Miniatura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Miniatura (escacs)».
El mes de maig. Pàgina del calendari del llibre "Les molt riques hores del Duc de Berry", dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França

Miniatura[1] és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals s'il·luminaven els llibres. Amb el desenvolupament de l'art del retrat durant el Segle XVI, els retrats de mida reduïda varen rebre també aquesta denominació.[2]

En els manuscrits i missals medievals, les miniatures consistien en petites figures o escenes representant diversos temes, així com diferents ornaments en els marges dels seus fulls. Freqüentment eren composicions encaixades en les lletres inicials o dibuixos separant les columnes de text, formant composicions com: arquitectures pintades, arabescs, greques o motius vegetals enroscats en els marges i altres llocs de la pàgina.

La il·lustració de llibres és una pràctica molt antiga, de fet el Llibre dels Morts de l'Antic Egipte que consisteix en uns rotlles de fulls de papirus amb escriptura jeroglífica i figures o escenes pintades al·lusives al tema de l'altra vida, fou compost vers l'any 1900 aC, constitueix l'exemple més antic tant de llibre com de llibre il·lustrat.

En els manuscrits i llibres il·lustrats de l'edat mitjana, les miniatures consistien en pintura sobre dibuixs de figura s, incloses o no en escena sobre composicions, les quals, si escau, representaven diversos temes propis de la seva etapa històrica, com els temes de caràcter sacre, similars als que omplien els vitralls de les catedrals i esglésies en el art romànic i en el primer art gòtic. Al final del període gòtic, ja al llindar del Renaixement o Edat Moderna, els manuscrits il·lustrats s'omplen de temes civils, profans i galants, i aconsegueixen la seva major apogeu amb un nivell de qualitat excel·lent i una àmplia difusió internacional, principalment a través de les corts de la noblesa europea. A partir del segle XVI, l'auge de la impremta sembla restar protagonisme a aquest tipus de costoses creacions. L'últim gran mestre il·luminador va ser Giulio Clovio, a mitjan segle XVI.

En els marges de les pàgines dels manuscrits era freqüent que s'incloguessin diferents motius ornamentals, els més coneguts són els dibuixs que realcen les lletres capitals o els que separen les columnes de text mitjançant motius que representen arquitectures fingides, arabesc si tijas amb formacions vegetals i fulles que s'enrosquen pels marges de les pàgines.

El terme 'miniatura' deriva del minium , un òxid de plom de color vermell que s'utilitzava com a component de la tinta fonamental que es va començar a emprar per a la il·luminació dels còdexs manuscrits en lletres capitals, marges i posteriorment, amb l'evolució de la il·lustració medieval, en representacions de gran colorit i complexes composicions.

Els manuscrits il·lustrats[modifica | modifica el codi]

La il·lustració de manuscrits es va iniciar l'Antic Egipte, cap al 2000 aC, amb el denominat Llibre dels Morts . Aquests es realitzaven per encàrrec de faraons, nobles, o sacerdots i contenien oracions i instruccions sobre com haurien de comportar els difunts en el més enllà. S'hi representaven els moments més importants del ritual d'enterrament, embalsamament, la pesada simbòlic del ànima , i la presentació davant Osiris.

Els mestres de Alexandria, probablement, inspirats per la tècnica d'aquests rotllos il·lustrats en copiar els manuscrits destinats a la gran biblioteca, fins i tot per la possible versió miniada de l'Antic Testament, traduït en Alexandria, l'hebreu al grec, així com els redactors de manuscrits miniats bizantins posteriors.

L'art de pintar miniatures i d'il·lustrar els llibres va tenir un paper rellevant en el desenvolupament de la pintura romànica i gòtica, així com en altres etapes de la Història de la Pintura.

Els grans noms de l'art de les miniatures i els llibres il·lustrats estan vinculats als tallers d'il·lustradors francesos o flamencs com Jean de Poucelle, Jaquemart de Hesdin o els germans Limbourg; ja pintors toscans com Simone Martini i altres. Durant l'etapa de la pintura gòtica, els llibres són obres que faciliten l'intercanvi cultural i conseqüentment la difusió de les corrents artístics per les Corts i altres centres artístics de tota Europa. Són justament destacats llibres com el Breviari de Felip el Bell , el Saltiri de Sant Lluís , el Saltiri de la Reina Mary i molt especialment el llibre de Les molt Riques Hores del Duc de Berry dels germans Limbourg, conservat al Museu Condé de Chantilly (França).

Altres llibres il·lustrats procedents dels antics regnes de la península Ibèrica són:

L'art dels retrats en miniatura[modifica | modifica el codi]

Els retrats en miniatura, així com altres gèneres en miniatura (escenes cortesanes, paisatges ...),, es van desenvolupar a partir del segle XVI. Consistien en retrats o petits quadres encaixats en diversos objectes com medallons, rellotges de sobretaula, joiers o altres objectes similars. El marc dels retrats, sovint és un medalló ovalat.

Aquest nou tipus de pintura en miniatura es realitzava en una gran varietat de tècniques pictòriques com oli sobre coure, estany, esmalt o ivori, aiguades sobre pergamí o cartolina, o des del Segle XVIII aquarel sobre aiguades sobre ivori.

Grans pintors com Goya i Fragonard van fer dels retrats en miniatura una faceta més de la seva activitat. Hi va haver pintors que es van dedicar a aquest art gairebé en exclusivitat. Al segle XIX, amb el desenvolupament de la fotografia es va iniciar la decadència d'aquest art.

Capítols[modifica | modifica el codi]

L'art de les miniatures, els llibres il·lustrats i la pintura en miniatura té els següents capítols:


L'art de les miniatures, els llibres il·lustrats i la pintura en miniatura
Imatges Etapa o estil:
Resum i característiques.
Artistes, llibres o miniatures o destacades.
El papirus de Charioteer.
El papirus de Charioteer. Segle V. Egypt Exploration Society. Londres.
Les miniatures a l'Edat Antiga Artistes:
Llibres:
Llibre dels Morts
Obres:
Llocs
Falta redactar aquesta part.
Basili I
Basili I. Skylitzis Chronicle.
Miniatures Bizantines Artistes:
Llibres:
Skylitzis Chronicle
Obres:
Llocs
Falta redactar aquesta part.
Els símbols dels Evangelistes
Els símbols dels Evangelistes. Pergamí d'origen irlandès. Segle VIII. Stiftsbibliothek, St. Gallen, Suïssa.
Miniatures de l'Alta Edat Mitjana Artistes:
Llibres:
Obres:
Llocs
Falta redactar aquesta part.
Pàgina de l'Alcorà
Pàgina de l'ALCORA. Manuscrit procedent d'Al-Andalus. Segle XII. University of Washington, Estats Units d'Amèrica.
Miniatures islàmiques Artistes:
Llibres:
Alcorà
Obres:
Llocs
Falta redactar aquesta part.
Copista de llibres
Copista de llibres. Manuscrit medieval del segle XI.
Miniatures romàniques Artistes:
Llibres:
Obres:
Llocs
Falta redactar aquesta part.
Mirth i Gladness inicien una dansa.
Mirth i Gladness inicien una dansa. Manuscrit del Roman de la Rose. Segle XIV. Bodleian Library, Oxford, Anglaterra.
Miniatures gòtiques Artistes:
Llibres:
Salteri de Sant Lluís
Breviari de Felip el Bell
Salteri de la Reina Maria
Les molt riques hores del Duc de Berry
Obres:
Llocs
Durant l'etapa gòtica, les miniatures i els llibres il·lustrats foren objectes que faciliten l'intercanvi cultural i, conseqüentment la difusió dels corrents artístics per les Corts de tot Europa. El seu art fou elitista, reflecteix el gust de la noblesa cortesana pels detalls elegants i delicats la qual cosa es conjuga amb la profusió de temes profans, extrets de la literatura de l'època, caracteritzada per l'exaltació del femení en la poesia i dels valors de la cavalleria en la novel·la.

En l'ordre estrictament pictòric, les miniatures gòtiques van abandonar progressivament la rigidesa pròpia de la pintura romànica, per acabar adoptant un decidit naturalisme, fruit de la influència de la pintura italiana del Trescento.

La Cort del Rei de França i la Cort dels Papes d'Avinyó, o la Cort dels Reis de Bohèmia a Praga i la Cort del Duc de Berry a França, van ser els principals centres de producció i difusió d'aquest estil que culminarà en les brillants escenes cortesanes dels Llibres de les Hores de mitjans del segle XIV.

Missal del Cardenal Pompeo Colonna
Giulio Clovio (1498-1578, Pàgina del Missal del Cardenal Pompeo Colonna, vers 1532. John Rylands University Library, Manchester, Anglaterra.
Miniatures renaixentistes Artistes:
Llibres:
Obres:
Llocs
Falta redactar aquesta part.
Retrat d'Oliver Cromwell
Samuel Cooper. OLIVER CROMWELL, retrat en miniatura inacabat.
La pintura en miniatura Artistes:
Francisco de Goya
Honoré Fragonard
Holbein el jove
Samuel Cooper
Isaac Oliver
J. Petitot
Jacques Augustin
J.B. Isabey
Pere Crosells
Marià Fortuny
Llibres:
Obres:
Llocs
Els retrats, sovint emmarcats per un medalló ovalat, les escenes cortesanes i altres composicions en miniatura, consisteixen en petits quadres encaixats en diversos objectes com: medallons, rellotges de sobretaula, capses per joies o altres objectes semblants, etc.

Alguns grans pintors van fer retrats en miniatura, com una faceta més de la seva activitat. Altres pintors s'hi dedicaren gairebé en exclusivitat. A Anglaterra es desenvolupà com una forma o tècnica independent de la resta de la pintura. Al segle XIX amb la fotografia s'inicià la decadència d'aquest art.

A València destaca el retrat ovalat de l'Arxiduc d'Àustria, (Rei Carles III) del Segle XVIII, obra de Pere Crosells.

Miniatura xinesa del segle XV
Pàgina del llibre "Els proscrits del pantà", Manuscrit xinés del segle XV.
Miniatures de l'extrem orient Artistes:
Llibres:
Obres:
Llocs
Falta redactar aquesta part.
Beatus d'Urgell
Beatus d'Urgell, ASSATGAMENT I PRESA DE JERUSALEM PER NABUCODONOSOR, Pergamí il·luminat del Llibre de Jeremies., vers 975. La Seu d'Urgell, Catalunya.
L'art de les miniatures a la península Ibèrica Artistes:
Beatus d'Urgell
Llibres:
Obres:
Llocs
Falta redactar aquesta part.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miniatura a Optimot
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.83. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 de desembre de 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]