Gòtic flamíger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Façana de la capella de Sant Jordi, dins del Palau de la Generalitat de Catalunya, obra de Marc Safont (1434).

El gòtic flamíger va ser una etapa de l’art gòtic francès i altres països europeus, que es va desenvolupar des de l'última part del segle XIV i els principis del XV. Es caracteritza per no comptar amb un centre difusor, per la qual cosa impera la diversitat. Coincideix amb el desenvolupament de l’art flamenc. És una època de relativa crisi, per la qual cosa desapareixen les grans empreses constructives del període anterior. A la península Ibèrica per contra es viurà un moment de reconstrucció, si bé va tenir una entrada tardana i una durada molt curta. D'altra banda l’arquitectura religiosa cedeix terreny davant de la civil i militar. Llotges, ajuntaments, castells i palaus seran els protagonistes.

Elements formals característics[modifica | modifica el codi]

L'estil es concreta fonamentalment en detalls arquitectònics, com les rosasses de les façanes, més que en l'estructura dels edificis.

  • Profusió dels ornaments sobre l'estructural, com els arcs decorats amb motius vegetals *Ús de corbes i contracorbes
  • Arc conopial
  • Volta amb multiplicitat de nervis, en ventall o estelats.
  • S'eliminen els capitells, i les línies de la volta no tenen solució de continuïtat.
  • Predomini de les formes petites en les façanes,
  • Torres amb agulla i fletxes.

Monuments importants de l'estil[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Bruges

Arquitectura religiosa[modifica | modifica el codi]

Arquitectura Civil[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]