins a la costa mediterrània via Avinyó, i des d'allà cap a Espanya i Barcelona. Hi ha una hora en TGV de París a Tours. Tours té dues estacions principals, la Central i la de St. Pierre des Corps, a la part exterior del centre, que és l'estació per la qual passen els trens que no acaben el seu recorregut a Tours.

Tours no té metro, sinó que té un servei de bus molt eficient, amb l'estació principal de Jean Jaures, al costat de l'Hôtel de Ville. Hi ha el projecte de construir-hi un tramvia en els pròxims anys.

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Tours és una ciutat de forta tradició ciclista. El Tour de França acostuma a passar o acabar alguna etapa en aquesta ciutat, i a més a més és el final d'una de les clàssiques amb més tradició ciclista i que forma part del copa del món, la París-Tours.

Naixements[modifica | modifica el codi]

A Tours hi van néixer:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]