Gòtic llenguadocià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaGòtic llenguadocià

Convent dels Agustins de Tolosa. Modifica el valor a Wikidata
Tipusestil arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XIII
Data de dissolució o aboliciósegle XV Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·lecció
MunicipiLlenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata

El gòtic llenguadocià, també conegut amb els noms de tolosà o, més comunament, meridional, és un tipus d'arquitectura gòtica que es va desenvolupar al llarg del segle xiii a les regions occitanes que avui conformen a grans trets el Llenguadoc. Aquest estil de gòtic es caracteritza per l'austeritat de les seves construccions i el seu aspecte defensiu.[1]

Marc històric[modifica]

Durant els anys en què l'heretgia càtara es va desenvolupar per les terres del Llenguadoc, l'Església Catòlica Romana va haver de fer front a crítiques severes sobre les seves actituds terrenals, especialment pel que feia al seu luxe i opulència.[2] Després de l'expulsió política de l'aristocràcia local durant la croada albigesa (1209-1229), calia recuperar els esperits de la nova terra conquerida. Per aconseguir-ho es va crear la Inquisició, que tenia l'objectiu de perseguir i eliminar els focus de catarisme que encara quedaven al Llenguadoc, i es va posar èmfasi en el desenvolupament d'un estil arquitectònic més auster i senzill.[3]

El gòtic llenguadocià apareix, doncs, com un art militant que actuava com una arma important de l'Església en la seva lluita contra la dissidència càtara, intentant combatre els prejudicis d'austeritat de l'heretgia i donant-li a la predicació un espai adequat.

Àrea geogràfica[modifica]

El gòtic llenguadocià, com el seu nom indica, el trobem a la zona del Llenguadoc, principalment a les regions on es va desenvolupar el catarisme i que va haver de patir la repressió religiosa i militar dels barons del nord. El nou control religiós nascut després de la croada albigesa va donar lloc a moltes noves construccions o reconstruccions tant d'edificis religiosos com de civils.

Les regions que concentren el desenvolupament d'aquest estil arquitectònic són, per tant, els actuals departaments de l'Alta Garona (Tolosa), Tarn (Albi), Tarn i Garona (Montalban), Arieja, Gers, Aude, Pirineus Orientals, Erau, així com també puntualment en altres departaments veïns.

Característiques[modifica]

El gòtic llenguadocià es caracteritza, a grans trets, per l'austeritat dels edificis, l'ús de contraforts en lloc d'arcbotants i per la presència de poques i estretes obertures a l'exterior.[4] L'arquitectura romànica es va allargar més en el temps en aquesta zona que al nord de França, cosa que va fer que no existís una interrupció real en el moment del canvi d'estil arquitectònic. En aquest sentit, molts dels edificis que van adoptat aquest gòtic són d'una sola nau amb cobertura de fusta sustentada per un sostre format d'arcs diafragmàtics (Església de Nostra Senyora de l'Assumpció de Grussan).

Els edificis sovint tenen un aspecte militar i defensiu.

Catedral d'Albi, amb un fort aspecte defensiu.

Construcció de maó[modifica]

Com qualsevol construcció que utilitza preferentment el material local, el gòtic llenguadocià de les regions de Tolosa, Montalban i Albi fa ús principalment del maó de terra cuita (maó tolosà o brique foraine en francès[5]). L'ús del maó va esdevenir un dels signes distintius d'aquest estil. Els constructors van utilitzar tècniques adaptades a aquest material, com l'arc de mitra típic del gòtic de Tolosa.

El maó es presta a composicions geomètriques decoratives, però hi ha poques escultures integrades a l'arquitectura. Segons el tipus d'argila emprada, els maons es poden modelar o arrodonir mitjançant abrasió. Alguns edificis fan servir pedra amb moderació per crear contrastos de colors.

Les regions veïnes situades sota aquesta influència però dominades per la pedra sovint utilitzaven el mateix vocabulari arquitectònic.

Nau única[modifica]

La recuperació dels fidels també passava per la predicació (d'aquí la fundació, per exemple, de l'orde dels Frares Predicadors el 1215 per part de Domènec de Guzmán). Per això en el gòtic llenguadocià hi predomina la nau única, que promou l'acústica i posa tots els fidels sota la mirada del predicador. La nau està flanquejada de capelles laterals, situades entre els contraforts i coronades per grans finestrals que la il·luminen.[6] La gran nau dels Jacobins de Tolosa està dividida per una filera de pilars que travessen la part central de l'espai, però no obstant això és una entitat única.

L'antiga nau (principis del segle xiii) de la catedral de Tolosa marca el naixement del gòtic llenguadocià.[7] El bisbe Folquet la va concebre com un desafiament monumental i espiritual al catarisme. Dos elements estructurals fonamentals d'aquesta construcció van contribuir a definir el gòtic de Tolosa: la nau única i la volta de creueria, el que va permetre la construcció d'una volta de mida inusual a Occitània (19 metres). La nau de la catedral de Tolosa també participa en el despullament que s'inspira en Sant Bernat, caracteritzat per l'absència de decoració tallada.

A partir d'aquest innovador edifici construït entre el 1210 i el 1220, del que en resten tres trams dels cinc originals, en sorgiran les innovacions arquitectòniques realitzades als convents dels mendicants de Tolosa i culminaran amb el convent dels Jacobins de Tolosa i la catedral de Santa Cecília d'Albi.[8]

Campanar[modifica]

Els campanars del gòtic llenguadocià poden ser de qualsevol tipus, tot i que dues formes en seran característiques: el campanar octogonal de tipus tolosà i el d'espadanya.[9]

Arc en mitra en una secció de la part superior del campanar dels Jacobins de Tolosa, típic del gòtic llenguadocià.

Campanar tolosà[modifica]

A la regió de Tolosa, el típic campanar octogonal en etapes decreixents hi va aparèixer en època romànica. Va passar sense maldecaps al gòtic, canviant-hi només la forma de les finestres. Normalment estan coronats per una agulla, tot i que molts d'aquests campanars l'han perduda. El prototip que va servir de model per a aquest tipus de campanar va ser el de Sant Serni de Tolosa, remodelat a l'època gòtica amb finestres amb arcs en mitra (cap al 1270) que van substituir parcialment les finestres de mig punt romàniques.

Campanar d'espadanya[modifica]

Aquest tipus de campanar és més freqüent en edificis menys monumentals. En el gòtic llenguadocià aquests campanars sovint van equipats amb finestres d'arcs mitrats i presenten un aspecte de fortificació (cresteries, lladroneres). En aquest cas també és un temple de Tolosa el que en va marcar el model: l'església de Nostra Senyora del Taur.

Elements de fortificació[modifica]

En el gòtic llenguadocià hi són comuns els elements defensius: cresteries, lladroneres, passarel·les, miradors, torres de guaita.[4] La majoria de les vegades, excepte en els casos en què l'església està inclosa en un sistema defensiu, aquests elements només tenen un paper decoratiu i essencialment simbòlic, ja que pretenen afirmar el poder de l'Església. A Nostra Senyora de Cimòrra, Viollet-le-Duc va afegir-hi una torre de vigilància i torres de guaita a la part alta dels contraforts, i en va suprimir els miradors que sovint indicaven la presència d'un camí de ronda cobert (com la catedral de Santa Maria de Lombèrs, al Gers, l'església de Sant Nicolau a Tolosa, o fins i tot a Sant Serni, on els miradors construïts en època gòtica, Viollet-le-Duc els va suprimir i, més tard, van ser reintroduïts per la restauració del 1985).

Edificis civils[modifica]

Si bé és cert que s'aplica el terme del gòtic llenguadocià essencialment als edificis de culte com són esglésies i catedrals, els principis de la seva arquitectura es poden trobar també en edificis destinats a usos civils. En aquest sentit trobem construccions no religioses que es construeixen amb sobrietat, tenen absència o limitació de decoració tallada, aparença massissa, elements defensius. A tall d'exemple es poden esmentar el col·legi de Sant Ramon de Tolosa o el palau de la Bèrbia a Albi.

Llista d'edificis[modifica]

Edificis del gòtic llenguadocià
Alt Pirineu
Nom Comuna Construcció Imatge
Abadia de l'Escaladiu[10] Bonamason s. XII-XVIII
Església de Sant Joan Baptista[11] Tarba S. XV
Alta Garona
Nom Comuna Construcció Imatge
Església de Nostra Senyora de la Nativitat Alan s.XIV
Església de Sant Pau Auta-riba s.XIV
Església de Nostra Senyora dels Miracles[12][13] Avinhonet de Lauraguès s. XIV
Església de Sant Sadurní[14] Aigasvivas s.XIV
Església de Sant Esteve[15] Basièja s. XIV-XV
Església de Sant Pere Basús s. XV
Església de Sant Pere[16] Blanhac s. XII-XV
Església de Nostra Senyora de Bonlòc[17] Bonlòc s. XIV
Església de Sant Bartomeu Daus s. XIV
Església de Nostra Senyora de l'Assumpció Granada s. XIII-XIV
Església de Sant Eutropi Miramont d'Auta-riba ?
Església de Nostra Senyora de l'Assumpció Montjard s.XVI
Església de Sant Andreu Montgiscard s. XV-XVI
Església de Sant Bartomeu[18] Plasença de Toish s. XIII
Església de Santa Maria Magdalena Pibrac s. XIII-XV
Catedral de la Nativitat de Maria Rius s. XIV
Església de Sant Fèlix Sant Felitz de Lauragués s. XIV-XV
Església de Santa Àgueda i Sant Julià[19] Sent Julian s.XIV
Catedral de Sant Bertran de Comenge[20] Sant Bertran de Comenge s. XII-XIV
Convent dels Agustins[21] Tolosa s. XIV
Catedral de Sant Esteve[22] Tolosa s.XIII
Església dels Cordelièrs[23] Tolosa s.XIV
Església dels Jacobins[24] Tolosa s.XIII
Església de Sant Pere de les Cosinas[25] Tolosa s. XI-XV
Església de Sant Nicolau[26] Tolosa s. XII-XIV
Església de Nostra Senyora del Taur[27] Tolosa s. XIV-XVI
Església de Nostra Senyora de la Dalbada[28] Tolosa s.XV
Hotel Vinhas[29] Tolosa s. XVI
Col·legi Sant Ramon[30] Tolosa s. XVI
Casa del carrer Crotz Baranhon, 15[31] Tolosa s. XIV
Casa del carrer Crotz Baranhon, 19[32] Tolosa s.XIV
Església de Sant Pere i Sant Febadi Venèrca s. XII-XIII
Església de Nostra Senyora de l'Assumpció[33] Vilafranca de Lauragués s.XIII
Arieja
Nom Comuna Construcció Imatge
Església de Sant Joan Baptista Lesat s. XII-XV
Església de Sant Bartomeu Lo Fossat s, XIV
Catedral de Sant Maurici[34] Mirapeis s. XII-XIX
Catedral de Sant Antoní[35] Pàmies s. XII-XIX
Església de Nostra Senyora del Camp[36] Pàmies s. XIV
Torre dels Cordelièrs[37] Pàmies s. XIV-XVI
Torre de la Moneda Pàmies s. XIV-XV
Església de Sant Ibars[38] Sent Ibarç s.XIII-XIV
Aude
Nom Comuna Construcció Imatge
Església de Sant Germà Alairac s. XIII-XIV
Església de Sant Julià i Santa Basilissa[39] Asilha s. XIV
Església del Carme[40] Carcassona s. XIV
Església de Sant Vicenç[41] Carcassona s.XIII-XV
Catedral de Sant Miquel[42] Carcassona s.XIII
Església de Sant Fèlix[43] Lesinhan de las Corbièras s. XIII-XIV
Església de Nostra Senyora de Marcelha Limós s. XIV
Avairon
Nom Comuna Construcció Imatge
Església del Sant Sepulcre[44] Vilanòva s. XIV
Erau
Nom Comuna Construcció Imatge
Col·legiata de Sant Esteve[45] Capestanh s. XIV
Església de Sant Sulpici[46] Castèlnòu de Guèrs s. XIII-XIV
Església de Sant Gervasi[47] Caus s. XIII-XIV
Església de Sant Pau Frontinhan s. XII-XIV
Església de la Trinitat La Torre d'Òrb s. XIV
Catedral de Sant Fulcrà[48] Lodeva s. XIII-XV
Església de Santa Cecília[49] Lopian s. XIV
Església de Sant Andreu[50] Montanhac s. XIV-XVI
Gers
Nom Comuna Construcció Imatge
Església de Sant Cesarí[51] Cimòrra s.XIV
Catedral de Sant Pere Condòm s. XIV
Església de Nostra Senyora de l'Assumpció[52] Gimont S. XIV-XV
Catedral de Sant Gervasi i Sant Protasi[53] Leitora s. XII-XV
Catedral de Santa Maria Lombèrs s.XIV-XV
Puèi Domat
Nom Comuna Construcció Imatge
Església de Nostra Senyora de la Prosperitat[54] Clarmont d'Alvèrnia s. XIII-XV
Tarn
Nom Comuna Construcció Imatge
Catedral de Santa Cecília[55] Albi s. XIII-XV
Col·legiata de Sant Salvi[56] Albi s. XII-XV
Palau de la Bèrbia[57] Albi s. XIII
Església de Sant Miquel [58] Còrdas d'Albigés s. XIII-XV
Monestir de Sant Miquel[59] Galhac s. X-XIII
Església de Sant Pere[60] Galhac s. XII-XIII
Església de Sant Salvi Girocens s. XIII
Catedral de Sant Alà[61] La Vaur s. XIII
Església de Sant Francesc La Vaur s. XIII
Església de Nostra Senyora del Burg Rabastens s. XIII-XV
Tarn i Garona
Nom Comuna Construcció Imatge
Església de Sant Martí d'Aucamvila[62] Aucamvila s.XIII-XVI
Capella de Santa Caterina del Port[63] Autvilar s. XIV
Església de Sant Pere[64] Autvilar s. XIII-XIV
Església de Nostra Senyora de l'Assumpció Bèumont de Lomanha s. XIV
Església de Sant Mafre[65] Castèlmairan s. XIII
Església de Sant Salvador[66] Los Sarrasins s. XIII-XV
Església de Sant Martí Finhan s.XIV
Església de Sant Jaume Montalban s. XIII

Referències[modifica]

  1. ↑ «Architecture gothique méridionale» (en francès). Structurae. [Consulta: 17 octubre 2019].
  2. ↑ Finney, 1999, p. 174.
  3. ↑ Biget i Escourbiac, 1998, p. 6.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Le gothique méridional» (en francès). baba-patrimoine.fr. [Consulta: 17 octubre 2019].
  5. ↑ Foucart i Hamon, 2006, p. 101.
  6. ↑ Foucart i Hamon, 2006, p. 108.
  7. ↑ Lavedan, 1936, p. 409-410.
  8. ↑ «Chef d'œuvre du gothique méridional» (en francès). Cité Épiscopale d'Albi. [Consulta: 17 octubre 2019].
  9. ↑ Finney, 1999, p. 172-173.
  10. ↑ «Abbaye de l'Escaladieu» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 5 abril 2022].
  11. ↑ «Église Saint Jean-Baptiste à Tarbes» (en francès). Passion Bigorre. [Consulta: 5 abril 2022].
  12. ↑ «Eglise Notre-Dame des Miracles» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 3 novembre 2020].
  13. ↑ «Església de Nostra Senyora dels Miracles» (en francès). Monumentum. [Consulta: 3 novembre 2020].
  14. ↑ «Església de Sant Sadurní» (en francès). Églises du Lauragais. [Consulta: 3 novembre 2020].
  15. ↑ «Eglise Saint-Etienne» (en francès). Observatoire du Patrimoine Religieux. [Consulta: 29 març 2020].
  16. ↑ «Eglise Saint-Pierre à Blagnac» (en francès). Monumentum. [Consulta: 21 octubre 2019].
  17. ↑ «Église Notre-Dame» (en francès). Observatoire du patrimoine religieux. [Consulta: 24 maig 2020].
  18. ↑ «L'église Saint Barthélémy et son orgue» (en francès). Ajuntament de Plasença. [Consulta: 29 març 2020].
  19. ↑ «Eglise Sainte-Agathe et Saint-Julien» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 17 març 2022].
  20. ↑ «Cathédrale Notre-Dame actuelle église paroissiale Sainte Marie» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 5 abril 2022].
  21. ↑ «Ancien couvent des Augustins» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 29 març 2022].
  22. ↑ «Cathédrale Saint-Etienne» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 29 març 2022].
  23. ↑ «Ruines de l'église des Cordeliers» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 17 març 2022].
  24. ↑ «Le Couvent des Jacobins» (en francès). Archives Toulouse. [Consulta: 29 març 2022].
  25. ↑ «Ancienne église Saint-Pierre-des-Cuisines» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 19 març 2022].
  26. ↑ «Eglise Saint-Nicolas» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 19 març 2022].
  27. ↑ «Eglise Notre-Dame-du-Taur» (en francès). Ministeri de Cultura francès. [Consulta: 23 gener 2019].
  28. ↑ «tableau : sainte Thérèse d'Avila» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 5 març 2020].
  29. ↑ Napoleone, 1990, p. 121-127.
  30. ↑ «Ancien collège Saint-Raymond» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 29 març 2022].
  31. ↑ Napoleone, 1990, p. 127-140.
  32. ↑ Napoleone, 1990, p. 140-141.
  33. ↑ «Eglise» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 3 gener 2023].
  34. ↑ «Ancienne cathédrale Saint-Maurice, actuellement église paroissiale» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 29 març 2022].
  35. ↑ «Cathédrale Saint-Antonin de Pamiers» (en francès). Structurae. [Consulta: 20 març 2022].
  36. ↑ «Église Notre-Dame-du-Camp» (en francès). La Région. [Consulta: 22 octubre 2019].
  37. ↑ «Couvent des Cordeliers» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 4 abril 2022].
  38. ↑ «Eglise» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 4 gener 2023].
  39. ↑ «Eglise Saint-Julien et Sainte-Basilisse» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 5 abril 2022].
  40. ↑ «Església del Carme» (en francès). Monumentum. [Consulta: 26 octubre 2019].
  41. ↑ «Església de Sant Vicenç» (en francès). Monumentum. [Consulta: 26 octubre 2019].
  42. ↑ «Catedral de Sant Miquel» (en francès). Monumentum. [Consulta: 26 octubre 2019].
  43. ↑ «Eglise Saint-Félix» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 5 abril 2022].
  44. ↑ «Eglise du Saint-Sépulcre» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 5 abril 2022].
  45. ↑ «Col·legiata de Sant Esteve» (en francès). Monumentum. [Consulta: 26 octubre 2019].
  46. ↑ «Église paroissiale Saint-Sulpice» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 17 març 2022].
  47. ↑ «Església de Sant Gervasi» (en framcès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 26 octubre 2019].
  48. ↑ «Ancienne cathédrale, actuelle église paroissiale Saint-Fulcran» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 29 març 2022].
  49. ↑ «Església de Santa Cecília» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 26 octubre 2019].
  50. ↑ «Església de Sant Andreu de Montanhac» (en francès). Monumentum. [Consulta: 22 octubre 2019].
  51. ↑ «Església de Sant Cesarí» (en francès). monumentum. [Consulta: 22 octubre 2019].
  52. ↑ «Església de Nostra Senyora de Gimont» (en francès). Monumentum. [Consulta: 22 octubre 2019].
  53. ↑ «Catedral de Sant Gervasi i Protasi» (en francès). Monumentum. [Consulta: 22 octubre 2019].
  54. ↑ «L’église Notre-Dame de la Prospérité est l’étendard de Montferrand» (en francès). La Montagne, 10-08-2013. [Consulta: 5 abril 2022].
  55. ↑ «Cité épiscopale d'Albi» (en francès). UNESCO. [Consulta: 2 febrer 2021].
  56. ↑ «Eglise Saint-Salvy et son cloître» (en francès). Ministeri de Cultura de frança. [Consulta: 4 gener 2023].
  57. ↑ «Palais de l'Archevêché ou de la Berbie» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 29 març 2022].
  58. ↑ «Eglise Saint-Michel» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 5 abril 2022].
  59. ↑ «Abbaye Saint-Michel» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 29 març 2022].
  60. ↑ «Eglise Saint-Pierre» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 5 abril 2022].
  61. ↑ «Eglise Saint-Alain» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 29 març 2022].
  62. ↑ «Eglise Saint-Martin à Aucamville» (en francès). Monumentum. [Consulta: 24 maig 2020].
  63. ↑ «Capella de Santa Caterina del Port» (en francès). Monumentum. [Consulta: 23 octubre 2019].
  64. ↑ «Església de Sant Pere» (en francès). Monumentum. [Consulta: 23 octubre 2019].
  65. ↑ «Església de Sant Mafre» (en francès). Monumentum. [Consulta: 24 octubre 2019].
  66. ↑ «Església de Sant Salvador» (en francès). Monumentum. [Consulta: 24 octubre 2019].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Llibres[modifica]

Articles[modifica]

  • Biget, Jean-Louis; Pradalier, Henri «L'art cistercien dans le Midi Toulousain» (en francès). Cahiers de Fanjeaux [Tolosa de Llenguadoc], 21, 1986, pàg. 313-370.
  • Carbonell-Lamothe, Yvette «Un gothique méridional?» (en francès). Midi, 2, 1987, pàg. 53-58.
  • Durliat, Marcel «L'architecture gothique méridionale au XIIIe siècle» (en francès). École antique de Nîmes, Bulletin annuel [Nimes], 8-9, 1973-1974, pàg. 63-132.
  • Lavedan, Pierre «Raymond Rey. L'art gothique du Midi de la France» (en francès). Annales du Midi, 48, 192, 1936, pàg. 409-413.
  • Napoleone, A. L. «Les maisons gothiques de Toulouse (XIIe-XIVe siècles)» (en francès). Archéologie du Midi Médiéval, 8-9, 1990, pàg. 121-141.
  • Pradalier, Henri «L'art médiéval dans le Midi Toulousain» (en francès). Congrès archéologique de France. Monuments en Toulousain et Comminges - 154a sessió. Société française d'archéologie [París], 1996, pàg. 11-17.
  • Pradalier, Henri «Les rapports entre l'architecture civile et religieuse de Languedoc et d'Avignon sous les pontificats de Jean XXII et Benoît XII» (en francès). Cahiers de Fanjeaux [Tolosa de Llenguadoc], 26, 1991, pàg. 385-403.
  • Prin, Maurice «Les Jacobins» (en francès). Congrès archéologique de France. Monuments en Toulousain et Comminges - 154a sessió. Société française d'archéologie [París], 1996, pàg. 177-187.
  • VVAA. La naissance et l'essor du gothique méridional au xiiie siècle, Toulouse (en francès). 9. Tolosa de Llenguadoc: Cahiers de Fanjeaux, 1974.. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gòtic_llenguadocià&oldid=31990701»